CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: comunicat

1 de maig

Sense conflicte no hi ha victòries

8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci. Demanda històrica del moviment obrer. És un reclam per la sobirania del temps, la riquesa i els recursos. La recuperació dels salaris respecte al cost de la vida i la reducció de la jornada laboral tornen a ser les demandes més desitjades per a la classe treballadora, i nosaltres la CGT sabem que sense conflicte, no podrem aconseguir aquestes victòries.

Llegir més »
1 de maig

Per un 1 de Maig Anticapitalista, Internacionalista i de Resistència

Aquest primer de maig, dia de la classe treballadora, en mig d’una nova espiral de crisi capitalista, en mig d’un ambient prebèlic i d’aprofundiment de la precarietat de la classe treballadora, on cada dia més persones són abocades a la pobresa, volem alçar-nos i dir prou.

Prou a uns salaris congelats, a una classe treballadora cada dia més empobrida per la inflació i l’augment dels preus. Mentre les multinacionals i les empreses cada any baten rècords de beneficis i acumulen més poder i diners. Diem prou a uns serveis públics cada dia més retallats, mentre els pressupostos en seguretat i defensa augmenten insultantment.

Llegir més »
Afiliació

La CGT bat rècords i supera les 21.750 afiliacions a Catalunya

La Confederació General del Treball (CGT) marca un nou rècord històric a Catalunya i tanca l’any 2023 amb 4.022 noves afiliacions. Amb elles ja són 21.758 persones les que han decidit organitzar-se a CGT Catalunya, que es consolida com a tercera força sindical i la que més mobilitzacions convoca.

Llegir més »
comunicat

SMI: una pujada insuficient

Veiem amb sorpresa l’acord entre govern i sindicats per apujar un 5% el Salari Mínim Interprofessional, presentat com una victòria dels agents socials. Des de CGT sempre estarem a favor d’una pujada del salari mínim, per petita que sigui. Creiem, però, que en un context de pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora com l’actual, una pujada del 5% és totalment insuficient.

Llegir més »
Afiliació

2022: Rècord de noves afiliacions a CGT Catalunya

La CGT de Catalunya tanca 2022 amb noves afiliacions rècord en un any de tota la sèrie històrica. 3137 persones han decidit aquest any organitzar-se a la CGT de Catalunya.

Per segon any consecutiu s’hi han afiliat més dones (51%) que homes (49%).

Les 20.275 persones organitzades consoliden a la CGT com el tercer sindicat en afiliació de Catalunya.

Llegir més »
català

Aclariments polèmica Twitter

La darrera setmana ha sorgit una polèmica a la xarxa social Twitter en relació a un compte del sindicat de neteges de la CGT de Barcelona.
 
En relació a la referida polèmica volem posar de manifest que, d’acord amb els nostres Estatuts, la CGT de Catalunya col·laborarà amb les associacions i organismes pertinents per tal de possibilitar un major coneixement i ús del català entre els seus afiliats i afiliades, fins assolir la seva normalització efectiva.
 
Així mateix, l’any 2004 es va acordar per Ple de la CGT de Catalunya en relació a la llengua catalana que “Aquesta defensa (la de la llengua catalana) s’ha de portar des de la societat civil que ha de ser la lluitadora pels canvis socials necessaris per trencar amb l’status quo. El català és una llengua perseguida en el passat, però que encara en l’actualitat tant pel seu ús oral o escrit rep la repressió de l’estat tant per infinitats de lleis que la reprimeixen com per sectors reaccionaris que continuen boicotejant-la. 
Una organització com la nostra hauria d’assumir aquesta reivindicació com a seva i des d’una perspectiva sindical fer la nostra aportació.”
 
I concreta, entre d’altres:
 
“4. Pel que fa a la propaganda sindical, com per exemple tríptics, cartells etc., també hauran de ser, com a mínim, en català. Demanar al confederal de l’estat que quan es produeixen cartells, tríptics, etc. Es facin amb una tirada suficient en català.”
 
La nostra organització ha de respectar l’autonomia dels sindicats que la conformen, no obstant, és intolerable que s’insulti i es vexi verbalment des d’un compte de la CGT a una persona (afiliada o no) pel fet que  demani o interpel·li a fer les comunicacions en català. El mateix hem de dir respecte determinades respostes posteriors derivades del referit fil. 
 
Amb aquest comunicat esperem tancar la polèmica generada i poder seguir amb la lluita de la classe treballadora als centres de treball, als barris, pobles i ciutats de Catalunya i amb la reivindicació de la llengua catalana en aquestes lluites.
 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Llegir més »
comunicat

Autodeterminació mutilada

 
 L’anarcosindicalisme sempre hem defensat la llibertat i la solidaritat entre les persones i col·lectivitats. La construcció d’una societat lliure formada per persones lliures. Lliures de tota opressió i explotació, política, econòmica i social. Ara que s’acosta un altre 11 de setembre ho tornem a dir, com fa anys que ho fem. 

La llibertat que volem comporta que cap poble del món pateixi l’opressió de cap estat. Això implica exigir, més que el reconeixement del dret de l’autodeterminació, el seu exercici constant. Una societat lliure de persones lliures es construeix sobre la base d’una autodeterminació constant, on individualment i col·lectivament decidim sobre tots aquells aspectes que formen part de la nostra vida: com produïm, com repartim els resultats d’aquesta producció, com ens organitzem comunitàriament, com enscomuniquem, etc. Comporta una col·lectivització del dia a dia.

Llegir més »
comunicat

Paraules per l’Ignasi Solé Sugranyes

L’amnèsia mai és gratuïta. Molts de nosaltres érem nens i nenes quan una “transició” modèlica pels que sempre han manat, també durant la dictadura, ens va inculcar amb els seus silencis l’amnèsia sobre tantes lluites. Unes lluites que, amb el temps, hem anat descobrint. Lluites armades d’arguments, necessàries no només en aquells temps. Ha sigut una descoberta sovint lenta, fragmentària, a partir d’històries moltes vegades entre-tallades i explicades en veu baixa. Ens hem adonat que alguns companys i companyes amb més anys a sobre ens en podien parlar en primera persona i, escoltant-les, ens hem anat pensant. Hem pensat que ens atreien, que ens hi sentíem identificades i identificats, i que en certa mesura i en diferents contexts a la nostra manera les reproduíem. Alliberant espais, alçant una barricada, fent una vaga per doblegar un explotador i també reunint-nos, construint autonomia (de la bona) i actuant en conseqüència.

Llegir més »
comunicat

Una nova reforma de les pensions: una nova traïció als i les treballadores

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
 

Avui diversos mitjans de comunicació han anunciat que el govern espanyol, la patronal i els “sindicats” UGT i CCOO han tancat un nou pacte per reformar el sistema de pensions. El pacte s’ha cuinat entre bambalines i en secret. De fet, avui, quan l’han fet públic, segueixen evitant donar-ne cap detall concret.

Mentre els de sempre han negociat amb les nostres vides, a l’altra banda el poble, el conjunt de treballadores i treballadors, tenim motius sobrats per estar indignats i per preocupar-nos. Per experiència sabem que de les diferents reformes de les pensions que han pactat governs anteriors, CCOO i UGT i les patronals n’han sortit situacions que ens han perjudicat: retallades en la quantia de les pensions, increments de les bases reguladores i dels tempsde cotització i endarreriment de l’edat de jubilació.

Llegir més »
1 de maig

No creiem en promeses, sino en lluites

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en motiu del 1r de maig

 

És 1r de maig, dia que no l’hem de recordar com un festiu, sinó com un dia de lluita. Commemorem la revolta iniciada per la classe treballadora dels EUA el 1r de maig de 1886, que reivindicava la jornada laboral de 8h, per la qual 5 treballadors anarquistes van ser executats a conseqüencia d’un muntatge policial i d’un procés judicial infame.
 
Més de 100 anys més tard, la lluita no ha canviat gaire. La jornada màxima de 8h cada cop es respecta menys: hores extres no remunerades, teletreball sense horaris, subcontractes i persones obligades a cotitzar en règim d’autònoms, jornades de repartiment inacabables… Totes aquestes són sols algunes expressions de l’explotació salvatge que la classe treballadora estem vivint a mans del capitalisme. A tot això li hem de sumar la doble o triple jornada que han d’assumir la gran majoria de dones treballadores; un treball no remunerat indispensable per al sosteniment del capitalisme.
 
Acumulem casos de semiesclavitud com els de les treballadores de la recollida de la fruita a Lleida, Monserveis al Berguedà o els riders ultraexplotats per empreses criminals com Glovo, Deliveroo i altres que presenten el patiment 2.0 com a innovació positiva. Per a ells.
 
En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecologica…) el sistema ha demostrat un cop més els interessos de quina classe beneficia, mentre es prepara per noves ofensives contra els i les treballadores. Durant els propers mesos veurem com molts dels Expedient de Regulació Temporal d‘Ocupació (ERTO), que han estat en gran mesura subvencionats per l’estat durant un any, es van convertint en Expedients de Regulació de l‘Ocupació (ERO). A més, els acomiadaments i tancaments patronals es beneficiaran del règim jurídic que les últimes reformes laborals han anat creant. Un règim que afavoreix totalment als empresaris i que ens deixa als i les treballadores amb una única defensa: la lluita sindical, perquè sabem que dels nostres governants no s’ha d’esperar res.
 
On és la cacarejada derogació de la Reforma Laboral del govern més d’esquerres de la història mundial? On és la protecció de la sanitat pública i les internalitzacions amb que s’omplen la boca diversos governs de la Generalitat? No esperem cap avenç que no sigui obtingut per la nostra ferma pressió com a classe treballadora.
 
Finalment, les hienes del capitalisme ja fa temps que van darrere del botí que representen les pensions. Busquen poder mercantilitzar els diners que asseguren una vida mínimament digna a les persones més grans. Si deixem que això passi ens condemnem a un present i futur molt negres.
 
Quina és la resposta que hem de donar? La de sempre, la única que funciona: organització i lluita.
 
Organització per ser més fortes, per combatre unides, colze a colze contra qui ens explota i oprimeix.
 
Lluita per evitar la mercantilització de les pensions, l’habitatge, la salut, l’educació i també per assolir unes condicions de treball que permetin viure dignament i no serveixin per enriquir a quin ens explota.
 
Aquest primer de maig sortim al carrer per aturar-los, a tots, com ho farem l’endemà des de les organitzacions de la classe obrera, colpejant cada cop amb més força i sent cada cop més punys alçats.  Aquest món possible que anhelem només ho serà per nosaltres mateixes.
 
VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Llegir més »
1 de maig

Visca la classe treballadora

Dècades de capitalisme neoliberal han deixat a la classe treballadora en una situació límit. La tasa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, com no, aquest escenari es ceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.
 
Les darreres reformes laborals han permés la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.
Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el número de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.
 
L’estafa de la Crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar Art 135 Constitucion per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes.
 
L’estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.
 
Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposen les la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats ‘fons europeus de recuperació’ seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distopia neoliberal en que ens estem endinsant.
 
Però responem:
    
Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar. Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la represió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sino fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per la vivenda segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.
 
Des de la Taula Sindical de Catalunya exigim governi qui governi per aquest primer de maig de 2021:
    
·        Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat.
·        No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys
·       Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300€. 
·        Reducció de la jornada laboral a 30 hores,repartiment de tots els treballs
·        Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de vivenda en aquest àmbit.Prohibició desnonaments sense alternativa.
. Sanitat, dependència i educació públics 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària 
. Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció
. Derogació de la llei d’estrangeria i tancament delsCIE’s

Llegir més »
comunicat

28 d’abril, dia de la seguretat al treball: EL CAPITALISME MATA

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 
Cada any moren al conjunt del planeta 2,78 milions de treballadores i treballadors en accidents laborals reconeguts com a tal. Més de 5 treballadors/es cada minut. També cada any, més de 370 milions de treballadors/es resulten ferits/des com a conseqüència d’accidents laborals no mortals però que provoquen baixes de 4 dies o superiors per les lesions generades. En tots dos casos, es tracta de les xifres que proporcionen les estadístiques de l’Organització Mundial del Treball. Si contemplem molts treballs no reconeguts i moltes malalties i patologies derivades del treball que encara no es reconeixen, aquesta escandalosa xifra encara seria més alta. 
 
Sigui com sigui, el treball capitalista mata. És un veritable genocidi que patim el conjunt de la classe treballadora i, de manera especial, els treballadors i les treballadores més precàries: arreu del món són principalment dones, migrants i joves. El treball és una de les principals causes de mortalitat “no natural” del món. El treball és un factor clau en la diferència de mortalitat entre països i, sobretot, entre classes socials. Els rics viuen més, en gran part pel simple fet que els seus treballs (en el cas que “treballin”) són molt menys penosos, menys perillosos i menys lesius que els de les treballadores i treballadors amb salaris més baixos. Només a Catalunya, la diferència entre l’esperança de vida entre els districtes de renda més alta i els de renda més baixa és d’uns 10 anys.
 
A Catalunya els accidents de treball existeixen i, per desgràcia, van augmentant any rere any. El seu increment és paral·lel a l’augment de la precarietat laboral, del poder dels empresaris de fer xantatge als i les treballadores i de l’extensió de la subcontractació, que cada vegada es normalitza més. Entre l’any 2017 i el 2019, segons les estadístiques oficials, hi va haver un augment del 9,25% en el número d’accidents que van provocar la baixa del treballador/a o la seva mort. Concretament, l’any 2019 es van superar els 99600 accidents amb baixa, més de 270 cada dia. La xifra de morts també va creixent: 54 l’any 2017, 58 l’any 2018 i 64 l’any 2019. 
 
Un símptoma del deteriorament de les condicions de seguretat a la feina el trobem en les dades de l’any 2020. La declaració de successius estats d’alarma des del març de 2020 va reduir tant la mobilitat com el treball presencial a bastantes empreses, ja sigui per l’adopció de teletreball o per tancament de l’activitat. Tot i això, l’any 2020 79 treballadores i treballadors van morir en accidents laborals. Un 21,5% més que a l’any 2019!. L’increment acumulat respecte el 2017 és de més del 46%. A més, aquesta dada augmentaria de forma significativa si es computessin els treballadors/es morts o malalts degut a la COVID, una malaltia que en moltes ocasions hem contret a la feina o en els desplaçaments cap el nostre treball en uns mitjans de transport massificats. Encara tenim molt presents les imatges de moltes empreses a molts sectors que van tardar mesos a proporcionar equips de protecció individual i de garantir distàncies de seguretat als seus treballadors/es. Tot plegat davant el silenci còmplice de les inspeccions de treball i, en general, de les administracions.
 
El treball mata. No només els accidents. Milers de treballadors/es desenvolupen cada any dolències derivades del seu treball, estant en actiu o, en molts casos, quan ja s’han jubilat. Es tracta de malalties que en molts casos generen molt patiment i, fins i tot, la mort. Les víctimes de l’amiant en són un exemple, però per desgràcia no són les úniques. Patologies òssies, pulmonars, a la vista, etc. que desenvolupem a partir de certa edat molt sovint són resultat directe del treball.
 
Les morts provocades pel treball tenen responsables directes. Les empreses, de forma general, intenten reduir les despeses en prevenció, en formació i en mesures de seguretat per augmentar beneficis. Sovint ens imposen ritmes de treball salvatges i jornades maratonianes que provoquen accidents. Del seu bracet, les administracions tanquen els ulls o, directament, en són còmplices promovent per activa i per passiva mesures que donen carta blanca als empresaris.
 
Per tot això, ens tenim a només a nosaltres. Des de la CGT de Catalunya fem una crida al conjunt dels treballadores i treballadors a organitzar-nos activament als centres de treball per defensar la nostra pròpia vida. I a denunciar, de forma clara i ferma, que el capitalisme mata.
 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya

Llegir més »
Anarquisme

Un cop més, l’Anarquisme al punt de mira de la repressió: Construïm la solidaritat, construïm l’alternativa!

El dissabte del 27 de febrer, van detenir 8 anarquistes arrel dels aldarulls al vespre i la petita ‘crema’ del furgó de la GUB. Al matí del dimarts 2 de març, els Mossos d’Esquadra van fer escorcolls a les naus okupades a Mataró i Canet de Mar per ordre judicial. Justament l’endemà de l’operació, el jutjat d’instrucció de Barcelona les envia a presó preventiva. La seva maquinària propagandística posava les operacions policials com si es tractés de desmantellar un grup armat, però en comptes de trobar armes de foc, com quan es detenen neonazis, han trobat peces de roba, cascs de moto, ordinadors i quaderns. Han repetit el mateix discurs de les operacions Pandora i Piñata: anarquistes violentes amb llibres i cinta adhesiva.

Llegir més »
comunicat

La plantilla de la Residència Verge de Ribera defensaran els seus drets i seguiran lluitant per unes condicions dignes

Els i les treballadores de la Residència Verge de Ribera (La Pobla de Segur) segueixen amb  les seves reivindicacions per ser escoltades. Exigeixen que es tingui en compte la seva petició per dialogar un nou calendari laboral que respecti els descansos pertinents que els hi pertoca segons conveni. El calendari imposat per l’empresa representa una càrrega laboral inassolible i que no respecta la seva conciliació.

Llegir més »
anarquistes

Ells defensen mercaderies i beneficis. Nosaltres defensem la vida

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 
La trobada d’avui dels 150 empresaris per crear una legitimitat de la repressió per mantenir intocables els seus privilegis té antecedents. També llavors va comptar amb la col.laboració de la classe politica. Va passar el 1920 al congrés de empresaris, “Federación Patronal”. Van aprovar el lockout com a represalia a la Vaga de la Canedenca.
 

Llei i ordre, exigeixen avui les organitzacions empresarials amb els seus corresponents altaveus mediàtics. Estan indignats perquè en els disturbis de les darreres setmanes s’han trencat vidres de franquícies de comerços de luxe i de grans companyies transnacionals i d’entitiats bancàries. Agafen aquestes imatges, així com les de la policia carregant, i ho redueixen tot a un problema d’ordre públic. A partir d’aquí, la seva recepta ja la coneixem: enduriment de les actuacions policials i increment de la repressió. Pals i silenci, com sempre ha fet la burgesia quan ha vist que algú qüestiona els seus privilegis.
 
Per molta pressió mediàtica, nosaltres no ens deixem arrossegar. Darrera una barricada hi ha un o molts motius. Darrera els atacs a botigues de luxe i de franquícies, també n’hi ha. Fa anys que els salaris dels treballadors i treballadores cada dia són més baixos. Que cada dia el percentatge de treballadors/es pobres és més alt. I si hi afegim les persones que simplement no tenen treball, una xifra en un fort increment els darrers mesos, el panorama és encara més aberrant. Si, fem servir la paraula aberrant perquè, l’altra cara de la moneda, és que les mateixes empreses que veuen com s’ataquen els seus mostradors i caixers durant aquests darrers anys, mentre creix la misèria, han obtingut uns beneficis de rècord. Botigues de luxe al costat de gent dormint en caixers, o de contenidors on cada dia hi van persones a buscar menjar. D’això aquests empresaris no en parlen. Va per davant l’ordre a la justícia.
 
Avui hi haurà una cimera política. Per parlar de caixers i contenidors. No parlaran ni de la gent que hi dorm ni de les persones que els furguen buscant deixalles que els permetin resoldre necessitats per viure. Segurament parlaran també d’una furgoneta de policia amb la pintura socarrimada. En canvi, no han tingut temps per reunir-se quan els policies que anaven en furgonetes com aquesta han rebentat ulls a les manifestacions, robant part de la vida a joves. És evident que la classe política defensa també aquest ordre, que normalitza la misèria. Ordre per davant de la justícia.
 
Nosaltres, en canvi, defensem la vida. Defensem la dignitat de totes les persones. Defensem que ningú ha de patir una explotació que ens aboca a jornades laborals maratonianes, cada cop amb menys drets i alhora amb menys salari. Defensem que els habitatges són per viure-hi i no per especular-hi i fer-ne negoci. Defensem que tota persona ha de tenir drets, independentment del seu origen. Defensem que la vida és per viure-la, i no per produir uns beneficis que acumulen aquells que, precisament, imposen silenci, repressió i ordre.
 
Els bancs atacats aquests dies són els mateixos que desnonen persones. O que imposen clàusules criminals a qui ha de demanar crèdits sovint per cobrir necessitats bàsiques. Les botigues atacades són de grans companyies, les mateixes que han destrossat el comerç locals a molts barris i pobles. La policia victimitzada és la mateixa que prèviament ha apallissat, ha ferit, ha mutilat i ha empresonat. 
 
Els qui reclamen llei i odre necessitem eliminar tots aquests fets del debat sobre les protestes de les darreres setmanes. Els qui defensem la vida i les persones hem de posar al centre totes aquestes causes. Perquè són la raó per la que sortim al carrer, per la que ens organitzem en sindicats per autodefensar-nos, perquè són el mecanisme pel qual es garanteixen privilegis a uns i patiment pels altres. Unes causes que cal eliminar.
 
Ni cap cimera d’empresaris demanant sang i repressió ni cap polític col·laboracionista ho impedirà.

 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 

Llegir més »