CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Formació

Trobada Delegats/des de Prevenció de CGT de Catalunya, el 24 d’octubre a Can Batlló (Sants-BCN)

Trobada Delegats/des de Prevenció de CGT de Catalunya, el 24 d’octubre a Can Batlló (Sants-BCN)

El proper divendres 24 d’octubre de 10h a 14h es portarà a terme una Trobada de Delegats/des de Prevenció de CGT de Catalunya a Can Batlló (al barri de la Bordeta/Samts, Carrer Constitució 19).

L’objectiu de la Trobada és crear una espai de cooperació i ajuda mútua entre les persones que portem a terme feines relacionades amb la Salut Laboral dins CGT de Catalunya. Alhora, volem posar sobre la taula les necessitats pràctiques i reals dels Delegats de Prevenció, estructurant una agenda comuna de treball en temes de formació, recursos, models per a presentar denúncies a Inspecció, Guies Pràctiques, …

A CGT de Catalunya hi ha Delegats/des de Prevenció amb experiència i coneixements en múltiples àmbits, que entenem poden ser aprofitades per altres Delegats/des de Prevenció o afiliats/des que fan feina en matèria de Salut Laboral. Sense poder ser exhaustius (doncs encara es podrien citar molts més) tenim Delegats/des de Prevenció amb llarga experiència en qüestions pràctiques (denúncies a Inspecció, …) , altres que han fet grans treballs premiats en matèria d’ergonomia (FESIM-Metall), altres Físics Nuclears (Sincrotró-Alba) o que han portat a terme campanyes estatals pels afectats per l’Amiant (Honeywell/Federal Mogul), entre molts d’altres.

Volem posar en comú tot aquest coneixement i experiència en matèria de Salut Laboral, i fer xarxa i suport mutu per a col·laborar entre tots i totes per fer més efectiva la nostra lluita en Prevenció de Riscos Laborals.

Llegir més »

La PACD elabora l’informe ‘Independents de qui?’ per situar la qüestió del deute en el debat sobre la independència

La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) ha endegat la campanya “Independents de qui?” amb l’objectiu de situar, de forma crítica i rigorosa, la qüestió del deute en el debat sobre el dret a decidir i la independència.

L’informe “Independents de qui?” cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les anomenades de “bons patriòtics”. L’informe analitza també l’evolució de les retallades en front a l’increment de pagament de deute, o l’impacte de certes mesures fiscals en el procésd’endeutament.

Llegir més »

Xerrades organitzades per CGT Sabadell durant el mes d’octubre

– Xerrada sobre la reforma de les pensions

Dimarts 14 de Novembre, 18.30h al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10), a càrrec d’Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda i Secretari de Salut Laboral de la CGT de Catalunya.

– Xerrada-presentació de la Petita Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries editada per la CGT de Catalunya

Diumenge 19 d’octubre, 17.30h al Casal de l’Esquerra de Badia del Vallès (Av. Burgos 18), amb Ermengol Gassiot, Secretari General CGT Catalunya

– Xerrada sobre el conflicte a Ucraïna i Novorossia

Dissabte 25 d’octubre, 17.30h al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10), a càrrec del fundador de l’Observatori Internacional del Conflicte Ucraïnès, Mycolas Alutis. Una bona oportunitat per conèixer la versió sobre el conflicte que no difonen els mitjans de comunicació de masses al servei dels interessos imperialistes del sistema que ensdomina.

Llegir més »

Sessió formativa sobre mútues el 9 d’octubre a Reus

Curs sobre mútues el 9 d’octubre a Reus, organitzat per CGT Baix Camp-Priorat

A les 10h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 2n), a càrrec de Miguel Moya, delegat de la Secció Sindical de CGT a Telefònica Tarragona.

Amb les darreres mesures que inclou el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas y de la gestión de la Incapacidad Temporal” fet públic pel govern espanyol el passat 18 de juliol, l’objectiu d’aquesta nova bateria de mesures legals és única i exclusivament reduir les baixes mèdiques i els periodes de les Incapacitats Temporals dels i les treballadores, privatitzant el servei mèdic, en detriment de la nostra salut i les més elementals mesures de prevenció de riscos laborals.

Llegir més »

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell el 16 de setembre.

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10) el dimarts 16 de setembre a les 18.30h.

Amb les intervencions de:

Ermengol Gassiot, Secretari General CGT Catalunya

Josep Garcia, Secretari de Formació CGT Catalunya

Marta Padrós, Secretària de Gènere CGT Catalunya

Organitza: Federació Local CGT Sabadell

Per a saber més de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries aneu al web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10484

Llegir més »

Curs de Formacio Sindical Bàsica del Sector Social (Fed. Ensenyament CGT Catalunya), del 16 al 22 de setembre a Barcelona

CURS DE FORMACIÓ SINDICAL BÀSICA
Per a afiliades i afiliats del Sector Social de la Federació d’Ensenyament de
la CGT de Catalunya

DATES: Dimarts 16, divendres 19, dissabte 20, i dilluns 22 de setembre.

HORARIS: Sessions de 3 hores i mitja (2 trams d’una hora i mitja, amb mitja hora
de descans al mig). En horari de matí (dies 16, 20 i 22): 10.00h-11.30h i 12.00h-
13.30h. En horari de tarda (dia 19): 17.00h-18.30h. i 19.00h-20.30h.

Llegir més »

Petita guia d’autodefensa laboral per a precàries

PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL PER A PRECÀRIES

ÍNDEX

-‎ ‏El per què d’aquesta Petita Guia d’Autodefensa Laboral.
-‎ ‏M’han fet un contracte temporal,‭ ‬com sé si és correcte‭?
-‎ ‏Treballo en negre,‭ ‬sense cap contracte.‭ ‬Puc protestar‭?

Llegir més »

Reial Decret 625/2014 sobre gestió i control de processos d’incapacitat temporal en els 365 primers dies de durada

Reial Decret 625/2014 sobre gestió i control de processos incapacitat temporal en els 365 primers dies de durada:

Més informació:

FACEBOOK JURÍDICA CGT CATALUNYA

FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA

Més poder per a les mútues: el seu negoci a costa de la nostra salut. Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues:

Més poder per a les mútues: el seu negoci a costa de la nostra salut. Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues from CGT Catalunya

Attached documents

Reial Decret 625/2014

Llegir més »

Informe sobre la política militar del govern de Rajoy elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau

La política militar del Govern Rajoy

Autors: Tomàs Gisbert, María de Lluch Begur i Gemma Amorós.

Aquest informe del Centre J. M. Delàs ( http://www.centredelas.org/ ) analitza la política militar de Rajoy, els canvis legislatius realitzats que afecten a les Forces Armades espanyoles i presta especial atenció al tracte que reben els seus membres.

La política militar del Govern de Mariano Rajoy no s’ha apartat del consens que ha imperat en la política militar des de la Transició i a pesar de la forta crisi econòmica no hi ha hagut cap qüestionament ni de la despesa militar ni del model de Forces Armades, encara que es reconeix que l’Estat espanyol no sofreix avui dia cap amenaça d’agressió armada.

Els dos objectius principals per a aquesta legislatura són mantenir les capacitats actuals de les Forces Armades i el suport governamental al desenvolupament de la indústria miliar i a l’exportació d’armaments.

El manteniment de les capacitats actuals de les Forces Armades es veu emparat per un discurs nacionalista d’afrontar les amenaces “no compartides” amb els aliats atlàntics i europeus i de tenir una fortalesa militar pròpia com contribució a la seguretat mundial. Discurs que contrasta vivament amb la pèrdua de sobirania real que ha suposat el seguiment de les polítiques econòmiques marcades per la troica i Brussel·les, sense cap tipus de qüestionament.

Legislativament ha continuat, encara que tímidament, el cicle legislatiu de la defensa que van iniciar els governs de Rodríguez Zapatero i ho ha fet amb dos projectes de llei clarament regressius com el de règim disciplinari, que manté l’arrest sense tutela judicial per als militars contravenint el Conveni Europeu dels Drets Humans, i un nou codi penal militar, que no solament manté la jurisdicció militar sinó que amplia el seu abast podent jutjar delictes ordinaris comeses per militars, torna a posar a la Guàrdia Civil sota la jurisdicció militar com norma i fins i tot introdueix l’indefinit agreujant de “conflicte armat” que podrà permetre que els tribunals militars jutgin a civils.

El govern també ha promulgat una nova Estratègia de Seguretat que busca abordar la seguretat des d’una perspectiva integral, però que no ha suposat un canvi de paradigma de les polítiques de seguretat. El paradigma del control continua sent la clau de com s’aborden tots els riscos i les amenaces.

Les polítiques proactives per a disminuir els conflictes en el món i, per tant, els mateixos riscos, són difuses. L’Estat continua sent l’objecte principal de la seguretat i la seguretat de les persones, les polítiques de seguretat humana, la seguretat de viure sense temor i sense necessitat, són inexistents o completament vagues i indeterminades.

Descarrega’t l’informe complet elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau de Barcelona a http://www.centredelas.org/images/stories/informes/informe22_cas.pdf

Llegir més »

Entrevista a Silvia Federici: «El treball domèstic és el que produeix la força de treball»

Aprofitant la visita de l’activista feminista i marxista Silvia Federici a Barcelona organitzada per la seva editorial Traficantes de sueños i la Fundación de los comunes per presentar el seu últim llibre Revolución en punto cero, Maria Colera entrevista per a EspaiFàbrica, la professora de la Hofstra University de Nova York. Federicci destaca pels seus estudis sobre la condició i remuneració dels treballs domèstics i l’exercici de la violència com a element fonamental per al desplegament del capitalisme.

Llegir més »

Seminari d’Economia Crítica Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació

Segurament, per la gran majoria de les assistents a l’acte del passat 8 de juny, la celebració del vintè aniversari de Taifa comença amb una abraçada del Josep Manel Busqueta. Enèrgica i motivadora. Alegre. I crec que necessària. Vint anys són una història compartida per molta gent amb un esperit comú: la crítica a la societat en què vivim. Vint anys no són res en la tasca històrica de l’emancipació, però sí que són molts per a qualsevol col·lectiu concret. L’aniversari ha estat una excusa per a organitzar quelcom fora dels nostres espais de treball habituals, un objectiu que fa tempsque teníem en ment.

Llegir més »
Cartell Escola Llibertària 2014 CGT
agenda

Escola Llibertària d’Estiu 2014 de la CGT, del 26 al 29 de juny a Ruesta

Pas a pas va prenent forma l’Escola Llibertària d’Estiu 2014 i volem informar-te de les novetats en les activitats i tallers que s’estan organitzant per mitjà d’aquest segon Butlletí. Prepara’t per a passar uns dies de descans, aprenentatge i diversió amb companyes i companys de tot l’estat espanyol.

Aquest any, del 26 al 29 de juny, l’eix dels tallers i debats giraran entorn del lema: “Senyals d’identitat i defensa dels drets socials”.

Davant la situació de crisi/estafa que ells mateixos han creat, la resposta del Capital passa pel robatori dels drets que tantes lluites han costat aconseguir, des de CGT creiem que en els nostres senyals d’identitat (acció directa, solidaritat, suport mutu, ètica…) hi ha suficients eines per a crear una estratègia pròpia de lluita per la defensa dels drets socials. Busquem camins i unifiquem lluites. Passem a l’acció.

Com ens organitzem?

– Dijous 26 juny.

Anirem arribant al llarg del dia, desfent els equipatges i instal·lant-nos. Comencem l’Escola Llibertària d’Estiu 2014.

18.00 h. Taller. Immigració: la pèrdua de drets sanitaris, tanca de Melilla i CIES.

21.00 h. Sopar. 22.00 h. Projecció del documental “De tota la vida”

– Divendres 27 juny.

Seguim amb les tasques de l’Escola.

09.00 h. Esmorzar.

10.00 h. Taller. Senyals d’identitat i defensa dels drets socials

12.00 h. Presentació del Libre Pensamiento pel director de la revista Jacinto Ceacero.

14.00 h. Menjar i descans.

18.00 h. Tallers. Renda Bàsica. Dret a l’habitatge i als serveis bàsics

21.00 h. Sopar.

Llegir més »

De què va la Unió Europea? Qui pren les decisions a la UE?

Material amb les preguntes i respostes que estem traient conjuntament CGT, Ecologistes en Acció i Baladre sobre la UE per difondre amb vista a que sigui un instrument molt pedagògic.

Qui pren les decisions a la UE?

A la UE 28, les decisions executives són preses per la Comissió Europea. Elabora directives que són d’obligat compliment per a tots els estats membres, si el tema està transferit a la UE. També estableix les prioritats generals de despesa a llarg termini per a la Unió en el que es denomina el “marc financer” de la UE. I elabora el pressupost.

La Comissió està formada per 28 comissaris, un per cada país de la UE, que tenen un mandat de cinc anys. No són triats democràticament, sinó que els designa el Consell Europeu. L’actual President de la Comissió Europea és José Manuel Durao Barroso, que va renovar per la seva segona vegada el seu mandat al febrer de 2010.

Al seu torn, el Consell Europeu reuneix als caps d’Estat o de Govern de cada país de la UE, al president de la Comissió i al president del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions. Recordem que els caps d’Estat són triats amb sistemes electorals no proporcionals i que solen comptar amb el suport de menys de la meitat de les seves poblacions. Actualment, i fins a finals de novembre de 2014, el president del Consell és Herman Van Rompuy. No cal confondre’l amb el Consell de la Unió Europea, format pels ministres de cada temàtica.

El famós “Ecofin”, per exemple, que pren decisions econòmiques que ens afecten a totes i tots, és el Consell de la Unió que reuneix als ministres d’Economia i Hisenda. A més, és molt decisiva en les nostres vides la labor del Banc Central Europeu (BCE), que és qui gestiona la moneda i, per tant, la política monetària. Això ho fa sense cap control públic possible.

El Parlament Europeu, únic òrgan electoralment triat, no té iniciativa legislativa (no pot proposar lleis) i solament té potestat per a validar o rebutjar les que li arriben de la Comissió o el Consell. Un exemple clar de qui mana: La Comissió Europea intervé en els pressupostos de cada estat membre, abans que arribin si més no als Parlaments estatals, per a vigilar que compleixen amb les mesures neoliberals que emanen dels òrgans de la UE, segons dicten el Pacte de l’Euro o Pacte Fiscal. És el que es coneix com “Semestre europeu”.

Les directives europees condicionen tota la política dels estats: mercats de treball, polítiques d’immigració, desplaçament de treballadores/és, mercats interiors i exteriors, transports, competència, alimentació, medi ambient, agricultura, sobirania alimentària, etc. No obstant això, els pobles que patiran aquestes polítiques no tenen oportunitat de triar a qui ha d’elaborar-les.

Si a aquesta falta de democràcia afegim la presència molt activa de més de 15.000 lobbistes i 2.500 empreses que pressionen de forma regular a les institucions europees, és fàcil adonar-se que la política de la UE persegueix afavorir interessos privats. Amb les seves ingerències, condicionen i manipulen les iniciatives legislatives de la UE.

Abans de res, és necessari qüestionar novament el paper de la UE. Fins a quin punt els lobbies han determinat les polítiques de la Unió Europea? A qui serveixen les institucions europees?

Fonts:
http://europa.eu
http://corporateeurope.org/
http://www.lobbyingspain.com

És legítim el deute de la UE?

Des de les institucions europees s’insisteix que el principal problema de les economies de la UE és el deute públic, però quan s’analitzen les dades del deute dels estats de la UE observem alguna cosa ben diferent. A la fi de 2011, el deute públic dels estats de la Zona Euro suposava només 15% del total del deute, mentre que el deute privat (de les famílies, de les empreses no financeres i de la banca) suposava el 85% restant.

Davant aquest greu volum de sobreendeutament del sector privat, el que més preocupa als governs i banquers és l’impagament d’aquest deute. Per això, des del començament de la crisi financera, estan maldant per convertir aquest deute privat en deute públic. El més clar exemple ho tenim en el rescat de la banca espanyola que, ja des d’abans del començament de la crisi, ha rebut la xifra de 1,42 bilions de € d’ajudes públiques.

Per a poder salvar a la banca, l’Estat espanyol s’ha hagut d’endeutar més encara i ha hagut de fer dures retallades en els serveis socials bàsics per a la població com són la sanitat, l’educació o les pensions. I això mateix ha ocorregut en la major part dels Estats de la UE, especialment els de la perifèria europea (Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal). Així doncs, aquest deute, en origen privat i convertit en públic, és, sens dubte, un deute il·legítim, ja que lluny d’ajudar a la població a pal·liar els danys socioeconòmics de la crisi, els ha aguditzat encara més.

Però la perversió del deute no resideix només en la injustícia de fer-nos carregar a totes les persones amb un deute que no és nostre, sinó en la seva utilització per a sotmetre a les poblacions europees als dictats dels “mercats”, als interessos dels poders financers. Així, els rescats duen associats tot un seguit de condicions que, amb l’excusa de sanejar les economies dels països rescatats, permeten a organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, coneguts com la Troica, intervenir en les polítiques nacionals i segrestar les seves sobiranies. Aquesta ingerència ha provocat, en el cas de l’Estat espanyol, la reforma de la Constitució en el seu article 135 per a prioritzar el pagament del deute sobre la despesa social. Per tant, aquest deute il·legítim ha de ser repudiat i no pagat.

No devem, no paguem!

Què tenen a veure les reformes laboralsamb la UE?

Llegir més »

Vídeo de la xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró

Xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró.

Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »
cicle_de_xerrada_lluita_de_classes_cgt_tarragona.jpg
Cultura alternativa / Contracultura

Cicle de xerrades: lluita de classes a la Catalunya contemporània, inici el 29 d’abril a Tarragona

Lluita de classes a la Catalunya contemporània.

El proper dimarts, 29 d’Abril a les 18:30 hores en el local de CGT de Tarragona (Plaça Imperial Tàrraco n.1, edifici 2, 3r pis), tindrà lloc la primera de les xerrades del cicle “La lluita de classes a la Catalunya contemporània”. Aquest cicle constarà de 5 sessions que es desenvoluparan entre l’última setmana del mes d’abril i tot el mes de maig, a raó de una xerrada per setmana, i ens permetrà conèixer i aprofundir en com s’ha desenvolupat el moviment obrer a Catalunya.

Llegir més »

III Concurs de Fotografia sobre Prevenció de Riscos Laborals – Edició 2014

28 d’abril – Dia Internacional de la Seguretat i la Salut al Treball. Amb aquesta commemoració l’Organització Internacional del Treball es proposa ajudar a reduir el nombre anual de morts causades per accidents laborals i malalties professionals, posant l’accent en la prevenció de riscos i en la salut dels treballadors. És a més un dia que el Moviment Sindical Mundial, associa des de fa anys, amb la reivindicació i amb el record a les víctimes d’accidents de treball.

Per la nostra banda, amb aquest concurs fotogràfic també volem contribuir a conscienciar i sensibilitzar a tots/tes sobre la importància de la prevenció de riscos en el treball.

Podeu consultar les bases del concursal document adjunt.

Llegir més »

Informe d’Ainhoa Martín, advocada de CGT-LKN, sobre el projecte de Reial Decret pel que es regularan determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal

ÚLTIMES MODIFICACIONS EN LA GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS D’INCAPACITAT TEMPORAL.

Si bé al principi la idea era elaborar un estudi sobre el projecte del “Reial decret pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers tres-cents seixanta-cinc dies de la seva durada”, l’últim esborrany del qual va ser fet públic pel govern espanyol el 10 d’octubre de 2013, l’estratègia seguida per aquest per a efectuar les modificacions que ha decidit introduir en la matèria obliga a ampliar l’objecte d’estudi.

En resum, aquest últim esborrany (molt suavitzat respecte a les propostes anteriors, que eren molt més ambicioses, i pràcticament equiparaven en funcions i poders a les mútues i als sistemes públics de salut respecte als processos d’incapacitat temporal) versa sobre matèries que difícilment podran ser modificades per reial decret (conté disposicions contràries, entre unes altres, a la Llei General de la Seguretat Social, i la llei només podrà modificar-se per altra llei).

Alertat que aquest era un dels arguments que anaven a esgrimir-se per part de col·lectius que van anunciar accions contra aquesta norma, i sabent que, efectivament, era un dels seus punts flacs, es decideix treure del mateix part del seu articulat i incloure’l en altres normes, que si tinguin rang de llei, per a evitar tenir problemes per qüestions de forma.

La resta continua formant part del projecte de Reial decret, que a data d’avui segueix sense aprovar-se, i del que no hi ha hagut notícies des de mitjans del mes de desembre, encara que tot fa suposar que no trigarà en haver-les, perquè la bretxa ja s’ha obert, i necessiten d’aquest Reial decret per a donar-li contingut.

Per tant, i com cada part del text a analitzar es troba en una situació molt distinta (algunes aprovades ja, altres en tràmit parlamentari, i altres, esperant que s’aprovi el reial decret projectat), abordem els aspectes més importants dividint-los en tres blocs, segons el tràmit que se’ls ha donat o se’ls està donant.

Llegir més »

Butlletí Informatiu 142. La sanitat pública en entredit

La sanitat pública en entredit

A propòsit del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.

Nou butlletí editat pel Secretariat Permanent de la CGT, amb el següent índex:

* Introducció
* Origen i evolució de la sanitat pública
* Contingut principal del RD-L 16/2012
* De l’Assistència Sanitària
* De la cartera de serveis del SNS
* Mesures de cohesió i de garantia financera del SNS
* Mesures sobre la prestació farmacèutica
* Annex: Model recurs de pagament

INTRODUCCIÓ

En el context actual de crisi social a conseqüència de la crisi financera sorgida a partir de 2008, el Govern d’Espanya (l’actual i l’anterior) es troba portant a terme les polítiques d’ajustament ordenades per la troica. Tenint com resultat multitud de reformes (laborals, de pensions, financeres, constitucionals, etc.) l’objectiu de les quals és, suposadament, garantir la sostenibilitat del sistema, però que en la pràctica suposen importants retallades en el conjunt de drets de la ciutadania.

L’entrada en vigor el 24 d’abril del Reial decret Legislatiu 16/2012 de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (des d’ara RD-L 16/2012)1 i el seu posterior i crucial desenvolupament reglamentari a través del RD 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, ha suposat que el dret a la protecció de la salut, es vegi amenaçat i suposi de facto un canvi estructural en el model de sanitat que es trobava regulat en la legislació espanyola, passant de model d’accés universal a un model de persones assegurades en el qual s’exclouen als estrangers sense autorització de residència o treball.

Així, ha suposat l’augment en el copagament farmacèutic (o més aviat el repagament farmacèutic, tota vegada ja venien sent finançats pels propis ciutadans via impostos) i l’establiment del copagament en determinades prestacions sanitàries concretes que abans no tenien recàrrec econòmic.

I tot això, sobre la base dels arguments recollits en l’Exposició de Motius del RD-L en el qual s’estableix “que a causa de la greu dificultat econòmica del Sistema Nacional de Salut sense precedents des de la seva creació, pèrdua d’eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, alta morositat i insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries, es fa imprescindible l’adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que els problemes persisteixin.”

Malgrat la gravetat esgrimida en l’exposició de motius de la situació econòmica, en gran mesura recolzat en base a informe del Tribunal de Comptes, no existeix en el RD-L 16/2012 cap memòria econòmica o justificació que relacioni les mesures adoptades amb la previsió d’estalvi dels 7.000 milions de retallada que preveuen realitzar. Així, determinades mesures com l’exclusió de determinada població estrangera no deixa de ser sorprenent en relació a l’estalvi de la despesa, tota vegada s’ha demostrat estadísticament que la població estrangera i molt més la que no es troba amb autorització de residència o treball, és la qual menys usa els serveis públics sanitaris.

Quant al “turisme sanitari”, un dels arguments esgrimits per a portar a terme la reforma, és notori que la dificultat per a cobrar a les persones estrangeres (fonamentalment turistes) obeeix a una incapacitat de portar a terme el mecanisme administratiu per a procedir al cobrament als estats d’origen tal com ho determina la normativa europea.

S’ha d’assenyalar que tant la Junta d’Andalusia com el Govern d’Astúries i el País Basc han presentat recurs d’inconstitucionalitat enfront de determinats articles del RD 16/2012 admesos a tràmit pel tribunal Constitucional. En termes generals, els recursos es basen tant en conflictes de competències autonòmiques versus estatals i el dret a la protecció de tots reconegut en la Carta Magna.

Aquest reial decret ve a aprofundir en la línia privatitzadora que amb l’excusa de les retallades a causa de la crisi, no fa sinó continuar amb el procés de mercantilització ja escrit en el programa neoliberal des de fa més de tres dècades.

Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-142.pdf

Attached documents

Butlletí Informatiu 142. La sanitat pública posada en dubte

Llegir més »