El dimecres 29 de gener comença una serie de xerrades formatives al local de la CGT a Girona, Av. Sant Narcís 28.
La primera xerrada es titula «Jubilacions: Requisits i canvis en la legislació» a càrrec de Lourdes Gonzàlez, que es delegada per CGT a l’administració publica general de l’Estat.
La sanitat pública en entredit
A propòsit del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.
Nou butlletí editat pel Secretariat Permanent de la CGT, amb el següent índex:
* Introducció
* Origen i evolució de la sanitat pública
* Contingut principal del RD-L 16/2012
* De l’Assistència Sanitària
* De la cartera de serveis del SNS
* Mesures de cohesió i de garantia financera del SNS
* Mesures sobre la prestació farmacèutica
* Annex: Model recurs de pagament
INTRODUCCIÓ
En el context actual de crisi social a conseqüència de la crisi financera sorgida a partir de 2008, el Govern d’Espanya (l’actual i l’anterior) es troba portant a terme les polítiques d’ajustament ordenades per la troica. Tenint com resultat multitud de reformes (laborals, de pensions, financeres, constitucionals, etc.) l’objectiu de les quals és, suposadament, garantir la sostenibilitat del sistema, però que en la pràctica suposen importants retallades en el conjunt de drets de la ciutadania.
L’entrada en vigor el 24 d’abril del Reial decret Legislatiu 16/2012 de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (des d’ara RD-L 16/2012)1 i el seu posterior i crucial desenvolupament reglamentari a través del RD 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, ha suposat que el dret a la protecció de la salut, es vegi amenaçat i suposi de facto un canvi estructural en el model de sanitat que es trobava regulat en la legislació espanyola, passant de model d’accés universal a un model de persones assegurades en el qual s’exclouen als estrangers sense autorització de residència o treball.
Així, ha suposat l’augment en el copagament farmacèutic (o més aviat el repagament farmacèutic, tota vegada ja venien sent finançats pels propis ciutadans via impostos) i l’establiment del copagament en determinades prestacions sanitàries concretes que abans no tenien recàrrec econòmic.
I tot això, sobre la base dels arguments recollits en l’Exposició de Motius del RD-L en el qual s’estableix “que a causa de la greu dificultat econòmica del Sistema Nacional de Salut sense precedents des de la seva creació, pèrdua d’eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, alta morositat i insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries, es fa imprescindible l’adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que els problemes persisteixin.”
Malgrat la gravetat esgrimida en l’exposició de motius de la situació econòmica, en gran mesura recolzat en base a informe del Tribunal de Comptes, no existeix en el RD-L 16/2012 cap memòria econòmica o justificació que relacioni les mesures adoptades amb la previsió d’estalvi dels 7.000 milions de retallada que preveuen realitzar. Així, determinades mesures com l’exclusió de determinada població estrangera no deixa de ser sorprenent en relació a l’estalvi de la despesa, tota vegada s’ha demostrat estadísticament que la població estrangera i molt més la que no es troba amb autorització de residència o treball, és la qual menys usa els serveis públics sanitaris.
Quant al “turisme sanitari”, un dels arguments esgrimits per a portar a terme la reforma, és notori que la dificultat per a cobrar a les persones estrangeres (fonamentalment turistes) obeeix a una incapacitat de portar a terme el mecanisme administratiu per a procedir al cobrament als estats d’origen tal com ho determina la normativa europea.
S’ha d’assenyalar que tant la Junta d’Andalusia com el Govern d’Astúries i el País Basc han presentat recurs d’inconstitucionalitat enfront de determinats articles del RD 16/2012 admesos a tràmit pel tribunal Constitucional. En termes generals, els recursos es basen tant en conflictes de competències autonòmiques versus estatals i el dret a la protecció de tots reconegut en la Carta Magna.
Aquest reial decret ve a aprofundir en la línia privatitzadora que amb l’excusa de les retallades a causa de la crisi, no fa sinó continuar amb el procés de mercantilització ja escrit en el programa neoliberal des de fa més de tres dècades.
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-142.pdf
Attached documents
Síntesi per a gent amb pressa
Cal reformar les pensions?
No és veritat que el tema de les pensions tingui relació amb la crisi. Els poders polítics i econòmics ja plantejaven aquesta qüestió molt abans de la crisi actual.
Davant l’ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l’avortament, a continuació teniu un Informe de l’avantprojecte de llei de criminalització de l’avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.
Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya:
Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado from CGT Catalunya
Més informació:
Informe d’urgència elaborat pel Pofessor associat de la URV i Magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado Domènech:
Més informació:
L’avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica
per Carles Hugo Preciado Domènech
«Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat.»
«Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. «
(Benjamin Franklin)
El text objecte d’aquest comentari és el mal denominat avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana (en endavant ALSC) que va tenir la seva entrada al Consell de Ministres de 29 de novembre de 2013 i que, com tindrem ocasió d’observar, es tracta en realitat d’un projecte repressiu del exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques de la ciutadania (d’aquí el títol), a fi d’evitar tot conat d’oposició ciutadana lliure i pública a les polítiques austericidas que assolen a les classes socials més desfavorides.
L’exposició de motius justifica la suposada necessitat d’aquesta nova llei, que deroga i substitueix l’anterior LO 1/92 de 21 de febrer (en endavant LSC), en quatre motius, algun d’ells certament pelegrí, que passem a glossar:
1) El simple transcurs del temps.
2) Els canvis socials i les noves formes de posar en risc la seguretat ciutadana,.
Els pressupostos del 2014 són un atac al país
En el marc de la campanya Aturem els pressupostos de la misèria! Desobediència! la PACD de Barcelona ha fet una sèrie de xerrades per explicar què hi ha realment darrere dels pressupostosde la Generalitat i com afecten al deute català.
El Gabinet Jurídic Confederal de la CGT ha elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, a partir de l’esborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominació de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.
CONSIDERACIONS GENERALS
El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.
El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el «sostre de despesa» i que afecta en gran mesura a les despeses socials, va ser desenvolupat per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibílitat Financera (4), la qual exigeix al seu torn que es reformi la legislació sobre Administració local per a la millor aplicació dels principis de sostenibilitat financera i d’equilibri pressupostari, que haurien de regir l’activitat de les entitats locals. Aquest seria el primer motiu que dóna el Govern per a justificar la reforma legal.
El projecte, redactat des d’una perspectiva neoliberal, no esmenta en cap moment altres principis rectors que haurien de regir l’actuació de les Administracions públiques, com l’atenció adequada als ciutadans o la qualitat dels serveis prestats, les quals es veuran seriosament afectades amb l’aplicació estricta del principi d’estabilitat pressupostària, repetit ad nauseam en el text de la reforma i que converteix als serveis públics en un mer negoci que haurà de competir amb altres ofertes existents en el mercat.
Des de la reforma de l’art.135 de la Constitució i la inclusió del principi de sostenibilitat financera, que fa prevaldre el pagament del deute públic per sobre de qualsevol despesa social, les decisions sobre aquesta matèria ja no són negociables, sinó imposades, i si amb el límit de despesa fixada per la UE, una vegada pagat el deute els diners no arriben a per a determinats serveis o prestacions, aquests s’hauran de suprimir.
I. JUSTIFICACIÓ DE LA REFORMA. L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS
D’acord a la redacció de l’exposició de motius, els objectius que persegueix el Govern amb aquesta reforma són:
1. Aclarir les competències municipals i evitar duplicitats amb altres administracions.
2. Aplicar els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera a l’estructura organitzativa de l’Administració local.
3. Realitzar un control financer i pressupostari més rigorós.
4. Afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.
II.- NOVES MESURES QUE ADOPTA EL TEXT
El projecte de Llei recull les següents mesures:
– Delegació de competències estatals o autonòmiques als Municipis només si va acompanyada de pressupost suficient.
– Enfortiment de les Diputacions provincials, que assumiran part de les competències actuals dels Municipis.
– Reforma del sistema de retribucions del personal.
– Opcions per als serveis municipals deficitaris: privatització, intervenció o tancament.
– Reforç del paper dels interventors.
– Habilitació al Govern per a establir normes sobre els procediments de control de les entitats locals.
– Supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat.
III.- PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA
A continuació passem a detallar les conseqüències que des del nostre punt de vista són més greus i mereix la pena destacar:
3.1 PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS
El nou art. 86 de la LBBRL dóna prioritat a l’activitat econòmica privada i estableix obertament que quan els municipis vagin a realitzar activitats econòmiques, haurien de realitzar prèviament un «anàlisi de mercat, relatiu a l’oferta i a la demanda existent, a la rendibilitat i als possibles efectes de l’activitat local sobre la concurrència empresarial’’.
La pròpia exposició de motius estableix literalment la «supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat» Això vol dir que, des de la Llei, es demana a les Entitats locals que no competeixin amb les empreses privades, obviant els beneficis socials que podrien obtenir els ciutadans si fos l’Administració qui prestés el servei amb criteris no estrictament econòmics sinó de rendibilitat social. En la pràctica amb aquesta mesura s’obre la porta a l’especulació i al capital privat de les grans corporacions.
En aquesta matèria (activitat econòmica dels municipis), l’aprovació definitiva dels expedients es realitzarà per la Comunitat Autònoma, tenint a més l’Administració de l’Estat la potestat d’impugnar els acords si s’incompleix el principi d’estabilitat pressupostària. S’estableix, per tant, una jerarquia en la qual l’última baula de la cadena és el municipi, que pot veure com li són arravassades competències o com li és negat exercir una activitat pública de caràcter econòmic.
3.2. DEBILITAMENT DELS SERVEIS SOCIALS
El sistema públic de Serveis Socials a Espanya, un dels majors assoliments de la política municipal, s’ha caracteritzat per la seva proximitat als ciutadans. Aquesta proximitat ha permès detectar necessitats i engegar mecanismes de prevenció de l’exclusió i la desigualtat que a poc a poc han aconseguit deixar enrere el model de beneficència estès durant la dictadura i construir projectes comuns i inclusius.
El traspàs de les principals competències en aquesta matèria a les Comunitats Autònomes (disposició transitòria segona) i a les Diputacions Provincials portarà com a conseqüència la desconnexió, l’allunyament entre els ciutadans i qui treballen per a construir una societat més cohesionada. La distància, a més, dificultarà l’elaboració de polítiques preventives, afavorint el retorn de l’assistencialisme més ranci, el qual intervé només quan l’exclusió ja s’ha produït i sembla inamovible.
Resulta molt qüestionable el suposat estalvi que es produirà després d’aquesta «reorganització» de les competències i l’actuació de les entitats locals, i podem afirmar que una part important de l’estalviat es traduirà en la desatenció de determinats col·lectius. El Govern del PP substitueix la rendibilitat social per la rendibilitat econòmica, equipara «atenció adequada» amb «malversament» i allunya els serveis socials dels ciutadans perquè els utilitzin menys, precisament en un moment de crisi en el qual els poders públics haurien de fer el contrari: augmentar la despesa per a evitar la fractura social i, sobretot, el sofriment dels que s’han quedat «al marge» des que l’economia va començar a enfonsar-se en 2008.
L’allunyament dels serveis socials de l’entorn més pròxim als ciutadans tindrà com a conseqüència la ineficàcia i el progressiu debilitament dels mateixos (pensem en l’ajuda a domicili, el suport psicosocial, l’educació social, el desenvolupament comunitari…). Sembla obvi que aquesta distància serà insalvable per a les persones amb necessitats especials (ancians, depenents, persones amb discapacitat, persones sense recursos econòmics …) que visquin en nuclis rurals allunyats de la capital. L’eliminació de determinats serveis socials en el mitjà rural desincentivarà al seu torn la permanència dels veïns, tant joves com gent gran, que deixaran de tenir accés directe a serveis que els resulten imprescindibles (guarderies, residències de gent gran, etc). (5).
Després de la reforma, les competències municipals en intervenció social quedaran reduïdes a la «avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social» (veure el nou art. 25.2.i) i la disposició transitòria segona de la LBBRL), el que pot traduir-se en un trasllat de la competència exclusiva a les Comunitats Autònomes (6), quedant els Municipis encarregats de valorar els casos per a després derivar-los a l’organisme competent i, com a molt, tramitar algunes ajudes d’urgència.
És de preveure que la retirada de competències de molts municipis petits dugui aparellat un important nombre d’acomiadaments.
3.3.- REDUCCIÓ DE L’AUTONOMIA MUNICIPAL
Aquesta nova Llei ataca de ple l’autonomia local, que consisteix bàsicament en el dret de les Entitats locals de gestionar determinats assumptes públics sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels ciutadans.
El Govern pretén establir un ordre jeràrquic entre les Entitats locals, el Govern central i els Governs autonòmics, el que contradiu els principis constitucionals sobre l’autonomia dels municipis en la gestió dels seus interessos.
Segons la nova redacció de l’art. 26.2 de la futura LBBRL, se substitueix la tècnica del “cost estàndard» (recollida en l’esborrany anterior) per una decisió “consensuada» entre la Diputació i els Municipis sobre la forma en que es portarà a terme la prestació. Els Municipis podran mantenir la prestació i coordinació dels serveis si, a petició dels mateixos, la Diputació acredita en un informe que poden prestar-los a un cost inferior que el derivat de la forma de prestació decidida per la Diputació. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques decidirà sobre la proposta formulada.
Resulta així mateix inexplicable el reforçament de les Diputacions si el que es pretenia era evitar duplicitats. Les Diputacions, a més, es caracteritzen per ser òrgans d’elecció indirecta (7) i tenir un important dèficit democràtic (8). I sorgeix un dubte: com prestaran les Diputacions els serveis la titularitat dels quals assumeixin?. Probablement mitjançant el recurs a la subcontractació d’empreses privades.
La reforma elimina també la clàusula competencial residual continguda en la LBBRL (se suprimeix l’art. 28, de la LBBRL), per la qual s’atribuïen als Municipis totes les competències d’execució en matèria d’educació, cultura, promoció de la dona, habitatge, sanitat, i protecció del medi ambient que la legislació sectorial no atribuís a altres administracions, i en les Disposicions addicionals quinzena i la disposició transitòria primera es limiten les competències locals relatives a educació i salut respectivament.
3.4 SOBRE EL PERSONAL
El nou art.75 bis de la Llei de reforma estableix el nou règim retributiu dels membres de les Corporacions locals i del personal al servei de les Entitats locals.
La reforma fixa per als membres de les Corporacions locals un límit màxim, en els municipis de més de 500.000 habitants, equivalent a la retribució d’un Secretari d’Estat i un mínim equivalent a la quantitat anterior menys el 80% de la mateixa quan es tracti de municipis d’entre 1.001 i 2.000 habitants.
En el supòsit de municipis de menys de 1.000 habitants es preveu que els seus membres no tinguin vinculació exclusiva.
En el mateix art. 75 bis apartat quart en connexió amb el 103.bis preveu que les Lleis Anuals de Pressupostos Generals de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles de pendents i funció del grup professional. És a dir, de dóna un marge molt ampli al govern de torn per a fixar els límits dels conceptes retributius.
En l’art. 75 ter s’estableixen una taula on es limita el nombre de càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva.
Els Presidents de les Diputacions tindran al seu torn un límit màxim equivalent a la retribució de l’Alcalde del municipi més poblat de la seva província.
Quant al personal eventual (personal de confiança, triat a «dit»), el nou art. 104 bis de la Llei de reforma estableix una escala que nega la inclusió de personal eventual en municipis de menys de 5.000 habitants i arriba fins al límit del 0.7 % del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les entitats locals en els Municipis amb més de 500.000 habitants.
S’inclou també en la Llei de Bases un nou en l’article 92 bis el concepte de funcionaris local amb habilitació de caràcter nacional que són els funcionaris que tinguin atribuïdes les competències de la Secretaria i l’assessorament legal preceptiu i el control i la fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostària, la gestió tributària i la comptabilitat, tresoreria i recaptació. L’aprovació de l’oferta d’ocupació pública d’aquests funcionaris correspondrà a l’Estat a través del Ministeri d’hisenda i Administracions públiques.
Madrid, a 21 de novembre de 2013.
Gabinet Jurídic Confederal de la CGT
Notes:
(1) Llei 7/85, Reguladora de les Bases del Règim Local, de 2 d’abril.
(2) Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.
(3) L’art.135 de la Constitució va ser reformat el 2011 per a establir el principi d’estabilitat pressupostària com principi rector de l’actuació de totes les Administracions públiques. Prioritza el pagament del deute públic de les Administracions per sobre de la despesa social i un dels seus principals creditors/beneficiaris serà la banca alemanya.
(4) Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, de 27 d’abril.
(5) Veure l’Informe «El valor de la proximitat», realitzat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.
(6) Veure el nou art. 27.3.c) de ía reforma de la LBBRL, que estableix la prestació dels serveis socials com una de les competències que les CCAA sí podrien delegar en municipis.
(7) Excepte en el cas dels Diputats Forals en les províncies i Territoris Històrics del País Basc, l’elecció del qual és directa pels ciutadans.
(8) Mariano Rajoy va ser President de la Diputació de Pontevedra entre 1983 i 1986 .
Teniu l’informe en document adjunt i també us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/proyectoreformaLBRL.pdf
Attached documents
El sistema públic de Seguretat Social:
Defensem el públic i social. Defensem les pensions suficients per a tots i totes
Butlletí Informatiu nº 141 editat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT i elaborat pel Gabinet d’EstudisConfederal.
NO S’ESTAN RESPECTANT ELS ESTATUTS DE LA UAB EN MATÈRIA D’INVESTIGACIO:
L’any 2003, assemblees i mobilitzacions col·lectives van impulsar el rebuig a la intervenció militar a l’Iraq. Fins i tot el Consell de Govern de la UAB, en el seu Acord 32/2003 de 24 de març ( http://ddd.uab.cat/pub/infanu/30/xifann_a2002-03/acords_CG.pdf), es va posicionar explícitament i va emetre un comunicat públic subratllant l’existència de mecanismes i instruments de resolució de conflictes que permeten solucionar els problemes sense recórrer a l’acció bèl·lica. La posició antimilitarista de la nostra universitat es concreta en els
– Estatuts de la UAB
(http://www.uab.cat/Document/278/673/Estatuts_uab.pdf), aprovats en el Claustre de 22 de maig de 2003, que en el seu Article 3 (4d) exposen com a principi d’actuació de la nostra universitat, la renúncia explícita a la investigació orientada a finalitats militars.
Informe elaborat per Graciela Malgesini Rey (EAPN ES).
1. Les anomenades «polítiques d’austeritat», les estratègies d’ajust macroeconòmic de la Unió Europea, tenen relació amb la crisi social que viu Espanya.
2. Les polítiques europees imposen dos tipus de disciplina:
disciplina financera / macroeconòmica, de la forta, incloent una disciplina laboral, per aconseguir que els salaris siguin més baixos, per poder competir en l’economia globalitzada (devaluació interna) disciplina «tova», per als objectius mediambientals i socialsde EU2020.
CGT presenta el nou Manual del Llenguatge Integrador no Sexista, elaborat per la Secretaria de la Dona del Comitè Confederal.
Coordina: Comitè Confederal de CGT, Secretariat Permanent i Secretaria de la Dona
Textos: Juana Vera
Disseny: Eva González
Edita: Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal
Més informació:
– FACEBOOK GÈNERE CGT CATALUNYA
Attached documents
Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid. Igualment recordar-vos que hi ha un power point penjat a la web:
Més informació:
Attached documents
El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions
En document adjunt us facilitem un dossier sobre l’estructura orgànica de la CGT de Catalunya, especialment material sintètic i didàctic sobre organigrama, estatuts, funcionament, procés de presa de decisions, especificitats de la CGT de Catalunya,…
En el document adjunt hem intentat traslladar de la manera més senzilla possible aquestes necessitats, no obstant, en funció de l’interès en profunditzar, i per a una major comprensió, s’ha parcialitzat en tres blocs.
Un any més la CGT, a nivell de tot l’Estat espanyol, obre la seva Escola Llibertària d’Estiu un espai de trobada i discussió, d’aprenentatge i esplai, en el qual totes i tots puguem aportar les nostres experiències i sabers per a enriquir-nos mútuament. Aquest any, entre el 4 i el 7 de juliol, ens trobarem a Ruesta, el tema central de l’Escola d’Estiu de la CGT és «Construint l’Autogestió». Volem reflexionar sobre alternatives, creades per nosaltres, a la situació que polítics i capitalistes ens estan fent viure, volem construir realitats on tots i totes participem. A més tindrem Tallers, convivències amb companys de tot l’Estat, activitats lúdico-culturals, ….
Enfront de la situació d’estafa/crisi que patim no podem romandre de braços plegats i esperar que el capitalisme o l’Estat ens donin solucions vàlides, hem de passar a l’acció i construir les nostres pròpies alternatives: pel repartiment del treball i la riquesa.
– Esquema organitzatiu i horaris
– Dijous. Anirem arribant i desfent equipatges.
Informe del Gabinet d’Estudis Confederal sobre l’eliminació de la ultraactivitat dels convenis introduïda per la Reforma Laboral del 2012 i els efectes de l’acord sobre ultraactivitat dels convenis col·lectius signat per la patronal i els sindicats institucionals el 23 de Maig de 2013, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012.
Acomiadament Col·lectiu, Suspensió de contracte i Reducció de Jornada
Ponent: Desiderio Martín, del Gabinet d’Estudis Confederal
Dijous 4 de juliol de 2013
Locals Sindicals CGT – Sala Costa i Font – Via Laietana 18, planta 9 – Barcelona
Horari de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Servei de Restaurant en el propi Local Sindical prèvia inscripció.
ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS
NO PAGAREM EL SEU DEUTE
Les Secretaries d´Acció Social, Gènere i Sindical fem una convocatòria de Sindicats, Federacions, Seccions Sindicals i Afiliats del sector públic per posar en comú l´efecte de les retallades pressupostàries en el sector públic i poder establir les bases de una coordinació en un pla de lluita el mes comú possible que s’acordi en cadascú dels corresponents sindicats.
Organitza: CGT Osona i S.Comunicació CGT Catalunya
Dia: Divendres, 24 de maig 2013
Horari: de les 16.30h a les 20.30h
Municipi: Vic (Osona)
Lloc: Centre Cívic Santa Anna (C/Tagamanent ,1 Baixos)
Per més informació:
cgt-osona@nullcgtcatalunya.cat
La Jornada desenvolupada als locals de la CGT a Barcelona el passat 15 de maig, va comptar amb la presència de 40 persones entre afiliats i afiliades i, simptomàticament, 1/3 dels assistència eren dones, evidenciant l’important paper que les dones encarnen en el Sindicat, encara que s’estiguin incorporant sense exagerada estridència i pas a pas, sense presses però sense pausa.
Després d’una breu introducció realitzada pel Secretari de Formació de CGT Catalunya, va presentar al ponent Desiderio Martín, del Gabinet d’Estudis Confederal i assidu articulista de la nostra publicació Rojo y Negro.
Una primera part de la seva intervenció la va dedicar a recordar com les polítiques d’ajustament són comuns en tota la Unió Europea, encarnant la “demolició” dels drets laborals i socials. Aquestes polítiques impliquen que els estats minven els salaris, flexibilitzen els costos laborals, retallen les pensions i, especialment, a l’equilibri dels Pressupostos. Per a aquest últim objectiu, es va reformar l’art. 135 de la Constitució espanyola que obliga a totes les administracions a aquesta estabilitat pressupostària i que el pagament dels interessos i el capital del deute públic gaudiran de prioritat absoluta, demostrant que les modificacions constitucionals són possibles, així com es col·laboren els dos partits estatals per a seguir les instruccions del poder econòmic, obtenint el suport dels partits comodí: CIU, PNB i Coalició Canària.
Posteriorment va repassar les diverses reformes produïdes, tant per PSOE com per PP, així com els acords entre CEOE i CEPYME amb CCOO i UGT, anticipant trets de les mesures posteriorment posades en marxes pels governs de torn.
Per a orientar la Jornada Formativa, es va concentrar la matèria en la Llei 3/2012 de 8 de juliol que, en significatius aspectes, comptava amb el precedent del Reial decret 7/2011 de 11 juny reformador de la Negociació Col·lectiva, que estableix la flexibilitat unilateral de l’empresari. Després del repàs de les importants modificacions generades des de llavors, es va concloure exhibint les modificacions d’elements essencials del contracte de treball, el reforç del poder empresarial en l’organització del treball, de la destrucció de la capacitat normativa dels convenis col·lectius,…
Per a una millor comprensió del temari tractat, adjuntem Powerpoint utilitzat durant la Jornada de Formació.
Curs de Formació Confederal sobre Videoconferència
DATA: 14 de Juny de 2013
HORARI: de 10.00 a 15.00 hores
LLOC: C/ Sagunto nº 15, 1º (Metro Iglesia), Madrid
Convocatòria:
El Curs de Videoconferència està dirigit preferentment als/les afiliats/des que realitzen tasques de Comunicació dintre dels sindicats, seccions sindicals, etc de la CGT.
Per qüestions d’operativitat el nombre màxim de participants és de 15 persones. La selecció es realitzarà entre qui enviïn emplenat el formulari adjunt abans del dia 4 de Juny a l’adreça de la Secretaria de Formació del Comitè Confederal: sp-formacion@nullcgt.es.
Objectiu del Curs:
Presentar i formar als participants en els sistemes de videoconferència per a la realització de reunions no presencials a través de connexions per Internet. Amb aquest sistema, es poden transmetre el vídeo i l’àudio de tots els participants amb una qualitat suficient per a la consecució satisfactòria de la reunió.
La videoconferència és una eina de que s’ha dotat CGT, que ha estat presentada en recents Plenàries, amb la qual es pretén facilitar la comunicació quotidiana d’una forma àgil dintre dels diversos àmbits de la nostra organització. Aquesta eina és especialment útil per a les Confederacions Territorials, les Seccions Sindicals estatals, les Federacions Sectorials i, en particular, per als territoris insulars.
L’alumne s’ha d’equipar amb: Un portàtil. Opcionalment, amb altres mitjans com tablet, iPhone o similars, connexió internet mòbil (mòdem 3G), etc.
El curs serà impartit per Jesús Marín, Administrador del sistema de videoconferència de CGT.
Programa del Curs:
– 1. Introducció. Que és una videoconferència?
– 2. Comparativa entre els diferents sistemes de videoconferència
– 3. Sol·licitud de sala de videoconferència. Procediment
– 4. Connectar-se a una videoconferència.
Curs de Prevenció de Riscos Laborals 50h
Del 23 de Maig al 25 de Juliol, els dijous per la tarda de 16 a 21h.
MÒDUL BÁSIC SEGONS NORMATIVA
Objectiu: Adquirir els coneixements bàsics per a comprendre la normativa, els drets i deures dels treballadors/es en matèria de salut laboral, els procediments d’actuació i les funcions de nivell bàsic (treballador designat, delegat de Prevenció o recurspreventiu).
Anunciem que el proper dijous 16 de maig i continuant durant els nou següents dijous fins el 18 de juliol, tindrà lloc el Curs Prevenció de Riscos Laborals 50 h, en horari de de 9 a 14 h i el lloc de celebració la 10a planta de Via Laietana 18, a les aules de formació del CESL.
Més informació:
Pepe Berlanga Garcia
Secretaria de Formació
Secretariat Permanent – Comitè Confederal
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya)
Via Laietana 18, 9a planta
08003 Barcelona
Tel.: 933 103 362
Mòbil: 691 204 900
Fax: 933 107 110
Correu electrònic: formacio@nullcgtcatalunya.cat
L’Ateneu 19J, compromès amb els principis llibertaris i amb els de l’Educació Popular, és un espai virtual que engloba un projecte de formació, agitació i activisme cultural que neix i forma part de la FI de la CGT – Girona.
Prosseguint el camí iniciat el passat mes d’abril aquest dissabte 11 de maig de les 10’30h a les 12’30h als locals de la CGT de Girona, Av. Sant Narcís nº28, entresòl 2a. tindrà lloc un taller teòric – pràctic sobre l’Objecció Fiscal. Com es fa l’Objecció Fiscal?, què fem amb la part dels nostres impostos que deixem de destinar a despesa militar? Debatrem i treballarem sobre aquest tema amb la militant de la CGT a Girona Mariona Parra.
Des de l’Ateneu 19J ens afegim així a la campanya per la desmilitarització dels nostres impostos impulsada per la CGT a tot l’estat. En el tríptic d’aquesta campanya podem llegir «(…) que la forma més perversa d’extensió del capitalisme a nivell mundial és mitjançant el militarisme i la guerra, sent l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar la posada en pràctica de la negativa a col·laborar amb aquesta injustícia (…)»
La 3a. sessió de l’Ateneu 19J de la CGT serà el dissabte 25 de maig de les 10’30h a les 12’30h. Farem la presentació de la Fundació Salvador Seguí a Girona a l’espai cedit per la CGT i redescobrirem el llibre “La selección natural y el apoyo Mútuo” de Piotr Kropotkin.
Salut i Participació !!!
Es convoca Curs de Formació Sindical:
«Aplicació i Efectes de la Reforma Laboral»
Dimecres 15 de maig
a la Sala Costa Font,
als Locals Sindicals de CGT a Via Laietana 18, planta 9, de Barcelona
Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Les noves (des)regulacions del treball i les conseqüències sobre Salaris,
