DIJOUS 15 D’ABRIL, PLAÇA URQUINAONA, 18:30
També hi haurà concentració al Campus Catalunya de la URV el mateix dia, a la mateixa hora.
Des de la CGT volem manifestar la nostra absoluta oposició al projecte de reforma de la Llei de la Ciència que es prepara des del Ministeri de Ciència i Innovació i que s’ha conegut en les últimes setmanes.
Els últims anys, i particularment els últims mesos, la classe obrera hem viscut un empobriment de les condicions de treball, en general, i del món universitari i de la recerca, en particular. La COVID19 únicament ha accelerat aquest procés, però ha ofert una oportunitat d’or a la patronal de les universitats i centres de recerca per devaluar, encara més, les condicions de treball de les persones que fem possible el seu funcionament. La nostra incapacitat com a treballadors per organitzar una resposta contundent durant el període de confinament i la posterior tornada a la “normalitat” s’ha traduït en la posada en pràctica de mesures despòtiques per part dels Equips de Govern i de les institucions. Per exemple, en moltes universitats no s’ha comptat amb les treballadores per planificar la tornada a la feina i s’han suspès negociacions per “no ser prioritàries”. No només això, en un moment en què clarament calen més professionals per assegurar la salut, literal i figuradament, del sistema universitari i de recerca, s’ha aprofundit encara més en la precarietat, no renovant contractes i utilitzant l’excusa del teletreball per difuminar els límits de la jornada laboral. Per això considerem que, ara més que mai, se’ns ha acabat el temps. No podem continuar mostrant-nos pacients: és urgent que confrontem obertament la gestió capitalista d’un sector científic i universitari que només entén la formació i la recerca com una mercaderia. Per tant, resulta evident que les greus problemàtiques del món de la recerca i de la universitat continuen tant vigents com abans de la pandèmia. Es continuen produint contractacions fraudulentes i precàries (com en el cas del professorat associat) en els centres públics. No hi ha hagut cap millora respecte les demandes d’estabilització ni del PDI ni del PAS. Els serveis bàsics de les universitats i centres de recerca (cafeteries, neteja, etc.) continuen privatitzats. Cada dia s’aprofundeix més en l’absurda jerarquització acadèmica, trencant el principi “a igual feina, igual salari”. La universitat, lluny de ser pública i gratuïta, manté taxes elevades i preus de matrícula que expulsen els estudiants de classe obrera i popular. Els criteris d’avaluació continuen fomentant un model competitiu que, juntament amb la precarietat, creen un ambient ideal per l’aparició del frau científic, i repercuteix fortament en la salut mental del personal investigador. Davant de tot això, la nostra proposta és clara: un model d’investigació i d’Universitat pública, al servei de les necessitats de la classe treballadora i no del capital. Per tot això, proposem: Erradicar la intromissió del capital al sistema universitari i la recerca. Els models curriculars i la recerca no han de variar en funció dels interessos del capitalista. Cal desenvolupar un sistema de finançament totalment públic i controlat per les persones que fan funcionar la universitat i els centres de recerca: el personal investigador, personal tècnic, professorat, PAS i estudiants. Acabar amb l’obsolet sistema de beques. La universitat ha de ser totalment gratuïta sense condicionants. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització i assegurar l’estabilització de la plantilla i la creació d’un cos únic de professorat. A la màxima “a igual feina, igual salari” hi afegim “i igual capacitat de decisió”. Només prenent el control de les decisions que es prenen als centres de recerca i les universitats aconseguirem que deixin d’estar controlades per agents externs. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica que permeti acabar amb el dilema de “o carrera professional o vida familiar/personal”. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics i adoptar un model de contractació directa. Canviar els criteris d’avaluació per fomentar la cooperació en lloc de la competència. Fer visibles els resultats de la recerca en un format d’accés obert que no comporti el transvasament de fons públics a editorials privades. Reorientar les polítiques contra la COVID19 en universitats i centres de recerca per prioritzar la salut de les persones que hi treballen i estudien. Aquestes només són algunes de les demandes més immediates i urgents. No calen més raons perquè ens posem en marxa, perquè ens unim més enllà dels estaments en què ens han dividit per atomitzar la lluita, en definitiva, per passar a l’ofensiva. Per tot això, aquest 21 d’octubre cridem tot el personal de les universitats i centres de recerca a la vaga. Sols el poble salva el poble, a la vaga! manifiesto_catalan.pdf
Attached documents
Roda de premsa el dijous 15 d’octubre a les 10:00h al Carrer Burgos, 59, de Barcelona
Des de fa anys la Confederació General del Treball (CGT) ve denunciant les precàries condicions laborals en el sector científic i universitari. La no renovació de la plantilla i la falta de places que permetin l’estabilització del personal (investigadors, professors, administratius, etc.) no ha fet més que agreujar-se en els últims anys. Referent a això, la COVID19 ha representat un dur cop a un sector ja greument castigat. Aprofitant la greu emergència sanitària, les institucions (des dels Ministeris de Ciència i d’Universitats fins als equips de govern dels centres) han paralitzat moltes de les negociacions col·lectives que estaven en marxa i han menystingut als representants dels treballadors en el moment d’elaborar els plans de “desescalada”.
La recent constituïda secció sindical de la CGT a la Universitat de Lleida (CGT-UdL) ha registrat dos peticions concretes al rector de la UdL, Jaume Puy.
D’una banda ha demanat una reunió urgent per amb el rector Jaume Puy i algun representant dels serveis jurídics de la UdL per abans que se celebri la propera Junta de Govern de la Universitat de Lleida. Des del sindicat volem posar sobre la taula la paralització de les oposicions convocades per al personal PAS de la UdL. Aquesta demanda de paralització de les oposicions es basa en la futura sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la directiva 1999/70 CE sobre el frau de llei i l’abús de temporalitat que pateixen milers de treballadors i treballadores de l’administració pública, ja siguin interins funcionaris o personal laboral.
A la UOC necessitem les veus de totes i tots, cal fer sindicalisme de veritat i defensar els nostres drets com treballadores i treballadors. No podem esperar res dels que diuen representar els nostres interesos, i després veure que l’únic que fan és defensar els interesos de l’empresa al nostre nom. I és per això que volem defensar els nostres drets laborals des de les arrels. Volem canviar la relació establerta per l’empresa i les persones que hi treballem. Volem que el Comitè d’Empresa esdevingui una eina eficaç i transparent de consulta i representació de les treballadores i treballadors de la UOC. Perquè si ningú treballa per tu que ningú decideixi per tu!
La CGT de Catalunya presentem aquest matí, davant el TSJC, una demanda de conflicte col·lectiu contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per incompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF).
Queda al marge d’aquesta demanda la Universitat Autònoma de Barcelona, que el mes de juny va pactar amb CGT l’aplicació de l’EPIF després de mobilitzacions i vagues.
Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. És en aquest context que la CGT ha decidit fer un pas endavant per desbloquejar la situació presentant aquest conflicte col·lectiu.
El dimarts 28 de maig hi ha vaga de personal docent i investigador a diverses universitats i centres de recerca de Catalunya. I on no hi hagi vaga, hi haurà mobilitzacions. Tot sembla indicar que aquesta primavera suposa un punt i apart en la dinàmica de resignació i pessimisme que fa anys que travessen les universitats. Un pessimisme que és la conseqüència directa d’unes retallades salvatges que va patir el sistema universitari públic de Catalunya des de l’any 2010 i que s’han anat consolidant. I de les privatitzacions.
Aquesta setmana la Confederació General del Treball (CGT) hem presentat un preavís de vaga per al proper 28 de maig per a tot el personal docent i investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes. Una convocatòria que també hem fet extensiva a tots i totes les investigadores predoctorals del CSIC. Ensadrecem a tu per explicar-te, breument, la convocatòria de vaga.
Des de fa anys estem immersos en una progressiva precarització de les condicions de treball, de la qual la Universitat no ha estat una excepció. Tanmateix, el procés ha estat altament asimètric: mentre que per a una majoria les condicions són cada cop més dures, amb més pressions, incerteses i dificultats per poder tenir una feina – i una vida – dignes, una minoria s’aprofita de les posicions de poder de les que gaudeix per depredar recursos en el seu benefici, aprofundint l’escletxa social. El company o la companya ja no és vist com un potencial col·laborador sinó com un competidor o, segons l’escala social en el que el cap de torn el situi, algú al que utilitzar i explotar en la cada vegada més jerarquitzada i feudalitzada vida universitària. Termes com “excel·lència”, docència de “qualitat”, “eficiència” i explotació econòmica – que no transmissió – del coneixement formen part del vocabulari que ha acabat impregnant el llenguatge acadèmic, malgrat que amaguen una determinada ideologia neolliberal que ha convertit docència i recerca en uns bens de consum més i on l’estudiantat és tractat com un consumidor-client del sistema.
Tot aquest procés no es construeix de la res, sinó que va essent implementat progressivament, pas a pas, primer tímidament i en àmbits limitats a l’aguait de possibles reaccions, després de manera més accelerada i generalitzada. Si volem trencar aquesta dinàmica cal crear resistències, desobeir i actuar des del mateix moment en que algun dels estaments que ocupen el poder pretenen empitjorar les condicions laborals. En aquest sentit, denunciem que el Deganat de la Facultat de Economia i Empresa ha decidit implementar als graus, amb la connivència de l’Equip de Govern, les següents mesures que afecten les condicions laborals del professorat (veure comunicat degà) que en un futur proper poden estendre’s a la resta de la UAB:
1.- S’estableix un règim asimètric de reconeixement de la docència presencial en funció de si l’assignatura és obligatòria/troncal dels tres primers cursos o bé optativa del quart curs; escamotejant-se al professorat hores de docència presencial en el cas de les assignatures obligatòries/troncals. Així, qui imparteixi un grup docent d’una assignatura optativa té programades un total d’hores (45 hores a raó de 3,5 hores per setmana durant 13 setmanes) igual a les que se li reconeixen al seu pla docent (45 h); mentre qui imparteix assignatures troncals veu com se li programen més hores per grup (52 hores a raó de 4 hores per setmana durant 13 setmanes) de les reconegudes al seu pla docent (50 hores). No es reconeixen tampoc en el pla docent les hores presencials obligatòries (5 en total per cada assignatura) fixades pel Deganat per tal de fer les provesd’avaluació final i recuperació.
A diferència del model de vaga general que estem acostumats a viure a l’estat espanyol (una jornada de 24 hores on tots els sectors són cridats a secundar-la), a França fan servir unes combinacions molt interessants que mantenen el funcionament del sistema gripat durant dies o setmanes: les vagues sectorials rotatives. Una setmana comencen els ferroviaris, la següent funcionariat i tal o qual indústria, després ensenyament, continuen els transports metropolitans, el sector serveis, etc. etc. Tot queda englobat dins una planificació estratègica de pressió creixent per mantenir, dia rere dia, les protestes al carrer. Turnant la presència per a fer-ho possible.
COMUNICAT DE PREMSA conjunt CAU-IAC & CGT
La UAB incompleix el codi penal
Avui, 14 de novembre, es procedeix a posar en coneixement de fiscalia unes actuacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que podrien ser constitutives d’una infracció de l’article 316 del codi penal. La UAB, al nostre parer, ha infringit les normes de prevenció de riscs laborals i, tot hi estar-ne legalment obligada, no ha facilitat els mitjans necessaris perquè les persones treballadores del personal d’administració i serveis (PAS) desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat, en matèria de riscs psicosocials, adequades. D’aquesta manera s’ha posat en perill greu la seva salut.
Iniciem un nou curs i les condicions del professorat a la Universitat de Barcelona continuen sent molt preocupants. Acabàvem el curs amb la incertesa de si podríem renovar els nostres contractes i iniciem un nou curs en que la precarietat laboral continua sent una realitat per a una gran part del professorat. Un curs més, el professorat associat continuem assumint funcions i tasques que no es corresponen ni amb la nostra situació contractual ni amb la nostra formació acadèmica. Portem anys i anys de denúncia i reivindicació, però tot segueix igual. Fins i tot diverses sentències judicials han reconegut la situació de fraudulència en que ens trobem, però la Generalitat de Catalunya i els rectorats semblen no estar disposats a fer passos ferms per resoldre la situació que estem vivint. Davant una situació que no es resol, que no fa més que complicar-se i que portem denunciant ja fa massa anys, ens proposem que aquest sigui un curs ple de mobilitzacions en què exigirem respostes clares als rectorats i a les administracions. Obeint el mandat de l’assemblea de professorat del dia 16 d’octubre de 2018, juntament amb les universitats de València i Politècnica de València, hem decidit convocar:
VAGA DE PROFESSORAT DIJOUS 25 D’OCTUBRE: queda convocat el PDI permanent i no permanent.
Al juliol de 2016 la secció sindical de CGT-Plataforma de professors associats de la UB va interposar un conflicte col·lectiu contra la UB denunciant que el sistema PDA establia una discriminació entre el professorat associat a temps parcial i el professorat a temps complet pel que fa al reconeixement, còmput i retribució de les tasques de docència, recerca i gestió.
El professorat de la UB va a la vaga el 24 de maig per denunciar les condicions dels “falsos associats”
Més de 2.000 professors estan contractats amb aquesta figura, que comporta 500 euros de sou pel 75% de la dedicació d’un professor permanent
El professorat de la Universitat de Barcelona (UB) anirà a la vaga el 24 de maig per denunciar les condicions del que consideren “falsos associats”. Serà una vaga a tots els campus de la UB, i anirà seguida de tres aturades més que es faran el 28, 29 i 30 de maig. En aquest cas, però, seran vagues rotatòries, la primera al campus de Diagonal, la segona al de les Llars Mundet i la tercera al del centre de la ciutat. A banda de les aturades de l’activitat docent, es convoquen també mobilitzacions, segons han informat fonts del comitè d’empresa de la UB. Cal recordar que, segons dades dels sindicats, més de 2.000 membres del personal docent estan contractats a través de la figura de l’associat, pensada per a professionals que compatibilitzen les seves feines amb classes esporàdiques.
Passades les 12 de la nit d’ahir, Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT de Catalunya tercer sindicat en afiliació a Catalunya, i l’activista social Bàrbara Roch van ser posats en llibertat des de les dependències de la Ciutat de la Justícia, sent rebudes pel grup de suport que esperava a l’exterior.
La detenció es va produir a les 11:30 del matí de dimarts per part d’efectius del cos de mossos d’esquadra, mentre es feia entrega a Fiscalia de l’estat un manifest amb més de 1300 signatures d’acadèmics d’universitats de tot el món contra el conegut com ‘cas Som 27 i més’. En aquest procediment judicial 27 persones estan acusades entre 11 a 14 anys de presó per fer una tancada al rectorat de la UAB, com a protesta per una pujada del 66% de les taxes, entre elles el propi Ermengol Gassiot.
Stop repressió!
Aquest matí del dimarts 27 de febrer estava prevista una roda de premsa prèvia a acompanyar a l’Ermengol i a dues companyes més fins a la fiscalia superior de Catalunya per fer front a l’ordre de recerca i captura pels fets relacionats amb l’ocupació del Rectorat de la UAB a l’abril de l’2013. Finalment la roda de premsa no es va fer i l’Ermen i la companya Bàrbara van ser detinguts a la fiscalia i traslladats a la comissaria dels mossos d’esquadra de les Corts per ser posats a disposició del jutjat.
El Secretari General de la CGT de Catalunya, el company Ermengol Gassiot, ha estat detingut aquest migdia a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya i no passarà fins demà a disposició judicial.
L’Ermengol estava en situació de cerca i captura perquè no va presentar-se a declarar davant el jutge en el judici conegut com a #Som27imes, arran de l’ocupació del rectorat de la UAB que van fer estudiants i sindicalistesel 2013 contra el ‘Pla Bolonya’.
Prop de 200 persones s’ha concentrat el dilluns 26 de febrer davant de l’Ajuntament de Terrassa per assistir a la roda de premsa convocada per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i el sindicat CGT-Terrassa en suport del terrassenc Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, professor doctorant de prehistòria de la UAB i encausat per participar en una roda de premsa durant l’ocupació del rectorat de la UAB l’abril de l’any 2013.
CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA DAVANT L’ORDRE DE CERCA I CAPTURA CONTRA EL SECRETARI GENERAL DE LA CGT DE CATALUNYA, ENCAUSAT EN EL CAS CONEGUT COM A «SOM 27 I MÉS»
Des de CGT Terrassa, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, i Som 27 i més hem convocat roda de premsa per aquest dilluns 26 de febrer a les 19 hores al Raval de Montserrat (davant l’ajuntament de Terrassa). El motiu d’aquest acte és denunciar la situació del nostre company Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, membre de SAT i dels moviments socials egarencs, i professor doctorat en prehistòria de la UAB, que està en cerca i captura, a fi de notificar-li l’auto d’apertura de judici oral i la qualificació fiscal, que designi a un procurador, i que faciliti un domicili.
Avui hem sabut que, finalment, el jutjat de Cerdanyola del Vallès que porta el procés de l’anomenat cas “27 i més” ha emès una ordre de cerca i captura contra el nostre company Ermengol Gassiot, professor del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Secretari General de la CGT de Catalunya. Així, doncs, l’Ermen pot ser detingut en qualsevol moment per ser posat a disposició judicial, en haver-se negat a personar-se al jutjat a recollir cap notificació relacionada amb aquest muntatge político-judicial. Aquesta decisió sorgeix de la seva voluntat de no col·laborar amb aquest procés, que no és més que un nou i greu capítol de persecució política a aquells i aquelles que s’han significat en la lluita per la defensa dels serveis públics, en aquest cas de la universitat pública, en defensa — per tant — dels drets socials de les classes populars. La situació en la qual es troba ara mateix l’Ermengol és idèntica a la que han viscut aquests dies enrere algunes altres de les 27 encausades (en Carles, l’Oriol, la Cèlia), que van ser detingudes a les seves localitats per ser posades a disposició judicial.
Ahir van detenir dues companyes del cas 27iMés. Encausades, com jo i com les 24 persones restants. Juntes sumem 27 i ens enfrontem a peticions d’entre 11 anys i 5 mesos i 14 anys de presó. Per defensar la universitat pública i, en general, l’educació al servei dels interessos socials. Ni més ni menys.
Davant de la detenció i posterior alliberament que hi va haver el passat 7 de gener d’una de les persones imputades en la macrosumari Som 27 i més, la CGT Lleida volem mostrar la nostra preocupació però sobretot la nostra repulsa i ferma condemna a la repressió que està patint aquest col·lectiu universitari.
Un col·lectiu de persones a les quals se’ls demana des de la fiscalia espanyola penes de presó de 11 a 14 anys, així com multes de 9.500 €/persona i una Responsabilitat Civil de 14.000 €, per una mobilització pacífica. Creiem que això és una persecució judicial en tota regla cap a tota dissidència política que no assimili els interessos neoliberals de la classe política i del poder capitalista establert. La seva manera d’aniquilar tot pensament polític alternatiu no tindrà els seus fruits davant el suport i la solidaritat que construïm des de la base del carrer i l’autoorganització popular.
Ahir diumenge 7 de gener els Mossos d’Esquadra van detenir al Carles D., antic estudiant de la UAB i una de les persones encausades en el cas conegut com “27 i més”. Recordem que el cas dels “27 i més” va iniciar arran de diverses denúncies de l’anterior equip de govern de la UAB contra 25 (ara antics) estudiants i dos treballadors, un PAS i un PDI, que havien sigut actius en les protestes universitàries dels cursos 2011-2012 i 2012-2013 contra l’increment de les matrícules, els acomiadaments de professorat, les retallades i les privatitzacions. Unes denúncies que van comportar que la fiscalia, recollint el relat presentat per l’aleshores rector, secretària general i vicerectora d’estudiants, estigui demanant penes de presó d’entre 11 i 14 anys per a cada encausat/da, a banda de 5 anys d’allunyament de la UAB, multes de 9.500 € i una responsabilitat civil que finalment han rebaixat a 14.000 €. Com a resultat d’això ahir, possiblement per primera vegada a la història de la UAB, un (ex)estudiant va ser detingut per la policia després d’una denúncia feta per motius polítics per la pròpia universitat. Una imatge que ens remet, directament, al franquisme.
CGT-UAB DAVANT ELS FETS D’AQUESTS DIES I LES MOBILITZACIONS DE DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES
Els propers dies hi ha convocades a la UAB i a Catalunya una sèrie de mobilitzacions contra la repressió política exercida pel govern espanyol i l’amenaça d’aplicar l’article 155 que suposa la intervenció de les institucions catalanes. Concretament, a la UAB hi ha convocada vaga d’estudiants per dimecres 25, dijous 26 i divendres27 d’octubre.
