El conjunt d’accions del pistolerisme va fer parlar en els diaris de l’època de “guerra social”. Els fets hi ajudaven: entre 1917 i 1922 (i sobretot els anys 1920 i 1921), només a Barcelona hi va haver més de 800 atemptats, amb baixes tant de la classe treballadora com de la patronal i les forces d’ordre públic. Aquest clima de “guerra social” va afectar Catalunya, el País Valencià i Múrcia des de les darreries de 1919 finsa 1922.

Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l’Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l’Antic Règim econòmic (predomini de l’economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d’una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l’agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s’inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s’estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.

Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922. En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres.

Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de «Crisol» (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril del 1923), l’atemptat frustrat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (maig del 1923), la mort de l’ex-governador civil José Regueral a Lleó (17 de maig de 1923) i de l’arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 de juny de 1923), així com l’assalt del Banco de España a Gijón (1 de setembre de 1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l’exili. Posteriorment, proclamada la Segona República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.