Entrevista a Noam Chomsky, lingüista, filòsof i activista llibertari nord-americà, realitzada per Àngel Ferrero.
Resposta que des de la CGT del Vallès Oriental, hem donat a la invitació rebuda per part de l’Ajuntament de Mollet del Vallès per participar en els actes institucionals per la diada nacional de Catalunya de l’11 de setembre:
Benvolgut senyor Josep Monràs i Galindo, Alcalde de Mollet del Vallès
Responent a la seva invitació a l’acte de celebració de l’Onze de Setembre, ens satisfà la disposició institucional per commemorar els fets històrics.
En temps de crisi, desgraciadament, en lloc de lluitar contra els qui l’han provocada, hi ha sectors de població que busquen un boc expiatori a qui carregar les culpes de la situació, per exemple la població immigrant, a qui perceben com un competidor en l’accés a prestacions i serveis socials.
Es tracta d’un fenòmen que està en creixement, atiat per les formacions polítiques d’extrema dreta i per polítics de diversos partrits “democràtics” que fomenten de forma interessada el racisme i la xenofòbia o actituds de rebuig cap a la població immigrant, per tal de distreure l’atenció, aconseguir poder polític, desviar les crítiques que haurien d’anar contra els poders polítics i econòmics, i fomentar els enfrontaments entre la pròpia classe treballadora en competència per uns serveis i recursos cada dia més reduits, per culpa de les retallades que porten a terme els poders polítics i econòmics i que sempre afecten als sectors de població amb menys recursos econòmics.
Nino Trillo i Pablo Rodríguez, membres de la xarxa Ferrocarril Clandestino, analitzen els canvis introduïts en el Reglament que desenvoluparà de forma restrictiva la Llei d’Estrangeria.
Recentment ha aparegut publicat per l’editorial Base el llibre “Diario de un miliciano Republicano”. Es tracta del diari manuscrit del jove obrer barceloní Joaquín Aisa Raluy (1917-1977) que vivia a Ciutat vella, als barris de Sant Pere i Santa Caterina. Joaquín Aisa s’havia afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT en qualitat d’aprenent de fuster. El seu pare César Aisa havia arribat a Barcelona procedent d’Aragó i la seva mare era filla de la franja d’Osca. Joaquín seguia les passes del seu pare en afiliar-se a la Confederació, ja que César tenia el carnet del Sindicat del Transport com treballador del port. Joaquín Aisa, com tants joves del seu temps, era afeccionat a la boxa i al ball, era soci del Diana Boxing Club i freqüentava les sales de ball d’aquell temps: la Gavina Blava, Shangai Dancing i Germanor Barcelonina. Precisament, la nit del dissabte 18 de juliol havia anat amb els seus companys a divertir-se a la darrera d’aquestes sales situada al carrer Carders i a la matinada mentre feia temps per a anar a la platja va sentir com sonaven les sirenes i com començava el sarau de trets.
“Sara, una mujer de temple“. DVD editat per CGT. Produït per Zer Ikusi A, Iruñea, 2010. Durada: 46 minuts.
Sara, una mujer de temple — Sara, a woman of mettle (2010 — Zer Ikusi A) from Stuart Christie on Vimeo.
Butlletí Informatiu nº 133
“Reglamento de Extranjería (RD 557/2010)”
Us adjuntem el tríptic dels actes que aquest estiu organitzem des del
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat
en el marc de la XIV Marxa-Homenatge als maquis a Berga. Es tracta d’una caminada comentada des de Mas Tartas (França) a Pedret (Berga); es a dir que sortim d’una base guerrillera per arribar a una altra.
El 15-M em va enganxar mentre impartia una assignatura on repassava allò tan espuri anomenat Transició. La casualitat, a més, feia que estigués preparant una edició d’un conjunt d’articles apareguts a la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico dels anys setanta on, des de la més absoluta dissidència, es denunciava els enganys i paranys del procés, tot exposant algunes profecies com la privatització de les Caixes o l’hegemonia de la banca en les decisions governamentals, o es deixava ben clar que un dels objectius de les transformacions polítiques vers una democràcia de baixa qualitat consistia a desarmar qualsevol indici de protecció laboral.
Primer cartell de convocatòria per la caminada que enguany
tornem a organitzar des de Berga. Es tracta de la marxa a peu des de Mas Tartàs (Palau de Cerdanya, França) fins a Santa Eugínia (Pedret, Berga).
La caminada és un dels actes que des del Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga fem per la XIV Marxa-Homenatge als Maquis.
Si penseu venir digueu-nos-ho.
Salut!
Text inèdit del company Miquel-Dídac Piñero i Costa sobre els estudiants llibertàris de Catalunya del 1971-74, fet que no s’ha estudiat, ni explicat pels que en formaren part.
Per això aquesta primera aproximació d’en Miquel és important. És un reflexió històrica sobre aquest petit grup, i a la vegada un testimoni implicat sobre els fets i la vida política del grup. Esperem que animi a d’altres a escriure nous testimonis d’aquell temps.
(Txema Bofill)
Realitzat pel grup d’estudiants de periodisme:
Ana Calvo
Xavier Fontdeglòria
Andrés González-Nandín
Miguel Ángel Julià
i en el que participen Ignacio Lamata, militant de CNT, i Emili Cortavitarte, de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.
El proper 19 de Juliol, es compleix el 75 è aniversari d´una de les revolucions que va canviar les condicions de vida de milers de treballadors i treballadores catalanes i de la resta de l’estat, quan,
després de derrotar el feixisme, passaren a controlar la majoria d´aspectes de la seva vida. Centenars d´empreses, camps de conreu, escoles, passaren a ser gestionats pels mateixos treballadors/es a
través de les col·lectivitzacions i cooperatives. Aquells/es que fins aquell dia se li negaven els seus drets bàsics passaven a convertir-se en els protagonistes de les seves pròpies vides.
Memòria Llibertària
100 anys de moviment llibertari a Lleida
Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas
CGT Lleida, 2011
Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.
“Memòria Llibertària” comença amb les primeres notícies de la presència anarquista a Ponent, durant la dècada de 1870, fins al 2010, pràcticament, cent quaranta anys. Una cronologia que es presenta dividida en tres parts, remarcant el buit de les tres dècades de la dictadura franquista.
Part 1: Moviment llibertari a Ponent (1868-1936);
Part 2: Els llibertaris a la ciutat revolucionària de Lleida;
Part 3: El moviment llibertari a partir de la dècada dels 70.
S’ha fet un web sobre el llibre: http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/|http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/
En el web hi podeu trobar més informació sobre les tres parts del treball. A més hi trobareu el vídeo-documental que s’ha realitzat amb els testimonis d’aquests 100 anys de moviment llbertari; un recull històric de fotografies i cartells, i finalment; un especial amb les il·lustracions del pintor lleidatà Antoni Garcia Lamolla.
Si voleu un exemplar del llibre poseu-vosen contacte amb la CGT de Lleida.
Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)
Dels quadres de defensa als Comitès revolucionaris de barriada, les Patrulles de control i les Milícies Populars.
Agustín Guillamón
Aldarull edicions, 2011
La derrota de l’Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l’aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l’exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d’Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l’estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.
Aquest llibre posa de manifest l’existència de diverses formes d’entendre la CNT i l’essència mateixa de la Revolució llibertària en el si del moviment anarcosindicalista de l’època. Aquestes diferències, al llarg del període republicà, i durant la Guerra Civil, van produir nombrosos xocs entre els defensors intransigents de la revolució des dels comitès de base i els que entenien la CNT-FAI com un partit més del camp antifeixista, sempre amb la excusa de la gravetat del moment.
Finalment, tant uns com altres, van ser derrotats políticament al llarg de la guerra. Es deixa entreveure la manera que podria haver adoptat la societat llibertària, en una Barcelona cohesionada i vertebrada a través dels comitès de barriada, protegits pels Comitès de Defensa.
Un video en català que ha fet un company sobre la necessitat del reforç del suport mutu en l’evolució de les espècies. Un treball basat en les tesis del teòric anarquista Peter Kropotkin.
Secretaria d’Acció Social CGT Vallès Oriental
El vídeo amb subtítols en castellà:
A data d’avui són ja 400 entitats socials (veure llista d’adhesions a 30 de juny) i 3.500 persones les que hem signat el Manifest. Considerem que aquest importantíssim suport mostra la preocupació en sectors significatius de la societat per la falta de garanties jurídiques suficients que garanteixin els drets de les persones internades en els Centres d’Internament d’Estrangers.
Exposició del 1 al 31 de Juliol
L’efervescència social dels anys 20, Barcelona 1917-1923
Casa de Cultura Les Bernardes C/ Major 172, Salt (Gironès)
Inauguració: divendres 1 de Juliol a les 6 de la tarda a càrrec de Manel Aisa.
Continuant amb l’edició de materials genèrics per a l’Organització, tal com vam fer amb la Campanya contra l’energia nuclear, s’han editat aquests materials contra la precarietat i contra la guerra, que s’han distribuit a totes les Federacions Locals de la CGT.
Posem a la vostra disposició el material gràfic per al seu ús lliure per part dels ens de la Confederació.
Adjuntem els dissenysen català.
Les víctimes del feixisme
Des de l’inici de la transició fins als nostres dies
Més de 100 assassinats … Unes 4000 agressions anuals …
El fil conductor del documental està format per les entrevistes a víctimes de la ultradreta espanyola des de novembre de 1975 fins a avui. En els casos d’assassinats s’han recollit els testimoniatges de familiars i amics. Les agressions feixistes (que inclouen prop d’un centenar d’assassinats) estan dirigides contra gent d’esquerres, immigrants, indigents, homosexuals, transexuals, independentistes, joves…
Les víctimes són les protagonistes i els seus discursos són la tesi del documental. Les entrevistes als especialistes i professionals (periodistes, historiadors, membres d’organitzacions populars i ONGs) aporten reflexions i dades per a contextualitzar i situar en el temps i en l’espai les històries relatades en primera persona.
Es parteix d’un drama personal, fins i tot íntim, per a connectar amb una realitat social que no és producte de la casualitat o de la mala sort, com una malaltia o un accident d’automòbil, sinó que està directament relacionat amb el model social i econòmic en el qual vivim i amb la pervivència de grups racistes i feixistes que tenen el seu origen en la dictadura franquista.
No es tracta d’un documental que pretengui aprofundir en el drama o el dolor, perquè arran d’aquestes tragèdies s’han produït una sèrie de reflexions entre els familiars i amics summament interessants per a entendre la societat en la qual vivim. Tenen molt a dir i aportar, ja que si no ho eren ja abans de la seva desgràcia, avui s’han convertit en lluitadors per la llibertat. I són molt poques ocasions en les quals aquestes persones són escoltades….
Els assassinats i les agressions feixistes, presents durant tot el franquisme, no van acabar amb la mort del dictador sinó que s’han mantingut constants fins avui.
Durant la transició, la ultradreta va tractar de terroritzar la part més activa de la societat que es mobilitzava per la llibertat, la democràcia i la justícia social.
En aquest període els atemptats de grups feixistes es van fer amb la col.laboració de la policia, l’exèrcit i els jutges de la dictadura. La gent d’esquerres, a més, van patir el terrorisme d’Estat (disfressat sota diferents sigles com Triple A, Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco Español …) i les actuacions d’unes forces repressives concebudes no per garantir la seguretat ciutadana sinó per eradicar tota manifestació d’oposició al règim franquista.
Com cada any, des de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental volem homenatjar la memòria de totes les víctimes innocents que van morir aquell trist 31 de Maig de 1938 per avions de l’estat feixista italià.
En el context actual, on veiem un increment tant organitzatiu com social del feixisme en les seves diferents expressions (PxC, augment xenofòbia, etc) és més necessari que mai el reivindicar a totes les víctimes que aquesta ideologia al servei del capital va provocar a Granollers. I per recordar-nos, que ahir, com avui, és més necessari que mai el combat contra tota mena de racisme i feixisme.
Homenatge popular al grup de maquis llibertaris que van actuar a Cerdanyola del Vallès.
Marxa per Collserola amb parades per conèixer l’existència dels grups resistents al feixisme a la ciutat.
Diumenge 5 de juny de 2011, amb sortida a l’ajuntament de Cerdanyola a les9 del matí.
L’Enric Casañas és un anarcosindicalista de 92 anys. L’entrevista la fem a casa seva a Gràcia. Ha tornat al mateix barri on va néixer, desprès de recórrer mig món. És dels últims que ens poden donar testimoni de la revolució col·lectiva de 1936 i com la van estar preparant. Testimoni del front d’Aragó a la 25 divisió, la d’Ortiz. Testimoni dels bombardejos a civils per part dels franquistes mentre es retiraven cap a França. L’Enric junts amb 30.000 milicians va estar contenint l’exèrcit franquista fins al final, fins a la frontera, donant suport als 250.000 a 350.000 civils que fugien, segons unes o altres estadístiques.
L’Enric Casañas és dels perdedors de la guerra, representant de cents de mils d’oblidats que no surten als diaris, dels menyspreats i calumniats pels mitjans corporatius. Els perdedors són el poble, com sol passar en les guerres. I els guanyadors, els colpistes militars que es van alçar per mantenir els privilegis d’una minoria. Els guanyadors son els privilegiats de sempre, els militars, els borbons, les multinacionals, els rics, els que ens governen i ens expliquen la guerra a la seva manera.
Presentació del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució: L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.
Com a fil conductor de la conferència sobre la relació dels anarquistes amb el poder.
Amb Ferran Aisa (historiador) i Antonio Estradé (sociòleg).
Dijous26 de maig, 19 h. al local de la CGT de Barcelona (Via Laietana 18, 9a).
La CGT de Catalunya vol manifestar el seu recolzament a totes aquelles persones que des de fa dies han ocupat els carrers per lluitar contra la dictadura del capital. Començant per la Puerta del Sol de Madrid, Plaça Catalunya de Barcelona i seguint per altres acampades i assemblees populars a Terrassa, Tarragona, Lleida i altres ciutats, aquests dies s’està refermant que les places i els carrers poden convertir-se en punts de trobades de les lluites.
Les acampades són un moviment espontani, i per tot això lliure i incontrolable, que expressa el descontent acumulat per anys de retrocessos en drets. Davant d’un sistema electoralista que nega la capacitat d’expressar les opinions polítiques en el dia a dia, davant un sistema econòmic que destrueix el futur de les persones, davant les retallades socials i de drets dels darrers mesos… sobren les raons per assistir activament a les protestes, ja sigui a les assemblees i debats com a les acampades.
