Els 59.536 nous aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació al novembre situen l’atur registrat a 4.420.462 persones, una xifra mai abans aconseguida en la història d’Espanya.

El nombre de desocupats registrats a l’octubre a les oficines dels serveis públics d’ocupació ha augmentat en 134.182 persones (un 3,17%) en relació amb el mes anterior, cosa que situa l’atur registrat a la xifra mai abans assolida a l’estat espanyol de 4.360.926 persones. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social han estat també clarament negatives.

Durant el tercer trimestre del 2011 el nombre d’aturats ha assolit un nou rècord històric: 4.978.300 persones. Tot i que els mesos d’estiu solen ser bons per a l’ocupació, entre juliol i setembre el nombre d’aturats va augmentar en 144.700 persones.

De fet, eliminant l’efecte de l’estacionalitat (és a dir, les oscil·lacions que pateixen les contractacions i els acomiadaments en funció del calendari, els festius, les vacances i altres factors que provoquen forts pics limitats en el temps), el nombre d’aturats a Espanya s’eleva a 5.095.200, tal com assenyala la Direcció General d’Anàlisi Macroeconòmica i Economia Internacional del Ministeri d’Economia i Hisenda.

En document adjunt, anàlisi de les dades de l’atur del passat mes de setembre a l’Estat espanyol, a partir de les dades del Servei públic d’ocupació i de la Seguretat Social.

Les noves 95.817 persones que ingressen a les llistes de l’atur, suposen l’increment d’aturades més alt dels últims 15 anys en un mes de setembre.

L’Enquesta de Població Activa (EPA) relativa al segon trimestre 2011, posada en relació amb el Moviment Laboral corresponent a juliol 2011 del Ministeri de Treball, amb la Enquesta Anual de Costos Laboral corresponent al 2010 i alhora amb els Beneficis Empresarials de les Empreses que cotitzen a l’Ibex 35, ens mostren, d’una banda, el grau de misèria política de l’estructura de poder: UE, FMI, mercaders, partits polítics i sindicalisme institucionalitzat i, per altra, ens torna a demostrar la necessitat imperiosa d’una transformació social que posi fi al model econòmic-polític del capitalisme.