Festa pels 10 anys (2017-2017) de la lluita pels 2 dies a Autobusos de TMB
Dissabte 25 de novembre de 16 a 22h al local de la CGT de Catalunya (c/Burgos 59, Sants, Barcelona)
16h Obertura de l’exposició de cartells i fotografies sobre la lluita dels dos dies
17h Xerrada de Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda
18h Projecció del vídeo ’10 anys dels dos dies’
El dissabte 25 de novembre a les 12 hores del matí es presenta, a l’Àgora Juan Andrés del carrer Aurora/ Riereta, al Raval, Barcelona, el llibre Tras las Huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios, de Manel Aisa Pàmpols, editat per El Lokal, amb la participació de Manel Aisa (autor), Marc Iglesias(editor) i Iñaki García (El Lokal).
Divendres 24 de Novembre 19:00 h. xerrada de “No Mes Blocs” al local de la CGT a Cornellà (Carretera d’Esplugues 46) sobre aquest polèmic pla urbanístic a L’Hospitalet de Llobregat.
Organitza: CGT Baix Llobregat
“Les vagues avisades amb 5 o 10 dies d’antelació perden força, però una vaga a la brava, sense preavisar, és il·legal i no la farà ningú”. “El suport mutu és la nostra millor arma, però les vagues per solidaritat són il·legals”. En el temps que porto en la lluita sindical, les anteriors són frases que he sentit sovint. Estic segur que, com jo, molts altres companys i companyes. Les hem sentit i les hem pensat i dit. Reflecteixen una autèntica paradoxa que sintetitza de manera ràpida i directa una de les principals limitacions de l’actual sindicalisme a l’estat espanyol. La regulació de l’exercici de la vaga, que es va vendre com la salvaguarda del dret de fer-la, de facte l’ha descafeïnat, n’ha erosionat la seva força i, amb el temps, ha fet que l’anem interioritzant com la forma lògica de procedir. El camí on estem abocats no és fàcil i, si deixem de ser útils els sindicats, el nostre futur és més aviat magre. Per tant, si volem ser alguna cosa més que un record de glòries passades de la classe treballadora, és imperiósque reaccionem.
Què implica i que pot implicar el 155. Propostes per respondre-hi
Només l’organització i la mobilització tombarà el 155 i els atacs de l’Estat
L’aplicació de l’article 155 ha suposat ja el cessament de tot el Govern de la Generalitat de Catalunya i de més de 140 alts càrrecs de totes les Conselleries i Departaments, la dissolució del Parlament i la convocatòria imposada d’eleccions per al proper 21 de desembre en un context de repressió que inclou empresonaments, escorcolls, vulneració de drets, vigilància i amenaces.
Els feminicidis són patriarcat! I el patriarcat som tots!
Sortim als carrers i combatem les violències masclistes!
La lluita contra les violències masclistes és i ha de ser cada dia, a qualsevol espai i àmbit de la nostra vida. El 25 de Novembre és el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, i és un dia més per visibilitzar que ens estan assassinant, colpejant, violant, maltractant i explotant.
I aquestes violències masclistes no són fets aïllats, és el patriarcat, i es basa en els interessos de les institucions, dels sectors econòmics, de la societat en general i de l’educació social. Les Institucions que, de manera activa o passiva, porten reforçant, durant centenars d’anys, el model de dones objecte, dones com possessions de les seves parelles; se sustenta en el model explorador de l’economia capitalista; en l’Església masclista, homòfoba i racista que no evoluciona; en la judicatura que atorga custòdies compartides imposades a maltractadors; en la classe política que roman al marge del que està succeint, absorta en les seves pròpies intrigues i interessos; en els partits, sindicats i col·lectius, que giren la cara davant les agressions masclistes mantenint privilegis del sistema patriarcal; en les famílies i les escoles que segueixen educant des de la desigualtat.
Cada dia és 25 de novembre, cada dia hem de denunciar que, sovint, els que ostenten el poder i legislen, responsabilitzen i culpabilitzen les dones de l’atur estructural existent, de les diferències salarials, del dèficit en el sistema públic de pensions, de la diferència de drets, de les violacions, dels maltractaments… són els que actuen directament o indirectament per impedir la nostra emancipació i empoderament com a dones lliures.
Les dones EXIGIM a la societat i LLUITEM per un model de coeducació ple, per una cultura de la llibertat; DENUNCIEM que els violadors arribin a descriure les agressionscom “s
Concentració a Can Serra el dijous 30 de novembre. Comunicat conjunt de les Seccions Sindicals de la CGT i de CCOO
Companyes, companys,
Us fem saber que arran del bloqueig actual de les negociacions del qual us vam informar en el nostre comunicat del 13 de novembre, hem decidit, conjuntament amb CCOO, convocar concentració de protesta el proper dijous 30 de novembre davant de Can Serra a les 11h, amb motiu de la celebració del Ple corporatiu d’aquest mes. Us adjuntem el comunicat conjunt que hem acordat els dos sindicats per a difondre aquesta convocatòria, i també us el copiem a continuació, en el cos d’aquest correu. Feu córrer aquesta convocatòria i, en la mesura en què us sigui possible, acudiu. És important que hi siguem moltesaquell dia.
Parlem amb… el Vaso, l’Eli i el Manel, que formen part del projecte de La Cinètika
“La Cinètika és un projecte en construcció, de base llibertària”
Al cor de Sant Andreu del Palomar, poble-barri barceloní, un gran espai okupat i autogestionat destaca en plena rambla de Fabra i Puig: és la Cinètika, un espai impressionant on un dia hi va haver un multicines, avui obert al barri, ple d’activitatsi de vida.
Ja és aquí el II Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana. Innovació educativa! Convoquem a docents, famílies, estudiants i ciutadania en general el proper dissabte 18 de novembre de 2017 de 10 a 19 h per debatre plegats. Tota la informació i inscripcions a http://www.debateducaciopublica.net/
18 DE NOVEMBRE DE 2017 DE 10 A 19 H A L’INSTITUT BARRES I ONES DE BADALONA.
Mentre els moviments socials portaven anys mobilitzant-se en defensa de l’educació pública de qualitat per a tothom, el món educatiu s’ha vist sacsejat per l’aparició de l’anomenada innovació educativa, una qüestió que ha irromput amb un insòlit soroll mediàtic i de la mà de nous actors aliens al món educatiu de la pública com són les fundacions privades, els bancs i les empreses. La moda de la innovació educativa ha obert clarament un nou espai de debat i volem reflexionar-hi.
LA NOSTRA PACIÈNCIA NO ÉS INFINITA: HA ARRIBAT L’HORA DE LA MOBILITZACIÓ!
Companys, companyes,
Us enviem aquest comunicat per a informar-vos de la situació actual de les negociacions relatives als nostres drets i condicions de treball posats en qüestió per la Diputació arran del famós informe de la Sindicatura de Comptes publicat el mes de juliol (podeu consultar sobre aquest tema, per a situar-vos, els comunicats que vam difondre el 13 de setembre i el 23 d’octubre: http://bit.ly/2gSCqEz i http://bit.ly/2AzYdIK).
L’elaboració de protocols per fer front a la radicalització islamista s’ha estès en els últims anys en diversos països europeus i les administracions han escollit els centres educatius com a espais de detecció de radicalisme islàmic.
Iru Moner, membre d’Heura Negra, Assemblea Llibertària de Vallcarca, Barcelona:
“A Vallcarca tenim un problema persistent d’habitatge”
“Si volem propiciar un canvi hem de treballar en espais transversals i populars lluny dels espais de confort activistes”
Parlem amb Iru Moner, membre d’Heura Negra, Assemblea llibertària del barri de Vallcarca de Barcelona. Malgrat que també seria molt interessant tenir una conversa amb ell sobre el moment sociopolític català que es viu aquests mesos, ens agradaria centrar el focus en el ‘micro’ i deixar el ‘macro’ noméscom a un cert context.
En l’actualitat existeixen 315 fàbriques recuperades a Argentina que lluiten per seguir endavant i configurar una nova manera d’empresa autogestionada.
Una de les experiències més valuoses que van deixar les mobilitzacions populars després de la crisi del 2001 a Argentina, al costat de les assemblees de barri i el moviment piquetero, va ser la de les fàbriques recuperades. Si bé era un fenomen que venia donant-se des de l’ajust neoliberal del govern de Carlos Menem en els anys 90, és a partir de 2001 quan aconsegueix una dimensió rellevant.
¿Ets tu, lector o lectora, d’aquelles persones que abans, no fa gaire temps potser, quan t’assabentaves que algun policia pegava amb la seva porra a una persona al carrer, l’humiliava al calabós d’una comissaria, li treia un ull d’una pilotada o se li quedava morta a les mans, seguies amb la teva vida, indiferent, com si no fos res important o, fins i tot, et deies: «Alguna cosa deu haver fet…»?
He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negaré. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. Bàsicament perquè la realitat massa sovint és la que és i no pas la que voldríem que fos. En conseqüència, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de contradiccions. I no crec que sigui una cosa dramàtica sinó la simple conseqüència d’estar ben vius i de no ser simples espectadors d’aquesta realitat. Miro d’il·lustrar-ho a partir de situacions que he viscut. I estic segur que molta altra gent en podria esmentar unes quantes més.
No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l’intent de proclamar «l’Estat Català en forma de la República Catalana». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no hi ha cap bona raó perquè part de l’actual moviment llibertari de Catalunya col·labori d’una manera o d’una altra amb el procés «nacional-independentista» protagonitzat pel Govern català, pels partits polítics que el sostenen, i per les grans organitzacions populars nacionalistesque l’acompanyen.
Des de CGT-Ensorrem fronteres ens solidaritzem amb les persones en vaga de fam a Atenes per demanar l’agilització del procés de reagrupament familiar i l’obertura dels processos d’asil.
La lentitud en els processos de reagrupament de les persones que es troben a Grècia i tenen familiars a països europeus,- amb falses promeses i llargues esperes, fins i tot per aquelles que ja tenen el permís concedit- és una forma més de negar via burocràcia els minsos drets que tenen les persones refugiades.
4.500 persones es troben a Grècia esperant viatjar a Alemanya i 1.500 ja tenen el procés acceptat des de fa més de 6 mesos. A moltes altres ni tan sols els han acceptat la petició de reagrupament i moltes més ni tan sols tenen dret a demanar l’asil.
La situació s’ha fet desesperant per a moltes famílies atrapades a Atenes que
malviuen en camps de refugiats des de fa més de dos anys. Una vegada més, la lluita és el camí que emprenen per reclamar drets reals, no sobre paper, i després de moltes protestes, van començar una vaga de fam a Atenes el passat 1 de novembre.
Les vagues de fam a Grècia, no només a Atenes, sinó també a Mitilene, a Lesbos, on hi ha milers de persones atrapades sense cap possibilitat de demanar asil, formen part de la lluita invisibilitzada de les persones migrants per a poder viure amb dignitat, llibertat de moviment i igualtat de drets. Una lluita de resistència quotidiana i de desafiament al poder de l’Europa fortalesa i neocolonial. I volem fer-les visibles, solidaritzar-nos, però sobretot lluitar amb elles per l’abolició de les fronteres, així com dels acords entre Europa i els països fronterers per al “control” de persones, i de les polítiques racistes i d’explotació cap a les persones migrants.
Aquests són els comunicats que hem rebut d’ens de la CGT donant suport a la vaga general del 8 de novembre. S’anirà actualitzant si hi ha nous comunicats.
La CGT de Lleida davant l’escalada repressiva i la convocatòria de vaga general per al 8 de novembre
L’escalada repressiva per part de l’Estat Espanyol contra la població de Catalunya continua de manera desenfrenada. Els últims esdeveniments, des de la persecució de les personalitats més públiques, fins l’assetjament diari que patim el conjunt de la població de manera menys mediàtica, no deixen una altra alternativa que no sigui cridar a la Vaga General per aturar el país i aturar la repressió, l’assetjament i la persecució per part de l’estat i les “forcesde l’ordre”.
COMUNICAT DE CGT ENSENYAMENT
TOT EL SUPORT ALS MESTRES I PROFESSORAT DE LA SEU D’URGELL CITATS A DECLARAR PER INCITACIÓ A L’ODI
L’Escola Moderna pretén combatre tots els prejudicis que dificulten l’emancipació total de l’individu, i per això adopta el racionalisme humanitari, que consisteix a inculcar en la infància l’anhel de conèixer l’origen de totes les injustícies socials per tal que, reconeixent-les, després pugui combatre-les i oposar-s’hi
Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia
Que l’escola pública ha estat al punt de mira del feixisme és indiscutible. En el nostre llegat històric tenim ben present totes aquelles mestres que ens han precedit, que han estat perseguides, empresonades i fins i tot afusellades justament perquè van creure en l’escola com a agent transformador cap a la igualtat social. Persones que s’hi van deixar la pell perquè l’ensenyament no estigués sota el control de l’església i per tant del poder, i perquè els fills i filles de les obreres hi tinguessin accés.
Ara hi tornem, l’escalada repressiva que venim patint des del setembre està posant el punt de mira en el col·lectiu docent. Els partits i mitjans al servei del Reino i del Gobierno no han estalviat esforços en tirar una campanya difamatòria que consisteix en repetir insistentment el missatge que mestres i professores adoctrinem contra Espanya i inculquem en la independència. El nazi Joseph Goebbels també ho va tenir clar aplicant la màxima una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat.
Avui s’ha conegut la convocatòria de vaga general per al proper dia 8 de novembre per part de la Intersindical-CSC. Davant d’aquesta convocatòria, i tenint en compte el context social i polític que s’està vivint actualment a Catalunya, des del Secretariat Permanent de la CGT volem manifestar el següent:
– No hi ha temps material, atesos els terminis legals, de registrar un preavís per a afegir-se a aquesta data amb una convocatòria pròpia de vaga general per part de la CGT. Igualment, tampoc no tenim el marge de temps suficient per a que la nostra afiliació pugui debatre-ho i pronunciar-se, tot prenent una decisió al respecte. A la nostra organització les decisions es prenen des de la base, de baix a dalt, i de forma assembleària.
Ho hem cridat i cridat. Fins quedar-nos afònics. Quan érem unes desenes en manifestacions envoltades de l’estigma dels grans mitjans de comunicació i també ara, en manifestacions massives emparades per alguns d’aquests mitjans. Reclamem, exigim, la llibertat de tots els presos i les preses polítiques. I, també, dels membres del govern català. Encara que ens costi.
Ahir, la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela va empènyer a porteria buida la pilota que el Gobierno, mitjançant la Fiscalia General, li va posar davant del seu peu. Aquesta jutgessa era la que estava en el torn de guàrdia quan va arribar, de forma absolutament casual, l’expedient de l’esmentat òrgan polític imputant el delicte de rebel·lió a una part dels membres del govern de la Generalitat. Es dóna la curiosa, atzarosa i gens premeditada circumstància que es tracta de la mateixa jutgessa que ha enviat també a presó sense judici fa pocs dies als presidents d’Òmnium i l’ANC. Com també és absolutament casual, tenint en compte que vivim en un paradís democràtic amb una estricta i escrupolosa separació de poders, que es tracti de la mateixa persona que, per exemple, va dictar de presó provisional per als 5 nois d’Altsasu que porten 354 dies empresonats per una baralla de bar amb guàrdies civils al seu poble, i que estan encausats per delictes de terrorisme. Sembla prou clar, doncs, quina samarreta porta posada la “justícia” a l’òrgan judicial hereu del Tribunal de Orden Público (TOP) franquista.
Projecció del documental ’12 d’octubre. Cultura de l’Odi i Legítima Autodefensa’ el dimarts 7 de novembre a Reus
A les 19h a la Sala Santa Llúcia, Raval Robuster 34, Reus
Organitza: CGT Baix Camp-Priorat
En el seu últim documental Metromuster reflexionen sobre el 12 d’octubre, l’espanyolisme, la cultura de l’odi i el racisme, els estatsnació i l’acumulació originària.
CGT CONVOCA VAGA A UNIPOST A TOT L’ESTAT ESPANYOL CONTRA L’ERO I EL TANCAMENT DE L’EMPRESA, ELS DIES 31 D’OCTUBRE, 3 I 10 DE NOVEMBRE
Concentracions el 31 d’octubre a les 9h. del matí davant de l’administració concursal (Jausas Legal) a Passeig de Gracia 103 de Barcelona i a les 11.30h davant de la seu d’Unipost al carrer Pablo Iglesias 16-20 de L’Hospitalet de Llobregat.
Pel 3 de Novembre es realitzarà una manifestació a Madrid on hi acudiran treballadors de totes les províncies.
Els dies 22, 23 i 24 de novembre tindrà lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra 4 companyes per participar a la vaga general del 29M de 2012.
El 29 de març de 2012 els carrers de Barcelona es van llevar en un dia de vaga general, de les més intenses i multitudinàries dels últims anys. Veníem del 15M i de mobilitzacions de barris i pobles amb una forta coordinació. El context social del moment era de tensió, dolor i ràbia permanents degut als atacs viscuts i percebutsper la gran majoria de la població.
