A QUI AFECTA?
Afectarà a tots els treballadors i treballadores, de tots els àmbits sectorials, públics i privats, funcionaris i funcionàries, igual que a empreses i organismes encarregats de serveis públics, sense distinció de situació laboral, sexe, edat o condició social.
Arran de les darreres informacions d’alguns mitjans sobre les més que possibles irregularitats en les adjudicacions donades per la DGAIA en el cas Ricard Calvo, així com de la compareixença al Parlament del Conseller Chakir el Homrani per donar explicacions sobre aquest fet, des del Sector Social CGT volem manifestar el següent:
– Cada cop sembla més evident la corrupció i amiguisme des de la DGAIA i partits polítics en el govern cap a certes Fundacions del Tercer Sector Social que treballen amb infància, fet que ve de lluny i no és una denúncia nova. La fórmula establerta per donar aquestes adjudicacions des dels pressupostos públics, segueix igual, i malgrat les denúncies demostrades de com algunes d’aquestes fundacions tenen ànim de lucre i gerents amb sous de més de 100.000€, no es fiscalitzen ni existeix cap control públic de les desenes de milions d’euros que se’ls dóna. Recordem que la DGAIA dóna en aquestes Fundacions per l’atenció i cura de la infància protegida entre 3.500€ i 5.500€ per mes i infant, depenent del tipus de Centre Residencial i característica del nen/a.
Des de fa anys estem immersos en una progressiva precarització de les condicions de treball, de la qual la Universitat no ha estat una excepció. Tanmateix, el procés ha estat altament asimètric: mentre que per a una majoria les condicions són cada cop més dures, amb més pressions, incerteses i dificultats per poder tenir una feina – i una vida – dignes, una minoria s’aprofita de les posicions de poder de les que gaudeix per depredar recursos en el seu benefici, aprofundint l’escletxa social. El company o la companya ja no és vist com un potencial col·laborador sinó com un competidor o, segons l’escala social en el que el cap de torn el situi, algú al que utilitzar i explotar en la cada vegada més jerarquitzada i feudalitzada vida universitària. Termes com “excel·lència”, docència de “qualitat”, “eficiència” i explotació econòmica – que no transmissió – del coneixement formen part del vocabulari que ha acabat impregnant el llenguatge acadèmic, malgrat que amaguen una determinada ideologia neolliberal que ha convertit docència i recerca en uns bens de consum més i on l’estudiantat és tractat com un consumidor-client del sistema.
Tot aquest procés no es construeix de la res, sinó que va essent implementat progressivament, pas a pas, primer tímidament i en àmbits limitats a l’aguait de possibles reaccions, després de manera més accelerada i generalitzada. Si volem trencar aquesta dinàmica cal crear resistències, desobeir i actuar des del mateix moment en que algun dels estaments que ocupen el poder pretenen empitjorar les condicions laborals. En aquest sentit, denunciem que el Deganat de la Facultat de Economia i Empresa ha decidit implementar als graus, amb la connivència de l’Equip de Govern, les següents mesures que afecten les condicions laborals del professorat (veure comunicat degà) que en un futur proper poden estendre’s a la resta de la UAB:
1.- S’estableix un règim asimètric de reconeixement de la docència presencial en funció de si l’assignatura és obligatòria/troncal dels tres primers cursos o bé optativa del quart curs; escamotejant-se al professorat hores de docència presencial en el cas de les assignatures obligatòries/troncals. Així, qui imparteixi un grup docent d’una assignatura optativa té programades un total d’hores (45 hores a raó de 3,5 hores per setmana durant 13 setmanes) igual a les que se li reconeixen al seu pla docent (45 h); mentre qui imparteix assignatures troncals veu com se li programen més hores per grup (52 hores a raó de 4 hores per setmana durant 13 setmanes) de les reconegudes al seu pla docent (50 hores). No es reconeixen tampoc en el pla docent les hores presencials obligatòries (5 en total per cada assignatura) fixades pel Deganat per tal de fer les provesd’avaluació final i recuperació.
La multinacional Nestlé continua sense rectificar en el conflicte que s’està produint a la seva planta de Girona. A dia d’avui la empresa no ha fet cap mena de gest, ni ha realitzat cap convocatòria al Comitè d’Empresa per millora la pèrdua de nivell adquisitiu que estant patint les treballadores des de fa 8 anys.
Des de la secció sindical de CGT, les companyes han decidit estar a l’altura que es mereix la situació i donar un pas endavant convocant una vaga general de fàbrica pel dia 20 de febrer de 2019, ja que el propi Comitè d’Empresa ha caigut en la divisió i en la submissió a la calma que només beneficia a l’empresa, convocant una vaga a l’abril. Des de CGT creiem que aquesta data és massa tard, molt i molt llunyana, que la lluita no ha de decaure i s’ha de seguir amb el que es va demanar en assemblea de treballadores: Exigir un millora salarial en l’actual negociació del conveni col·lectiu, amb una retribució del 3%, que recompensi el nivell perdut en anys anteriors.
Aurelio Fernández fou un dels homes mes actius de l’ etapa revolucionaria d’aquest país conjuntament amb Durruti, Ascaso, García Oliver, Ricardo Sanz , Torres Escartín, Gregorio Suberviola, Eusebio Brau, Antonio Ortiz, i altres formaren el grup que en tot moment dels anys 20 i 30 del segle XX què activaren la flama revolucionaria que el 19 de juliol del 36 crea les condicions a Catalunya per viure una de les experiències més grans de l’historia social en totes les seves etapes. I per què no parlar de la seva companyia Violeta Fernández Saavedra neta d’un dels anarquistes més emblemàtics de terres andaluses, nascuda a Cuba i després la seva adolescència i joventut a Barcelona sent militant de l’ateneu llibertari del Clot i més tard professora del CENU durant la revolució.
– EDITORIAL:
– TEMA DEL MES:
Ens sobren els motius per fer vaga el 8M
– SINDICAL:
Cacaolat agredolç
Assetjament sexual: detecció, sensibilització i acció
L’avaluació de riscos laborals
Notícies sindicals
– OPINIÓ:
Vaga ‘postureo’ o lluita
Assalt al tren de l’administració
– EL DOCUMENT:
Transició energètica i evolució social
– L’ENTREVISTA:
Guillermina Peirò
– SOCIAL:
Al jovent ens espera un futur de misèria, precarietat i explotació
La PAH de Sabadell ocupa un cinquè bloc per a dones i criatures
Trobada amb Meike Nack membre del moviment kurd de dones
Ahir avui demà
– INTERNACIONAL:
La vida de les combatents
Per viure … morim 25 anys d’EZLN
– DICCIONARI MILITANT:
Segundo Jodra Gil
– DINAMITA DE CERVELL:
La Vaga de la Canadenca
– AL TINTER:
PAH Sabadell – Suport mutu i autogestió en estat pur
Podeu veure i descarregar el Catalunya 206 a:
http://www.revistacatalunya.cat/
http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2019/02/pdf206.pdf
Més informació:
Balanç 4 anys de lluita
Revertim les retallades i la privatització, recuperem la democràcia als centres, eduquem sense por.
Creiem que els drets es conquereixen lluitant i no als despatxos i que, enlloc de mobilitzacions puntuals i decidides per cúpules sindicals, calen mobilitzacions continuades i contundents, decidides i organitzades en assemblees amb participació del màxim de companyes i companys.
Fa dècades que la CGT assisteix a les constitucions de les Meses Electorals Coordinadores (MEC) de les Juntes de Personal sense cap tipus d’inconvenient, però aquest any l’ICS ES POSICIONA per fer campanya electoral contra nosaltres, la CGT.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Un 5 de febrer de fa cent anys s’iniciava una de les més importants mobilitzacions obreres a territori català. Com a conseqüència de la solidaritat contra l’acom
iadament de cinc representants de la CNT a l’empresa elèctrica ‘Riego y Fuerzas del Ebro’, coneguda com ‘La Canadenca’, es declaren en vaga diverses seccions de l’empresa fins afectar-la en la seva totalitat. En poc temps, els i les treballadores d’altres empreses van seguir-ne l’exemple, arribant a ser milers de persones en vaga fins que aquesta passa a ser general i indefinida a tot Barcelona i s’escampa a altres poblacions catalanes.
Ja tenim aquí la Setmana de Lluita a l’educació pública, del 4 al 10 de febrer, convocada per l’Assemblea de treballadores de l’educació pública de les comarques de Barcelona, amb tancades a centres, taules rodones, assemblees, tallers de pancartes, activitats per infants, vídeo fòrums, sopars i espaisper dormir.
Reunió de la “Plataforma Estatal en Defensa del Trànsit Interior de Ports” a Barcelona davant l’amenaça de precaritzar el treball
– Es reuneixen el 30 de gener a Barcelona, representants dels treballadors de les empreses de Trànsit Interior (Remolcadors, Amarradors, Boteros, etc.) de la majoria de Ports de l’Estat Espanyol.
En els darrers mesos, i especialment de forma accelerada en les darreres setmanes, s’estan produint decisions unilaterals relacionades amb la gestió dels recursos humans a l’Ajuntament de Rubí que requereixen necessàriament de la informació i la negociació amb la representació dels i les treballadores. Malauradament cap de les dues coses es produeix: ni s’informa ni esnegocia.
L’assemblea de treballadors de Metro convoca vaga durant el Mobile World Congress. Aquests són els motius:
AMIANT
Perquè l’empresa ha ocultat que estàvem treballant amb amiant, i ara que els treballadors hem emmalaltit, menteix No hi ha només 12 casos, hi ha molts més, i sortiran més casos, i empitjoraran el seu estat irremeiablement amb el pas dels anys, i l’empresa ho sap, però ho nega. Ho nega per diners, perquè prepara la seva defensa jurídica quan li demanin indemnitzacions per les seqüeles de la seva malaltia. I com nega en els seus informes que aquestes persones estiguin malaltes per l’amiant, no poden ser tractats com a malaltia professional i aquestes persones malaltes continuen treballant amb amiant al seu voltant i perjudicant la seva salut.
DILLUNS 28 DE GENER VAGA DE 24 HORES A UNÍSONO
CONCENTRACIÓ 12 HORES A BARCELONA AL C/TARRAGONA 161
CGT, sindicat majoritari, conjuntament amb la resta d’organitzacions sindicals en l’empresa, ha convocat vaga de 24 hores i d’àmbit estatal, en tots els centres de treball de l’empresa de Contact Center UNÍSONO, dilluns28 de gener.
DEFENSEM LA NOSTRA SALUT, FÍSICA MENTAL I SOCIAL!
NI ASSETJAMENTS NI REPRESSIÓ SINDICAL
31 de Gener, 11:30h
Concentració a Can Serra (Diputació de Barcelona)
Rambla de Catalunya 126, Barcelona
Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d’assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre– per la Subdirecció d’Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l’ha estat patint en repetides situacions d’incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet– d’aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l’empresari de preservar la salut de la treballadora. No s’ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s’ha fet l’avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s’ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut…
Setmana de lluita a l’educació pública del 4 al 10 de febrer, amb tancades a centres educatius, assemblees i xerrades.
COMUNICAT Assemblea de treballadores de l’Ensenyament Públic.
Som treballadores i treballadors de l’educació pública de les comarques de Barcelona, i ens estem organitzant per acabar amb les retallades que ofeguen els centres des de 2011. És urgent augmentar la inversió a l’educació pública, per atendre a l’alumnat i a les famílies com mereixen, millorar les condicions d’aprenentatge i garantir els drets dels infants i joves. Cal redreçar la situació, el sistema educatiu no pot sostenir-se més amb el nostre sobreesforç i explotació.
El passat dissabte 19 de gener vam organitzar i participar a la jornada a Can Batlló en què organitzacions i moviments socials ens vam unir per a cridar per la solidaritat amb Rojava i amb el conjunt del Kurdistan davant els atacs del regim feixista turc que volen acabar amb una revolució que posa el focus en l’alliberament de la dona, la democràcia directa, l’ecologia i la convivència multicultural.
Durant la jornada es va donar a conèixer la creació del Comitè de Resistència Internacionalista per defensar Rojava a Catalunya, un grup de persones de diferents àmbits de la societat, apel·lades per la crida feta pel Moviment d’Alliberament Kurd a totes les internacionalistes.
El Comitè vol alertar de què Rojava es troba avui sota amenaça real d’invasió per part de Turquia, arrel de les declaracions que Erdogan va fer el passat mes de desembre. Des d’aleshores, ha començat a mobilitzar les seves tropes a la frontera de Manbij, mentre E.U.A anunciava la retirada de la regió al·legant que l’Estat Islàmic ja ha sigut derrotat, tot i que aquest segueix operatiu i a Turquia no li interessa derrotar-lo, sinó acabar amb Rojava.
Parlem amb els delegats de la secció sindical de CGT a SMATSA, empresa concessionària de la neteja de Sabadell. Actualment, aquesta empresa està sent investigada pels jutjats per un suposat frau en la contractació i, al mateix temps, l’ajuntament ha iniciat els tràmits per fiscalitzar el servei.
La secció sindical de CGT va ser la més votada a les últimes eleccions sindicals, tot i així, no es té una majoria al Comitè d’empresa. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una amenaça d’acomiadaments per part de l’empresa, una amenaça de vaga per part de la plantilla, i una amenaça d’intervenció pública per part de l’ajuntament.
Com esteu vivint aquest procés d’internalització del servei de neteja? Què us està comportant com a secció sindical?
(*) Des d’Azadî. Plataforma en suport al poble kurd cedim l’espai que tenim entre els moviments socials de la nostra societat per a visibilitzar al màxim la crida a la solidaritat amb Rojava que el comitè recent constituit està fent públic, en el marc de la campanya #RiseUp4Rojava.
#StopTurkeyDefendRojava #CatalunyaAmbRojava
Comunicat del “Comitè de Resistència Internacionalista”
CRIDA PÚBLICA PER A LA DEFENSA DE ROJAVA
Rojava és un dels quatre territoris del nord de Síria que històricament han conformat el Kurdistan, juntament amb Basur (Iraq), Bakur (Turquía) i Rojhilat (Iran). Al 2012 es va declarar la Autonomia Democràtica organitzant-se sota les bases ideològiques del Confederalisme Democràtic, desenvolupat per Abdullah Öcalan –empresonat per l’estat Turc i aïllament des de 1999. El projecte polític actual a Rojava parteix de les arrels democràtiques, socialistes i ecologistes amb un principal focus en l’alliberament de la dona, la democràcia directa, i la convivència multicultural. D’aquesta manera, Rojava s’ha convertit en una proposta de pau i democràcia per a l’Orient Mitjà, i a més a més es tracta d’una experiència d’alliberament per a tots els pobles del món que desitgem construir una societat lliure.
Som antifeixistes, però no només. M’explico. Som radicalment antifeixistes. Pensem que, front el feixisme, no tenim cap altra opció que no sigui combatre’l. Però també sabem que no ens conformem a ser simplement antifeixistes. O que no som antifeixistes de qualsevol manera. Tot plegat, en els temps que corren i sobretot en els que possiblement vindran convé tenir-ho clar. És per això que faig aquest post, que no pretén ser massa llarg ni dir res de l’altre món. Però hi ha coses bàsiques que mai està de mésrepetir.
La Secció Sindical de la CGT a ATLL denuncia públicament l’ocultisme, encobriment i secretisme per part de l’Administració i d’ATLL, en referència a la “desprivatització” de la potabilització d’aigua en alta a Barcelona. El divendres passat vam presentar escrit de reclamació d’informació, al Conseller de Territori i Sostenibilitat Sr. Damià Calvet, de les condicions laborals i la situació fiscal de les treballadors i treballadores. Manifestem el nostre rebuig per les nefastes gestions que s’estan duent a terme amb els nostres drets laborals i com a contribuents per part de la nova empresa creada pel Govern, l’Ens d’Abastament d’aigua Ter Llobregat, i per part de la Concessionària ATLL les quals ens estan generant greus perjudicis com a treballadores.
En data 1 de gener l’Ens d’Abastament d’aigua, el cessionari, ens va donar d’alta als treballadors i treballadores a la Seguretat Social i ATLL Concessionària, el cedent, va mantenir la nostra afiliació. Aquesta situació de doble afiliació a la Seguretat Social pot tenir repercussions i complicacions en la nostra cotització i també generar-nosobligacions fiscals. Administració i patronal estan movent els fils de la nostra vida personal imputant-nos responsabilitats de les que ni tan sols ens han comunicat, provocant-nos perjudici materials i, perquè no dir-ho, ètics. La ciutadania també es veu afectada, primer per l’ocultisme de la informació com de costum, i segon perquè aquesta situació tindrà una despesa econòmica que farà encarir el preu de l’aigua.
La mala salut de la democràcia, el retrocés dels drets socials i laborals que ens envolten tenen les seves conseqüències en l’Hospital Pius de Valls, on la transparència brilla per la seva absència. En la dinàmica de prendre el pèl en general, la direcció de RRHH i la Gerència, deuen pensar que la representació Sindical en el Pius som imbècils.
La secció sindical CGT Nestle Girona està intentat resoldre una situació de gairebé 8 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb la nova negociació de conveni col·lectiu. Però l’empresa no ha cedit en res i després de més de deu mesos d’intenses reunions de negociació, es realitzarà una primera jornada de vaga pel dia 24 de gener del 2019, amb el suport incondicional de l’ assemblea de treballadores.
Tal com va dir CGT els 92 acomiadaments al col·lectiu de treballadors amb diversitat funcional que prestaven el servei de cita prèvia de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en subcontractes de Contact Center ha estat declarats nuls en la sentència notificada avui i que publiquem íntegrament en la nostra web.
El primer, indicar que la que és màxima responsable per permetre-ho és l’Agència Tributària que des de fa més d’una dècada té privatitzat aquest servei públic, consentint durant anys precarietat per a les persones que tiraven endavant en el servei telefònic de cita prèvia per a assignar les cites que els/les contribuents hagin de concertar en les diferents administracions d’Hisenda. Vàries subcontractes de Contact Center com a Atento, Abante i Servinform han prestat aquest servei de manera precària i en els últims anys Grup SIFO, subcontractava aquest servei a elles, precaritzant mes les condicions de treball.
No obstant això el passat estiu, després de ser adjudicatària Konecta del servei per part de la AEAT l’any passat, va decidir no comptar amb el personal discapacitat (92 treballadors/es), i va obligar al Grup SIFO a lliurar una carta indicat a totes les persones afectades que serien subrogades a partir de l’1 d’agost a Konecta BTO.
Konecta BTO, número 1 en precarietat, va decidir rebutjar aquesta subrogació i enviar una carta a les plantilles indicant que no reconeixien el conveni col·lectiu d’aquest centre especial d’ocupació i que només oferien el que indica el deplorable Art. 18 del Conveni de Contact Center; és a dir, passar un procés de selecció. I encara hi ha més: si aquestes treballadores aconseguien superar aquest procés, els amenaçava amb traslladar-los a Sevilla.
Per fortuna en aquest cas no era aplicable el nefast article 18 del conveni que permet, gràcies a CCOO i UGT, que quan finalitza una campanya i surt a concurs, l’empresa que obtingui l’adjudicació de la nova campanya no té l’obligació de contractar a tota la plantilla que realitzava el servei amb l’anterior empresa.
Des de CGT advoquem per la completa subrogació i per l’eliminació de l’article 18 del conveni de Contact Center. Volem que amb completa normalitat passi el 100% de la plantilla d’una empresa a una altra, perquè nosaltres som els qui actualment sofrim el canvi d’empresa, perquè per a nosaltres l’aplicació de l’article 18 suposa, en el millor dels casos, un trauma, i en el pitjor dels casos, anar al carrer.
No obstant això aquests companys depenien d’un servei públic i tenien un grau de discapacitat reconeguda, que els garantia majors drets. Drets que al Grup Konecta li van importar una merda. Aquesta multinacional, que pertany al Banc Santander en un 40% va actuar salvatgement. Recordem que Konecta estava eximida de complir el requisit legal de la contractació d’un 2% de treballadors/es amb diversitat funcional exigit per la Llei General de Discapacitat (Reial decret legislatiu 1/2013) en haver-se acollit a una mesura alternativa mitjançant els bondadosos i desconeguts actes de la fosca Fundació Konecta. Per a què contractar gent amb majors dificultats? Des de Konecta el dia que els havien d’incorporar els van tancar la porta, i els van menysprear.
A CGT li va produir i li produeix fàstic tot aquest procés, però CGT no s’anava a quedar en silenci. El mes d’agost passat vam presentar una demanda reclamant la nul·litat de tots els acomiadaments i, efectivament, el temps ens ha donat la raó. En la sentència el TSJM indica que tots aquests acomiadaments són nuls i se l’obliga a Konecta a pagar el salari que han deixat de percebre des de l’1 d’agost.
Els acomiadaments no eren un secret, van sortir publicats en la premsa (https://www.eldiario.es/economia/huelga-teleoperadores-agencia-tributaria-inminente_0_797221231.html però CGT va ser l’únic sindicat que va plantejar aquesta demanda a pesar que en l’empresa estan representats altres 5 sindicats. No és la primera vegada que passa, i en aquest cas ni CCOO, ni UGT, ni USO, ni FASGA, ni Solidaridad Obrera van entendre que calgués interposar aquesta demanda. Era Agost, estarien de vacances, no sigueu durs…
Sincerament CGT aprofita aquesta notícia per a criticar i denunciar el sindicalisme de pastís que exerceixen aquestes organitzacions en aquesta empresa. La Confederació General del Treball ha posat tots els seus mitjans a treballar contra aquest bast atac als treballadors i a les treballadores, i aquesta vegada hem guanyat. La lluita segueix, però la lluita serveix.
Amiant en dependències municipals de Cerdanyola on hi ha 60 treballadors i treballadores realitzant les seves feines
L’equip de govern de l’esquerra transformadora no pren mesures
Uns seixanta treballadors i treballadores de la brigada municipal d’obres de l’ajuntament de Cerdanyola, fan els seus treballs en un local amb amiant, segons informes del propi ajuntament i del Comitè de Salut laboral, es constata que hi ha perill per als treballadors per la presència de l’agent cancerigen.
