1 . S’enfoca en aliment per al Poble: La sobirania alimentària planteja el dret a una alimentació suficient, saludable i culturalment apropiada per a tots els individus, pobles i comunitats, inclosos aquells que tenen fam, estan sota ocupació, estan en zones de conflicte i són marginats, enmig de polítiques d’alimentació, agricultura, ramaderia i pesquera; i rebutja la proposta que l’aliment és solament una altra peça mercantilitzable per a l’agro-negoci internacional.
2 . Valora a qui proveeixen aliment: La sobirania alimentària valora i dóna suport als qui aporten, i respecta els drets d’homes i dones, camperols i agricultors familiars, pastors, artesans de la pesca tradicional, habitants dels boscos, pobles indígenes i treballadors de l’agricultura i la pesca, també immigrants, qui conreen, crien, cullen i processen els aliments; la sobirania alimentària rebutja aquelles polítiques, accions i programes que els subvaloren, amenacen i eliminen les seves formes de vida.
3 . Localitza Sistemes d’Alimentació: La Sobirania alimentària propícia trobades entre els productors i consumidors d’aliments; posa a qui proveeixen i consumeixen al centre de la presa de decisions en temes relacionats a l’alimentació; protegeix als proveïdors del desaprofitament d’aliments i d’ajuda alimentària en mercats locals; protegeix als consumidors del menjar de baixa qualitat i dolent per a la salut, de l’ajuda alimentària inadequada i de l’aliment contaminat per organismes genèticament modificats; resisteix a les estructures de govern, contractes i pràctiques que depenen i promouen el comerç internacional insostenible i injust i que atorga poder a corporacions remotes i sense cap responsabilitat per les seves accions.
4 . Empodera localment: La sobirania alimentària atorga el control sobre territori, terra, pasturatges, aigua, llavors, bestiar i poblacions de peixos a proveïdors locals d’aliment i respecta els seus drets. Ells poden usar i compartir aquests recursos de formes social i ecològicament sostenibles per a la conservació de la diversitat; reconeix que els territoris locals sovint traspassen fronteres geopolítiques i assegura el dret de les comunitats locals per a habitar i usar els seus territoris; promou la interacció positiva entre les persones proveïdores d’aliments en diferents regions, territoris i des de diferents sectors la qual cosa ajuda a resoldre conflictes interns o conflictes amb autoritats locals i nacionals; i rebutja la privatització dels recursos naturals a través de lleis, contractes comercials i règims de drets de propietat intel·lectual.
5 . Desenvolupa Coneixement i Destresa: La sobirania alimentària es basa en la destresa i el coneixement local dels proveïdors alimentaris i les seves organitzacions locals que conserven, desenvolupen i manegen sistemes localitzats de producció i collita, desenvolupant sistemes d’investigació apropiats per a protegir-los i la saviesa la qual pugui ser transmesa a les generacions futures; i rebutja tecnologies que soscaven, amenacen o els contaminen, per exemple l’enginyeria genètica.
6 . Treballa amb la Naturalesa: La sobirania alimentària utilitza les contribucions de la naturalesa de manera diversa amb mètodes de producció i collita agroecològica, els quals maximitzen les contribucions dels ecosistemes i milloren la capacitat d’ajustament i l’adaptació, especialment davant el canvi climàtic; tracta de guarir al planeta amb el propòsit que el planeta pugui guarir-nos; i, rebutja mètodes que danyen les funcions dels ecosistemes beneficiosos, que depenen dels monocultius d’energia intensiva i fàbriques de bestiar, practiques de pesca destructiva i altres mètodes de producció industrialitzada, els quals danyen el medi ambient i contribueixen a l’escalfament global.
La Via Camperola / La Vía Campesina
www.viacampesina.org/
