CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Drets humans

agenda

Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers, del 14 al 16 de desembre a Barcelona

Els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2012 es portaran a terme a Barcelona les Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers.

Aquestes Jornades, compreses dintre de la Segona Trobada estatal CIEs No, estan especialment dirigides a col·lectius, associacions i persones interessades a conèixer i aprofundir des del punt de vista jurídic-social la realitat dels Centres d’Internament d’Estrangers.

D’altra banda, pretén ser un espai de reunió, intercanvi i treball dels diferents grups que participen en accions que tenen per objectiu la denúncia dels drets humans en aquests centres.

Per a inscriure’s

Llegir més »
Antirepressió

Gallardón, el codi penal i el populisme punitiu

Els discursos de la dreta sobre el funcionament del sistema penal i de les forces de seguretat ens poden fer pensar que ens envolten milers d’éssers perillosos disposats a provocar tota mena de mals per apoderar les nostres coses, per fer-se amb els nostres diners o, el que és pitjor, per sentir pur plaer.

A jutjar pels continguts de campanyes electorals i pels debats previs a l’aprovació de mesures com el recentment anunciat enduriment del codi penal, sembla que els delinqüents s’aprofiten d’un sistema tou i permissiu que facilita que, en cas d’anar a petar en un calabós, l’assassí de torn surti en poques hores per la mateixa porta per on ha entrat. El pitjor de l’argumentari punitiu desplegat per polítics i mitjans de desinformació és que es basa en mites que no se sustenten en evidència empírica i que no hi ha una resposta clara, valenta, informada i contundent, de l’anomenada esquerra parlamentària.

Llegir més »
Administració Pública

Ha mort el company Bernardo Rodríguez

Bernardo Rodríguez Álvarez, veterà militant de la CGT i membre de la Redacció de la Revista llibertària d’informació, crítica i pensament, POLÉMICA, de la qual era en l’actualitat coordinador, va morir a la matinada de diumenge passat 14 d’octubre 2012, víctima d’un càncer. Reproduïm el comunicat de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT.

Que la terra et sigui lleu company Bernardo.

Llegir més »
Logo
Drets humans

I Conferència Estatal pel Boicot, Desinversions, Sancions el 19, 20 i 21 d’Octubre a Barcelona: “Ahir Sud-àfrica, avui Palestina”

I Conferència Estatal pel BDS (Boicot, Desinversions, Sancions)

19, 20 i 21 d’Octubre a Barcelona

Ahir Sud-àfrica, avui Palestina

La conferència sorgeix de la necessitat de posar sobre la taula aquesta campanya, no només entre el moviment de Solidaritat amb Palestina sinó transcendir a altres moviments per tal d’incidir en les polítiques d’apartheid que aplica l’estat israelià envers el poble palestí.

Llegir més »
Cartell xerrada BDS
agenda

Xerrada a Tarragona sobre el boicot a Israel, a l’Ateneu Llibertari Alomà el 6 d’octubre

Aquest dissabte 6 d’octubre, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza una xerrada amb la Laia Haurie, membre de la campanya BDS de Catalunya (boicot, desinversions i sancions a l’estat d’Israel), en la qual explicarà en què consisteix aquesta campanya de boicot que pretén visualitzar l’apartheid que l’estat d’Israel realitza amb la població palestina, tant al seu propi estat com al Palestí.

La xerrada serà a les 19 hores a l’Ateneu Llibertari Alomà, al carrer Misser Sitges9, Tarragona.

Llegir més »
Drets humans

Vídeo: Arribada del vaixell Estelle a Barcelona rumb a Gaza i actes de rebuda per reclamar una Palestina lliure

Ship to Gaza Flotilla de la llibertat BCN. Microfilms productions LaTele.cat

El passat 16 de setembre Barcelona rebía el vaixell “Estelle” al PortForum de Barcelona. Dins la tercera flotilla de la llibertat del projecte ShiptoGaza, viatja un grup d’activistes internacionals, molts dels quals ja havien participat en les anteriors Flotilles de la Llibertat amb rumb cap a Gaza. El vaixell transporta ciment i material escolar i infantil i pretén arribar fins a Gaza. D’aquesta manera els activistes volen cridar l’atenció de la comunitat internacional i denunciar la situació en què viuen els palestins arran del blocatge israelià.

L’Estelle va sortir de Suècia i ha fet parades a diversos ports de l’Atlàntic fins arribar, a Santa Pola, Alacant i a Barcelona, per partir després cap a Itàlia i travessar el Mediterrani en direcció cap a Gaza.

Llegir més »
Antifeixisme

Entrevista a l’activista nord-americana Angela Davis

“No crec que els meus principis hagin canviat en tots aquests anys. Ni tampoc el meu compromís polític.” Qui parla és ni més ni menys que Angela Davis, una de les activistes polítiques més famoses dels anys ’60 i ’70, una figura icònica no només pel seu discurs fortament revolucionari i per la seva prominent militància en els Black Panthers sinó també pel seu cèlebre i desafiador pentinat “afro”, que va fer furor en la seva època entre les dones negres.

Avui, als 68 anys, aquesta intel·lectual i docent universitària, formada en la Universitat de Frankfurt sota la tutela de Herbert Marcuse, va arribar al Toronto International Film Festival per a donar suport el llançament del documental Free Angela & All Political Prisoners. Dirigida per Shola Lynch, la pel·lícula parla de Davis quaranta-dos anys enrere, quan va ser involucrada pel FBI en el segrest i mort del jutge Harold Haley, del comtat de Marin, a Califòrnia. Càrrec del qual finalment va ser absolta, a pesar de la pressió que va posar en el seu moment el governador de l’Estat, Ronald Reagan, qui el 1969 ja havia assolit expulsar-la de la Universitat de Califòrnia (UCLA) per l’oberta militància de Davis en el Partit Comunista.

Pròfuga de la Justícia, de la qual lògicament desconfiava, Angela Davis va arribar a integrar, als 24 anys, la llista dels deu fugitius més buscats del FBI, fins que finalment va ser detinguda, a l’octubre de 1970. Es va deslligar llavors una campanya internacional pel seu alliberament, que va incloure la solidaritat de John Lennon i Yoko Ono, que van compondre el tema “Angela” per al seu LP Some Time in NewYork City i dels Rolling Stones, que van gravar el simple “Sweet Black Angel”, inclòs després en l’àlbum Exile on Main Street.

“Mai vaig buscar aquest grau d’exposició pública i va ser una cosa molt difícil d’acceptar llavors”, recorda Miss Davis en una entrevista exclusiva amb la revista Pàgina/12, en una suite del Soho Metrotel de Toronto. “La meva aproximació original va ser estrictament política i ni tan sols en els meus somnis més bojos vaig pensar que seria empesa en aquesta direcció. Però al mateix temps vaig ser conscient que era una cosa amb el que hauria d’aprendre a viure. I que per tant anava a tractar d’usar-lo, no tant en el meu nom com en el de tanta gent que no tenia veu en aquest moment.”

– Es refereix als seus companys de militància en els Black Panthers?

Exactament. Perquè la campanya nacional per la meva llibertat es va iniciar originalment sota la consigna “Alliberin a Angela Davis”, però jo vaig considerar que havia de ser “Alliberin a Angela Davis i a tots els presos polítics”, que és la frase que ha triat ara Shola Lynch per al seu documental.

– En la pel·lícula, vostè esmenta que la triple condemna a mort que va demanar per a vostè el fiscal no es dirigia tant cap a vostè personalment sinó cap a la construcció que vostè encarnava. Pot ampliar aquesta idea?

Em vaig adonar molt prompte que tot aquest acarnissament cap a la meva persona excedia a la meva figura i la meva situació personal. En primer lloc, perquè no em podien matar tres vegades. I em vaig adonar també del seriosa que era tota la situació. Estaven decidits a matar a la construcció d’aquest enemic imaginari. I jo era l’encarnació d’aquest enemic, per negra, dona i comunista. Quan el FBI va començar a perseguir-me, van aprofitar per a empresonar a centenars de dones negres i joves com jo. Van aprofitar la situació per a intentar infondre por en tota la comunitat negra.

– Què va canviar des de llavors?

Crec que van canviar moltes coses. I penso que van canviar en gran mesura gràcies a la lluita que vam portar a terme. Quan vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la universitat, vaig ser una de les poquíssimes dones negres que van tenir aquesta sort. Avui ja no és ni remotament així, encara que cal reconèixer que encara hi ha una enorme desproporció entre la quantitat d’estudiants blancs i negres. El que avui m’angoixa molt és que en aquell moment, quan lluitàvem per l’alliberament de tots els presos polítics en particular i contra la institució carcerària en general, ens sorprenia la quantitat de gent empresonada que hi havia en el país, però avui, als Estats Units, hi ha moltíssimes més persones darrera les reixes. Avui en el meu país hi ha dos milions i mig de persones empresonades. Un de cada 37 adults està sota el control del sistema penitenciari. La qual cosa és un percentatge altíssim. És el país amb major població carcerària del món.

– A què ho atribueix?

Als índexs de pobresa, sens dubte. La majoria dels homes joves negres avui estan aturats. Aquest és òbviament un problema polític i també de racisme. És veritat que els llibres de text ja no expressen obertament el racisme com succeïa abans i que oficialment ja no hi ha segregació racial, però en molts sentits la situació està pitjor avui que fa mig segle.

– Fins i tot amb un president afroamericà, com Barack Obama?

Sí, és trist dir-lo, però les coses estan pitjor amb un president afroamericà en la Casa Blanca. Aquesta és la ironia. Perquè fa mig segle hagués estat impensable que alguna vegada un home negre pogués ser president dels Estats Units, cosa que avui és possible. Però també cal dir que avui a ningú en la Casa Blanca li importa que un milió d’homes negres estiguin presos. I això té una relació directa amb el desmantellament complet del sistema de benestar social i amb la desindustrialització que està vivint el país, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball. Abans la població negra tenia fonts de treball en la indústria siderúrgica, en la indústria automobilística i tantes altres indústries que ara s’han mudat a altres països on la mà d’obra és molt més barata. Jo vaig néixer i em vaig criar a Birmingham, Alabama, i allí la indústria siderúrgica era la principal font de treball. Encara ho segueix sent, però amb molts menys llocs de treball que abans. I si a això li sumem la falta de contenció social, la falta d’educació, la falta d’un bon sistema de salut pública, succeeix que la presó es converteix en la solució per default de tots els problemes socials que no s’atenen políticament.

– Parlant de presons… per què pensa que Obama no va complir amb la seva promesa de tancar la presó de Guantánamo?

Això és el que hagué de fer des d’un primer moment, així que va assumir el govern. En molts sentits hem de dir que l’anomenada “guerra contra el terrorisme” el va sobrepassar. Però també hem de reconèixer que la primera raó per la qual no va tancar Guantánamo és perquè no sortim al carrer a reclamar-lo. En moltes instàncies, la gent que va triar a Obama no es va mantenir unida i alerta. Caldria haver creat un moviment darrere d’aquest tema per a posar pressió i que la presó de Guantánamo es tanqués. I també per a crear un millor sistema de salut pública, millor educació, etcètera, etcètera. I això és encara el que hem de fer.

– Per a les pròximes eleccions?

Absolutament. Hem de sortir a ocupar espais, adquirir una dimensió del que és possible i necessari fer.

* Entrevista realitzada per Luciano Monteagudo a Toronto (Canadà) per a la revista argentina Página 12. http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-26451-2012-09-16.html

Llegir més »
Drets humans

Les i els immigrants subsaharians fan visible l’absurd del colonialisme espanyol i la seva responsabilitat en la violació dels drets humans

Dóna igual les lleis, els acords internacionals, la democràcia, els drets humans… Unes 71 persones són expulsades de territori espanyol, en grup, sense ser identificades com persones, ni ser escoltades, sense advocats, res, cap dret. Són lliurades a les autoritats marroquines que s’encarregaran de la seva deportació a Algèria. Altres 10 persones, dones i nens, són dutes al CETI de Melilla.

L’illot de Tierra i el penyal de Alhucemas

En plena Badia de Alhucemas, ens trobem amb el penyal de Alhucemas (Nikor) on es troba una guarnició militar espanyola, sense més sentit que la despesa absurda de mantenir aquesta guarnició i el ridícul record de l’ocupació espanyola del nord del Marroc. Però l’espantall se supera encara més. Enfront de la platja de Sfiha, a uns 60 metres, es troben dues roques (una d’elles l’illot de Tierra), a les quals s’arriba sense ni tan sols nedar perquè no cobreix, on s’alça una bandera espanyola en el centre i un filat, que no impedeix als banyistes utilitzar la roca com trampolí.

I ha estat en aquest absurd “territori espanyol” al que van arribar uns 80 immigrants subsaharians que efectivament havien arribat a territori espanyol que per a això està aquí la bandera, fent visible una realitat que en la nostra premsa s’oculta: l’existència d’aquestes restes del colonialisme espanyol que segueix vanant-se dels seus crims sobre el poble rifeny i sense reparar els danys causats per l’ús de gasos químics des d’avions sobre la població civil.

Acord entre estats criminals

L’acord entre els governs d’Espanya i el Marroc suposa l’aval per a la política criminal que s’està aplicant contra els immigrants subsaharians, aquest holocaust del segle XXI que provoca la frontera de la Unió Europea en el qual els estats europeus paguen al regne del Marroc per fer el treball brut.

Les redades de la policia marroquina, a partir de la matinada del dilluns en els campaments que els subsaharians tenen espargits des de Segangan fins a Marihuari han estat brutals. És habitual veure a subsaharians que han aconseguit escapar de la policia o que han estat abandonats a la seva sort, ensangonats, amb cames i braços trencats. Alguns desapareixen, ningú torna a veure’ls. Uns altres, després de ser brutalment copejats són traslladats a Oujda i deportats a Algèria.

Però no podem oblidar la responsabilitat directa del govern espanyol en aquesta violació contínua dels drets humans. És la pròpia guàrdia civil qui lliura a la policia marroquina a subsaharians que han aconseguit saltar la tanca i que es troben en territori espanyol. Ni lleis ni drets, se’ls lliura al sofriment, a la humiliació i fins i tot a la mort.

I si parlem de màfies, les més importants de la zona, són la que representen el govern autònom de Melilla (algú pot explicar-se per què Melilla té un equip de bàsquet que a punt ha estat de pujar a la ACB sinó és perquè Imbroda, famós entrenador de bàsquet, és germà del president de la comunitat autònoma?) i les autoritats marroquines de la zona. Autèntiques màfies, de les de debò.

Denúncies de la situació dels immigrants subsaharians al Marroc

Les concentracions enfront de les ambaixades de la Unió Europea a Rabat, les denúncies contra les agressions sofertes a Takadoum-Rabat, han estat ignorades pel govern espanyol que ha lliurat al Marroc als immigrants que havien arribat a l’illot Tierra, sense importar-li trepitjar el dret internacional.

Per al pròxim 12 i 14 d’octubre, es prepara una caravana de protesta enfront de la frontera de Sebta (Ceuta) per a no oblidar els successos de 2005 en els quals l’assassinat de migrants subsaharians que van intentar saltar les tanques de Ceuta i Melilla, segueixen impunes.

Mouatamid, Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

http://www.cgtandalucia.org/L-s-inmigrantes-subsaharian-s?id_mot=54

Sobre el tema mireu també aquest article publicat a Kaos en la Red:

Silencio de la prensa española ante la matanza de inmigrantes en las fronteras con Melilla

http://kaosenlared.net/component/k2/item/29749-silencio-de-la-prensa-espa%C3%B1ola-ante-la-matanza-de-inmigrantes-en-las-fronteras-con-melilla.html

Llegir més »