CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Drets humans

97531294_126498505708494_3678199190451650560_o.jpg
Drets humans

CGT Catalunya ens sumem a les convocatòries de la setmana d’accions de l’1 al 8 de novembre!

Des de CGT Catalunya cridem a la participació i el suport a les accions convocades per a la setmana de l’1 al 8 de novembre de 2020. Ens sumem així a la crida internacional de les campanyes Rise Up 4 Rojava i Women Defend Rojava. Tanmateix, cridem a l’organització d’activitats en suport a Rojava per a aquesta setmana. Fa més d’un any de la darrera gran ofensiva contra el Nord de Síria, quan el segon exèrcit de l’OTAN va conquerir les ciutats de Gire Spi i Serekaniye. Aleshores, a diferents punts de Catalunya la CGT, amb altres organitzacions i col•lectius, vam sortir als carrers per a protestar contra la invasió turca de Rojava. Ara, ens toca sortir un altre cop, amb l’amenaça d’una nova invasió, però sobretot per a celebrar la resistència. L’1 de novembre, a Kobanê, les forces kurdes YPG i YPJ (Unitats de Defensa del Poble/de la Dona), van començar la derrota de l’Estat Islàmic, que havia estat avançant sense fre per tot l’Orient Mitjà. Les YPG i YPJ van ser les primeres forces a fer retrocedir l’ISIS. Unes milícies populars, autoorganitzades contra el feixisme i construint un nou món, més just, més democràtic i feminista. Aquest projecte revolucionari te molt en comú amb el que va dur a terme l’anarquisme l’any 1936 a Catalunya i l’Aragó i porta a l’actualitat els principis que en aquell moment es defensaven. La justícia social, la igualtat de la dona i l’alliberament de gènere, el respecte al medi ambient, són valors que compartim i defensem. Això ens porta a defensar Rojava i el projecte democràtic del Nord i l’Est de Síria i a comprometre’ns en la seva defensa. Com a internacionalistes, veiem el mon nou que s’està construint a Rojava com un camí a seguir per la classe treballadora i una inspiració per al moviment llibertari i el sindicalisme combatiu. Conèixer i defensar la radicalitat democràtica que està desenvolupant el moviment kurd, ens aporta idees i formes de lluita molt necessàries si volem fer front als atacs del capital i de l’estat. La societat que es construeix a Rojava, rebutja l’estat com a forma d’organització social i aposta per la democràcia directa i radical. Investigar, conèixer i adaptar les idees del Confederalisme democràtic ens fa més fortes per lluitar. És per això que des de CGT Catalunya convoquem a l’afiliació i a tota la classe treballadora a participar de la setmana d’accions convocada de l’1 al 8 de Novembre. Demostren que la solidaritat i l’internacionalisme no son paraules buides que repetim sense entendre’n el contingut i totes les connotacions. És hora que mirem cap a projectes revolucionaris que s’estan desenvolupant arreu del món i que n’aprenguem, però també que ens hi comprometem. És per això que cal defensar Rojava i que cal parar els peus a Erdogan, a l’Estat turc i a l’OTAN. Per la defensa de la justícia social i un alliberament de gènere i de classe, defensem Rojava! Convocatòries: Barcelona: 18h Plaça Universitat – Marxa de torxes Cridem a organitzar accions arreu del territori! Confederació General del Treball, 27 d’octubre del 2020 Barcelona

Llegir més »

El moment és ara: Llibertat per Öcalan

La Confederació General del Treball secunda des dels seus inicis, la Revolució Social de Rojava i Kobane, que ara s’anomena Confederació democràtica del Nord i Est de Síria, inspirada en el Confederalisme Democràtic proposat per Abdullah
Öcalan que defensa, entre altres propostes, l’ecologia, l’emancipació de les dones, l’autegestió i autogovern assembleari.

Llegir més »

6 anys sense justícia després de la desaparició forçada dels 43 estudiants de Ayotzinapa a Mèxic

En el marc de la Segona Acció Global contra la guerra contra el EZLN, els Pobles i la Vida, Samir Viu que s’està desenvolupant del 20 al 26 de setembre a Mèxic, recordem la desaparició forçada dels 43 estudiants normalistas de Ayotzinapa, en l’Estat de Guerrero el 26 de setembre de 2014.

Perquè la repressió per part de l’Estat i els seus sequaços, els paramilitars que actuen impunement belo el paraigua de la falta de transformació social de l’actual president, és la mateixa que va actuar fa 6 anys fent desaparèixer als 43 estudiants. Perquè va ser l’Estat.

Llegir més »

Regularització ja per tothom

A l’inici del coronavirus ens van voler vendre que ens afectava a tothom per igual, una mentida interessada que ben aviat es va desemmascarar fent visible les situacions d’infrahabitatge, de precarietat laboral, d’ERTOs il•legals, de falta de mesures de seguretat en els llocs de treball, dels barris més pobres amb més prevalença de la malaltia…

I en tot això la pitjor part se l’enduen les persones migrants, sobretot les sense papers, perquè la pròpia llei d’estrangeria les posa en una situació de discriminació que fa que hagin de fer les feines més invisibles i explotades; que hagin de viure al carrer o en condicions d’amuntegament inhumà en pisos en condicions nefastes; que hagin de viure en la seva pell, el racisme, les batudes o agressions policials, o el tancament en CIEs i les expulsions. Tot això ha empitjorat amb la Covid-19 que està mostrant les vergonyes del capitalisme patriarcal i colonial.

Les persones migrants són les que tenen més precarietat i inestabilitat laboral, les primeres expulsades del mercat de treball o sobreexplotades quan hi ha crisi; les que sostenen la vida amb feines al camp o de cures invisibilitzades; les que si no tenen “papers” no poden accedir a l’ingrés mínim vital, ni als escassos subsidis i ajudes socials, ni tan sols als ERTOS; les que sent treballadores de la llar i de la cura no poden demanar el subsidi recentment creat després de molt reivindicar que aquestes treballadores no es quedessin fora de les mesures estatals per la Covid-19, i de tants anys de lluita per equiparar els drets laborals d’aquest col•lectiu. Però les dones migrades sense papers no s’hi poden acollir.

Les persones migrants “sense papers”, de fet, no apareixen en les mesures del govern de suport a la crisi de la Covid19. Per a l’estat només existeixen quan interessen com a mà d’obra barata al camp o a la sanitat, d’usar i llençar. Ni tant sols hi ha hagut cap regularització per a persones migrants per a la campanya de recollida agrícola, sinó que s’ha concedit un permís de treball exclusivament durant el període de la campanya per als joves migrants de 18 a 21 anys extutelats que en arribar als 18 tenen un permís de residència (fins als 21) però no de treball, cosa que els aboca a la marginalitat. I el permís específic per recollir el que serà el nostre menjar durant la crisi del Coronavirus no els canviarà la situació.

Aquests dies han sortit una mica més a la llum les situacions en què viuen els temporers migrants, que fa anys que es denuncien des de molts col•lectius. La patronal, que per llei hauria de facilitar-los un allotjament, rarament ho fa, i el més habitual és que els temporers s’organitzin en campaments improvisats amb unes condicions higièniques deplorables i que, enmig d’aquesta pandèmia, haurien de ser considerades com a criminals. És a dir, no es permet regularitzar persones, però sí explotar-les al camp en un règim de semiesclavatge.

Llegir més »
1800x1200_coronavirus_1.jpg
Antirepressió

Que el coronavirus no sigui una coartada

Els darrers mesos, i en especial les darreres setmanes, estem vivint l’expansió d’un virus denominat COVID19 i comunament coronavirus. La seva existència és una evidència, com també ho és el seu impacte que es tradueix amb un nombre creixent de persones infectades i hospitalitzades. Desgraciadament també provoca una mortalitat que ronda entre el 3 i 4% dels casos greus, principalment en persones d’edat avançada i amb patologies prèvies.

En paral·lel, també aquests darrers mesos estem vivint com des dels mitjans de comunicació s’està creant, de manera gradual però sistemàtica alarma social. Només cal veure les imatges de gent amb mascareta a la premsa, o de carros plens als supermercats, escollides curosament per generar un efecte dominó. Es tracta de generar pànic, un pànic que no necessita de cap informació veraç ni d’una anàlisi racional de les dades. Simplement el bombardeig d’imatges, titulars alarmistes i crits a les tertúlies fan la seva feina, contribuir a una producció gegantina de por.

Llegir més »
img-20200211-wa0021.jpg
Drets humans

Protesta davant la seu de Monserveis a Manresa

Monserveis és una empresa d’atenció domiciliaria que explota dones immigrants i moltes sense papers. Algunes treballadores, però, hem dit prou i ens hem organitzar a la CGT del Berguedà per plantar cara. La resposta del gerent de Monserveis, Xavier Pubill ha estat l’acomiadament de la Lorena, la delegada de la Secció Sindical.

Però no pensem quedar-nos de braços creuats i seguim exigint a l’empresa: la fi de l’esclavitud laboral, la contractació legal de totes les treballadores, la cotització de totes les hores treballades, revisió de categories i evidentment la readmissió de la nostra companya.

Llegir més »
iglesia-medidas-frontera-espacio-muertes_ediima20140207_0146_35.jpg
Antirepressió

Aniversari dels assassinats de Tarajal

La Confederació General del Treball (CGT) vol en el dia d’avui commemorar el VI aniversari de les fatídiques morts en el Tarajal (Ceuta) de 15 persones migrants quan intentaven arribar nedant a les costes espanyoles, les quals van ser cruel i inhumanament repel·lides per les forces repressores de l’Estat espanyol que, lluny de socórrer-les, van disparar les seves armes amb pilotes de gomes i pots de fum per a impedir que ho aconseguissin, provocant 14 morts i una desaparició. La resta de supervivents van ser retornades al Marroc en el que es coneix com a “Devolució en calenta”. La causa va anar arxivada.

Llegir més »
1620_256_256_1.jpg
Drets humans

La CGT denuncia un cas de semiesclavatge laboral en una empresa de Valls

En un treball conjunt entre de les federacions de la CGT Alt Camp i Conca de Barberà i per CGT de Baix Camp Priorat, s’ha pogut detectar la situació d’il·legalitat de treballador/es en situació irregular a una empresa de reciclatges del polígon industrial de Valls. L’empresa en qüestió tenia en situació de semiesclavatge a treballador/es de nacionalitat colombiana amb la promesa de la futura regularització dels papers de residència, treballant de 10 a 12 hores diàries amb una remuneració que contades vegades superava els 400 euros mensuals.

Llegir més »
rubon405.png
Comunicats

La CGT Ensenyament Lleida denuncia la presència d’armes de foc durant les visites dels cossos de seguretat a les escoles de Lleida.

Un dia qualsevol de la setmana passada en una escola de Lleida, una parella de Mossos d’Esquadra conversen amb infants sobre el risc que suposa navegar per internet si no sabem establir filtres que respongui a uns criteris “ètics”. Aquesta situació sembla donar-se reiteradament des de fa anys dins les aules dels nostres centres educatius amb certa indiferència, si no complicitat i beneplàcit, tant per part del professorat i direccions com de les mateixes famílies i tutors. És un fet que hem normalitzat fins a tal punt, que molts professionals de l’educació i moltes famílies i tutors troben totalment fora de lloc i exagerades les crítiques que des d’algunes persones i col•lectius fan cap a aquestes pràctiques.

La veritat és que nosaltres sí que hi veiem un greu problema en aquesta “innocent imatge”. Perquè, no ens enganyem, quina intencionalitat hi ha darrera d’aquests tallers o visites?, què comporta en l’educació dels infants i els joves? Més enllà dels continguts, al darrera hi ha una pretesa normalització de la presència policial en tots els àmbits de la societat, atribuint-los una sèrie de tasques que, en el pitjor dels casos, haurien de ser compartides amb altres agents socials. Organitzacions i col•lectius segurament més preparats per arribar als nostres infants i joves que no pas els intimidants uniformes i armes policials. Si de veritat volem educar “en valors”, sense entrar ja a discutir de quins valors estem parlant, no seria més adient que tant el contingut com el continent tinguessin la capacitat de cridar l’atenció dels infants?

Llegir més »
cgt-contra-la-repressio-3.jpg
Antirepressió

Fartes de la repressió a Sabadell

Des del sindicat de Transports i Comunicacions de la CGT de Sabadell volem denunciar l’actuació policial i la violència contra els manifestants viscuda ahir, 15 d’octubre, a les mobilitzacions de Sabadell, que es van saldar amb un detingut i més de 20 ferits.

Denunciem també la hipocresia del govern de la Generalitat, que envia la policia a detenir i apallissar manifestants amb una violència desfermada. Denunciem la covardia i el cinisme de tots aquells que justifiquen les càrregues contra manifestants a Sabadell, emparant-se en una suposada violència que només va existir per part dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional carregant contra una mobilització pacífica.

Ja fa dies que centenars de milers de persones es manifesten a Catalunya protesten contra la Sentència del Tribunal Suprem i l’extensió de l’ús del delicte de sedició cap a tota protesta “tumultuària que ofereixi resistència a l’aplicació de la llei”. La resposta de la Generalitat i de l’Estat ha estat la violència i la repressió.

La CGT no podem ni volem quedar impassibles davant d’aquest atac a les llibertats i drets de tothom i entenem que el que s’està desenvolupant és un estat policial i repressiu al que hem de fer front. Per això demanem la dimissió immediata del conseller d’interior Miquel Buch i el ministre d’interior Grande-Marlaska com a màxims responsables d’aquesta operació repressiva contra la població.

Animem a tots els treballadors i treballadores a sortir al carrer i protestar avui, demà i la resta de la setmana contra la repressió policial i de l’estat i pels drets i les llibertats que ens intenten retallar.

Sabadell, 16 d’octubre de 2019
Sindicat de Transports i Comunicacions de la CGT de Sabadell

Llegir més »
img_20191014_204440.jpg.png
Antirepressió

Buch i Marlaska han de dimitir, BRIMO i UIP dissolució

En el context de les protestes d’ahir, 131 persones van ser ateses pel SEM de les quals 24 van ser traslladades a centres hospitalaris, totes per violència policial. Un dels ferits ha perdut un ull per impacte d’una pilota de goma. Un altre nom a afegir a la llarga llista de mutilats.

Llegir més »
descarga.png
Crisi

Caravana Frontera Sud 2019

CARAVANA FRONTERA SUD 2019

La Caravana Obrim Fronteres és una xarxa d’activistes i col·lectius diversos que treballa a nivell estatal des d’una perspectiva feminista i antiracista per sensibilitzar i mobilitzar a la societat en la defensa dels drets de les persones migrades i en recerca de refugi, així com visibilitzar les violacions a drets humans que generen les polítiques de tancament de fronteresactualment.

Llegir més »
-pjydwpc.jpg
Antirepressió

Trenquem amb l’aïllament, en suport a la vaga de fam de Leyla Guven i les 7000 activistes que la secunden

CGT Catalunya, a través del Comitè de Resistència Internacionalista (CRI), ens sumem a la campanya internacional en suport i solidaritat amb Leyla Güven i les més de 7000 persones preses en vaga de fam en protesta per les condicions d’aïllament imposades a Abdullah Öcalan, president del PKK, empresonat des de 1999 per l’estat turc i en règim d’aïllament a l’illa d’Imrali, el que li impedeix rebre amb regularitat visites dels seus familiars i advocats.

Llegir més »
27-i-mc3a9s-620x330.jpg
Drets humans

Una més de les nostres [Sobre l’Anna de Sallent]

[Fa més o menys un any que una companya de lluites, de moltes lluites, l’Anna Gabriel va haver de marxar. Fa més o menys un any vaig escriure aquest escrit per un llibre que es va editar sobre ella. En aquelles dates ambdós compartíem que sobre nosaltres penjava una ordre de detenció. M’ha vingut de gust compartir-lo]

Qui em coneix sap que no m’agrada gens parlar de noms propis. Que sempre he pensat que la lluita i la militància són realitats col·lectives. Que quan parlem en primera persona ho fem essencialment en plural, perquè som éssers socials, ens construïm i reconeixem el conflicte de la vida quotidiana també col·lectivament. De la mateixa manera que ens hi posicionem, prenem part i hi actuem, per transformar-la. Ho he defensat moltes vegades i ho seguiré fent. I potser per tot això, quan un company em va demanar si volia escriure quatre línies per aquest llibre sobre l’Anna, no vaig dubtar en acceptar. Sembla una contradicció però no ho és, en absolut.

Llegir més »
cropped-cropped-2000px-flag_of_koma_komaln_kurdistan-svg1.png
Antifeixisme

Comunicat públic del Comitè de Resistència Internacionalista (CRI)

(*) Des d’Azadî. Plataforma en suport al poble kurd cedim l’espai que tenim entre els moviments socials de la nostra societat per a visibilitzar al màxim la crida a la solidaritat amb Rojava que el comitè recent constituit està fent públic, en el marc de la campanya #RiseUp4Rojava.

#StopTurkeyDefendRojava #CatalunyaAmbRojava

Comunicat del “Comitè de Resistència Internacionalista”
CRIDA PÚBLICA PER A LA DEFENSA DE ROJAVA

Rojava és un dels quatre territoris del nord de Síria que històricament han conformat el Kurdistan, juntament amb Basur (Iraq), Bakur (Turquía) i Rojhilat (Iran). Al 2012 es va declarar la Autonomia Democràtica organitzant-se sota les bases ideològiques del Confederalisme Democràtic, desenvolupat per Abdullah Öcalan –empresonat per l’estat Turc i aïllament des de 1999. El projecte polític actual a Rojava parteix de les arrels democràtiques, socialistes i ecologistes amb un principal focus en l’alliberament de la dona, la democràcia directa, i la convivència multicultural. D’aquesta manera, Rojava s’ha convertit en una proposta de pau i democràcia per a l’Orient Mitjà, i a més a més es tracta d’una experiència d’alliberament per a tots els pobles del món que desitgem construir una societat lliure.

Llegir més »
img_20190112_172652_079.jpg
agenda

El dissabte 19 de gener en solidaritat amb el poble kurd i Rojava, CGT Catalunya i CNT Barcelona hem organitzat un acte a Can Batlló

Arran de l’amenaça de la invasió turca a Rojava s’està creant a Barcelona un espai d’acció conjunta entre diferents organitzacions i col·lectius en resposta a la crida a la solidaritat internacional i per defensar el dret del poble kurd i de tots els pobles a construir un projecte polític autònom i de democràcia de base, que a Rojava treballa, també, per l’alliberament de la dona i la defensa de l’ecologia, construint una alternativa revolucionària basada en el municipalisme llibertari per a tot l’Orient Mitjà.

El dissabte 19 de gener, des de la plataforma Azadí en solidaritat amb el poble kurd, amb la Brigada 19 de julio, CGT Catalunya i CNT Barcelona, hem organitzat un acte a Can Batlló, en què hi haurà diferents xerrades i passis de documentals, per aprofundir en el projecte revolucionari de Rojava, i en la situació d’amenaça que viu, mostrant també les lluites que es viuen a altres parts del Kurdistan, a Bakur (zona sota domini turc), Basur (regió autònoma d’Iraq) i a Rohilat (zona sota domini iraní).

També serà un espai per difondre les mobilitzacions pevistes pels propers dies per a la defensa de Rojava a Catalunya i per sumar-nos a la solidaritat internacional. Així, el Moviment per a la societat democràtica TEV-DEM, de la Federació Democràtica del Nord de Síria (Rojava), ha interpel·lat a la població del nord de Síria, de l’Orient Mitjà i de tot el món a alçar-se contra els atacs i la invasió de Turquia, afirmant que “l’estat turc, després d’haver atacat els kurds, àrabs, assiris-siríacs, circasianos, pobles armenis i tucs que van establir una revolució democràtica a Rojava i al nord de Síria, i haver recolzat l’Estat Islàmic, ara vol envair el nord de Síria, comptant amb armes proporcionades per les forces de la coalició com a part de la pertinença de Turquia a l’OTAN”.

Així, ja des del gener de 2018, Turquia està atacant aquesta regió, quan, en aliança amb faccions islamistes de l’Exèrcit Lliure Sirià (FSA), va ocupar militarment el territori kurd-sirià d’Afrin, provocant el desplaçament forçós de més de 200.000 persones i on avui la població pateix saquejos, l’espoli de les collites d’olives, detencions arbritàries, assassinats i segrestos, junt amb polítiques d’assimilació cultural. A més, durant el darrer mes s’han intensificat els bombardejos d’Erdogan que fa anys es produeixen a les muntanyes de Qandil (Kurdistan d’Iraq, Basur), on es refugia la guerrilla del HPG (vinculada al PKK), i on centenars de pobles s’han quedat buits, ja que els seus habitants, per por als atacs, han abandonat les seves cases i mitjans de vida. També s’han produït, darrerament, bombardejos turcs a Sinjar, on la població jazidita va patir el genocidi de l’Estat Islàmic l’agost de 2014, i al camp de refugiades de Makhmur, on gairebé la meitat de la població són nens i nenes, i on els bombardejos van matar el passat 14 de desembre quatre dones d’una família.

Amb l’amenaça ara d’atacar i envair Rojava, Erdogan, amb aspiracions expansionistes, vol continuar amb la seva política d’eradicar qualsevol projecte d’autonomia política kurda i de democràcia radical, ja sigui dins de Turquia – on des de fa anys la guerra contra el PKK i qualsevol organització d’esquerres pro-kurda, com el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), ha portat a milers d’empresonats, exiliats, assassinats, destrucció de barris i pobles, tocs de queda…, – com al territori de Rojava/nord de Síria. La població que Erdogan qualifica de “terrorista” a Rojava, i les seves organitzacions polítiques, socials i d’autodefensa, han lluitat contra l’Estat Islàmic, han construït un model social comunitari que impulsa l’economia cooperativa, protegeix la natura, crea espais per a l’alliberament de les dones i espais de participació de base assembleària, que és el que veritablement suposa una amenaça per l’estat feixista d’Erdogan.

Per tot això, i des de CGT Catalunya com a organització anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, ens sumem a la lluita per la defensa de Rojava, la seva gent, la seva revolució i el seu projecte polític, en el marc del comitè de solidaritat que s’està creant Catalunya i prenent el dissabte 19 de gener com a tret de sortida.

SP CGT Catalunya

Enllaç de Facebook a l’acte

Llegir més »

La CGT de Catalunya davant el judici a Grècia de Lola Gutiérrez per ajudar a un refugiat kurd

Secretariat Permanent CGT Catalunya

Podríem dir que és el món al revés, però malauradament és la norma. El novembre de 2016, la companya Lola, delegada de la CGT a la Diputació de Barcelona, va viatjar a Grècia per ajudar a un jove kurd de 17 anys, Ayad, a passar la frontera grega per reunir-se amb la seva família. Una família més separada per la guerra i la política antiinmigració de la Unió Europea.

A l’aeroport va ser detinguda i, després de ser posada en llibertat provisional per la jutgessa, la policia va decidir unilateralment que la empressonaria en un CIE, d’on va sortir 10 dies després gràcies al corrent solidari que es va activar des la CGT i la societat.

Llegir més »

Entrevista a Lola Gutiérrez, d’Ensorrem Fronteres-CGT: ‘L’emigració serveix de boc expiatori per al sistema capitalista’

Entrevista amb Lola Gutiérrez, delegada sindical de CGT a la Diputació de Barcelona, encausada simplement per solidaritzar-se amb una persona migrant a Grècia i pel que la legislació hel·lena li demana fins a deu anys de presó.

A finals d’aquest mes de novembre, si no hi ha ajornament pel mig, Lola Gutiérrez, delegada sindical de CGT a la Diputació de Barcelona i activista en defensa dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia.

Llegir més »
finalcat_gran.png
Antifeixisme

10 anys de presó per ajudar a un refugiat? Lola absolució!

10 ANYS DE PRESÓ PER AJUDAR A UN REFUGIAT?

LA SOLIDARITAT NO POT SER DELICTE!

La nostra companya Lola Gutiérrez, Delegada Sindical de la Confederació General del Treball (CGT) a la Diputació de Barcelona, i activista en pro dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia a finals del proper mes de novembre (a menys que hi hagi algun tipus d’aplaçament en la data actualment prevista). La Lola està encausada en dos delictes penals que podrien suposar una condemna de fins a 10 anys de presó, segons la legislació del país hel·lènic.

Per a nosaltres, la Lola no ha comès cap delicte, perquè en cap cas creiem que s’hagi de considerar un delicte la solidaritat amb les persones refugiades, i és per això que reclamem la seva lliure absolució. Volem que la Lola torni a casa després del judici, absolta i lliure. Que torni amb la seva família, amb la seva gent i amb nosaltres, els seus companys i companyes de militància, per a poder seguir desenvolupant la seva activitat en l’àmbit sindical i social amb la mateixa força, dedicació i compromís. Una activitat que per a nosaltres és imprescindible.

Fem una crida a la nostra organització, la CGT, i a totes les persones solidàries que lluiten per un món més just, a unir la seva veu a la nostra en l’exigència de llibertat per a la nostra companya. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

Llegir més »
img-20180713-wa0050.jpg
Antifeixisme

Caravana Obrint Fronteres Itàlia 2018

Des de fa 3 anys durant el mes de Juliol diverses entitats i individus de diferents territoris de l’Estat Espanyol s’organitzen sota el paraigua de la Caravana Abriendo Fronteras (que a Catalunya actua sota el nom Caravana Obrint Fronteres) per denunciar la mort de tantes i tantes persones durant el procés de migració. 

Com anys anteriors el destí és un territori fronterer on el seus governants més enllà de propiciar l’acollida de les persones migrades, viola sistemàticament els drets de cadascun dels individus que arriba, desentenent-se així de les conseqüències de l’espoli que practica aquest en els països d’origen de les persones migrades.

Llegir més »

Caravana Obrim fronteres 2018 a Ventimiglia i al sud d’Itàlia

Des de CGT-Ensorrem fronteres participem en iniciatives i plataformes de defensa dels drets de les persones migrants, de lluita contra el racisme institucional i social, i per l’obertura de fronteres.

Formem part de la Caravana Obrim fronteres, una xarxa d’activisme que treballa per denunciar les fronteres in situ a través duna caravana d’autocars amb la que centenars de persones es desplacen i denuncien la violència, la vulneració de drets i les explotacions en les fronteres, i es dóna suport als col·lectius i xarxes d’allà de persones migrants o solidàries.

La Caravana 2017 va ser a Melilla el juliol passat i al febrer la marxa a Tarajal va recordar les víctimes de la frontera sud espanyola i denunciar la impunitat policial.

Us animem ara a participar a la Caravana 2018 que serà a Ventimiglia i al sud d’Itàlia. Itàlia i el Mediterrani central s’han convertit en el punt més calent de la vergonya migratòria de la UE, i el trajecte entre Líbia i Itàlia és la ruta principal d’entrada marítima a Europa i la més llarga, perillosa i mortífera. Per això, la Caravana 2018 vol denunciar l’impacte que les polítiques migratòries europees i de control fronterer tenen sobre la vida de desenes de milers de persones i des de CGT Ensorrem fronteres volem posem el focus en les fronteres com a part del sistema d’explotació de la classe treballadora.

Hi ha dues opcions de participar-hi:

A. Caravana al sud d’Itàlia

Quan? Del 13 al 22 de juliol de 2018

Itinerari:

13 de juliol. Acte de tret de sortida de la Caravana a Salt (Girona). Nit en autocar.

14 de juliol. Manifestació a Ventimiglia (frontera franco-italiana)

15 de juliol. Trajecte de Gènova a Palermo (en ferry).

16 de juliol. Palermo.

Llegir més »

El racisme ens tanca

El racisme ens tanca, lluita pels drets de les persones migrants

Les persones migrants han començat una nova acció de lluita, amb una tancada a Barcelona, per reivindicar drets i denunciar el racisme institucional i social amb que diàriament s’enfronten.

La tancada es deriva d’assemblees i debats que es venen tenint des del gener d’enguany, quan es va commemorar a l’Església del Pi els 17 anys de les tancades de 2001. En aquell moment una vaga de fam de centenars de persones migrants, tancades a l’Església del Pi durant 47 dies, va acabar amb la regularització de les que van participar a la protesta, i, posteriorment, amb les tancades de 2005, 2013 i la de 2017 a Santa Anna, es va seguir reivindicant papers, habitatge i drets per a les persones migrants.

Més de 17 anys després, hi ha un consens de que la situació és pitjor, en un context de fronteres externes més militaritzades, lleis racistes, expulsions i més precarietat laboral, gentrificació i encariment de l’habitatge, desnonaments i prestacions socials insuficients, el que ha portat a renovar i intensificar les protestes.

Durant aquests anys la lluita no s’ha aturat i han estat moltes les assemblees, concentracions, manifestacions, manifestos, reunions… que han fet les persones migrants en defensa dels seus drets, a través de diferents col·lectius i plataformes. Però el sentiment general és de manca de visibilització i d’impacte d’aquestes, i és que la invisibilitat forma part també del racisme institucional i social exercit per governs i grans mitjansde comunicació.

Llegir més »

UCFR convoca manifestació el 17 de març a Barcelona: Drets civils i socials per a tothom

MANIFESTACIÓ #17M: DRETS CIVILS I SOCIALS PER A TOTHOM
Unim-nos contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia
Manifestació: Dissabte 17 de març · 12h · Nou Barris
12h: Parc Josep Serra Martí (Canyelles L3) · 13h: Plaça República · 14h: Virrei Amat

https://www.facebook.com/events/132232140940321/

Des de fa força anys, se celebren protestes unitàries amb motiu de la jornada internacional contra el racisme i el feixisme a cada vegada més ciutats arreu del món. Aquest 17 de març es preveuen mobilitzacions a ciutats com: Amsterdam; Atenes; Barcelona; Berlín; Cardiff; Copenhaguen; Dublín; Glasgow; Istanbul; Londres; Melbourne; Nicòsia; París; Praga; Tessalònica; Varsòvia; Viena; Zürich…

El racisme institucional manifestat a l’Estat espanyol en la Llei d’estrangeria i a Europa en polítiques com l’acord amb Turquia i l’aixecament per tot arreu de murs i tanques, esveu ara reforçat per la política antimigratoria de Donald Trump.

Llegir més »