El passat mes de maig dues delegacions -una de jutges i fiscals; i una altra d’eurodiputats, membres d’organitzacions i periodistes- havien de visitar els centres d’internament per estrangers (CIE) de Barranco Seco (Gran Canaria) i Aluche (Madrid), respectivament. En el cas dels 24 jutges i 5 fiscals, va ser el Ministeri d’Interior qui va denegar l’entrada al centre. Pel que fa al grup d’eurodiputats, ONG i mitjans de comunicació, la negativa va afectar les organitzacions i periodistes i va limitar l’entrada exclusivament a tres europarlamentaris i a un diputat de l’Assemblea de Madrid.
L’opacitat i arbitrarietat que envolten la gestió dels centres, així com les reiterades denúncies per violació dels drets dels interns posen en dubte que es tracti d’instruments orientats a l’execució d’una sanció administrativa: l’expulsió; i més aviat s’entenen com presons administratives. La falta de transparència s’agreuja per la manca de normativa aplicable pels propis CIE ja que no es regulen de forma específica i cada centre aplica el seu propi reglament.
Un cop entren al CIE, els nouvinguts queden sota la cura i custòdia de la policia, que s’ocupa tant de la vigilància interna com externa de centre. A part del metge o metgessa, la infermera i el personal de neteja i manteniment, la resta de treballadors del centre són agents policials “que no tenen ni la formació ni les ganes de custodiar aquestes persones”, afirma la investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans de la Universitat de Barcelona i membre de la Plataforma Tanquem els CIES, Cristina Fernández. A diferència dels centres penitenciaris, als CIE no existeix un cos funcionarial propi, fins i tot el director del centre és un policia que, tal i com recull la Llei Orgànica d’Estrangeria 14/2003, “té competència per adoptar les mesures necessàries per assegurar l’ordre i la correcta convivència entre els estrangers i assegurar el compliment dels seus drets, així com la imposició de mesures als interns que no respectin les normesde correcta convivència o el règim intern”.
