CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Cartell 18D Bcn
Acció Social

18D: Jornada de lluita pels drets de les persones immigrants i contra els Centres d’Internament per Estrangers

El pròxim 18 de Desembre serà el dia internacional dels immigrants, en aquest marc volem realitzar una Jornada de lluita pels drets de les persones migrants i contra els Centres d’Internament per Estrangers.

Volem que aquest dia pugui ser una mobilització conjunta i comuna. Sentim la necessitat de reflexionar col.lectivament entorn als conflictes derivats de polítiques d’estrangeria que criminalitzen a les persones migrants i que restringeixen el seu accés a serveis, recursos, .. a la dignitat.

Llegir més »
Memòria històrica

100 anys de “la Canadiense”

Aquest any es compleixen 100 anys d’una vaga, la vaga de “la Canadenca”, que va comportar finalment que s’aconseguís l’històric avenç de la jornada de 8 hores diàries de treball. Aquells avenços del segle passat pels quals es va lluitar de manera dura, unitària i sense concessions ara són amenaçats per “reformes” i retallades producte d’una lògica “dels mercats” a la que faríem bé d’anomenar-li pel seu veritable nom, lògica del capital. Faríem bé de repassar la història d’aquell període no només per un exercici nostàlgic de memòria històrica, si no també per recuperar les moltes lliçons que en podem agafar sobre la lluita d’aquells treballadors d’aquest país. Us reproduïm aquest article de’n Pau Juvillà.

Llegir més »
Memòria històrica

George Orwell i l’Homenatge a Catalunya

George Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair (Motihari-Bengala, 1903-Londres,1950), va destacar com autor d’obres com Granja Animal (1945), 1984 (1949) i Homenatge a Catalunya (1938). Totes elles han esdevingut clàssiques, la darrera no solament és un homenatge a la Catalunya revolucionària, sinó també un crit d’alerta contra les manipulacions del comunisme-estalinista.

Orwell va començar a escriure Homage to Catalonia poc després dels Fets de Maig de 1937 i el llibre va ser publicat a Londres l’any 1938. Per tant l’assaig era una visió en calent dels esdeveniments (revolucionaris i contrarevolucionaris) que s’havien viscut a Espanya entre el juliol de 1936 i el juny de 1937. De l’Homenatge a Catalunya han sortit editades diverses edicions, des de la primera d’Ariel fins a les de Virus, Tusquets, Destino, i ara Debate (Madrid-2011) acaba de publicar una nova edició il·lustrada.

Llegir més »
Memòria històrica

“Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz”, un llibre de Miquel Amorós

Maroto, el héroe

Una biografía del anarquismo andaluz

Miquel Amorós

Virus editorial, 2011, 312 pàg.

L’anarquisme andalús figura entre els grans buits de la història de la primera meitat del segle XX i, concretament, de la que es refereix al període que abasta la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil i la Revolució. Aquestes dues dècades de cruenta guerra de classes, de les quals sortirien victoriosos els sectors més reaccionaris i, en definitiva, el feixisme, van convertir al anarcosindicalista granadí Francisco Maroto del Ojo en el símbol d’una generació de militants i lluitadors.

Maroto, fill d’una família de tres germans i orfe de pare des de molt jove, va néixer en el barri del Albaicín, on residia bona part de la classe obrera granadina, expulsada del centre després de successives remodelacions urbanístiques. Ebenista de professió, seria un dels principals capdavanters de la CNT a Granada durant la República. Maroto es convertiria en un personatge tan volgut per les classes populars granadines com avorrit per la burgesia i els cacics granadins, els quals formaven «part de la dreta més conservadora i ultramontana». Qualificat de «maleante i delinqüent» en les pàgines del diari monàrquic L’Ideal, Francisco Maroto va participar activament en l’aferrissada conflictivitat obrera existent a Granada en els anys trenta, sofrint la consegüent repressió.

Però seria durant la guerra quan es dibuixarien en Maroto els trets que el converteixen en una figura excel·lent, juntament amb unes altres com el malagueny Juan Santana Calero o el sevillà Juan Arcas. A pesar d’haver aconseguit organitzar una columna de milicians que va demostrar una més que sobrada solvència militar, l’estrepitosa caiguda de Màlaga va ser utilitzada per a criminalitzar a les milícies anarquistes i, en última instància, per a empresonar i treure del mig al propi Maroto. A pesar de les acusacions sense proves i de les incomptables peticions de llibertat, la malvolença cap a ell tant del PCE com del governador civil d’Almería, el socialista Gabriel Morón —juntament amb la passivitat calculada dels organismes dirigents de la CNT, més preocupats pels equilibris en les instàncies de govern que pels presos anarquistes—, van fer que passés bona part de la guerra en la presó.

Capturat pels feixistes a Alacant al gener de 1940, seria afusellat al juliol d’aquell any després de ser salvatgement torturat. La història de Maroto no pot llegir-se com la història d’un sol home, sinó com una biografia d’un anarquisme andalús que en les lluites socials va forjar el caràcter de centenars de militants. Una història que ha estat tancada i barrada tant pel franquisme com pel règim que li succeiria.

Llegir més »
Cartell Passi Documental 2 desembre
Memòria històrica

Propers esdeveniments XIX Aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez.

Han estat programats tres esdeveniments de forma espontània i per diferents col·lectius per als dies previs al 15-D. Aquí els resumim.

– Divendres 25 de novembre: “Comèdia de l’Art” en memòria de Pedro Álvarez.

Preciosa obra sobre la injustícia de perdre a un fill, el procés de dol i la reivindicació de la injustícia, íntegrament en fi teatre de màscares, amb bells moments de drama i indignació, però també de comèdia. A Cal Ninyo (Sant Boi de Llobregat, Barcelona), a les 22:00 hores.

Llegir més »
targetó presentació Tàrrega
Memòria històrica

Presentació del llibre i l’exposició “Memòria Llibertària” a Tàrrega el 3 de desembre

Presentació del llibre “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Ponent” a Tàrrega el dissabte 3 de desembre de 2011 a les 19h. al Museu Comarcal.

Presentació de l’Exposició, el dissabte 3 de desembre de 2011, a les 20.30h. al Casal Popular El Rostoll, Tàrrega.

Organitzen: CGT, Casal Popular El Rostoll, Museu Comarcal de Tàrrega

Memòria Llibertària

100 anys de moviment llibertari a Lleida

Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas

CGT Lleida, 2011

Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.

Llegir més »
Memòria històrica

“Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939”, un llibre d’Antoni Castells Duran

Les col-lectivitzacions a Barcelona 1936-1939

Antoni Castells Duran

Editorial Hacer, 1993

En aquest llibre, un clàssic sobre el tema editat fa més de vint anys, Antoni Castells analitza les característiques socials i econòmiques de la transformació col·lectivista a la industria i els serveis de Barcelona, que es desenvolupa des del juliol del 1936 fins l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes. Tot i que constitueix una experiència única en el món, en la que s’intentà -i en part s’aconseguí- portar a la pràctica els principis del socialisme llibertari, el seu coneixement i anàlisi és molt escàs. Existeix un gran nombre de llibres sobre la guerra civil espanyola en els que es parla de batalles militars i conflictes polítics, però tret d’unes poques excepcions, ignoren o, com a màxim, fan una breu i superficial referencia a la revolució social que es desenvolupà. Aquest llibre contribueix a la lluita per la memòria col·lectiva d’una experiència que el Poder vol fer oblidar.

Llegir més »
Gènere / Dona

“Pioneras y revolucionarias. Mujeres durante la República, la Guerra Civil y el Franquismo”, un llibre d’Eulàlia Vega

Pioneras y revolucionarias.
Mujeres durante la República, la Guerra Civil y el Franquismo

Eulàlia Vega

Icària editorial, 2010

Aquest llibre pretén donar visibilitat a les dones llibertàries que van viure en aquesta època històrica. Gràcies a una metodologia renovadora, que incorpora les fonts orals, s’ha pogut rescatar la memòria d’aquestes protagonistes per a solucionar diverses qüestions encara no resoltes per la historiografia. Com van arribar aquestes dones a les idees anarquistes? Per què van iniciar la seva militància? Quins factors van influir en aquesta decisió? Van ser realment tan marginals en els sindicats com s’ha mantingut? Quin tipus d’activitat van fer de forma majoritària? Quin va ser el seu paper en els anys trenta? Com van viure els llargs anys del Franquisme?

Les protagonistes d’aquest llibre van ser pioneres perquè es van rebel·lar contra el paper subordinat que tenien en l’esfera pública i privada, passant a conquistar espais negats a les joves obreres fins al moment de la República i la Guerra Civil. Van ser també revolucionàries perquè van voler abolir les injustícies del sistema social i polític capitalista i perquè van dirigir la seva militància per a construir un sistema igualitari econòmic, social i de gènere.

Llegir més »
sabaté
Memòria històrica

Virus edita en català el llibre “Sabaté” d’Antonio Tellez

A 51 anys de l’assassinat del maqui anarquista Quico Sabaté, surt l’edició en català del llibre “Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)”, en una edició de 320 pàgines realitzada per Virus editorial ( www.viruseditorial.net/ ).

Antonio Téllez a la seva obra ens narra la història de la lluita d’aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. Calia continuar la lluita fins acabar amb el sanguinari règim que s’havia imposat a l’Estat espanyol desprésde la Guerra Civil.

Llegir més »
informe_08_portada
Acció Social

“La estrategia del Capital”, nou informe del Seminari d’Economia Crítica Taifa

A l’iniciar-se la crisi va haver-hi bastantes persones de bona voluntat, crítiques del sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important en aquest i que permetria, almenys, establir alguns controls i regulacions que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per a realitzar una molt profunda reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, que està suposant un gravíssim deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i encara en els drets humans fonamentals.

Títol: La estrategia del capital

Autor: Seminari d’economia crítica Taifa

Col·laboradors: Xavier Badenes, Miren Etxezarreta, Ivan Gordillo, Elena Idoate, José Iglesias, Francisco Ferrer, Joan Junyent, Francisco Navarro i Ramon Ribera

Sèrie: Informes d’economia

Número: 08

Editor: Seminari d’economia crítica Taifa

Data: Setembre 2011

Pàgines: 62 p.

Llegir més »
Acció Social

Trobada de Joves de CGT el 26 de novembre a Reus

Des del grup de Joves de la CGT de Reus, organitzats ara amb el nom de Joves Llibertaris, hem fet una proposta a Acció Social a nivell de Catalunya per tal de crear i coordinar un grup de joves de la CGT a nivell català. Amb aquesta proposta volem donar resposta a la dificultat que ens trobem avui dia per incorporar gent jove al nostre sindicat i realitzar un treball conjunt de i per a joves sindicalistes.

Llegir més »
cartell-maquis
Memòria històrica

Jornades d’Homenatge als Maquis a Barcelona, els dies 6, 10, 14 novembre 2011

Les Jornades d’Homenatge al Maquis es fan, dins del marc de la XIV Marxa en Homenatge als Maquis, per recordar la resistència llibertària antifranquista i revolucionària, que durant la llarga dictadura van causar grans problemes al règim totalitari de Francisco Franco, l’església catòlica i als poders empresarials i financers de torn, lluitant per la llibertat, la justícia i, en aquest cas, per l’anarquia.

Llegir més »
Memòria històrica

Qui va matar als germans Badia?

En primer lloc sóc conscient,que el senyor Quim Gibert, autor d’una oda en prosa sobre la figura de Miquel Badia, busca afanosament el reconeixement institucional per al feixisme català. Es basa fonamentalment en els testimoniatges de l’historiador Josep Benet i dels apologistes de Miquel Badia, Josep Planxart i Jaume Ros i Serra. Situarem ideològicament a aquests testimoniatges.

Llegir més »
Memòria històrica

Facerías, un guerriller anarquista

Josep Lluís Facerías va néixer a Barcelona, el 16 de gener de 1920, al número 13 del carrer de Magalhaes (Poble-sec). Després dels estudis primaris es va posar a treballar en una serraria i als setze anys s’afilià al Sindicat de la Fusta de la CNT i va començar a militar a les Joventuts Llibertàries del Poble-sec. L’agost de 1936, es va enrolar a la Columna Ascaso per lluitar al Font d’Aragó, i, més endavant, quan les forces de milicians foren militaritzades, va passar a ésser soldat de la 28 Divisió de l’Exèrcit Popular Republicà. Facerías va formar part de les unitats militars que cobrien la retirada dels milers i milers de personesque el gener de 1939 fugien cap a la frontera.

Llegir més »
Acció Sindical

Educació social: història de la destrucció d’una professió

Quan una persona decideix orientar la seva formació professional a l’àmbit de l’educació social no ho fa per diners (els sous mai han estat gran cosa) ni per les condicions laborals (treballar festiu, caps de setmana, nits…); ho fa per que creu en el que representa aquest treball, en la seva capacitat de transformació d’una realitat que ens sembla injusta, sobretot amb aquells que el sistema ha descartat.

Però tot canvia quan tant el sou com les condicions laborals empitjoren tant que fan dificil seguir treballant en el sector sense que això suposi condicionar la teva estabilitat personal. El desencantament consegüent es transforma en ràbia quan veus que la raó d’aquests canvis és solament econòmica, i que qui acaben sofrint aquesta perspectiva economicista de l’àmbit social són les persones amb qui treballem, gent que no té ni els recursos ni els mitjans per a defensar-se.

Potser tot s’entengui millor amb un exemple, el del meu centre de treball. CRAE Llar Les Vinyes, a Cerdanyola del Vallés. Empresa gestora Filles de Mª Auxiliadora, vinculades als centres residencials des dels tétrics centres del franquisme (gràficament descrits en el comic “Paracuellos” de Carlos Giménez). Fa 3 anys: 1546 hores anuals, 7 dies de lliure disposició, 12 dies lliures entre Setmana Santa i Nadal, uns 24 mil euros bruts anuals. Fa dos anys (conveni d’Acció Social de Catalunya): 1725 hores anuals, 7 dias de lliure disposició (però a retornar), 0 dias entre Setmana Santa i Nadal i 22 mil euros bruts a l’any; avui, Conveni estatal: 1771 hores, 2 dies de lliure disposició, 16.500€ bruts anuals.

Com s’ha arribat aquí? D’una banda tenim una patronal (AEISC i AESAP ) que, una vegada resoltes les seves discrepàncies inicials(llegeixi’s

Llegir més »
Memòria històrica

Emili Pardiñas Viladrich ens ha deixat. In memoriam

Homenatge en memòria del company anarquista Emili Pardiñas Viladrich, conegut com “Pedrals” quan militava al MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), mort als 68 anys diumenge passat 23 d’octubre a Vilanova i la Geltrú.

Qui era Emili Pardiñas

Nascut a Lleida, sociòleg i advocat. Ha mort als 68 anys a Vilanova i la Geltrú. Va passar la seva Infància i adolescència al Marroc. Va participar al Maig francès i fou militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) amb el nom de “Pedrals”. Fou el primer dels militants del MIL en fer una valoració i testimoniatge sobre el seu pas pel MIL El llibre té per titol un comentari de Salvador Puig Antic: “Si este año no tocamos la revolución me aventuro con los caballos salvajes”. El dedica a la seva companya Hortensia i a la seva filla Ixia i a Jean Marc Rouillan, que estava a la presó.

Llegir més »
foto entrevista normandia 2011
Memòria històrica

Entrevista a Joan Busquets, maquis supervivent de la guerrilla contra Franco

Un grup d’amics vam anar a Normandia on viu en Joan Busquets. Dos mil cinc-cents quilòmetres d’anada i tornada per veure’l. N’haguéssim fet cinc mil. Vam ser molt ben rebuts. I en Joan qui més menjava, bevia, xerrava i reia amb nosaltres. Una vitalitat i vida exemplar. Li agrada viure bé i fer la feina ben feta.

Ha escrit un llibre autobiogràfic “El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui”, editat pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga l’any 2008 i que aviat serà reeditada una versió corregida. Un llibre fet a consciència per deixar constància del seu pas amb els maquis i la vida llegendària dels germans Sabaté, Massana i molts d’altres guerrillers menys coneguts.

Avui en dia, en Joan Busquets Verges és un dels pocs sobrevivents de la resistència llibertària, junt amb l’Àngel Fernàndez, Manuel Fornés i pocs més. Estaria bé poder-los connectar i homenatjar-los en vida. Els amics de Berga ja ho han fet amb en Joan Busquets. Hem de seguir el seu exemple i així respondre a l’oblid, l’insult i a l’ignominia dels nostres corruptes governants.

A Normandia, al costat de la casa del Joan, constatem com els francesos han donat sepultura digne als alemanys nazis, als ocupants, als enemics estrangers, en cementiris impressionants construïts sols cinc anys després de la guerra, i a Espanya han passat setanta cinc anys i no s’ha donat sepultura als republicans, als milicians, als defensors de la llibertat, als ciutadans assassinats pels falangistes, pels militars colpistes, pels moros de Franco i els mercenaris del capitalisme internacional. Per què no se’ls dóna sepultura i se’ls oblida? Segueixen governant els franquistes, els borbons i els que es van fer rics durant la dictadura.

Els maquis van jugar-se la vida en la lluita contra el terrorisme franquista. La majoria van morir assassinats en una resistència heroica, alguns amb condemnes perpètues, altres condemnats a molts anys de presó, la majoria torturats, maltractats durant anys, i avui silenciats. El pitjor de tot és que els pocs que han quedat vius, com en Joan Busquets, pateixen l’oblit, el menyspreu i la injustícia de les autoritats oficials que sols tenen ulls pels vencedors i els seus beneficiaris.

La dictadura franquista va acabar amb els maquis gràcies a la col·laboració dels aliats, dels Estats Units i democràcies europees que públicament repudiaven la dictadura, però l’acceptaven per la por a l’adveniment d’una revolució comunista i anarquista a Espanya. El dictador Franco, amb l’ajuda i reconeixement dels aliats, va atacar amb terror i crueltat als maquis, als enllaços, als ciutadans qui li donaven suport, sigui per afinitat ideològica, per diners, o per lligams de familiars i amistats, i se’ls aplicà la llei de fugues, condemnes a mort o a molts anys de presó.

L’historia oficial és la dels assassins i els colpistes franquistes. Als maquis sols els recorden alguns novel·listes, com a herois i llegendaris guerrillers, o bé, alguns investigadors independents que recullen les vivències dels maquis i els seus amics per a saber més d’aquella resistència desconeguda i que persisteix sobretot en l’imaginari i de manera oral

Després de coronar-se Rei, l’elegit com a successor pels franquistes, el Borbón, va anar a París i els governants el van rebre amb honors i van desterrar a Belle Ille a resistents i companys anarquistes per a complaure el successor de Franco. Entre ells en Joan Busquets, una infàmia tant dels francesos com del Borbón, que va fer que les autoritats franceses segrestessin durant uns dies tant a anarquistes com a militants de l’ETA (en illes diferents). Cal recordar que la Monarquia no reconeix els maquis. Tampoc la Generalitat de Catalunya els reconeix, tal com denuncia en Joan Busquets

Joan Busquets va néixer l’any 1928 al barri de san Gervasi de Barcelona. Actualment viu amb la seva companya Ivette. Tenen un fill. En Joan té tres germanes més grans, quasi centenàries, i nebots i petits nebots, una gran família que visita quan ve per Barcelona.

– Com t’hasformat en la vida?

Llegir més »
Memòria històrica

Manifest 19 anys sense Pedro Álvarez

Fa ja 19 anys que Pedro Álvarez, un jove treballador nascut a Barcelona, va ser assassinat. Un desconegut, després d’una discussió de tràfic, li va disparar un tir mortal en el cap. Els fets van succeir a l’Avinguda de Catalunya de L’Hospitalet en presència de la núvia de Pedro i d’una acompanyant de l’assassí.

A les poques hores de l’assassinat un sospitós va ser detingut. Se’l va identificar com un agent de policia adscrit a la Brigada de Seguretat Ciutadana. Al cap de set dies va ser posat en llibertat utilitzant com pretext la falta de proves concloents. Des de llavors la família i els amics i les amigues de Pedro no hem deixat de reclamar que s’investiguin els fets, que es faci justícia i que, en definitiva, s’apliquin les lleis democràtiques que haurien de defensar a la ciutadania enfront de les violacions dels drets humans elementals.

No obstant això, després de gairebé 19 anys de requerir als àmbits administratiu, polític i judicial que impulsin l’administració de la justícia, aquests no han sabut (o no han volgut) plantar cara, en virtut de l’aplicació de totes les garanties legals, a la resolució de l’assassinat de Pedro Álvarez. De moment, el crim ha quedat impune i l’assassí de Pedro Álvarez campa a plaer, en llibertat, i amb l’única preocupació que el temps esborri tot rastre de la seva responsabilitat, fins que el delicte prescrigui legalment.

Enfront d’aquesta indefensió, al costat de l’angoixa, la desesperació i la ràbia, coexisteixen en la família i en els amics i les amigues de Pedro l’exigència de justícia i la lluita perquè es condemni al culpable. Per si aquesta situació no fos suficientment espantosa, el policia, i l’entorn que el protegeix, han creat una falsa trama recolzant-se en argúcies legalistes i intentant invertir la situació girant els fets contra les víctimes. És a dir, tractant de convertir a les víctimes en victimaris; als innocents en culpables i als culpables en innocents.

Juanjo Álvarez, el pare de Pedro, ha hagut d’anar plantant cara a tot un seguit de denúncies i d’acusacions molt greus que ha interposat contra ell, ni més ni menys, que el presumpte botxí del seu fill. Després de ser aquestes acceptades a tràmit en els jutjats, Juanjo ha estat imputat amb diversos càrrecs per delictes d’amenaces, delictes d’injúries i delictes d’obstrucció a la justícia Unit al dolor insuperable que causa la pèrdua d’un fill, més encara quan es produeix en unes circumstàncies tan aterridores, el pare i la mare de Pedro Álvarez han hagut de suportar la inacció de la justícia.

Volem manifestar el nostre més profund rebuig a l’arbitrarietat, a la parcialitat, als abusos de poder, als tractaments privilegiats, a les inhibicions, a les renúncies i, en definitiva, a la falta d’investigació i de justícia. Reclamem una justícia igualitària, que tracti a totes i a tots amb la mateixa rasadora, i en conseqüència, denunciem un sistema que dóna suport la impunitat aplicant criteris de justícia selectius i establint categories excloents: la categoria dels que són vulnerables a la llei i la categoria dels que són immunes a ella.

No a la impunitat !

Exigim l’esclariment de l’assassinat de Pedro Álvarez !

Suport i solidaritat !

Plataforma Pedro Álvarez

http://plataformapedroalvarez.com/2011/09/manifiesto-19-anos-sin-pedro/

Llegir més »
Memòria històrica

Presentació del llibre “Joan Peiró i Belis”, el 13 d’octubre a La Ciutat Invisible (Sants, Barcelona)

El dijous 13 d’octubre a les 19h presentem el llibre “Joan Peiró i Belis”. El llibre és el darrer volum de la col·lecció “Cooperativistes Catalans” que coediten la Fundació Roca i Galés i Cossetània edicions.

Joan Peiró i Belis va nèixer al barri d’Hostafrancs el 1887, i va ser vidrier i militant de la CNT. Va destacar com a organitzador de la Federació Nacional del Vidre en la seva joventut. Posteriorment, el 1922, i els anys 1928 i 1929, va arribar a ser secretari general de la CNT, i ministre d’Indústria durant la Segona República. Morí afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna, tot cridant: «¡Soldados! ¡Esta es la justicia de Franco!».

Llegir més »
Memòria històrica

Assaltar l’Ajuntament?

L’any 1932 un grup d’anarcosindicalistes va assaltar l’Ajuntament de Terrassa per instaurar el comunisme llibertari. Seria possible plantejar-se un «assalt» popular i llibertari avui dia?

La matinada del dilluns 15 de febrer de 1932, en el context d’una vaga general, una trentena llarga d’anarcosindicalistes terrassencs van assaltar l’Ajuntament de la nostra ciutat per proclamar el socialisme llibertari. Eren joves, tenien pressa per assolir una societat més justa, creien que els milers d’afiliats de la CNT els donarien suport incondicional… però després d’un setge en el qual la Guàrdia Civil va tirotejar l’edifici reiteradament, i tot i anar també armats, van ser detinguts, van ingressar a la Presó Model el dijous següent i uns mesos després van ser condemnats a penes de sis a vint-i-un anys de presó.

Llegir més »
affiche-2012
Memòria històrica

Trobades Internacionals de l’anarquisme, del 9 al 12 d’agost de 2012 a Suïssa

Del 9 al 12 d’agost de 2012 se celebrarà a Saint-Imier (Jura Bernois, Suïssa) una trobada internacional de llibertaris de tot tipus, així com de tota persona que tingui intenció de conèixer els diferents posicionaments anarquistes.

Aquest “Mundial de l’Anarquisme” serà una commemoració de la primera internacional antiautoritària que es va organitzar el 1872, en resposta a la internacional de Marx. Des de llavors, el món ha canviat bastant; els corrents llibertaris han sabut evolucionar amb el temps i aquesta trobada ho demostrarà.

Una cosa segura és que el temps no ha disminuït l’opressió dels poderosos sobre els mes febles. Aquesta trobada exposarà nombrosos mitjans de resistència en les seves variades expressions.

La Federació Jurasiana:

L’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) neix l’any 1864. Molt prompte, les seccions són creades en La Chaux-de-Fonds, al Locle, a St Imier i en la resta del Jura suís. Molts obrers i obreres que s’afilien, encara són treballadors i treballadores a domicili. Ells i elles tenen el gust de la lectura i de la independència. El 1869, quan Bakunin arriba a la regió, la trobada genera resultats.

La convergència d’idees que ells i elles descobreixen farà de la Federació Jurasiana el pol llibertari de la AIT que s’oposa a la tendència marxista. Fart d’aquesta oposició, Marx fa tot el que pugues per a eliminar aquest corrent. En 1872 promou assolir-lo. Al congrés de La Haia, aconsegueix fer reunir als seus delegats afins, i entre ells alguns pretenen representar seccions que es revelen inexistents. Amb aquesta majoria fictícia, fa votar l’exclusió de Bakunin i James Guillaume, i manca d’alguns vots per a la d’Adhemar Schwitzguebel, tots delegats del Jura.

Escandalitzades, les seccions de tendència antiautoritaria de la AIT, particularment d’Espanya, Itàlia, França, Bèlgica, Estats Units de Amèrica, organitzen un congrés a Saint-Imier on les resolucions preses seran clarament llibertàries. La AIT antiautoritària sobreviurà a la branca marxista, fins a la fi de segle.

140 anys després del congrés de Saint-Imier, l’explotació i l’alienació dels treballadors/es segueixen sent brutals. La il·lusió marxista s’ha dissipat veient en perspectiva les dictadures comunistes. El capitalisme va de crisi en crisi, crisi econòmica i social, crisi política, a les quals s’afegix ara la crisi ecològica.

I el moviment anarquista?

Aquestes trobades internacionals d’agost de 2012 seran l’ocasió de fer un balanç de la història del moviment anarquista, de les seves idees, les seves realitzacions, les seves esperances, les seves derrotes; el que queda avui de tot això, les lluites que són seves i les que comparteix amb uns altres: antimilitarisme, antiracisme, antisexisme, autogestió, decreixement, educació, feminisme, internacionalisme, no-violència, etc …

Un cert nombre de tallers i de comunicacions estan ja previstes : conferències històriques, conferències temàtiques, teatre, concerts, exposicions, cinema, saló del llibre, ràdio, acampada llibertària, fira de l’autogestió i dels productes biològics, tallers de pràctica, etc …

Aquesta manifestació internacional serà pública i desitja ser oberta a tot el moviment anarquista internacional, però també a tota la població sense discriminació. Les zones gratuïtes i el preu lliure seran afavorits perquè tot el món pugui participar en la trobada. El comitè organitzador es reserva el dret d’acollir als participants.

Les decisions es prendran segons les idees i les pràctiques que són les nostres, i les de la Internacional antiautoritària. L’expressió i la manifestació del racisme, del sexisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de tota forma de violència i de discriminació no es toleraran. Prenent com base el que s’acaba de dir, qualsevol persona, estructura o organització pot demanar a associar-se a aquesta iniciativa, i proposar llocs d’exposició, debats, conferències, espectacles, intervencions, tallers, etc … També busquem voluntaris! ( flm.osl@nullespacenoir.ch )

El Comitè d’organització de les Trobades Internacionals de l’Anarquisme, St-Imier 2012.

Llegir més »
Diferents
Memòria històrica

Projecció de “Diferents” + debat a Cornellà el 30 de setembre

DIFERENTS

Conèixer el passat,

entendre el present,

assolir el futur

30 de setembre, 19:00 h. CGT, Carretera d’Esplugues 46, Cornellà

A continuació, debat amb:

• GRUP CALIU, autors del vídeo «Diferents»

• PABLO ROGER SAN JOSE. Realitzador i muntatge del documental “La misma piedra”, que tracta del tema del Trastorn Bipolar.

DIFERENTS, pretén recuperar la memòria històrica de dos col·lectius oblidats: les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. Ho fa remuntant-se a dos moments històrics del passat, l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista, que conjuntament amb les aportacions i reflexions d’experts i testimonis, ens ajuden a entendre el present, com aquests fets silenciats han condicionat la discriminació que continuen sofrint aquestes persones en l’actualitat, i alhora és un document de denúncia i sensibilització per la societat, per a trencar mites, prejudicis, estereotips, per a canviar actituds que promoguin un canvi social, cap a un nou futur, una societat inclusiva i igualitària.

No hi ha justícia social, ni pot haver una veritable transformació social, si no es té en compte i són protagonistes totes les persones que la conformen. És per això que des de CGT volem col·laborar i donar difusió a aquest tipus d’iniciatives. Quan parlem de la memòria històrica, de recuperar-la, tenim l’obligació de fer-lo des de tots els àmbits i més dels col·lectius més oblidats.

Us animem a assistir a la projecció del documental i al debat que es farà posteriorment.

Federació Comarcal CGT Baix Llobregat

Més informació sobre el documental al bloc http://documentaldiferents.blogspot.com/

Attached documents

Full Diferents 30 setembre Cornellà

Llegir més »
CIE - Encuentro Estatal - 1
Acció Social

I Trobada Estatal de Col·lectius en Lluita Contra els CIEs, a València els dies 21, 22 i 23 d’octubre

Aquesta trobada va dirigida a col·lectius, entitats o persones que estan participant activament en la lluita contra els Centres d’Internament d’Estrangers.

Els objectius de la trobada són madurar les relacions entre els diferents moviments, intercanviar coneixements, informació i mètodes de treball i fomentar un procés de reflexió col·lectiva entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers.

INSCRIPCIONS:

* Les inscripcions seran individuals.

* El termini per a inscriure’s

Llegir més »