CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Materials "Sobre-Contra la Crisi"

jpg_crisiscabeza.jpg
Formació

La crisi sistèmica i la necessitat de resistència

Un article d’Economia crítica i Crítica de l’economia

Aquest mes de maig va començar en un clima de forta incertesa per a l’Economia-Món capitalista i principalment per als seus territoris centrals. Estats Units i, sobretot, Europa occidental estan mes afectats per l’esgotament d’un model productiu global altament dependent dels sectors energètic (petrolier), financer (hiperespeculatiu) i immobiliari (destructor), així com de la subordinació a les grans corporacions transnacionals que es van apropiar del caràcter públic dels mateixos. Això suposa un impediment major per al rellançament que proclamen els apologistes del final de la història, ja que «la sortida de la crisi» sol podrà donar-se sobre unes noves bases epistemològiques i estratègiques de producció i reproducció econòmica, on la determinació i satisfacció de les necessitats i les activitats socialment útils passin pel filtre de la voluntat democràtica i la intel·ligència col·lectiva de les bases organitzades de les societat.

Llegir més »
Formació

Sobre creixement i decreixement

Després del parèntesi a causa de la conformació del nou equip confederal de la CGT sortit del XVI Congrés de Màlaga, l’Ateneu Confederal Rojo y Negro també està en procés de reubicació quant als seus objectius, comeses i responsable.

No obstant això, mentre aquest procés segueix el seu curs, de tant en tant arriben textos que són d’interès per a la reflexió, el debat, i fins i tot la polèmica…. com és el d’aquesta ocasió, de Miguel Amorós: “Creixement i Decreixement”, la versió del qual online està a Indymedia Euskal Herria (http://euskalherria.indymedia.org/eu/2009/07/61923.s

Llegir més »
Formació

Apunts per a debatre sobre la crisi

El company Desiderio Martín ens aporta els seus últims “apunts”, en els quals incideix entorn de la “no compareixença” de les respostes socials crítiques enfront de la crisi, i assenyala alguna de les raons i conseqüències d’aquesta general complaença amb els “designis” de la representació i del mercat. Crític per igual amb les fugides electorals, les lluites merament simbòliques, les fal·laces esperances en les solucions tècniques i les profecies apocalíptiques, ens planteja implícitament la “gran” pregunta: què fer perquè la societat “comparegui”? Segurament no hi hagi una sola resposta, i qualsevol que aquesta sigui dependrà de múltiples veus.

Apunts per a debatre sobre la crisi

Desiderio Martín – Gabinet Confederal d’Estudis. Maig 2009.

“El consentiment, en part fomentat per l’autoritarisme i/o disciplinament de les classes assalariades, (la por com element inhabilitador juga un paper important), només pot assentar-se socialment, si s’han transmutat les ideologies, és a dir, si milions de persones en el seu pensament i els seus comportaments, segueixen la lògica del model capitalista: “les meves accions només tenen una finalitat i per tant un desig, optimitzar els meus beneficis, al menor cost, amb independència de les conseqüències de la meva acció”. I busquen les solucions (alternatives) instituïdes per aquesta lògica: des de la tècnica, no des del conflicte, al trobar-nos atrapats en la realitat immediata d’hipoteques, crèdits i rendes escasses.”

Antonio Carretero. Coordinador Ateneu Confederal

Adjuntem el document.

Llegir més »
Formació

Consequències globals de la crisis global (I). La crisi com a mitjà per a construir un Estat totalitari global

Algunes “esquerres” sociològiques d’aquest país semblen haver sucumbit al pessimisme nihilista. El seu argument principal per a no “actuar”, no moure’s decidida i radicalment contra la crisi i el capitalisme global que la sustenta, ve a dir: “…mentre no acabi això en un nou feixisme”… Amb tal previsió tanquen tot debat entorn del conflicte social i a la mobilització necessària, justifiquen les mesures socialdemòcrates dominants com mals menors, i sobretot els serveix com atenuant de la seva pertinença a una classe mitja acomodada, conformista, mediocre i anodina que espera que el seu vot electoral els ajudi a sortir del atolladero en el qual “els grans” d’aquest món ens han ficat.

Però cal ser justos: el camp està massa ben abonat perquè els “endevins” puguin tenir raó, i no és baladí ni un exercici d’endevinalles el pensar que la possible direcció política de “s

Llegir més »
Formació

La rebel·lió de Grècia… dos textos per a la memòria present

1.- La rebel·lió de Grècia. Per: VALIA KAIMAKI Periodista. Atenes.

Publicat a Le Monde Diplomatique en espanyol, gener de 2009. El text del periodista Valia Kaimaki ens situa en el context de la Grècia contemporània, amb les seves miríades de joves estudiants i aturats l’únic horitzó dels quals en el millor dels casos és poder arribar a cobrar 700€ al mes, protagonistes sobtats d’una autèntica revolta popular.

Kaimaki es pregunta al final del seu article: “Serà un moviment durador? “Atès que la crisi econòmica mundial arribarà aviat, que una gran part de la joventut seguirà sent marginada, que la situació de l’educació no millorarà, i que no veurem aviat el final de la corrupció política, el foc seguirà nodrint l’incendi”, assenyala el periodista i analista polític Dimitris Tsiodras. I ja no es tracta només de Grècia. El moviment ha assolit “exportar-se” o, més simplement, ha convergit amb uns altres. Per una bona raó: el fet que aquesta generació sigui la primera, des de la Segona Guerra Mundial, que no espera viure millor que els seus pares no constituïx un fenomen exclusivament grec, bé lluny d’això… ”

2.- A propòsit del de Grècia: El malestar en la Societat del Benestar, per Luis Mercier Vega publicat per tsekub el 10 de Febrer de 2009 a: http://isladelatortuga.fullblog.com.ar/post/a-proposito-de-el-de-grecia-el-malestar-en-la-soc-321234281425.

El bloguer “anònim” tsekub de La Isla de la Tortuga, reflexiona en veu alta sobre l’esdevingut a Grècia a partir de l’assassinat del jove Alexandros Grigoropoulos, i per a explicar-se la situació ens proposa recuperar uns vells paràgrafs escrits en la la dècada dels 70 del passat segle, per un pensador anarquista que caldria recuperar, Luis Mercier Vega:

“L’absència d’una meta comuna, d’un designi general encara que utòpic, en el conjunt dels assalariats, reforça la importància de les reivindicacions purament quantitatives i confereix un valor decisiu a la iniciativa dels poders públics. Al no tenir cap esperança quant a la transformació total del sistema econòmic i de la màquina governamental, la qual cosa implicaria un interès i una intervenció voluntària de cada treballador, només queda per exigir el màxim a un règim cada vegada menys controlable i més llunyà, però que garanteix el desenvolupament econòmic fins a l’infinit a condició que el treballador es despreocupi d’això. Al diversificar-se, la condició obrera duu a trencar el que existia -que no era molt en la pràctica, però sí en símbol i en moral- de sentiment de servei comunitari i solidaritat. La imitació del burgès, encara que sigui a escala reduïda, fa de l’obrer un burgès. Llavors es crea un desequilibri mental que només es descobreix en períodes de grans tensions, quan ho evidencien els fets. El treballador se sent íntimament condemnat per la seva sort; com tots els seus esforçosno poden fondre’s

Llegir més »
Formació

Quatre propostes de reivindicació, lluita i transformació social per a fer front a la crisi

QUATRE PROPOSTES (de reivindicació, lluita i transformació social)… ENFRONT DE LA CRISI…

És hora de transformar el present per a inventar un futur diferent, alternatiu i just, al que els estats i els capitalistes globals estan redisenyant en la seva “avantatjosa” lluita contra “la seva” crisi.

Per a promoure la imaginació creadora de noves realitats, us proposem comparar quatre propostes:

1.- Posicionament de la CNT-AIT catalano-balear davant la crisi del sistema

2.- Decàleg (de carrer) contra la crisi. Per: Comissió d’Alternatives a la crisi de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)

3.- Proposta reivindicativa global enfront de la crisi global. Per “Gents de Baladre, CGT i Ecologistes en Acció” En “Temps de crisi, temps de lluita”, Revista conjunta Ecologista-Lletra A- Libre Pensamiento, Primavera 2009.

Llegir més »
Formació

Crisi i política dels vincles. Territori, treball i aliments.

El company i sociòleg Angel Calle Collado, ens aporta un extens esborrany en el qual desgrana les seves reflexions entorn de la crisi, aportant noves claus i conceptes no només per a entendre-la, si no fonamentalment per a albirar el tipus de respostes socials, des de baix, actuals i potencials, que poden generar-se.

Llegir més »
Formació

Cinc noticies al voltant de la crisi

Des que l’Ateneu Confederal de CGT va començar a enviar els “Materials sobre / contra la crisi”, són varis els col·laboradors i lectors habituals dels mateixos, que des de la seva aportació i esforç personal estan “indagant” i escodrinyant l’oceà de notícies de tot tipus relacionades amb les causes, conseqüències i respostes de la crisi.

Entre ells ens arriba el missatge d’un bloguero “anticapitalista” que ens proposa una lectura de 5 notícies recents, totes elles publicades en el seu blog, i que posen en el centre de la diana a qui ostenten l’èticament dubtós títol de “rics”, i que al mateix temps que volen seguir sent-lo a costa de tots els altres…., cal començar a assenyalar com els responsables de carn i os del caòtic estat de coses actual.

Us deixo amb la seva aportació.

Llegir més »
Formació

L’altra crisi … la crisi de la fam

La crisi de la fam

El company Emilio Alba, expert en agroecologia i alimentació, ens aporta dos articles: un resum de l’informe de la FAO sobre la situació global d’inseguretat alimentària, i el document signat per Eric de Carbonell titulat “Caiguda catastròfica en la producció global d’aliment en 2009” (traduït de l’anglès per a Rebelión per Germán Leyens, www.rebelion.org/notícia.php?aneu=80917)

“Si analitzem ambdós articles de manera conjunta, els resultats són esgarrifosos” conclou Emilio. En ambdós es repassa la situació de persistent sequera en la major part de les regions agrícoles del món: “El món es dirigeix cap a una baixa en la producció agrícola del 20 al 40%, depenent de la severitat i de la durada de les actuals sequeres globals. Les nacions productores d’aliments estan imposant restriccions a les exportacions d’aliments. Els preus dels aliments augmentaran vertiginosament i milions moriran de fam, en països pobres amb dèficits alimentaris. ” (Eric de Carbonell)

Antonio Carretero, Secretaria d’Acció Social – CGT

Adjuntem document en pdf amb els articles:

Attached documents

Sobre/contra la crisi núm.9

Llegir més »
Formació

Crisi global, article de Ramón Fernández Durán, Luis González Reyes i Luis Rico García

Aquest article ens presenta una visió de la crisi – i de les seves possibles sortides- des de l’ecologia social i el compromís mediambiental. Els autors plantegen “castrar” l’economia especulativa, però amb la consciència que això no és la panacea per a avançar cap a “un món realment sostenible, solidari i just”.

“El que és gairebé segur és que es produirà (de fet ja està ocorrent) una forta concentració bancària, el que significa acumular més poder en poques mans altament irresponsables. És a dir, que unes poques persones podran seguir enriquint-se especulant amb els diners propis i aliens. A més l’especulació amb l’ambiental s’està remenant com una eina mésde “s

Llegir més »
Formació

Tot el que vostè vol saber sobre l’origen d’aquesta crisi però tem no entendre-ho

L’ensulsiada de Wall Street no es deu solament a la cobdícia i a la falta de regulació estatal d’un sector hiperactiu. Procedeix també, i sobretot, de la crisi de sobreproducció que ha vingut minant al capitalisme remundialitzat des de mitjans dels 70. Així veu aquesta crisi de fi d’època Walden Bell, professor de ciències polítiques i socials en la Universitat de Filipines (Manila), membre del Transnational Institute d’Amsterdam i president de Freedom from Debt Coalition, així com analista sènior a Focus on the Global South.

Aquest text incideix en el que podríem anomenar una “anàlisi clàssica” que reprèn la idea de les crisis cícliques de sobreproducció capitalistes. Les seves conclusions en qualsevol cas no inviten gaire a l’optimisme: “hi haurà més fallides i més nacionalitzacions i intervencions públiques, ocupant les institucions i els bancs estrangers un paper auxiliar del govern dels EEUU. Que el col·lapse de Wall Street anirà a més i perllongarà la recessió nord-americana. I que la recessió a EEUU es comunicarà a Àsia i a la resta del món, que sofrirà també una recessió, si no alguna cosa pitjor. (…) La financiarització de la inversió ha estat una de les vies d’escapament per a sortir de l’estancament, sent les altres dues la reestructuració neoliberal i la globalització. Havent resultat de poc alleugeriment la reestructuració neoliberal i la globalització, la financiarització va semblar atractiva com mecanisme de restauració de la rendibilitat. Però el que ara ha quedat demostrat és que la financiarització és una drecera perillosa que duu a la formació de bombolles especulatives, capaces d’oferir una efímera prosperitat a uns quants, però que acaben en el col·lapse empresarial i en la recessió de l’economia real”.

La traducció del text de Walden Bell per a www.s

Llegir més »
Formació

Una conversació sobre la crisi entre José Luis Sampedro i Carlos Taibo

Aquest sisè lliurament de l’Ateneu Confederal és sens dubte una agradable exclusiva, doncs contem amb la transcripció del diàleg que entorn de la crisi van portar a terme José Luis Sampedro i Carlos Taibo el 15 d’octubre de 2008, en ocasió del cicle de xerrades que es van organitzar a Múrcia amb el títol de “La nueva torre de Babel. Escuchemos a los sabiosde la tribu”.

Llegir més »
Formació

Dossier “Immigració i Crisi”

DOSSIER: IMMIGRACIÓ I CRISI

1) La Llei d’Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE.

2) Les declaracions del poder. El discurs del PSOE entorn de la immigració el 2008.

3) Balanç anual de la lluita contra la immigració “irregular” del Ministeri de l’Interior.

4) Immigració i crisi econòmica a Itàlia.

5) Crisi econòmica i persecució oficial empitjoren la vida dels immigrants alsEEUU.

Llegir més »
cuaderno12tiemposdecrisisok.jpg
Formació

Temps de crisi. Temps de lluita

“Temps de crisi, temps de lluita”. Autor: Manolo Cañada, amb la col·laboració d’Oscar García, Jesús González i Manuel Sáez. Editorial: Baladre, Zambra, Ecologistes en Acció i CGT. Qüadern núm. 12. 48 pàgines.

Llegir més »
Formació

Nova Directiva europea sobre temps de treball: guanyen les empreses, el mercat, el capital

LA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE TEMPS DE TREBALL, no assoleix imposar les 65 hores setmanals, però flexibilitza les 48 hores màximes setmanals a través de fixar la possibilitat d’un còmput anual: guanyen les empreses, el mercat, el capital.

La Directiva sobre temps de treball, ha fracassat en el seu objectiu “més bèstia” quant a la durada màxima del temps de treball setmanal: No a les 65 hores. Ara bé, la durada màxima del temps de treball setmanal, establert en 48 hores setmanals, les quals es computaven en períodes de 4 mesos, ara es podrà computar en 12 mesos, sempre que legislacions nacionals o convenis col·lectius, així ho possibilitin. A més amb aquesta flexibilitat, es possibiliten jornades de 60 hores, malgrat de la seva suposada oposició, davant el terme tan eteri establert en la proposta de modificació.

Llegir més »
Formació

Materials “Sobre-Contra la Crisi” editats per l’Ateneu Confederal de la CGT

A tota la CGT

Des de l’Ateneu Confederal de la CGT, responsable de l’edició dels Materials de Reflexió que s’insereixen en cada Rojo y Negro en format paper, volem presentar a l’organització una nova línia de treball: textos originals o inèdits de diferents fonts i autors l’anàlisi i reflexions dels quals se centren entorn de la crisi del capital que patim, tant “s

Llegir més »