CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Jurídica

Llei Orgànica 2/2015 del Codi Penal, en matèria de delictes de terrorisme

Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març, per la que es modifica la Llei Orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de delictes de
terrorisme:

Ley Orgánica 2/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, en materia de delitos de terrorismo from CGT Catalunya

Ley Orgánica 2/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, en materia de delitos de terrorismo from CGT Catalunya

http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/boe-a-2015-3440.pdf

Attached documents

boe-a-2015-3440.pdf

Llegir més »

Llei d’ocupació. Text consolidat a 23 d’octubre 2015

Reial Decret Legislatiu 3/2015, de 23 d’ octubre, pel que s’aprova el
text refós de la Llei d’ocupació:

Real Decreto Legislativo 3/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Empleo from CGT Catalunya

Real Decreto Legislativo 3/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Empleo from CGT Catalunya

http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/pdf-d306e.png

Més informació:

IN-FORMACIÓN CGT

Noticias Jurídicas

Attached documents

boe-a-2015-11431.pdf

Llegir més »

“La cultura és un bé públic i tot el que l’envolta s’hauria de gestionar de manera pública” Entrevista a Mireia Bazaga, advocada i Secretària de Jurídica de la CGT Catalunya

Entrevista a Mireia Bazaga, advocada i Secretària de Jurídica de la CGT Catalunya

“La cultura és un bé públic i tot el que l’envolta s’hauria de gestionar de manera pública”

“En alguns casos, les empreses ofereixen contractes en frau de llei i no informen les treballadores dels seus drets laborals bàsics, com el dret de tenir vacances”

“La contractació directa permetria millorar les condicions de les treballadores i el servei: el mateix centre podria detectar millor les seves necessitats”

Parlem amb Mireia Bazaga, advocada i Secretària Jurídica del sidicat CGT de Catalunya, sobre el model d’externalització i precarització que s’està imposant en els gans equipaments culturals públics dels Països Catalans.

Llegir més »

No acatem el pacte per retallar els salaris

Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.

A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.

L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.

Llegir més »

Concentració 28 d’abril pel judici per la nul·litat del laude recorregut per CGT Remolcadors Barcelona per l’abús de dictar una jornada de 132 guàrdies de 24 hores al llarg de l’any

Dimarts que ve, 28 d’abril, a les 10 del matí se celebrarà el judici per la nul·litat del laude que determinava la jornada de treball dels treballadors dels remolcadors del Port de Barcelona.

Aquest Laude, determina una jornada de 132 guàrdies de 24 hores distribuïdes al llarg de l’any, és a dir, un total de 3168 hores, molt per sobre del que determina l’Estatut dels Treballadors i el Reial Decret de Jornades Especials.

Davant aquesta resolució, els afiliats de la CGT van recórrer aquest laude davant el Tribunal Superior de Catalunya, per demanar la nul·litat.

Llegir més »

Butlletí informatiu 149. Reial Decret Llei 1/2015 del PP. Continua el desmantellament del bé públic

Butlletí informatiu nº 149. Reial Decret Llei 1-2015 del PP. Desmantellament del bé públic:

El Reial decret-llei 1/2015, amb entrada en vigor l’1 de març de 2015, un altre decretazo multiusos per a remoure encara més la merda: retallada d’impostos socials als empresaris… contractes precaris a preu de saldo…segones oportunitats falses per a qui ha perdut la casa, negoci…marxa enrere en les taxes judicials…

Continguts del butlletí:

1. INTRODUCCIÓ

2. TAXES JUDICIALS

3. MECANISME DE SEGONA OPORTUNITAT, REDUCCIÓ DE CÀRREGA FINANCERA I ALTRES MESURES D’ORDRE SOCIAL.

4. LA NORMA INTRODUEIX, IGUALMENT, MODIFICACIONS EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA.

5. MESURES QUE AFECTEN A LA FUNCIÓ PÚBLICA:
5.1. LA MODIFICACIÓ DEL EBEP
5.2. LA MODIFICACIÓ DE LES UNITATS ELECTORALS

6. MESURES RELATIVES AL FOMENT DE L’OCUPACIÓ INDEFINIDA, L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA I LA PROTECCIÓ SOCIAL AGRÀRIA (ARTICLES 8, 9 I 10 DEL RD 1/2015):
6.1. MÉS BENEFICIS A LES EMPRESES EN LES COTITZACIONS
6.2. MESURES PER ALS TREBALLADORS AUTÒNOMS
6.3. PROTECCIÓ SOCIAL AGRÀRIA

Més informació:

TWITTER FORMACIÓ CGT CATALUNYA

WEB FORMACIÓ CGT CATALUNYA

Attached documents

Butlletí informatiu núm.149

Llegir més »

Participació i representativitat en les eleccions sindicals. Legitimitat?

De tots és sabut que a partir de la transició espanyola, per a obtenir representativitat en unes eleccions polítiques, qualsevol partit polític que es presenti a aquestes ha d’obtenir almenys un 5% de representativitat entre l’electorat i, per tant, capacitat per a estar present en les institucions per a les quals sigui triat.

Des de fa un temps venim assistint al reclam per part d’alguns partits polítics, per descomptat no d’aquells que han presidit el bipartidisme a Espanya des de la transició, d’una rebaixa del 5% del topall per a entrar en el còmput i obtenir representació política. Raonablement demanen que la representativitat correspongui a una equitat proporcional. Cada dia que passa la societat exigeix amb major ímpetu democràcia directa, que les minories siguin tingudes en compte i no ser aixafades pel corró de les majories.

L’últim invent del partit del poder, PP, és canviar una vegada més la llei en el seu profit, amb la proposta que els alcaldes de les ciutats siguin els que obtinguin més vots. Fora pactes, acords o aliances per a ser triats. Proposta criticada per gran part de la societat i altres partits.

Curiosament en el sistema d’eleccions sindicals no s’aplica la mateixa vara de mesura. Al filtre del 5% per a obtenir representativitat s’uneix la barrera antidemocràtica del 10% per a estar en les taules sectorials de negociació, (és a dir, que seria com si a un diputat li exigissin arribar al 10 % per a entrar al Congrés i tenir dret a la documentació i altres actuacions pròpies del seu càrrec i de la representativitat de les persones que l’han votat). CGT ha denunciat el que no se’ns deixi assistir ni tan sols a les taules sectorials com “observadors” Ja els val als que diuen defensar la participació dels treballadors!

No deixa de cridar l’atenció que els mateixos que demanen menor índex de representativitat per a ser tinguts en compte en el terreny polític, és a dir rebaixar aquest topall del 5%, aprovin sense queixar-se que en el terreny sindical romangui el mur del 10%. Fins a la data no he escoltat a cap representant polític de partits “menys majoritaris” ni una queixa, ni una proposta referent a això. Dels partits majoritaris mai he concebut esperança alguna. Dels grans beneficiaris d’aquest sistema (CCOO i UGT) no espero que es dignin a contestar en aquest debat. Sembla que mantenir el statu quo els convé més.

Els que van pactar durant la transició el model de representativitat van deixar les coses lligades i ben lligades. Model bipartidista per al sistema polític, amb el PSOE i PP, i model bisindical, amb CCOO i UGT. Els que van pactar el model eren ells mateixos i imposen aquest model per ”tempus aeterna”.

La LOLS és una llei que avui dia podríem qualificar d’antidemocràtica en molts aspectes i atorga de facto poders i atribucions a CCOO i UGT com sindicats més representatius, a manera de títol nobiliari que els permet estar en totes les taules sectorials de negociació fins i tot sense arribar a el famós 10%. Traves per a uns, privilegis per a uns altres.

La LOLS va ser pactada en el seu moment pels dos sindicats, la patronal i el govern del PSOE (Felipe González de president, 1985). Mai debatuda ni confirmada pels treballadors i treballadores. En ella es possibilita l’obtenció d’hores sindicals per a l’acció sindical, sent això en principi positiu, s’ha convertit en l’actualitat en un autèntic fre a la participació i en un suport a un model sindical jerarquitzat i burocratitzat.

En les grans empreses i sobretot en l’administració pública les hores sindicals s’han convertit en un veritable cavall de batalla. Es possibilita l’acumulació i per tant els alliberaments totals. Una qüestió que no deixa de tenir importància és el temps d’alliberament total de les persones dedicades a tasques sindicals i el temps de permanència en el mateix càrrec de responsabilitat en un sindicat. En aquest terreny es pot optar per diverses opcions que jo sàpiga: alliberament total per temps indefinit o indeterminat, alliberament per un temps determinat i no més, no als alliberaments a temps total.

De tots és conegut el cas d’organitzacions que en les seves files mantenen per a tota la vida a alliberats que es perpetuen anys i anys, fins a la jubilació, com si d’un ofici fix es tractés i que al meu entendre perden el contacte amb el treball en l’empresa.

En el meu sindicat, la CGT, tenim aprovat que una persona té un temps límit per a l’alliberament sindical ple, i passat aquest temps ha de tornar a exercir el seu treball d’abans. Entenem que aquesta permanència transitòria és sana per a no enquistar-se ni perpetuar-se tant en càrrecs com en alliberaments. Si no acceptem professionals de la política, tampoc acceptem professionals del sindicalisme. Pensem que no hi ha res com una cura de realitat i posar els peus en el terra del treball en l’empresa. Ningú és imprescindible. Tots som necessaris.

Més greu si cap és el cas dels anomenats “alliberats institucionals”, que saltant-se la LOLS s’obtenen no per representativitat, sinó com pagament als serveis prestats en nom d’una “bona negociació” després de la signatura d’acords i convenis. Recordem la revolada que es va formar amb la retallada d’alliberats institucionals en la comunitat de Madrid.

És hora que les organitzacions sindicals parlem del model de representació dels i les treballadores i reconeguem que la LOLS ésuna llei caduca i poc democràtica que caldria canviar.

Llegir més »

Calendari laboral 2015

ORDRE EMO/133/2014, de 14 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2015.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Llegir més »

Els treballadors perdran entre 280 i 900 euros anuals amb les noves cotitzacions i les baixades de sous

Els treballadors perdran entre 280 i 900 euros anuals amb les noves cotitzacions i les baixades de sous

És possible que l’economia comenci a recuperar-se en 2014, però la immensa majoria dels espanyols seguirà perdent poder adquisitiu. El motiu: els canvis introduïts el passat 21 de desembre pel Govern en el sistema de cotitzacions socials. Per tal d’aconseguir fons amb els quals reduir el forat de 11.000 milions d’euros que presenten els comptes de la Seguretat Social, el Ministeri d’Ocupació ha decidit crear diversos gravàmens per a les retribucions no salarials que les empreses concedeixen als seus empleats. Aquests gravàmens afecten tant a companyies com a treballadors, i se sumen a la pujada del 5% de les cotitzacions màximes aprovada també per a enguany. En total, l’Executiu espera obtenir 1.700 milions d’euros amb les dues iniciatives. A canvi d’això, els assalariats podran arribar a perdre entre 280 i 900 euros.

Llegir més »

Les persones en situació d’atur que estiguin més de 90 dies fora de l’estat espanyol es quedaran sense targeta sanitària

Atur i sortides a l’estranger

Per a les persones en situació d’atur, les estades a l’estranger que es perllonguin durant més de 90 dies poden comportar greus conseqüències relacionades amb el dret a l’assistència sanitària

Aprofitant el període nadalenc i fent servir una via tan inadequada com és una esmena a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, l’executiu espanyol ha introduït una nova limitació al dret a l’assistència sanitària gratuïta que, en aquesta ocasió, afecta el col·lectiu de persones en situació de desocupació.

Des del passat dia 1 de gener, la normativa en vigor vincula indefectiblement el dret a l’assistència sanitària de les persones sense feina amb l’acreditació de la seva residència a l’Estat espanyol, condició que es perdrà automàticament si la persona perllonga la seva estada en un país estranger durant més de 90 dies compresos en el període d’un any natural.

A partir d’aquest punt, l’Estat espanyol deixarà de considerar com a persona “assegurada” i, per tant, beneficiària de les prestacions i cobertures de la Seguretat Social, a l’aturat/da resident a l’estranger, que haurà de tramitar en el país d’acollida l’acreditació de la seva nova residència per tal que sigui aquest qui proveeixi d’assistència sanitària en els termes que contempli la seva particular legislació.

Recuperar el dret

El nou redactat imposat pel legislador modifica amb signe restrictiu la normativa fins ara en vigor, que garantia l’assistència sanitària gratuïta per a tots els “ciutadans espanyols” i “estrangers amb residència legal a l’Estat espanyol”, aprofundint en el procés de limitació del caràcter universal i gratuït del sistema sanitari públic.

Des del govern, es justifica la mesura per evitar que la despesa sanitària generada per residents fora de l’Estat es financiï a partir dels pressupostos espanyols i s’argumenta que les persones en situació de desocupació que perdin la seva condició de residents legals a l’Estat espanyol a efectes de manteniment del dret a les prestacions sanitàries el recuperen de “forma automàtica” en el moment de l seu retorn. Una afirmació que no deixa de suposar una simplificació que ignora, de forma interessada i gens rigorosa, l’obligació d’acreditar en via administrativa l’efectiva residència, sent un tràmit que pot comportar certa demora en el temps.

Possibles alternatives

Les persones afectades per la mesura disposen, però, de formules alternatives per accedir a l’assistència sanitària. És possible, per exemple, accedir a la condició d’assimilat/da en cas de tenir un cònjuge o parella de fet beneficiari de la Seguretat Social. Una segona alternativa és accedir a l’assistència sanitària a través de l’anomenada “targeta sanitària per a persones sense recursos”, usualment limitada a les persones que no poden accedir a la cobertura sanitària obligatòria per cap altra via i no disposen d’ingressos superiors als 100,000 € l’any.

Universal? Gratuïta?

Llegir més »

Els treballadors que cobren el salari mínim seran un 7,1% més pobres quan acabi el 2014

Els treballadors més pobres s’empobriran encara més.

El Govern ha decidit congelar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2014 amb el que el salari base a Espanya perdrà un 1,3% de poder adquisitiu l’any que si es compleixen les previsions de l’Executiu . El salari mínim seguirà en 645,3 euros al mes en 14 pagues, el que significa que en cinc anys de crisi els treballadors pitjor pagats seran un 7,1% més pobres.

Llegir més »

Informe de l’avantprojecte de llei de criminalització de l’avortament i denigració de la dona

Davant l’ofensiva de desmantellar els drets socials i desmantellar els drets sobre l’avortament, a continuació teniu un Informe de l’avantprojecte de llei de criminalització de l’avortament i denigració de la dona aprovat pel govern espanyol.

Informe del magistrat del TSJC i Professor associat a la URV Tarragona, Carlos Hugo Preciado, col.laborador assidu de CGT Catalunya:

Informe avantprojecte de llei de l´avortament del magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado from CGT Catalunya

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK JURÍDICA CGT CATALUNYA

Llegir més »

El Govern esprem la reforma laboral retallant més drets als treballadors

Flexibilitza el contracte a temps parcial, perquè l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador.

Les ETT podran formalitzar contractes de pràctiques.

Es reforça el control de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques.

La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, no s’ha cansat d’assegurar que la reforma laboral ja estava feta. No obstant això, el que el Govern ha aprovat aquest divendres 20 de desembre s’assembla molt a una volta de rosca a la legislació laboral. L’Executiu flexibilitza per complet el contracte a temps parcial, permet que les ETT formalitzin contractes de pràctiques, prorroga la possibilitat que els contractes formatius no estiguin lligats a cap formació reglada, i enforteix la posició de les empreses en la gestió de les baixes per incapacitat temporal.

Flexibilització del contracte a temps parcial per facilitar que l’empresari tingui gairebé total disponibilitat sobre l’horari del treballador

Amb la nova regulació del contracte a temps parcial, les empreses podran disposar dels treballadors amb plena llibertat. No podran fer hores extraordinàries -almenys no sota aquesta accepció- excepte en els supòsits contemplats a l’article 35.3 de l’Estatut dels Treballadors, però aquestes se substitueixen per les anomenades hores complementàries, que podran fer els treballadors que estiguin contractats per a realitzar almenys deu hores setmanals de terme mitjà anual, de forma temporal o indefinida. Les hores complementàries sempre han existit en els contractes a temps parcial, però el Govern va flexibilitzar el seu ús, primer en la reforma laboral, i ara mitjançant nous canvis.

Hi haurà dos tipus d’hores complementàries. D’una banda, les pactades, és a dir, les consensuades entre empresa i empleats. En aquest cas, podran suposar un màxim del 30% de la jornada pactada amb el treballador, un percentatge que podrà ampliar-se fins al 60% si així ho contemplen els convenis. Els empresaris haurien de donar un preavís als treballadors perquè realitzin aquestes hores, no obstant això, aquest termini previ es redueix de 7 a 3 dies. Ocupació assegura que és una forma de “agilitar” l’organització de les empreses.

Però hi haurà també hores complementàries “voluntàries”, sense preavís mínim, el que vol dir que un empresari pot requerir a un treballador el mateix dia perquè es quedi en el seu lloc de treball durant més hores. El Ministeri assenyala que el treballador sempre podrà negar-se a fer-les i que l’empresa no podrà penalitzar-lo per això, amb el que no està clar l’efecte final d’aquesta mesura. Aquest tipus d’hores voluntàries solament podran realitzar-se si es tracta de contractes indefinits a temps parcial. No podran superar el 15% de la jornada laboral, ampliable fins al 30% en els convenis col·lectius.

Amb aquestes modificacions, un treballador a temps parcial podria fer una jornada de fins al 90% d’una jornada laboral ordinària a temps complet en algunes ocasions (malgrat estar contractat oficialment per a un nombre d’hores parcials). Fons del Ministeri assenyalen que es reforçarà la inspecció de treball per a evitar el frau, de manera que les empreses hàgin de deixar constància diàriament i per escrit de la jornada que porta a terme cada treballador.

Una altra empenta per a aquest tipus de contractació: el contracte d’emprenedors que va introduir la reforma laboral (amb un any de prova i acomiadament lliure) i fortament bonificat podrà registrar-se ara també a temps parcial (fins a ara eren solament a temps complet). En definitiva, un nou contracte a temps parcial de caràcter suposadament indefinit tindrà un acomiadament lliure d’un any i obre la porta a la disponibilitat total del treballador per a l’empresa.

Les mútues controlaran les altes de treballadors malalts

L’Executiu ha respost a més a una demanda clàssica de la patronal que és la de controlar l’anomenat absentisme, és a dir, de les baixes per incapacitat temporal. L’Executiu introdueix canvis que enforteixen el poder de les mútues, les organitzacions creades amb les contribucions dels empresaris i que de fet formen part de la patronal. Com fins ara, les mútues podran proposar l’alta del treballador al sistema públic de salut. Però, amb el model actual el metge tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, s’entenia que la proposta d’alta es rebutjava. Això canvia: haurà de contestar en cinc dies i, en cas de silenci, se li donarà l’alta al treballador.

La brevetat d’aquest procés és més que òbvia. D’una banda, forcen a l’especialista que en el termini de cinc dies decideixi si la incapacitat que afligeix al pacient ja li capacita o no per a tornar el treball (una grip no cursa igual que una hepatitis o que un pronòstic de càncer). Per un altre, la probabilitat que el propi metge no pugui contestar, pel fet d’estar absent del treball, en un termini tan curt de temps és alta.

Tant el metge com el treballador podran recórrer l’alta davant l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), que tindrà altres cinc dies per a decidir. Si constata que l’alta era injustificada, el treballador serà donat de baixa altra vegada però no serà rescabalat pel temps que ha hagut de tornar al seu lloc de treball, al que haurà hagut d’acudir malalt. També la mútua podrà recórrer la decisió del metge si no està d’acord, i el INSS tindrà l’última paraula en funció de les proves presentades pels uns i els altres.

Més poder per a les ETT

D’altra banda, les empreses de treball temporal estaran autoritzades a formalitzar contractes de pràctiques per a posar-los a la disposició d’altres empreses, una cosa que fins ara tenien prohibit. El Govern ja va aixecar un altre veto amb anterioritat: el que impedia a les ETT registrar contractes formatius. Les empreses podran ara formalitzar els uns i els altres. Ocupació justifica la mesura en la necessitat d’augmentar les possibilitats que els joves trobin la seva primera oportunitat laboral.

Precisament, els contracte formatius podran seguir realitzant-se en matèries en les quals no existeixi un títol reglat o en les quals no hi hagi centres disponibles per a impartir-la. L’Executiu ja va introduir aquesta possibilitat, però ara la prorroga durant tot 2014. És a dir, el contracte de formació no està lligat a una formació reglada.

Es redueixen a quatre els tipus de contractes

A més, el Govern ha reduït els tràmits administratius dels contractes fins a quedar solament quatre opcions: indefinit, temporal, de pràctiques i de formació. No es tracta que la resta de contractes desapareguin, sinó d’una simplificació a efectes administratius i de burocràcia per a intentar que formalitzar un contracte resulti més senzill. D’aquesta forma, qui vulgui contractar partirà de quatre models bàsics als quals s’aniran afegint la resta de possibilitats.

* Notícia publicada a eldiario.es

En document adjunt Real Decreto-ley 16/2013, de 20 de diciembre, de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores

Attached documents

Reial Decret-llei 16/2013

Llegir més »

Calendari laboral 2014

ORDRE EMO/202/2013, de 22 d’agost, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2014.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Llegir més »

Informes sobre l’avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana i projecte de reforma del Codi Penal

L’avantprojecte de llei de repressió ciutadana: una anàlisi jurídica

per Carles Hugo Preciado Domènech

“Aquells que poden deixar la llibertat essencial per obtenir una mica de seguretat temporal, no mereixen, ni llibertat, ni seguretat.”
“Només un poble virtuós és capaç de viure en llibertat. A mesura que les nacions es fan corruptes i vicioses, augmenta la seva necessitat de amos. “

Llegir més »

Una lluita guanyada… per a totes i tots a Caprabo

Des del Sindicat d’Hostaleria i Comerç de Barcelona, volem informar-vos de la lluita duta endavant per Vanessa Mañas en els últims mesos. Ha estat una batalla legal, sindical i social: posant-se en la porta de la botiga de Caprabo en la qual treballa i és delegada del Comitè per CGT, treballant socialment amb Dones Llibertàries i altres organitzacions socials i denunciant davant el Jutjat del Social de Barcelona.

El dret aconseguit per auto del Jutjat i per acord judicial amb l’empresa davant el mateix Jutjat, és un precedent utilitzable per totes les mares o pares en situacions de monoparentalitat. És a dir; encara que no és un dret general, si que permet defensar el dret a cura d’un/a menor fins a una edat d’autonomia i independència vital. La jutgessa va establir la raonable edat dels 14 anys com límit per a aquest dret d’un horari compatible amb l’atenció al/la menor.

Adjuntem el procés jurídic que ha culminat amb el document 05 d’acord judicial (assimilable a una sentència):

01: la denúncia presentada amb el Col·lectiu Ronda.

02: l’auto del Jutjat concedint les mesures cautelars de l’horari sol·licitat mentre se celebrés el judici.

03: la nota de l’empresa reconeixent l’horari per l’auto anterior.

04: l’acord davant el Jutjat que reconeix el dret a Vanessa.

05: la rabieta de l’empresa, traslladant a Vanessa a un altre centre de treball a pesar que és delegada del Comitè d’empresa i del Comitè de Seguretat i Salut.

Esperem que el treball jurídic dels advocats i la lluita sindical i social de Vanessa serveixin perquè altres centenars o milers de treballadores i treballadors puguin tenir una solució com aquesta.

Evidentment Vanessa ha denunciat l’agressió portada a terme per Caprabo amb el trasllat. I esperem guanyar-la també perquè és una clara discriminació i un atemptat sindical en la línia dels que porta fent Caprabo contra la CGT en els últims anys.

Una salutació llibertària per a tots i totes.

Sindicat d’Hostaleria Comerç i Alimentació de la CGT de Barcelona.

Enllaços als documents:

– La denúncia presentada
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/01%20denuncia%20vanessa.pdf

– L”auto del Jutjat concedint les mesures cautelars
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/02%20auto%20medidas%20cautelares.pdf

– La nota de l’empresa reconeixent l’horari
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/03%20nota%20Caprabo%20aceptacion%20medidas%20cautalares.pdf

– L”acord davant el Jutjat
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/04%20acuerdo%20judical%20vanessa.pdf

– El trasllat de Vanessa a un altre centre de treball
http://www.rojoynegro.info/sites/default/files/05%20traslado%20vanessa.pdf

Llegir més »