El desconegut i molt útil “Dret a Consulta” dels Delegats de Prevenció
Un dret al servei de la lluita per la salut laboral
Els Delegats de Prevenció són els representants unitaris dels treballadors específics en matèria de Prevenció de Riscos Laborals.
Les darreres vagues generals a l’Estat espanyol i concretament a Catalunya han mostrat el rostre més repressor de l’Estat, succeïnt-se detencions indiscriminades i totalment injustificades, amb l’aplicació de mesures com la presó provisional a vaguistes pel sol fet de participar en aquells actes propisd’una jornada de vaga.
Nosaltres mateixos havíem donat certa credibilitat a les notícies que des de diverses fonts anunciaven que l’article 19.2 dels pressupostos generals de l’estat per a l’any 2017 portaria finalment un redactat que pràcticament deixaria les coses tal com estan fins ara, tot i que teníem les nostres reserves. Finalment avui, tot just el dia següent que altres anunciessin amb solemnitat que “es va aprovar l’esmena presentada, per l’Àrea Pública de CCOO i UGT a Madrid“, resulta que el Butlletí Oficial de Les Corts Generals publica el text remés pel Congrés dels Diputats al Senat i constatem quins han estat realment els canvis introduïts per les esmenes transaccionalsque el PP ha tingut a bé acceptar.
Sentència del TS sobre el buidatge del Dret Fonamental de Vaga i la “legalització” del esquirolatge extern”
El model de relacions laborals de l’estat espanyol està malalt de neoliberalisme i absent de drets fonamentals.
Polítiques laborals que emanades del poder legislatiu i avalades pel poder judicial en la major part de les vegades, han vingut sostenint ideològicament que: “la rigidesa o rigideses als mercats laborals (tant privats com públics), és a dir la regulació dels drets laborals, com a drets mínims o dret necessari, escanyen el mercat laboral, fent impossible qualsevol solució flexible, abocant a l’empresariat a la destrucció de centenars de milers de llocs de treball (ocupacions) en situacions de contracció, recessió de l’economia i, amb major virulència, en situacions de crisis, impedint el “creixement de l’economia i, per tant, el benestar social ”.
Mutilant “drets” fins ara reconeguts legalment, el sistema polític actual està trinxant també els espais de mediació que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe.
Ahir dimarts 14 de març alguns mitjans es van fer ressò del que possiblement sigui el pitjor atac contra el dret de vaga dels darrers 40 anys. Es tracta de la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el novembre de l’any passat arran d’una demanda de CGT contra l’empresa Altrad Rodisola, de Tarragona. En una vaga de l’any 2015 per defensar les condicions laborals dels seus treballadors/es, algunes empreses que contractaven serveis d’Altrad van subcontractar-los a una altra. Aquesta forma d’esquirolatge, de suplantar a vaguistes amb treballadors d’altres empreses, fins ara era una pràctica que legalment no s’acceptava. De fet, així ho havia dictaminat l’Audiència Nacional també en aquest cas. Ara, el Tribunal Suprem, dóna la raó a les empreses i obre la porta a legalitzar el fet de rebentar les vagues. Simplement, aportant treballadors/es d’una altra empresa per a cobrir l’activitat que es deixa de fer per a tercers. Aquesta sentència cau en un moment en què la subcontractació està a l’ordre del dia, tant en el sector privat com en el públic.
ATAC AL DRET DE VAGA
El 14 de març ens vam aixecar amb la notícia (*) de que el Tribunal Suprem, mitjançant una sentència, avala la subcontractació de treballadors/es en situacions de vaga. Concretament, que els clients d’empreses on els seus treballadors/es facin vaga, puguin subcontractar serveis a tercers per tal de continuar la seva activitat. És a dir, la resolució del Suprem autoritza l’esquirolatge.
Aquesta sentència és, probablement, el pitjor atac al dret de vaga des de la promulgació del Decret del 1977. En un context de fragmentació dels processos productius en cadenes de subcontractació, suposa reduir l’efectivitat de les vagues i, amb això, la capacitat de les treballadores per a fer valdre els seus drets. Estem davant del somni de la Patronal i els governs al seu servei.
L’any 2017 inclou 13 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments poden afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2017 les següents:
6 de gener (Reis).
I. DISPOSICIONES GENERALES
MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL
12598
Real Decreto 742/2016, de 30 de diciembre, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2017.
En cumplimiento del mandato al Gobierno para fijar anualmente el salario mínimo interprofesional, contenido en el artículo 27.1 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, se procede mediante este real decreto a establecer las cuantías que deberán regir a partir del 1 de enero de 2017, tanto para los trabajadores fijos como para los eventuales o temporeros, así como para los empleadosde hogar.
Gairebé una de quatre persones assalariades a Catalunya té un contracte temporal, segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre d’enguany. Però el que realment dóna un retrat clar de la precarització del mercat de treball és que quasi tots els nous contractes són temporals. Les xifres són rotundes. Al setembre, al Principat van registrar-se 281.932 contractes, dels quals el 86,2% van ser temporals. A l’octubre, els percentatges van ser similars. D’un total de 267.442 contractes, el 86,5% van ser temporals. Al setembre, en parlar de les dades, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va afegir que “quatre de cada deu contractes temporals no duren ni un mes, i d’aquests quatre, el 75% no arriba ni a una setmana“. I va culminar-ho dient que “entre gener i setembre s’han fet més contractes d’un dia de durada que d’indefinits”. Més enllà de la denúncia de la precarietat, on no va posar el focus Ginesta és en el fet que bona part d’aquests contractes temporals són fraudulents i haurien de ser indefinits, segons recalca Sergio Maldonado, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.
Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
RECUPERAR DRETS LABORALS
Ara és el moment!
El Tribunal de Justícia de la U€, en diverses sentències recents, ha posat en escac a polítics, empresaris i sindicats, referent a Drets Laborals violats i desposseïts de les persones assalariades per les legislacions laborals de l’estat espanyol.
Real Decreto 1171/2015, de 29 de diciembre, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2016.
(BOE núm. 312, de 30 de diciembre de 2015)
En cumplimiento del mandato al Gobierno para fijar anualmente el salario mínimo interprofesional, contenido en el artículo 27.1 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, texto refundido aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, se procede mediante este real decreto a establecer las cuantías que deberán regir a partir del 1 de enero de 2016, tanto para los trabajadores fijos como para los eventuales o temporeros, así como para los empleadosde hogar.
DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ
ORDRE EMO/168/2015, de 25 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2016.
Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;
RENFE SANCIONADA PER CONTRACTAR MAQUINISTES PER SERVEIS INEXISTENTS
L’operador públic ferroviari RENFE, ha estat sancionat per la Inspecció de Treball de Barcelona, per realitzar 50 contractes de maquinistes en frau de llei, en realitzar les contractacions sota la modalitat de contracte temporal per obra i servei, quan realment l’objecte era cobrir la manca de personal permanent existent en les dependències de conducció de Barcelona Rodalies i Barcelona, Tarragona i Port-bou de Mercaderies.
Pressupostos Generals de l’Estat 2016. Llei 48/2015 del 29 d’octubre 2015:
Pressupostos Generals de l´Estat per l´any 2016. Llei 48/2015 del 29 d´octubre 2015 from CGT Catalunya
Pressupostos Generals de l´Estat per l´any 2016. Llei 48/2015 del 29 d´octubre 2015 from CGT Catalunya
Més informació:
Llei General de la Seguretat Social. Text refòs al Reial Decret Legislatiu 8/2015, del 30 de octubre 2015:
Llei general de la seguretat social. text refòs al reial decret legislatiu 8 2015, del 30 de octubre 2015 from CGT Catalunya
Llei general de la seguretat social. text refòs al reial decret legislatiu 8 2015, del 30 de octubre 2015 from CGT Catalunya
Més informació:
Attached documents
Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana:
Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana. from CGT Catalunya
Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana.
Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, pel que es modifica la Llei Orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal:
Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal from CGT Catalunya
Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal from CGT Catalunya
http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/boe-a-2015-3439.pdf
Més informació:
Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març, per la que es modifica la Llei Orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de delictes de
terrorisme:
Ley Orgánica 2/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, en materia de delitos de terrorismo from CGT Catalunya
Ley Orgánica 2/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, en materia de delitos de terrorismo from CGT Catalunya
http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/boe-a-2015-3440.pdf
Attached documents
Reial Decret Legislatiu 3/2015, de 23 d’ octubre, pel que s’aprova el
text refós de la Llei d’ocupació:
Real Decreto Legislativo 3/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Empleo from CGT Catalunya
Real Decreto Legislativo 3/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Empleo from CGT Catalunya
http://cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/pdf-d306e.png
Més informació:
Attached documents
Ja pots consultar la guia de contractes actualitzada amb les modificacions derivades Llei 25/2015, de 28 de juliol de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social. :
Entrevista a Mireia Bazaga, advocada i Secretària de Jurídica de la CGT Catalunya
“La cultura és un bé públic i tot el que l’envolta s’hauria de gestionar de manera pública”
“En alguns casos, les empreses ofereixen contractes en frau de llei i no informen les treballadores dels seus drets laborals bàsics, com el dret de tenir vacances”
“La contractació directa permetria millorar les condicions de les treballadores i el servei: el mateix centre podria detectar millor les seves necessitats”
Parlem amb Mireia Bazaga, advocada i Secretària Jurídica del sidicat CGT de Catalunya, sobre el model d’externalització i precarització que s’està imposant en els gans equipaments culturals públics dels Països Catalans.
Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.
A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.
L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.
Dimarts que ve, 28 d’abril, a les 10 del matí se celebrarà el judici per la nul·litat del laude que determinava la jornada de treball dels treballadors dels remolcadors del Port de Barcelona.
Aquest Laude, determina una jornada de 132 guàrdies de 24 hores distribuïdes al llarg de l’any, és a dir, un total de 3168 hores, molt per sobre del que determina l’Estatut dels Treballadors i el Reial Decret de Jornades Especials.
Davant aquesta resolució, els afiliats de la CGT van recórrer aquest laude davant el Tribunal Superior de Catalunya, per demanar la nul·litat.
Butlletí informatiu nº 149. Reial Decret Llei 1-2015 del PP. Desmantellament del bé públic:
El Reial decret-llei 1/2015, amb entrada en vigor l’1 de març de 2015, un altre decretazo multiusos per a remoure encara més la merda: retallada d’impostos socials als empresaris… contractes precaris a preu de saldo…segones oportunitats falses per a qui ha perdut la casa, negoci…marxa enrere en les taxes judicials…
Continguts del butlletí:
1. INTRODUCCIÓ
2. TAXES JUDICIALS
3. MECANISME DE SEGONA OPORTUNITAT, REDUCCIÓ DE CÀRREGA FINANCERA I ALTRES MESURES D’ORDRE SOCIAL.
4. LA NORMA INTRODUEIX, IGUALMENT, MODIFICACIONS EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA.
5. MESURES QUE AFECTEN A LA FUNCIÓ PÚBLICA:
5.1. LA MODIFICACIÓ DEL EBEP
5.2. LA MODIFICACIÓ DE LES UNITATS ELECTORALS
6. MESURES RELATIVES AL FOMENT DE L’OCUPACIÓ INDEFINIDA, L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA I LA PROTECCIÓ SOCIAL AGRÀRIA (ARTICLES 8, 9 I 10 DEL RD 1/2015):
6.1. MÉS BENEFICIS A LES EMPRESES EN LES COTITZACIONS
6.2. MESURES PER ALS TREBALLADORS AUTÒNOMS
6.3. PROTECCIÓ SOCIAL AGRÀRIA
Més informació:
– TWITTER FORMACIÓ CGT CATALUNYA
Attached documents
