CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Jurídica

Jurídica

Calendari laboral 2013

ORDRE EMO/185/2012, de 22 de juny, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2013.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Llegir més »
Jurídica

BOE: Salari Mínim Interprofessional 2013

Reial Decret 1717/2012, de 28 de desembre, pel qual es fixa el salari
mínim interprofessional per a l’any 2013.

El salari mínim per a qualssevol activitats en l’agricultura, en la indústria i en els serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors, queda fixat en 21,51 euros/dia o 645,30 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. En el salari mínim es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquell. Aquest salari s’entén referit a la jornada legal de treball en cada activitat, sense incloure en el cas del salari diari la part proporcional dels diumenges i festius.

Llegir més »
Jurídica

Nou atracament a les pensions

La Confederació General del Treball (CGT) denuncia que el Govern espanyol ha decretat, contra la pròpia llei-pacte sobre les pensions públiques, contra el sentit comú i contra la justícia més elemental, que les pensions perdin poder adquisitiu i que els gairebé 9 milions de persones pensionistes siguin, un cop més, maltractades econòmicament i social. Tot això el mateix dia que el govern de Rajoy decideix lliurar 18.000 milions d’euros públicsa Bankia.

Llegir més »
Jurídica

La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les persones assalariades

La crisi de les ocupacions actuals, no és conseqüència de regulacions normatives rígides, inflexibles amb la llibertat d’actuació unilateral del capital, així es ven en l’argumentació ideològica justificativa de la Llei 3/2012 de Reforma del Mercat de Treball […“l’estabilitat (en l’ocupació, es refereixen), pot tenir també un costat negatiu quan, al ser el risc d’acomiadament molt reduït, es desincentiva l’esforç i es genera una excessiva resistència a l’adaptació a les noves necessitats. Aquest tipus d’estabilitat té bastant que veure amb el cost i marge de decisió empresarial en l’acomiadament, que a Espanya és relativament més car i limitat que en països del nostre entorn”…].

La crisi de les ocupacions, solament obeeix a que el capital i els sistemes polítics globals (FMI, UE i BCE) i els estats nacionals, amb independència del color del govern de torn, que els representen, els sustenten i imposen amb comandament autoritari, han estat capaços de transmutar les consciències i, en conseqüència les voluntats, de milions i milions de persones assalariades la immensa majoria, per a convèncer-nos que no existeix sortida a aquesta “crisi”, sinó és amb una recuperació i increment de la taxa de guany del capital.

La flexibilitat imposada durant la permanència en la relació laboral, no seria possible, de no existir la “quasi absoluta llibertat” de prescindir de milions i milions d’assalariats/des, a costos avui molt rebaixats, encara que l’element polític determinant, és el primer factor: la voluntat del treballador/a ha estat primer canviada (no hi ha ocupació si l’empresa no va bé), per a que amb posterioritat -és el que consagra la llei 3/2012 de RL-, “imposar-li” que prescindir d’ell, o rebaixar el preu del seu treball, és l’única sortida d’aquesta situació desagradable i dolorosa que ningú vol.

És en aquest esquema ideològic on s’encaixa la llibertat absoluta per a l’Acomiadament per part Empresarial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, en casos tals com l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius”.

Fins a ara, es necessitava la demostració o motivació de la causa: que fos real, permanent en el temps, és a dir, no conjuntural i, que fora necessària per a la viabilitat o continuïtat de l’activitat.

La nova situació, li dóna la volta i, es constitueix la subjectivitat empresarial com font normativa: La subjectivitat empresarial objectiva és el supòsit sobre el qual opera la causa econòmica. S’elimina qualsevol referència a la rellevància que té aquesta situació, és a dir el fet d’un acomiadament col·lectiu, en relació amb el manteniment de l’ocupació (dret i bé essencial) i, d’aquesta manera s’exclou el control judicial, és a dir la tutela necessària davant aquesta acció, doncs al jutge no li és donat revisar la idoneïtat de tal mesura (el fet d’acomiadar), doncs la simple i pura subjectivitat empresarial, objectiva la causa.

Conseqüències pràctiques:

* S’amplia el supòsit en que les empreses poden utilitzar l’acomiadament com mera mesura preventiva (ja legislat en la Llei 35/2010), eludint la utilització d’altres mecanismes de gestió de l’empresa.

* S’eludeix la connexió que hi ha entre “aquestes pèrdues o reducció d’ingressos” i, el nombre i la individualització dels llocs de treball que són objecte d’amortització, el que significa inseguretat jurídica al no fixar-se en mòduls entre el volum de les pèrdues i els contractes afectats per l’extinció.

* S’elimina qualsevol referència a la connexió entre la causa i la necessitat de dur a terme les extincions, deixant-lo solament a l’arbitri de l’empresari, invalidant inclusivament, una màxima o principi dels contractes, que el nostre Codi Civil estableix: “Article 1.256 del Codi Civil: “La validesa i el compliment dels contractes no poden deixar-se a l’arbitri d’un dels contractants”.

Què exigeix la Llei, davant l’extinció del Contracte de Treball de manera unilateral?:

* Una causa-motiu de la voluntat empresarial.

* Una forma determinada de conducta a l’acomiadament.

* Un control judicial per a la seva revisió.

La RL 3/2012, es duu per davant normes o convenis internacionals que, són aplicables en l’Estat Espanyol:

Art. 4: “No es posarà final a la relació de treball d’un treballador tret que existeixi per a això una causa justificada relacionada amb la seva capacitat o la seva conducta o basada en les necessitats de funcionament de l’empresa, establiment o servei”.

Art. 8: “El treballador que consideri injustificada la finalització de la seva relació de treball tindrà dret a recórrer contra la mateixa davant un organisme neutral, com un tribunal, un tribunal de treball, una junta d’arbitratge o un àrbitre”.

Art. 9.1: “Els organismes esmentats en l’article 8… estaran facultats per a examinar les causes invocades per a justificar la finalització de la relació de treball i totes les altres circumstàncies relacionades amb el cas, i per a pronunciar-se sobre si la finalització estava justificada.

Art. 9.2: 2. A fi que el treballador no estigui obligat a assumir pel seu sol compte la càrrega de la prova que la seva terminació va ser injustificada, els mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 del present Conveni haurien de preveure una o altra de les següents possibilitats, o ambdues:

a) incumbirà a l’empleador la càrrega de la prova de l’existència d’una causa justificada per a la finalització, tal com ha estat definida en l’article 4 del present Conveni;

b) els organismes esmentats en l’article 8 del present Conveni estaran facultats per a decidir sobre les causes invocades per a justificar la finalització tenint en compte de les proves aportades per les parts i de conformitat amb els procediments establerts per la legislació i la pràctica nacionals”.

Art. 9.3: “En els casos en que s’invoquin per a la finalització de la relació de treball raons basades en necessitats de funcionament de l’empresa, establiment o servei, els organismes esmentats en l’article 8 del present Conveni estaran facultats per a verificar si la terminació es va deure realment a tals raons, però la mesura per a que aquests organismes estaran facultats també per a decidir si aquestes raons són suficients per a justificar la terminació haurà de determinar-se pels mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 d’aquest Conveni”.

Llegir més »
Cursos de formació

Conferència de delegats/des el 23 de novembre a Barcelona: “Flexibilitat interna a les empreses després de la Llei 3/12 de 6 de juliol”

CONFERÈNCIA DE DELEGATS/DES

“Flexibilitat interna a les empreses després de la Llei 3/12 de 6 de juliol”

a càrrec de Carlos Hugo Preciado Domènech,
Magistrat de l’Ordre Social del TSJC

Divendres 23 de novembre
De 9:30 a 13:30 h
Centre Cívic Fort Pienc 4-5
Barcelona

Metro: L1 Arc de Triomf
Bus: 6, 10, 42, 54, 141

Secretaria de Formació CGT Catalunya

Attached documents

Cartell conferència delegades

Llegir més »
Jurídica

El govern espanyol aprova un nou reglament sobre acomiadaments col·lectius i de suspensió de contractes i reducció de jornada

El passat dia 30 d’octubre el BOE va publicar el Reial Decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (s’adjunta) que està en vigor des de l’endemà dimecres dia 31.

El nostre col·laborador Carlos H. Preciado, magistrat de l’ordre social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha elaborat un document (s’adjunta) amb els quadres comparatius de com es regulava abans i com queda després d’aquest Reial decret.

Llegir més »
Formació

Reformes laborals i Acords socials. Decàleg dels anys 70 fins a l’actualitat

REFORMES LABORALS I ACORDS SOCIALS. DECÀLEG DELS ANYS 70 FINS A L´ACTUALITAT

DÈCADA DELS ANYS SETANTA

• Octubre de 1977. – Tots els partits polítics amb representació parlamentària signen el Pacte de la Moncloa. L’acord va comptar amb el suport de CCOO i el rebuig d’UGT i de CEOE.

• Desembre de 1979. – Es signa l’Acord Bàsic Interconfederal amb l’oposició de CCOO. El text estableix les bases de l’Estatut dels Treballadors i introdueix la negociació dels salaris amb el referent d’IPC previst pel Govern.

Llegir més »
Jurídica

Telemadrid haurà de retornar el 5% de reducció salarial des de l’any 2010.

Una sentència del TSJM deixa sense efecte la reducció del 5% en la nòmina dels treballadors de l’Ens Públic Ràdio Televisió Madrid. En la sentència, que pot ser recorreguda en cassació, la secció primera de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estima parcialment els recursos interposats pels sindicats CGT, UGT i CCOO a l’entendre que aquesta reducció de sou va obviar la legislació estatal que va motivar la reducció. Aquesta norma estatal és el Reial decret-llei 8/2010, a través del que el Govern central que establia mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, i que establia que la reducció salarial no seria d’aplicació “al personal laboral no directiu de les societats mercantils”. D’aquesta manera, la sentència explica que la norma estatal preval al no haver-se produït una negociació prèvia amb els representants del personal laboral per a estendre als mateixos la reducció. També recalca que aquesta si és aplicable al personal directiu i al personal estatutari de l’ens.

Llegir més »
Jurídica

Text definitiu de la Reforma Laboral 2012

El dissabte 7 de juliol de 2012, s’ha publicat el text definitiu de la Reforma Laboral, després del seu pas pel Congrés i el Senat i ser definitivament aprovada amb diverses modificacions.

Ley 3/2012, de 6 de julio, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral.

La teniu en document adjunt.

Llegir més »
Jurídica

Reial Decret-llei amb el text de la reforma laboral.

Us adjuntem Reial Decret-llei amb el text de la reforma laboral del PP i enllaç per llegir-lo online:

www.slideshare.net/CGTCatalunya/boe-reforma-laboral-pp-2012

– La reforma laboral de l’acomiadament no crea ocupació, facilita la seva destrucció:

http://www.cgt.org.es/spip.php?article2303

– Concentració a Madrid contra la reforma laboral. Ferits i detinguts per càrrega policial:

http://rojoynegro.info/galeria/accion-sindical/concentracion-madrid-la-reforma-laboral-heridos-detenidos-carga-policial

– L’enèsima reforma laboral abarateix i facilita de nou els acomiadaments:

http://rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/la-enesima-reforma-laboral-abarata-facilita-nuevo-los-despidos

Attached documents

Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentespara la reforma del mercado laboral.

Llegir més »

Salari mínim 2012

Salari mínim interprofessional, 2012

* Salari mínim interprofessional per a l’any 2012, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:

21,38 euros/dia
641,40 euros/mes
Mínim 8.979,60 euros/any.

Llegir més »

Calendari laboral 2012

DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ

ORDRE EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2012. (Pàg. 26880)

ORDRE

EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laboralsper a l’any 2012.

Llegir més »
Jurídica

Treballar gratis, per a treballar tots?

L’autora analitza el Reial decret 1543/2011, publicat en el BOE del passat 18 de novembre, que regula les anomenades “pràctiques no laborals” realitzades en empreses.

El Govern sortint de l’Estat espanyol va aprovar, tot just 20 dies abans de les eleccions del 20N que acabarien amb el seu mandat, un decret pel qual s’ha legalitzat el treball gairebé gratuït dels joves en les empreses. Un bonic llegat per a ser recordat.

En els dos últims anys, tres han estat les reformes que s’han fet entorn del treball dels joves en la línia de lluitar contra l’altíssim atur juvenil que frega ja el 49%, així mateix, el 80% de l’ocupació que es destrueix és el que realitzen els joves. Un atur juvenil que s’ha intentat explicar des de les institucions per la rigidesa del mercat de treball i a l’alt índex de fracàs escolar espanyol i la falta de qualificació de molts joves que no arriben ni a tenir l’Ensenyament Secundari Obligatori, el que els impedeix ingressar en el mercat de treball. No obstant això, aquest argument xoca amb l’elevat atur d’aquesta joventut espanyola que, diuen també, és la generació més formada de la història. Sigui com sigui, la realitat és que el mercat de treball decent resulta inexpugnable per a gairebé la meitat de la joventut espanyola.

En aquest sentit, en la primera reforma laboral, a través de la Llei 35/2010, es modificaven els contractes per a la formació i l’aprenentatge i el contracte en pràctiques reconeixent-los per fi protecció per atur. Una cosa gens menyspreable i pel que es duia lluitant molt temps, si no fora perquè els costos socials d’aquesta protecció –és a dir, els diners que empreses, treballadors i treballadores han d’aportar per a sostenir el sistema de seguretat social– no recauen en les empreses, que veuen bonificades o subvencionades les seves quotes per l’erari públic. Tampoc han de pagar les seves quotes socials els joves contractats, si bé les veuen repercutides d’alguna manera en el baixos que són els seus salaris.

I s’incentivava també el contracte de foment de l’ocupació indefinida per a joves o, el que és el mateix, una sort de contracte indefinit d’indemnització per acomiadament menor que l’ordinària i també subvencionat en les seves aportacions a la Seguretat Social pels impostos de tots nosaltres.

Eternament en precari

La segona reforma en aquest tema, aprovada el 26 agost del 2011, és a dir, una reforma feta a l’agost amb nocturnitat i traïdoria, i a punt de vèncer la legislatura, tornava a reformar el contracte per a la formació i l’aprenentatge, ampliant el termini que dura la joventut (així, a cop de decret) i, per tant, ampliant el temps vital durant el qual es pot ser jove per a tenir un contracte miserable. I a més, ara, durant més temps, ampliant la durada mínima del contracte de formació i aprenentatge de sis mesos a un any.

En definitiva i perquè ens entenguem, ara per ara, hi ha contractes precaris i flexibles –en salari, en condicions, en futur– disponibles des dels 16 fins als 30 anys. Contractes temporals (formatiu o en pràctiques) o indefinits per al foment de l’ocupació que resulten molt barats a les empreses, tant per l’absència d’indemnització quan s’acaba el contracte i els baixos salaris en els primers, com el baix cost de l’acomiadament en els segons, a més de que ambdós tenen bé bonificades les quotes a la Seguretat Social.

I, en aquest panorama, s’aprova el Decret 1543/2011, de 31 d’octubre, pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses, última gesta reformista del Govern sortint del PSOE en plena agonia mortuòria. El preàmbul de la norma és clar: “(…) Resulta urgent i necessari per això articular mesures que incrementin les oportunitats d’ocupació per als joves amb formació, mesures que han de contribuir a facilitar el seu accés al mercat de treball, a l’ocupació i a l’adquisició de pràctica laboral en un entorn real”.

Per tant, és una reforma que reconeix parcialment la inutilitat dels contractes en pràctiques que acaben de reformar, ja que preveu un mecanisme previ d’inserció en el mercat laboral per a la gent jove amb formació. Aquesta porta de darrere l’anomenen “pràctiques no laborals”. No són laborals perquè no es rep un salari a canvi, però s’orienten a l’adquisició de pràctica “laboral”. No és emobilcar-ho molt per a no anomenar a les coses pel seu nom?

S’establiran convenis de col·laboració entre les empreses i els serveis públics d’ocupació, però el procés de selecció de les persones afortunades serà a càrrec de l’empresa sota la supervisió del servei d’ocupació competent. Les citades pràctiques es desenvoluparan per persones joves d’entre 18 i 25 anys, aturades, que tinguin qualificació professional, ja sigui en l’àmbit educatiu o laboral, però nul·la o escassa experiència laboral, sota la direcció i supervisió d’un tutor, en els centres de treball de l’empresa, i tindran una durada d’entre sis i nou mesos.

I les paraules màgiques: el treballador o treballadora jove rebrà una beca de suport de l’empresa, que serà com a mínim del 80 % de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes o Múltiples (IPREM) –532,51 euros al mes–, és a dir, 426 euros mensuals; a més d’un certificat que acrediti aquestes pràctiques. En definitiva, es legalitza el tenir a una persona qualificada treballant entre sis i nou mesos en una empresa per la mòdica quantitat de 426 euros. Clar que no és salari perquè no és treball. I se’ls inclourà en la Seguretat Social, però no a efectes de l’atur. Finalment, en el món al revés, subscriure aquests convenis de col·laboració per part de les empreses es mostra com una obligació gairebé moral que tenen en virtut de la seva responsabilitat social corporativa.

En definitiva, una vegada més, les anomenades polítiques actives d’ocupació i les normes que les materialitzen posen al servei empresarial no només recursos econòmics que abarateixen els costos de la mà d’obra a costa dels impostos d’aquests mateixos treballadors i treballadores, sinó que a més legalitzen el que fins a ara era il·legal perquè, senyores i senyors, això és treball, treball gratuït, peatge pel qual haurà de passar qualsevol jove durant nou mesos per a tenir el miratge de poder trobar una ocupació amb un contracte en pràctiques?

* Laura Mora Cabello de Alba és professora de Dret del Treball a la Universitat de Castella-La Manxa. Article publicat al núm. 163 de la revista Diagonal

Teniu el decret en document adjunt

Attached documents

Real Decreto 1543-2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas

Llegir més »
Jurídica

Com afecta el Reial Decret-Llei 20/2011 a l’ocupació en el sector públic

A manera de regal enverinat, en el BOE de 31 de Desembre de 2011 s’ha publicat el Reial decret-llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic.

Aquest Reial decret-llei, segons ha declarat el propi Govern, serà seguit de pròximes mesures legislatives a mitjà termini. Per altra banda, aquest Reial decret-llei té caràcter bàsic i aplicable a totes les Administracions en algunes de les seves previsions i en canvi en unes altres únicament s’aplica a l’Administració de l’Estat, pel que caldrà estar al que cada Comunitat Autònoma disposi respecte dels seus sectors en alguns aspectes.

Llegir més »