Salari mínim interprofessional per a l’any 2019, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:
30 euros/día
900 euros/mes
Mínim 12.600 euros/any.
L’any 2019 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2019 les següents:
1 de gener (Cap d’any)
19 d’abril (Divendres Sant)
22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida)
1 de maig (Dia del Treball)
24 de juny (Sant Joan)
15 d’agost (l’Assumpció)
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya)
1 de novembre (Tots Sants)
6 de desembre (Dia de la Constitució)
25 de desembre (Nadal)
26 de desembre (Sant Esteve)
Al territori d’Aran, d’acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents en aquest territori, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d’Aran).
Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”
Una de les conseqüències més evidents de la llarga crisi econòmica és l’existència, encara avui, d’una elevada taxa d’atur. Una de les raons que l’explica és, òbviament, la destrucció d’ocupació i, per tant, l’acomiadament de treballadors. Les successives reformes laborals dels governs espanyols, primer la de l’executiu de Zapatero el 2010 i després la del de Rajoy el 2012, han incrementat enormement les facilitats de les empreses per fer fora empleats tot argumentant causes econòmiques. En aquests casos, l’acomiadament és objectiu i, per tant, procedent, de manera que l’afectat s’ha d’acontentar amb una indemnització d’un màxim de 20 dies per any treballat i un topall de 12 mensualitats. Això és el que diu la teoria, però com gairebé sempre, la realitat és molt més complexa i sovint les raons econòmiques o no existeixen o no estan prou ben argumentades com per a justificar un acomiadament procedent.
Salari mínim interprofessional per a l’any 2018, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:
24,53 euros/día
735,9 euros/mes
Mínim 10.302,6 euros/any.
L’any 2018 inclou 13 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments poden afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2018 les següents:
1 de gener (Cap d’Any).
Les Administracions Públiques van apostar i aposten pel que eufemísticament denominen “la gestió indirecta per a la prestació dels serveis bàsics”, és a dir, per la privatització i mercantilització dels mateixos. L’argument “tècnic” i polític en el qual s’han basat totes les privatitzacions és“l’eficiència”.
Hem assistit a una nova fotografia de la vergonya. Els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT han tornat a acceptar aparèixer en públic al costat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la ministra de Treball i Seguretat Social, Fátima Báñez, i els responsables de les patronals CEOE i CEPYME. És a dir, al costat dels mateixos polítics que han promogut la reforma laboral i una gran quantitat de retallades i privatitzacions, i dels representants de les organitzacions empresarials que, dia rere dia, empitjoren encara més les nostres condicionsde vida.
El desconegut i molt útil “Dret a Consulta” dels Delegats de Prevenció
Un dret al servei de la lluita per la salut laboral
Els Delegats de Prevenció són els representants unitaris dels treballadors específics en matèria de Prevenció de Riscos Laborals.
Les darreres vagues generals a l’Estat espanyol i concretament a Catalunya han mostrat el rostre més repressor de l’Estat, succeïnt-se detencions indiscriminades i totalment injustificades, amb l’aplicació de mesures com la presó provisional a vaguistes pel sol fet de participar en aquells actes propisd’una jornada de vaga.
Nosaltres mateixos havíem donat certa credibilitat a les notícies que des de diverses fonts anunciaven que l’article 19.2 dels pressupostos generals de l’estat per a l’any 2017 portaria finalment un redactat que pràcticament deixaria les coses tal com estan fins ara, tot i que teníem les nostres reserves. Finalment avui, tot just el dia següent que altres anunciessin amb solemnitat que “es va aprovar l’esmena presentada, per l’Àrea Pública de CCOO i UGT a Madrid“, resulta que el Butlletí Oficial de Les Corts Generals publica el text remés pel Congrés dels Diputats al Senat i constatem quins han estat realment els canvis introduïts per les esmenes transaccionalsque el PP ha tingut a bé acceptar.
Sentència del TS sobre el buidatge del Dret Fonamental de Vaga i la “legalització” del esquirolatge extern”
El model de relacions laborals de l’estat espanyol està malalt de neoliberalisme i absent de drets fonamentals.
Polítiques laborals que emanades del poder legislatiu i avalades pel poder judicial en la major part de les vegades, han vingut sostenint ideològicament que: “la rigidesa o rigideses als mercats laborals (tant privats com públics), és a dir la regulació dels drets laborals, com a drets mínims o dret necessari, escanyen el mercat laboral, fent impossible qualsevol solució flexible, abocant a l’empresariat a la destrucció de centenars de milers de llocs de treball (ocupacions) en situacions de contracció, recessió de l’economia i, amb major virulència, en situacions de crisis, impedint el “creixement de l’economia i, per tant, el benestar social ”.
Mutilant “drets” fins ara reconeguts legalment, el sistema polític actual està trinxant també els espais de mediació que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe.
Ahir dimarts 14 de març alguns mitjans es van fer ressò del que possiblement sigui el pitjor atac contra el dret de vaga dels darrers 40 anys. Es tracta de la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el novembre de l’any passat arran d’una demanda de CGT contra l’empresa Altrad Rodisola, de Tarragona. En una vaga de l’any 2015 per defensar les condicions laborals dels seus treballadors/es, algunes empreses que contractaven serveis d’Altrad van subcontractar-los a una altra. Aquesta forma d’esquirolatge, de suplantar a vaguistes amb treballadors d’altres empreses, fins ara era una pràctica que legalment no s’acceptava. De fet, així ho havia dictaminat l’Audiència Nacional també en aquest cas. Ara, el Tribunal Suprem, dóna la raó a les empreses i obre la porta a legalitzar el fet de rebentar les vagues. Simplement, aportant treballadors/es d’una altra empresa per a cobrir l’activitat que es deixa de fer per a tercers. Aquesta sentència cau en un moment en què la subcontractació està a l’ordre del dia, tant en el sector privat com en el públic.
ATAC AL DRET DE VAGA
El 14 de març ens vam aixecar amb la notícia (*) de que el Tribunal Suprem, mitjançant una sentència, avala la subcontractació de treballadors/es en situacions de vaga. Concretament, que els clients d’empreses on els seus treballadors/es facin vaga, puguin subcontractar serveis a tercers per tal de continuar la seva activitat. És a dir, la resolució del Suprem autoritza l’esquirolatge.
Aquesta sentència és, probablement, el pitjor atac al dret de vaga des de la promulgació del Decret del 1977. En un context de fragmentació dels processos productius en cadenes de subcontractació, suposa reduir l’efectivitat de les vagues i, amb això, la capacitat de les treballadores per a fer valdre els seus drets. Estem davant del somni de la Patronal i els governs al seu servei.
L’any 2017 inclou 13 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments poden afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2017 les següents:
6 de gener (Reis).
I. DISPOSICIONES GENERALES
MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL
12598
Real Decreto 742/2016, de 30 de diciembre, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2017.
En cumplimiento del mandato al Gobierno para fijar anualmente el salario mínimo interprofesional, contenido en el artículo 27.1 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, se procede mediante este real decreto a establecer las cuantías que deberán regir a partir del 1 de enero de 2017, tanto para los trabajadores fijos como para los eventuales o temporeros, así como para los empleadosde hogar.
Gairebé una de quatre persones assalariades a Catalunya té un contracte temporal, segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre d’enguany. Però el que realment dóna un retrat clar de la precarització del mercat de treball és que quasi tots els nous contractes són temporals. Les xifres són rotundes. Al setembre, al Principat van registrar-se 281.932 contractes, dels quals el 86,2% van ser temporals. A l’octubre, els percentatges van ser similars. D’un total de 267.442 contractes, el 86,5% van ser temporals. Al setembre, en parlar de les dades, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va afegir que “quatre de cada deu contractes temporals no duren ni un mes, i d’aquests quatre, el 75% no arriba ni a una setmana“. I va culminar-ho dient que “entre gener i setembre s’han fet més contractes d’un dia de durada que d’indefinits”. Més enllà de la denúncia de la precarietat, on no va posar el focus Ginesta és en el fet que bona part d’aquests contractes temporals són fraudulents i haurien de ser indefinits, segons recalca Sergio Maldonado, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.
Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
RECUPERAR DRETS LABORALS
Ara és el moment!
El Tribunal de Justícia de la U€, en diverses sentències recents, ha posat en escac a polítics, empresaris i sindicats, referent a Drets Laborals violats i desposseïts de les persones assalariades per les legislacions laborals de l’estat espanyol.
Real Decreto 1171/2015, de 29 de diciembre, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2016.
(BOE núm. 312, de 30 de diciembre de 2015)
En cumplimiento del mandato al Gobierno para fijar anualmente el salario mínimo interprofesional, contenido en el artículo 27.1 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, texto refundido aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, se procede mediante este real decreto a establecer las cuantías que deberán regir a partir del 1 de enero de 2016, tanto para los trabajadores fijos como para los eventuales o temporeros, así como para los empleadosde hogar.
DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ
ORDRE EMO/168/2015, de 25 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2016.
Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;
RENFE SANCIONADA PER CONTRACTAR MAQUINISTES PER SERVEIS INEXISTENTS
L’operador públic ferroviari RENFE, ha estat sancionat per la Inspecció de Treball de Barcelona, per realitzar 50 contractes de maquinistes en frau de llei, en realitzar les contractacions sota la modalitat de contracte temporal per obra i servei, quan realment l’objecte era cobrir la manca de personal permanent existent en les dependències de conducció de Barcelona Rodalies i Barcelona, Tarragona i Port-bou de Mercaderies.
Pressupostos Generals de l’Estat 2016. Llei 48/2015 del 29 d’octubre 2015:
Pressupostos Generals de l´Estat per l´any 2016. Llei 48/2015 del 29 d´octubre 2015 from CGT Catalunya
Pressupostos Generals de l´Estat per l´any 2016. Llei 48/2015 del 29 d´octubre 2015 from CGT Catalunya
Més informació:
Llei General de la Seguretat Social. Text refòs al Reial Decret Legislatiu 8/2015, del 30 de octubre 2015:
Llei general de la seguretat social. text refòs al reial decret legislatiu 8 2015, del 30 de octubre 2015 from CGT Catalunya
Llei general de la seguretat social. text refòs al reial decret legislatiu 8 2015, del 30 de octubre 2015 from CGT Catalunya
Més informació:
Attached documents
Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana:
Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana. from CGT Catalunya
Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana.
Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, pel que es modifica la Llei Orgànica
10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal:
Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal from CGT Catalunya
Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal from CGT Catalunya
http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/boe-a-2015-3439.pdf
Més informació:
