
Terrorisme contra la classe treballadora.
Terrorisme contra la classe treballadora.
El diàleg social s’està convertint en una fossa comuna de drets laborals i socials.
Terrorisme contra la classe treballadora.
El diàleg social s’està convertint en una fossa comuna de drets laborals i socials.
Exigim la cobertura de tots els professionals amb una Assegurança de Defensa Jurídica amb assistència les 24 hores del dia, que cobreixi les despeses de defensa de l’assegurat davant fets derivats de la seva feina i la reclamació de danys i perjudicis.
La CGT Sallent exigeix més prevenció, mesures de seguretat i protocols clars, efectius i transparents a les mines de Suria.
El passat 9 de març, una placa de 6 metres va caure damunt de tres geòlegs, dos d’ells treballadors d’ICL Iberia i un estudiant en pràctiques, que feien tasques de seguretat i avaluació del nou tram de la galeria al pou de Cabanasses (Súria). L’informe intern d’investigació es va fer públic el 25 d’abril i conclou que aquest va ser un “incident imprevisible”.
Tanmateix, en el mateix informe s’admet que hi va haver una falta de comunicació, ja que el comunicat del torn de nit que alertava que un punt de la galeria “no estava en condicions” no va arribar als tres geòlegs i, per tant, van baixar a la galeria sense saber aquesta informació, que segons ICL no està vinculada al sinistre mortal. Segons l’empresa, el punt assenyalat pel torn de nit és diferent al lloc de l’esfondrament. L’informe també recull algunes avaluacions d’incidències que no són “causals” en l’estructura de la galeria. Per tant, ens trobem amb un nou tram de galeria, no entibada, on hi ha un pilar més estret del que tocaria, un sostre que presenta deficiències a només 8 metres del llis que es va ensorrar. Davant d’aquest context i tenint en compte que estem en un món cada dia més tecnològic i connectat, se’ns fa difícil creure que aquests sinistres siguin “imprevisibles”, que no es tingui cap indici que avaluï abans de qualsevol actuació la situació de risc ni cap comunicat que alerti dels possibles perills detectats.
Recuperem la paraula SINDICAT.
Comunicat pel 1r de maig de 2023.
Fa dècades que la majoria de la societat ha deixat d’associar la paraula SINDICAT a conceptes com «força col·lectiva» o «eina per una vida digna» i ha donat l’esquena a tota forma d’organitzar-se pels drets laborals i socials. Aquest fet no és casual: els mitjans de comunicació de masses i els governs han fet mans i mànigues per esclafar, silenciar, marginar, assenyalar i desprestigiar el sindicalisme, acompanyant així l’ofensiva neoliberal de les darreres dècades. La complicitat dels sindicats de concertació, de la pau social, no hi ha ajudat; i és a aquests a qui els mitjans de comunicació de masses (i de retruc, gran part de la població) associen la paraula sindicat.
La CGT, tercer sindicat en afiliació de Catalunya, amb 21.000 afiliades, es consolida un any més com el sindicat que més vagues convoca i més seguiments genera.
Segons les dades disponibles del departament de Treball del passat any 2022, la CGT de Catalunya és el sindicat que més vagues convoca en termes absoluts i són aquestes les que més treballadors i treballadores segueixen. Aquests valors no tenen en compte ni convocatòria ni seguiment de la vaga general feminista convocada en solitari per la CGT el 8M del 2022.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
28 d’Abril: dia mundial de la Seguretat i Salut en el treball
El treball també ens mata.
Ja farà una mica més de 100 anys que es va instaurar la jornada laboral de 8 hores, fet que va permetre regular un factor clau en l’àmbit de la salut en el treball: el temps de treball. I va ser Catalunya el primer indret en lluitar i aconseguir aquest dret.
Comunicat per el 1r de maig de 2023 de la Taula Sindical de Catalunya.
1 maig: Ofensiva de classe.
Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en té per la sanitat.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
La CGT de Catalunya davant la mort de 3 companys a la mina de Súria
Avui han mort tres joves treballadors a la mina de Súria a conseqüència d’un despreniment. Des de la CGT, sindicat amb un profund arrelament històric al territori i les conques mineres catalanes, volem mostrar el nostre condol i tota la força a la plantilla, amics i familiars.
Desde la sección sindical de CGT Instituto Grifols y Laboratorios Grifols, queremos trasladar
nuestra solidaridad y apoyo a las compañeras de la empresa Grifols S.A.
La situación actual del Holding es de 15 sociedades dentro del grupo Grifols en España, con
aproximadamente 4.200 personas trabajadoras. A nivel mundial hay 27.000 personas
trabajadoras, de las cuáles unas 20.000 aproximadamente están en EEUU.
La secció sindical de CGT a SEAT Martorell ha convocat una vaga per als dies 24 de febrer i 3 de març de 2023, en l’horari de 12:00h a 16:00h, així com una concentració a l’exterior de la fàbrica, davant de l’edifici corporatiu.
Els fets que han motivat aquesta convocatòria són els següents:
El terratrèmol que va arrasar regions del Kurdistan, Turquia i Síria dilluns a la matinada 6 de febrer ha deixat desenes de milers de persones mor tes, ferides i sense casa. Segons dades del diumenge 12 de febrer ja són més de 28.000 persones mortes a les zones de Turquia i Bakur (Kurdistan del Nord), Síria i Rojava (Kurdistan de l’Oest).
La CGT de Catalunya tanca 2022 amb noves afiliacions rècord en un any de tota la sèrie històrica. 3137 persones han decidit aquest any organitzar-se a la CGT de Catalunya.
Per segon any consecutiu s’hi han afiliat més dones (51%) que homes (49%).
Les 20.275 persones organitzades consoliden a la CGT com el tercer sindicat en afiliació de Catalunya.
En el dia d’ahir, divendres 6 de gener a la nit, al TN vespre de TV3 es va relatar un episodi més dels atacs feixistes i racistes contra tot el que tingui a veure amb la migració. En aquest cas l’intent d’incendi d’un centre d’assessorament per a migrants a Califòrnia.
Els atacants van cometre un error i van patir cremades durant l’atemptat. Durant el relat de la notícia al Telenotícies vespre es van qualificar els fets com una “bretolada”, davant la estupefacció dels espectadors.
Des del passat 20 d’octubre, el pres anarquista a Itàlia Alfredo Cospito duu a terme una vaga de fam per acabar amb la mesura d’aïllament extrem, que li va imposar l’Estat al maig d’aquest any, el conegut com l’article 41 BIS.
Aquest règim carcerari va ser dissenyat per aconseguir el penediment, la col·laboració amb les forces repressives i l’abandonament dels vincles de les preses amb les seves organitzacions, condició indispensable per sortir-ne en una revisió que es fa cada quatre anys. Tot mitjançant un aïllament total de la persona presa amb una sola visita al mes per locutori i vigilada, tan sols 2 h diàries fora de la cel·la, una trucada telefònica de 10 minuts al mes, limitacions en la possessió de llibres i objectes de l’exterior, intervenció del correu, entre altres mesures. No caurà en l’oblit que La militant de Brigades Roges, Diana Blefari, es va treure la vida el 2009 després de sortir d’aquest règim repressiu tan dur que en un inici havia de servir contra organitzacions lligades a la màfia. Per tot això, afirmem que el 41 BIS és tortura i una eina més del sistema carcerari per vulnerar els drets humans més fonamentals i aniquilar les preses rebels.
A la vaga de fam s’hi han sumat altres anarquistes preses d’arreu del món, a més a més d’haver–hi hagut nombroses mostres de suport, accions i actes de solidaritat internacionals en aquests més de cinquanta dies que porta de vaga de fam. A més, l’Alfredo s’enfronta ara, juntament amb altres represaliades, a una pena de cadena perpètua pel cas repressiu «Scripta Manent» on, sota les acusacions de terrorisme i massacre política, se’ls condemna per un seguit d’accions de caràcter revolucionari i per la difusió de textos i propaganda anarquista. Per tot això, el pres anarquista ha afirmat que seguirà la seva lluita fins al final per acabar amb l’article 41 BIS.
En aquests moments, l’Estat italià és l’únic responsable de la seva vida i la seva salut que es troba greument amenaçada. Per això, des de les organitzacions firmants, reafirmem la nostra solidaritat i suport al company i la resta de preses en lluita i exigim a l’Estat italià l’aixecament de l’article 41-BIS i la fi de la persecució política contra les anarquistesdel territori.
ALFREDO COSPITO FORA DEL 41-BIS JA!
A TERRA ELS MURS DE LES PRESONS.
La darrera setmana ha sorgit una polèmica a la xarxa social Twitter en relació a un compte del sindicat de neteges de la CGT de Barcelona.
En relació a la referida polèmica volem posar de manifest que, d’acord amb els nostres Estatuts, la CGT de Catalunya col·laborarà amb les associacions i organismes pertinents per tal de possibilitar un major coneixement i ús del català entre els seus afiliats i afiliades, fins assolir la seva normalització efectiva.
Així mateix, l’any 2004 es va acordar per Ple de la CGT de Catalunya en relació a la llengua catalana que “Aquesta defensa (la de la llengua catalana) s’ha de portar des de la societat civil que ha de ser la lluitadora pels canvis socials necessaris per trencar amb l’status quo. El català és una llengua perseguida en el passat, però que encara en l’actualitat tant pel seu ús oral o escrit rep la repressió de l’estat tant per infinitats de lleis que la reprimeixen com per sectors reaccionaris que continuen boicotejant-la.
Una organització com la nostra hauria d’assumir aquesta reivindicació com a seva i des d’una perspectiva sindical fer la nostra aportació.”
I concreta, entre d’altres:
“4. Pel que fa a la propaganda sindical, com per exemple tríptics, cartells etc., també hauran de ser, com a mínim, en català. Demanar al confederal de l’estat que quan es produeixen cartells, tríptics, etc. Es facin amb una tirada suficient en català.”
La nostra organització ha de respectar l’autonomia dels sindicats que la conformen, no obstant, és intolerable que s’insulti i es vexi verbalment des d’un compte de la CGT a una persona (afiliada o no) pel fet que demani o interpel·li a fer les comunicacions en català. El mateix hem de dir respecte determinades respostes posteriors derivades del referit fil.
Amb aquest comunicat esperem tancar la polèmica generada i poder seguir amb la lluita de la classe treballadora als centres de treball, als barris, pobles i ciutats de Catalunya i amb la reivindicació de la llengua catalana en aquestes lluites.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Avui s’ha filtrat l’esborrany de la modificació del Codi Penal. Els partits PSOE,PODEMOS i ERC, s’han congratulat per la desaparició del delicte de sedició, però han amagat la modificació dels supòsits associats a la protesta social i sindical:
La reforma del delicte de desordres públics amplia els supòsits de desordes públics i agreuja les penes mínimes en determinats casos. Amb la reforma s’inclou el concepte d’intimidació (concepte absolutament relatiu que permetrà la imputació en la majoria de casos per aquest tipus delictiu) i es tipifica expressament com a delicte els talls de vies i castiga amb presó les ocupacions pacífiques de seus bancàries i partits polítics.
No només això, encara que no s’alegui aquesta “intimidació”, tota acció col·lectiva de desobediència civil pacífica, específicament l’ocupació temporal de locals, serà castigada amb penes de presó de 3 a 6 mesos.
A la classe treballadora de Catalunya.
L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.
Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.
La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.
Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.
Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.
Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.
Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.
Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!
Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l’Iran s’han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.
Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l’hospital.
El sindicat anarcosindicalista es consolida com el tercer en afiliació a Catalunya i el que més mobilitza
Aquest mes de setembre de 2022 la CGT ha superat les 20.000 persones afiliades a Catalunya, com a resultat d’una tendència de creixement accelerat que està experimentant el sindicat els darrers anys. Aquest augment d’entrada consolida la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en treballadors/es organitzades.
-Segons dades oficials del departament de Treball de la Generalitat, del passat 2021, un 87,31% de totes les persones que van fer vaga a Catalunya ho van fer seguint alguna de les vagues convocades per la CGT.
-És el 7è any consecutiu que la CGT és el sindicat que més vaguistes aporta en vagues convocadesa Catalunya.
Avui 4 de març el sindicat CGT Lleida hem presentat una denúncia a Inspecció de Treball de la Generalitat contra la coneguda empresa de làctics Pastoret de la Segarra per persecució sindical i discriminació als afiliats de la CGT i membres de la secció sindical.
El sindicat ha decidit presentar la demanda arran del cas de l’acomiadament de la Paz, treballadora i una de les membres de la secció sindical de la citada empresa. Aquest acomiadament, segons la CGT, és nul perquè no té cap mena de fonament ni validesa legal, i, malgrat l’empresa menteixi excusant-se en que és un acomiadament disciplinari, el fons de la qüestió està en que la treballadora i la secció sindical porten denunciant des del primer moment les condicions laborals que pateixen els i les treballadores de l’empresa. Aquest i no altre és el veritable motiu de l’acomiadament ja que la direcció de l’empresa no permet dissidències que qüestionin les condicions de treball imposades, per la qual cosa ds de la CGT considerem que l’empresa vulnera el dret a la lliure sindicació de la treballadora i dels seus representants en virtut de l’art. 4 de l’Estatut dels Treballadors.
Partits polítics del govern i sindicats majoritaris ens han mentit al conjunt dels i les treballadores. Cap modificació que compti amb el suport de la CEOE farà res que no sigui un maquillatge que consolida el pitjor del greu atac que vam patir ara farà 10 anys.
Alguns partits demanaven el vot prometent la derogació de la pitjor Reforma Laboral patida per la classe treballadora en els darrers 40 anys, però després han mentit a tothom que s’ho va creure i han mantingut la majoria de les agressions patides.
L’inici de l’expedient contra l’empresa respon als fets que van tenir lloc durant l’aturada convocada pels dies 23-24 de juny de 2021.
Aquest fet obre la porta a possibles demandes judicials que podrien inhabilitar l’empresa per ser contractada pel sector públic.
Les treballadores del servei porten més de 4 mesos en vaga indefinida reclamant la fi de la precarització del servei i de les seves condicions laborals.
Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya observem amb preocupació la deriva que els governs espanyol i català han pres respecte la gestió de la pandèmia, les seves conseqüències laborals, sanitàries, sobre els sistemes de salut i la crisi general que se’n deriva.
Lluny d’augmentar el pressupost per la sanitat pública del nostre país que des de fa molts anys s’ha vist retallada i precaritzada, el Govern aposta per traslladar tota la responsabilitat a la població sense prendre mesures estructurals per fer front al virus. Aquesta culpabilització no només és pel que fa a la seva propagació, sinó que les operacions cancel·lades, les hores d’especialista reprogramades a mesos, o anys vista, una atenció primària desbordada són també per culpa nostra i no per la seva incompetència o manca de voluntat política per destinar-hi més recursos.
Però com han de fer veure que fan alguna cosa, es centren en allò que no els hi representa cap cost però és ineficaç, com els tocs de queda nocturns, mascaretes obligatòries en espais oberts o un passaport covid que tampoc garanteix evitar contagis entre la població vacunada, com ja és conegut. Aquest control fa assumir al personal dels centres on es requereix per poder accedir-hi, responsabilitats que no els són pròpies, tasques de policia que els fa exposar a situacions amb clients que poden comportar una afectació de la seva seguretat i salut laborals. Així ens ho trasllada el personal que hi treballa: estan fartes.
No es pot ignorar la responsabilitat individual i col·lectiva de la població, al contrari, per que la vacunació estigui a l’abast de tota la població mundial (no només la de la població d’aquells estats amb prou capacitat econòmica per fer front als preus que les grans farmacèutiques estan imposant per accedir a les vacunes) s’ha de ser conscients de la necessitat de tenir accés a la vacuna i, en conseqüència, d’alliberar les seves patents. Amb més raó encara quan el desenvolupament d’aquestes ha estat possible per la injecció ingent de fons públics.
No obstant, observem clarament que l’objectiu dels governs no és el de lluitar per la facilitat d’accés a la vacunació de tota la població mundial ni molt menys la de millorar el sistema públic de sanitat, mesures que són imprescindibles si volem aturar la pandèmia.
També som conscients que en la mesura que puguem la classe treballadora farem front al virus prenent aquelles mesures que estiguin a les nostres mans. No obstant, això no ha de comportar que grans empreses acabin veient-se encara més beneficiades a costa dels sacrificis de les treballadores i treballadors.
Constatem un i altre cop, que quan hi ha mesures sanitàries àmpliament efectives però que requereixen d’aportacions de recursos són sistemàticament ignorades. Fer els ulls grossos a la capacitat de contagi que tenen les persones vacunades, per tal de no pagar la baixa mèdica per quarentena, és un recent exemple.
És per aquest motiu que exigim al Govern de la Generalitat i al de l’Estat Espanyol que es prenguin les següents mesures de forma urgent:
1.- Augment de la inversió en el sistema sanitari català i espanyol que repercuteixi directament en una millora en l’accés a la sanitat i contractació massiva de personal sanitari per tal de poder afrontar la situació de crisi sanitària amb dignitat i garantint els drets laborals de les treballadores sanitàries.
2- Deixar d’apostar per mesures de seguiment i control policial i substituir-ho per assegurar la correcta ventilació, aforament i ús de mascaretes a tots els interiors amb activitat pública.
3.- Permisos retribuïts per a persones en situació d’aïllament per contacte estret, estiguin o no vacunades.
4.- Gratuïtat dels tests d’antígens i PCR per qualsevol que vulgui fer-se una prova.
5.- Reconeixement de la baixa per risc durant l’embaràs per aquelles treballadores embarassades exposades al virus de la covid en els seus llocs de treball.
6.- Permís retribuït per tal de tenir cura dels fills i filles i altres persones a càrrec en situació d’aïllament per covid o per contacte amb positius de covid.
7.- Responsabilitzar a les empreses per tal que emprenguin mesures preventives de la COVID als centres de treball i procedir a sancionar aquelles que no observin les normes de seguretat i salut en el treball necessàries per tal de prevenir contagis. Més Inspeccions.
Només potenciant el sistema sanitari, garantint l’accés universal a les vacunes contra la covid i apel·lant a la responsabilitat col·lectiva podrem acabar amb aquesta pandèmia. Les retallades de drets per fer veure que s’actua no haurien de formar part mai de les mesures a aplicar i molt menys quan s’ha demostrat que les mateixes són ineficaces per aturar el virus de la COVID-19.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya