El 25 de Setembre més de 30 ciutats de l’estat espanyol sortiran al carrer pel dret a una vivenda digna i contra els desnonaments.
Més info a http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/mani-25s/
Miren Etxezarreta – La Deuda Pública y el Pacto del Euro
by ATTAC.TV
Miren Etxezarreta és Catedràtica Emèrita d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i Doctora per la London School of Economics.
En aquesta entrevista Miren ens explica qui són els causants de l’explosió del deute públic, a qui afavoreix, a qui perjudica, quina és la política de la Unió Europea sobre això (Pacte de l’Euro) i quines són les alternatives.
A més reflexiona sobre els diferents tipus d’economistes, els que miren més la realitat i els que miren la realitat dels poders fàctics del món dels diners.
Durada del vídeo: 16’47 minuts.
Els estudiants i professors xilens han convocat a una nova marxa per al proper 18 d’agost en rebuig a la falta de respostes del Govern de Sebastián Piñera, que aquest dijous va aprovar unilateralment la nova llei de Qualitat de l’Educació al marge de les peticions dels joves.
Així mateix, per aquest 24 i 25 d’agost, la Central Unitària de Treballadors (CUT) de Xile ha convocat una vaga general, a la qual se sumaran els estudiants.
El passat mes de juny “La Noche Tuerta” va entrevistar a Agustín García Calvo (gramàtic, poeta, dramaturg, assagista, traductor i filòsof anarquista) i Isabel Escudero (poetisa i assagista) en la Puerta del Sol de Madrid, aprofitant la seva intervenció en una de les assemblees del moviment 15M.
Dir NO al poder, al règim del benestar, al capital, i perseverància i continuïtat en les assemblees, sense presses.
Sota el títol “Crisi, retallades socials i alternatives llibertàries al capitalisme” els sindicats CATA, CGT, CNT, Intersindical i SOA van organitzar una xerrada a càrrec de Gaspar Fuster, de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA), i de Carlos Taibo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i activista social.
L’acte va tenir lloc a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Saragossa el 16 de juny de 2011 i s’emmarcava en unes jornades de protesta contra la reforma de la Negociació Col·lectiva que suposa un nou atac contra la classe treballadora afavorit pel PSOE i els mal anomenats sindicats UGT i CCOO.
Davant una sala abarrotada de públic, Gaspar Fuster i Carlos Taibo van desenvolupar el seu anàlisi partint des de les successives crisis del capitalisme fins a un anàlisi de la crisi actual, per a introduir una sèrie d’idees sobre les alternatives llibertàries al capitalisme. Es van exposar les alternatives de lluita des de l’Anarcosindicalisme a més de les alternatives econòmiques des d’un punt de vista decreixentista.
Els tres vídeos en que està repartit es poden veure al web:
Barcelona, 25 juliol 2011. Resistència de la família i dels indignats i indignades i fortíssima repressió policial. De nou queda patent el baixíssim nivell ètic dels qui ens governen i dels que executen les seves ordres, i de com maltracten als sectors de la població més castigats per la crisi.
Diverses entitats socials han demanat aquest dimarts 26 de juliol la dimissió del conseller d’Interior, Felip Puig, per l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el desnonament d’una família que es va saldar aquest dilluns amb deu ferits lleus i 40 persones denunciades per desobediència, en una actuació policial totalment desproporcionada.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) han fet públic aquest dimarts un comunicat conjunt en el qual denuncien l’escalada repressiva del departament d’Interior.
Els Mossos es van personar aquest dilluns en el barri barceloní del Clot para fer efectiu el desnonament dictat pel jutge d’una família que vivia des de fa 26 anys en un habitatge de renda antiga i que no podia plantar cara a l’actualització del lloguer que va aconseguir el propietari per via judicial. Prop de 300 veïns es van concentrar enfront de l’edifici per a evitar el desnonament i van ser violentament desallotjats pels agents de la Policia
El conseller d’Interior ha tornat a demostrar que pretén resoldre els problemes socials als quals s’enfronta Catalunya mitjançant la repressió policial, han criticat aquestes entitats. La Generalitat hauria de prendre mesures efectives per a garantir el dret a un habitatge digne a totes les persones en lloc de recórrer a l’ús de la força per a expulsar a gent del seu domicili.
Això no s’acaba aquí!
Documental de 55 minuts de durada sobre els 25 dies d’acampada del moviment 15M a la Puerta del Sol de Madrid (maig-juny 2011), en el qual coneixerem com va sorgir el moviment, quins són les seves reivindicacions i com organitzaven el dia a dia en l’acampada.
Direcció: Adriano Morán
Guió i imatge: David Tesouro / Adriano Morán
Redacció: Laura Albor, Laura Pintos, David Tesouro, Adriano Morán
Ajudants de redacció: Jose Manuel Rodríguez, Víctor Navarro
Diseny i desenvolupament: Alejandro Navarro / Antonio Pasagali
Banda Sonora: Javier Álvarez / Dúo Cobra
Juliol 2011
www.documentales-online.com/acampadasol-historia-de-una-ciudad/
Realitzat pel grup d’estudiants de periodisme:
Ana Calvo
Xavier Fontdeglòria
Andrés González-Nandín
Miguel Ángel Julià
i en el que participen Ignacio Lamata, militant de CNT, i Emili Cortavitarte, de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.
Un video en català que ha fet un company sobre la necessitat del reforç del suport mutu en l’evolució de les espècies. Un treball basat en les tesis del teòric anarquista Peter Kropotkin.
Secretaria d’Acció Social CGT Vallès Oriental
El vídeo amb subtítols en castellà:
El Parlament grec va aprovar el 29 de juny el nou pla d’ajustament que desbloqueja l’ajuda de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari internacional (FMI) per a evitar, diuen, la fallida del país. En una votació ajustada el Govern va assolir el suport de 155 dels 300 diputats del Parlament, donant via lliure a un nou programa de retallades, pujades d’impostos i privatitzacions per valor de 78.000 milions d’euros.
La resistència al carrer, la convocatòria de vaga general i el bloqueig del parlament per part de milers de persones va posar de nou en evidència la capacitat de mobilització d’amplis sectors de la societat grega que ja n’estan farts de la crisi, de les retallades i dels qui leshan provocat.
El 19J el poble es va manifestar i va inundar els carrers amb una meravellosa pluja d’idees de cartró.
La creatividad del pueblo from eikon bokeh on Vimeo.
Filmació de la conferència dels economistes MIREN ETXEZARRETA i ARCADI OLIVERES, que es va realitzar el dia 14 de Juny de 2011 a les 22 hores a la porta del Parc de la Ciutadella amb passeig de Picasso, davant de 5.000 “INDIGNATS”, en el marc de les mobilitzacions del 14 i 15 J.
Aquest és un missatge anònim per a la classe política espanyola. Els vam advertir, creien que enganyarien a tot el món, tot el temps? Sembla que no han entès res.
Els seus continus esforços per fer callar la llibertat d’expressió i la creixent ona d’indignació contra el seu sistema corrupte resulten completament inútils. Com més complaents es tornen cap a la plutocràcia i les seves absurdes exigències, més exposats queden davant l’opinió pública.
Com més pagui el poble per l’avarícia criminal d’una petita elit intocable, més òbvia es revelarà la seva incapacitat per a liderar el canvi que se’ls exigeix.
Quanta més forces usin contra persones pacífiques i desarmades, més deslegitimen la seva pròpia autoritat.
Per cada desinformació corporativa que vostès o els seus socis capitalistes emeten o publiquen, creixen centenars de canals ciutadans per a assegurar que la veritat sigui escoltada.
El poble ha evolucionat. Ara som una xarxa distribuïda que combina les seves connexions socials amb la tecnologia, compartint informació com una consciència global. Els seus intents per dividir-nos i alienar-nos ja no seran efectius mai més. Al contrari, comencen a revelar la seva estratègia de desgast a la vista de tots.
Passades les eleccions del 22M els partits majoritaris abandonen el seu somriure forçat i continuen barallant-se per asseure’s
Què han suposat les acampades d’aquests últims quinze dies i com s’ha d’articular el moviment a partir d’ara? Són algunes de les qüestions que es tracten en aquest debat de VilaWeb TV, en què hi han participat David Fernàndez, periodista de la Directa i activista; Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau; i Esther Vivas, activista i membre del centre d’estudis sobre els moviments socials de la Universitat Pompeu Fabra.
Les víctimes del feixisme
Des de l’inici de la transició fins als nostres dies
Més de 100 assassinats … Unes 4000 agressions anuals …
El fil conductor del documental està format per les entrevistes a víctimes de la ultradreta espanyola des de novembre de 1975 fins a avui. En els casos d’assassinats s’han recollit els testimoniatges de familiars i amics. Les agressions feixistes (que inclouen prop d’un centenar d’assassinats) estan dirigides contra gent d’esquerres, immigrants, indigents, homosexuals, transexuals, independentistes, joves…
Les víctimes són les protagonistes i els seus discursos són la tesi del documental. Les entrevistes als especialistes i professionals (periodistes, historiadors, membres d’organitzacions populars i ONGs) aporten reflexions i dades per a contextualitzar i situar en el temps i en l’espai les històries relatades en primera persona.
Es parteix d’un drama personal, fins i tot íntim, per a connectar amb una realitat social que no és producte de la casualitat o de la mala sort, com una malaltia o un accident d’automòbil, sinó que està directament relacionat amb el model social i econòmic en el qual vivim i amb la pervivència de grups racistes i feixistes que tenen el seu origen en la dictadura franquista.
No es tracta d’un documental que pretengui aprofundir en el drama o el dolor, perquè arran d’aquestes tragèdies s’han produït una sèrie de reflexions entre els familiars i amics summament interessants per a entendre la societat en la qual vivim. Tenen molt a dir i aportar, ja que si no ho eren ja abans de la seva desgràcia, avui s’han convertit en lluitadors per la llibertat. I són molt poques ocasions en les quals aquestes persones són escoltades….
Els assassinats i les agressions feixistes, presents durant tot el franquisme, no van acabar amb la mort del dictador sinó que s’han mantingut constants fins avui.
Durant la transició, la ultradreta va tractar de terroritzar la part més activa de la societat que es mobilitzava per la llibertat, la democràcia i la justícia social.
En aquest període els atemptats de grups feixistes es van fer amb la col.laboració de la policia, l’exèrcit i els jutges de la dictadura. La gent d’esquerres, a més, van patir el terrorisme d’Estat (disfressat sota diferents sigles com Triple A, Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco Español …) i les actuacions d’unes forces repressives concebudes no per garantir la seguretat ciutadana sinó per eradicar tota manifestació d’oposició al règim franquista.
Aquí us passem l’enllaç d’un documental que TVE2 va emetre fa uns dies sobre la casa okupada de Can Masdeu a Barcelona, i la veritat és que sorprenentment està prou bé. Es tracta d’una de les experiències d’okupació més interessants de Catalunya.
El programa és una mirada a com viuen a la casa, com funciona, com s’organitzen i quin tipus d’economia posen en pràctica. Potser és la primera vegada que un mitjà com TVE presenta als okupes tal com realment són, i no es dediquen a vomitar els típics missatges ‘d’antisistema’, ‘violents’, ‘dropos’ i tota la tonteria a que ens tenen acostumatsquan parlen de l’okupació.
Intervenció d’Arcadi Oliveres, activista social i professor d’economia, el 20 maig de 2011 a l’acampada de Plaça Catalunya de Barcelona:
Entrevista a Arcadi Oliveres al canal 3/24 sobre les acampades dels indignats:
Vídeo amb començament de veu en of en negre i després amb imatges de les Jornades Llibertàries realitzades en el Parc Guëll de Barcelona l’any 1977. Realitzat per Mariano Maturana amb imatges cedides per un particular, per a ser presentat com part del projecte “La Ruta de l’Anarquisme”, del Col·lectiu Turisme Tàctic.
Els dies 22, 23, 24 i 25 de juliol de 1977 es van celebrar a Barcelona les Jornades Lliberàries, organitzades per la CNT, la revista Ajoblanco, els Ateneus Llibertaris i altres col·lectius. Al centre de la ciutat van haver-hi multitud de trobades i debats amb títols com ara “Experiencias libertarias y Revolución a partir de 1936“, “Movimiento Libertario y Organización. Crítica de la sociedad industrial y alternativa libertaria“, “Marxismo y Anarquismo ante las cuestiones del Estado y la política“, “Enseñanza e instituciones cerradas“, “La Autogestión“,… Es van projectar pel·lícules com “La boda d’Emma Cohen”, “Entre el fraude y la Esperanza”, i documentals sobre temes que preocupaven com ara “Los objetores de conciencia: Can Serra”; “Barcelona sur me”r; “Viaje a la explotación”;…
Però va ser al Parc Güell a on les Jornades van tenir major intensitat i força. Al Parc es van reunir milers de persones per viure la festa, ballar, escoltar música, xerrar, intercanviar informacions, per comunicar-se els uns amb els altres amb les menors barreres possibles. Es van posar molts stands a on hi havia material i idees per intercanviar i es va editar cada dia el diari Barcelona Libertaria que es repartia entre els assistents. Durant les Jornades molts van ser les normes i els preceptes que es van transgredir, encara que només fos per uns pocs dies en un moment de sortida de l’opressió del règim franquista i en un període de conflictes polítics i laborals.
El company Luis Serrano, com a membre de l’equip de treball de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT i en nom de la Confederació, emet un missatge de suport a la Campanya Rumb a Gaza.
La segona flotilla sortirà en direcció a Palestina a mitjans del mes de maig, i un dels vaixells possiblement sortirà des del port de Barcelona o desdel de València.
Homenatge a Catalunya II és un documental, una recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.
Un projecte de Joana Conill, Manuel Castells i l’Àlex Ruiz
Produït per l’IN3, sota llicència Creative Commons. Existeixen tres versions, en català, castellà i anglès.
Documental sobre l’experiència anarcosindicalista durant la Guerra Civil Espanyola, sobre la revolució social.
L’ideal de l’autogestió va ser posat en pràctica per molts d’aquests militants.
En grans zones de l’Espanya republicana es va començar a viure en una societat en la qual tot el món vivia en igualtat de condicionsi ningú explotava a ningú.
Historia Inmediata, Los Anarquistas, documental de 1984 presentat per Eduardo de Guzman. Documental de TVE sobre els anarquistes, el seu arrelament a Espanya, auge, caiguda, el fi de la guerra, l’ exilio, el franquisme, amb intervencions de Federica Montseny, Cipriano Damiano, Ramon Alvarez, Juanel, Luis Andres Edo, Eliseo (…)
los anarquistas from CGT-VALENCIA on Vimeo.
A continuació teniu dos vídeos anomenats “El origen de las migraciones modernas” (1/2 i 2/2), amb parts d’una xerrada realitzada per Arcadi Oliveres, economista, activista social i excel·lent comunicador.
El origen de las migraciones modernas 2/2
Aquest vídeo és la continuació d’un altre:
El origen de las migraciones modernas 1/2
D’utilitat per a reflexionar sobre realitats com la de la immigració i el sistema econòmic neoliberal, i ajudar-nos a aclarir conceptes.
Documental sobre Felipe Sandoval , controvertit home d´acció , fugitiu i botxi d aristócrates. “Doctor Muñiz, el enemigo público número uno”, le presentaba la prensa de la república”
“Aproximación al anarquismo en Euskadi 1870-1936” (2008) es un documental realizado por Jon González que pretende dar cuenta de cómo entre estas dos fechas aconteció una de las mayores revoluciones de la historia; de cómo miles de trabajadores abandonaron el campo para trabajar en las fábricas, modelando así la sociedad y los paisajes actuales; de cómo, en definitiva, el mundo occidental vivió un profundo cambio y el País Vasco fue uno de los protagonistas. Y es que las ideas de un grupo de pensadores habían calado intensamente en Bilbao, Vitoria, Donostia, …, dándose una escisión de inmediato: los socialistas y los anarquistasvan por diferente camino.
