Des del sindicat llibertari denuncien que la mesura es va començar a pensar al gener i que és una “irresponsabilitat” aplicar-la.

El sindicat CGT ha denunciat la “dràstica” disminució del 30% dels llits oberts a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona [a la imatge]. L’organització llibertària alerta que el tancament d’aquests 109 llits suposa “ensorrar l’hospital de referència” del Camp de Tarragona. La reducció de places es deu, segon la CGT, a la davallada de l’activitat quirúrgica i diagnòstica al centre sanitari. En aquest sentit, el líder sindical de la CGT, Agustí Aragonès, ha assegurat que el nou tancament és una “irresponsabilitat” per part de la direcció de l’hospital.

Les àrees mèdiques amb més afectació són les de cirurgia, vascular, medicina interna, la unitat de cures intermitges i maternitat. Segons ha informat la premsa local, fonts de l’Hospital Joan XXIII han assegurat que la reducció dels recursos disponibles per aquests mesos de juliol i agost es van començar a pensar a principis d’any i que per tant, forma part de les mesures programades per reduir costos al complex sanitari durant el període d’estiu.

* Notícia publicada al web del setmanari El Triangle

26 de juliol. Sessió Informativa. Les xarxes socials de CGT Catalunya. Les noves eines sindicals.

A les 18.30h a la Sala Costa Font, al local de CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.

Amb les intervencions de:

Moisès Rial, Secretari Comunicació CGT Catalunya

David Lozano, CGT Banca Barcelona

Antonio Cano, CGT Parcs i Jardins Barcelona

Organitza. Secretaria Comunicació CGT Catalunya

REDACCIÓ DIRECTA | 21/07/2012

El migdia del 21 de juliol una multitudinària cadena humana organitzada per entitats de la Barceloneta ha envoltat tot el perímetre del Port Vell de Barcelona. Gent de totes les edats, des de criatures fins a la revolucionària llibertària Concha García -autèntica memòria viva de la Guerra Civil i el segle XX-. Tothom s’ha agafat de les mans i han cridat ben fort, amb l’acompanyament d’una batucada, contra el projecte -defensat per Xavier Trias- que pretén convertir l’antic port en un recinte elitista per a super-iots de luxe gestionat per la multinacional Salamanca Group.

Fa més d’un any que s’especula amb l’OK municipal a les intencions d’un lobbie de multimilionaris que impulsa la remodelació integral que privatitzaria tota la infraestructura, però el dia a dia de les obres demostra una disponibilitat i acord dels polítics de CiU que, fins i tot, s’ha pogut visibilitzar amb anterioritat a que les obres fossin aprovades legalment i en els seus terminis establerts.

Veïns i veïnes han denunciat reiteradament la precipitació, poca transparència i inusitada velocitat amb que s’està donant llum verda a tot plegat. La mobilització d’avui ha acabat amb una gran sardinada popular amb vistesa la platja.

La convocatòria d’una nova vaga general i indefinida, ha estat la principal de les reclamacions que el més d’un miler de manifestants han reivindicat aquest matí pels carrers cèntrics de Reus. El “Vaga General” ha retronat des de la plaça de les Oques fins a la pròpia porta de l’Ajuntament, on ha acabat la marxa. Però, també les reclamacions a nivell local, com ara el rebuig a la privatització de la funerària i de l’empresa municipal d’aigües o a la repressió policial i judicial per la xiulada de completes, s’han fet sentir.

L’homenatge tindrà lloc el 24 de juliol del 2012 a les 18 hores al Cementiri dels Caputxins de Mataró

FONT: GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL DE MATARÓ

Biografia de Joan Peiró Belis

Joan Peiró Belis va ser un anarquista català nascut el 18 febrer de 1887 al barri obrer de Sants ( Barcelona ) i afusellat per les autoritats de la dictadura militar franquistes el 24 juliol de 1942 a Paterna . 4 Va ser ministre d’Indústria de la Segona República durant la Guerra Civil espanyola . 1 2 Amb vuit anys va començar a treballar en una fàbrica de vidre barcelonina i no va aprendre a llegir i escriure fins als 22. Va seguir treballant en el sector del vidre, i juntament amb altres companys va fundar la Societat Cooperativa Cristalleries de Mataró , que mai abandonaria. En 1907 es va casar amb Mercedes Olives Bonastre, obrera tèxtil.

Des de la CGT del Vallès Oriental fem una valoració positiva de la cassolada
de protesta que el passat 19 de Juliol va recórrer els carrers de Mollet.

Volem destacar que tot i la rapidesa i l’escassa difusió feta, gairebé 300
persones van acudir a la nostra convocatòria. Fet que demostra, que hi ha
sectors de la població cada cop més importants que no estan disposats a
quedar-se de braços creuats veient com els diferents governs acaben amb
drets que anys de lluita enshavien donat.

El matí del 19-J a Barcelona es van viure talls de tràfic en diversos punts de la ciutat i en diverses empreses, amb forta implicació dels afiliats de CGT. Van començar els treballadors de Correus tallant el tràfic a la Via Laietana, per 5è dia consecutiu els treballadors del INSS i d’estrangeria tallaven el el Passeig de Sant Joan, els treballadors de Renfe ocupaven la via fèrria en Sant Andreu Condal paralitzant el funcionament dels trens prop d’una hora i al seu torn realitzaven una concentració a Sants-Estació per a posteriorment tallar la circulació en el carrer Tarragona. Els treballadors de l’INE tallaven el tràfic intermitentment en la Via Laietana. Com resum un matí de mobilitzacions descentralitzades que es va notar en diversos punts de la ciutat i amb una forta repercussió mediàtica.

Ja a la tarda la CGT vam realitzar una concentració enfront de la seu central de Convergència i Unió (CiU) als quals fem responsables de ser els que realitzen les retallades en sanitat, educació, serveis socials, etc i a més donen suport a totes les retallades que promou el PP, quan no són ells els ideòlegs de les retallades. Ens vam concentrar unes 750 persones que després de vint minuts de protesta, vam baixar en manifestació per Pau Claris fins a la Plaça Urquinaona, durant el recorregut vam anar augmentant el nombre de manifestants fins a prop de les 2.000 persones i ja quan vam arribar on començava la manifestació el numero de persones que se’ns va anar sumant va anar incrementant-se.

Com resum podem considerar un èxit les mobilitzacions descentralitzades, la concentració i posterior manifestació fins a la Plaça Urquinaona ja que se’ns va tornar a veure a la CGT en el carrer batallant contra les mesures regressives que ens volen imposar. La manifestació amb la resta de forces sindicals va ser una marea immensa de persones que va transcórrer per la Via Laietana fins a finalitzar amb la lectura d’un manifest.

Carlos Navarro

CGT-Premsa Barcelona

MANIFEST VALLÈS OCCIDENTAL – 19 DE JULIOL DE 2012

NO CALLEM! NO ENS RESIGNEM! PLANTEM CARA!

El proppassat 11 de juliol varem poder veure la sessió parlamentària més vergonyosa en la poca història democràtica de l’Estat espanyol. Mai un Parlament, millor dit, una majoria parlamentària, havia mostrat unes actituds de tal menyspreu, grolleria i escarni envers al poble al qual representen.

NO CALLEM!!

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS!!

Avui, milers i milers de persones a tot Catalunya i a tot l’Estat ens tornem a mobilitzar contra el nou paquet de retallades del Govern central que afecten les persones en atur, els treballadors i treballadores públics i els pensionistes, les persones en situació de dependència, i la població en general, i que només generaran més atur i recessió econòmica. El poder econòmic està aprofitant la crisi per canviar el nostre model social i retallar greument els drets socials i laborals aconseguits amb anys de lluita i esforç.

Arreu de Catalunya sumen 500.000 persones al carrer,amb manifestacions amb participació activa de CGT Catalunya a Barcelona (400.000 persones), i a Terrassa, Sabadell, Mollet del Vallès, Tarragona, Lleida i Girona globalment s’han congregat 100.000 persones més, sumant 500.000 persones al conjunt de Catalunya, per fer front a les polítiques neoliberals en contra de la majoria social, que suposa un frau democràtic, que beneficia els oligopolis financers, a costa de retallar prestacions socials a aturats, pensionistes, treballadors/es, estudiants i al conjunt de la societat, rep una resposta històrica al carrer que reclama un canvi radical de polítiques socials i laborals.