CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Anarquisme

Diccionari militant: Joan Pau Fàbregas (1893-1966)

Joan Pau Fàbregas Llauró va néixer a Sant Martí de Provençals el 1893. Era fill de Pau Fàbregas, taverner, i de Maria Llauró Espinàs. Va realitzar estudis primaris i de comptabilitat. El 1909 va ser ferit durant els esdeveniments de la “setmana tràgica”.
Va emigrar a l’Argentina, on va treballar de forner. Va residir breument als Estats Units, aprenent anglès. Al seu retorn va estar ocupat algun tempsa la taverna paterna i a una fleca.

Llegir més »

Entrevista a Jordi Martí Font, investigador de Josep Llunas i l’anarquisme del XIX: “Llunas és l’anarquista català més destacat del segle XIX”

“Josep Llunas defensava i practicava un catalanisme popular, de base lliurepensadora i anarquista col·lectivista”

Jordi Martí Font és doctor en Filologia Catalana per la URV amb la tesi “Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX”, amb què va obtenir cum laude. Ja escrit diversos llibres, com “Les paraules són punys” o “Ni Nadal ni Setmana Santa”. És professor de Secundària i regidor de la CUP a Tarragona i ha desenvolupat diversos càrrecs a la CGT de Catalunya i de Tarragona, alhora que durant anys va ser el coordinador de la revista “Catalunya”.

Llegir més »

Jornades anticlericals a Berga el 26 i 27 d’agost

Som els amics de Godzilla. Jornades anticlericals el 26 i 27 d’agost a Berga

Mori la por, la culpa, la caritat i l’obediència.
Visqui el plaer, la llibertat i la solidaritat entre iguals.

– Divendres 26 d’agost, 21h a l’Ateneu Columna terra i Llibertat, projecció del documental ‘Rocío’, de fernando Ruíz Vergara.

Llegir més »

Amor, anarquia i unes excel·lents memòries de Doris Ensinger

Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.

Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es devien relaxar una mica, i en alguna ocasió encara havia compartit trajecte de Ferrocarrils Catalans amb la Doris, ella professora a l’EUTI de l’Autònoma, i jo, aleshores estudiant de nocturn. En aquella època, ni tan sols tenia una idea clara sobre la transcendència de l’anarquisme, ni consciència del frau de la Transició, ni tan sols tenia informació d’afers de la infàmia de maniobres matusseres com el casScala.

Llegir més »

Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Des del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya s’ha impulsat la creació de l’editorial Edicions Malapècora.

El primer llibrer editat ha sigut Els Comitès de Defensa de la CNT. Es tracta d’una traducció al català de l’original, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, de l’Agustí Guillamón, i editat al 2011 per Aldarull. La publicació forma part de la commemoració que des de la CGT de Catalunya fem del 80è anniversari de la revolució social del 1936.

L’Agustí Guillamón és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista “Balance. Cuadernos de historia”. És autor de diversos llibres sobre la revolució social del 1936, centratsprincipalment a Barcelona.

Llegir més »

Entrevista a Janet Biehl, experta en municipalisme llibertari: “L’assemblea ciutadana ha de ser la institució bàsica en la nova societat”

Entrevista a Janet Biehl, teòrica nord-americana del municipalisme llibertari i l’ecologia social, idees desenvolupades a partir de les tesis de l’activista i pensador Murray Bookchin, al qual ha dedicat el seu darrer llibre

GEMMA GARCIA / DIRECTA / 29/07/2016

Janet Biehl es va introduir en les tesis del municipalisme llibertari a través de l’activista i pensador nord-americà Murray Bookchin, amb qui va compartir prop de vint anys. Com a escriptora, s’ha focalitzat en l’ecologia social i el municipalisme llibertari, basat en institucions assembleàries locals, principis que han inspirat el projecte del Confederalisme Democràtic al Kurdistan. Partint del seu darrer treball, titulat Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin, parlem de la figura d’aquest pensador i del seu projecte polític.

Llegir més »

A 80 anys del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), la gran obra educativa de la Revolució Social

Amb motiu del 80 aniversari de la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada, CENU, volem recordar aquesta bella obra de la revolució social de 1936. El CENU era la culminació d’un llarg procés de creació, experimentació i consolidació d’un moviment pedagògic impulsat pel moviment llibertari que va tenir lloc a l’inici del segle XX. El nostre company Emili Cortavitarte va fer un text molt aclaridor que resumeix tot aquest procés i rescata facetes no molt conegudes. D’aquesta manera des d’Embat volem retre un sentit homenatge a totes aquelles companyes i companys que van dedicar la seva vida a l’ensenyament popular.

Llegir més »

Autogovern econòmic en l’autonomia democràtica. L’exemple de Bakur (Kurdistan turc)

El desenvolupament «apoista» (1) del moviment kurd, que actualment implica molts actors i organitzacions amb capacitats militars i polítiques, ha gravitat més enllà de la idea de fundar un Estat.

Amb la captura del líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öcalan, Apo, i el seu consegüent empresonament a Imrali, seguit de l’anomenat canvi de paradigma amb les tesis que ell va desenvolupar des de la presó, el moviment kurd va començar a defensar un model d’organització anomenat Confederalisme Democràtic i Autonomia Democràtica per a les quatre parts de Kurdistan.(2)

El moviment considera l’Autonomia Democràtica com un procés actiu consistent en mecanimes de baix a dalt i, doncs, socials d’autogovern al voltant d’un context de democràcia radical. Durant el període de dos anys de relativament poc conflicte entre la declaració de Newroz de 2013 i la intensificació que es va produir el juliol de 2015, la qüestió de com implementar l’Autonomia Democràtica s’ha debatut en diverses plataformes kurdes i s’han pres decisions per a implementacions concretes. A través d’aquest procés, la situació de facto a Rojava ha facilitat l’extensió de l’Autonomia Democràtica com una experiència unificada, tot implicant-hi tres cantons, particularment a Cizre. Per aquesta raó, examinar de prop i avaluar el projecte ideològic-polític i les experiències de construcció —tot reconeixent la voluntat kurda per a l’autogovern i les declaracions per a l’autonomia—, sembla vital per a les discussions sobre la pau i el procés de resolució així com per al nostre futur col·lectiu.

Llegir més »

Entrevista a Pau Martínez Muñoz, autora del llibre ’Mateo Santos. Cine y anarquismo. República, guerra y exilio mexicano’

“Mateo Santos va propagar el cinema als locals obrers”

“Era autor de nombrosos articles així com de dos documentals sobre la Guerra Civil”

Pau Martínez Muñoz és llicenciada en Història de l’Art i doctora en Comunicació Audiovisual. El 2006 va rebre el premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfica. Ha publicat articles relacionats amb la filmografia anarquista i ha participat en diversos congressos de l’Associació Espanyola d’Historiadors de Cinema, de la qual ésmembre.

Llegir més »

Colin Ward: l’anarquia ja és aquí, només cal fer-la créixer…

Colin Ward va ser un dels més destacats anarquistes britànics de la segona meitat del segle XX. Va viure del 14 d’agost de 1924 a l’11 de febrer de 2010, i per tant la seva vida plena es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i en un context que inclogué l’arribada del neoliberalisme tatcherià. Tot i ser considerat un dels anarquistes més influents de la Gran Bretanya, als Països Catalans és un autor molt desconegut i la part més ortodoxa del moviment llibertari no acceptà les seves propostes teòriques i l’acusà repetidament d’antianarquista. La seva obra inclou prop de trenta llibres, entre els quals destaca ‘The Child in the City’ (1978), una obra molt influent en col·lectius de mestres i sectors socials amb preocupacions per l’urbanisme social i la planificació urbana tant de Liverpool com d’Amèrica Llatina. En català no hi ha cap obra seva traduïda i en castellà disposem del text «La libertad de circular después de la era del motor», inclòs en el llibre col·lectiu ‘Contra el automóvil’, de Virus Editorial, i ‘Anarquía en acción. La práctica de la libertad’, la darrera edició del qual va ser publicada per Enclave de Libros.

La seva vinculació amb les idees llibertàries parteix de la seva participació en la Segona Guerra Mundial com a membre de l’Exèrcit britànic. Segons ell mateix, van ser determinants les seves lectures d’Emma Goldman i Alexander Berkman, i les d’Arthur Koestler i George Orwell. La seva tasca en el moviment anarquista va desenvolupar-se en diverses vessants, però les que li aportaren més visibilització va ser la seva tasca editorial i la seva feina com a urbanista i pedagog, que en moltes ocasions va barrejar. Ward va ser editor del periòdic ‘Freedom’ de 1947 a 1960 i fundador i editor de la revista mensual ‘Anarchy’ de 1961 a 1970. Alhora, com a arquitecte, va treballar entre els anys1952 i 1961.

Llegir més »

VAM CONSTRUIR UN NOU MÓN I HO TORNAREM A FER

Comunicat de la CGT de Catalunya amb motiu del 19 de Juliol

Les militants de la Confederació General del Treball no vivim del passat. Vivim en el present i ens nodrim de les lluites del present. Però tampoc no ens resignem a oblidar d’on venim. I, sobretot, a recordar allò que hem estat capaces de realitzar al llarg de la història els treballadors i les treballadores organitzades en les files de l’anarcosindicalisme. Avui fa 80 anys que a Barcelona i a moltes altres poblacions de Catalunya el poble va aturar el feixisme. I ho va fer sense demanar permís a ningú: fent sonar les sirenes de les fàbriques, proclamant la vaga general, alçant barricades als carrers i a les places per combatre i derrotar l’alçament militar amb les armes a la mà.

Els nostres pares i mares, avis i àvies, besavis i besàvies (reals o simbòliques), no només van aturar el feixisme aquell 19 de juliol de 1936. Van decidir també, i sobretot, deixar de ser esclaus i esclaves del capital, començar a construir una societat lliure d’explotació i d’opressió. Havien passat la seva vida resistint cada dia a la misèria, al tracte inhumà a les fàbriques i als centres de treball, a les imposicions del capellà, del cacic, del patró, de tots els poders… I mentre ho feien havien creat ateneus, escoles, cooperatives, tota una xarxa d’espais de sociabilitat propis per construir una cultura diferent a la cultura burgesa dominant, havien estructurat sindicats com espais d’organització i de lluita per resistir i arrabassar-li drets al capital, havien organitzat grups de defensa i havien prefigurat el món nou que duien tots i totes als seus cors.

Tot plegat ho havien fet per poder fer realitat la revolució social que desitjaven. Perquè tenien clar que durant la seva vida la farien. I aquell 19 de juliol va ser el dia. Aquell dia i les setmanes i mesos posteriors una multitud fins aleshores desposseïda de tot, es va posar en marxa per col·lectivitzar l’economia, posant-la per ella mateixa al servei del poble; per construir una nova educació; per definir una nova societat que intentava superar la submissió de les dones i totes les altres relacions de poder que sempre havien sotmès la gent de les classes populars. I alhora que es construïa aquest nou món, que s’avançava –amb totes les contradiccions que vulgueu– en la realització del comunisme llibertari, es feia la guerra contra el feixisme, aquesta eina de la burgesia per aturar el canvi social. Una guerra que es volia guanyar, ja que la victòria de la revolució portava implícita la derrota dels feixistes.

Llegir més »

Escola Llibertària d’Estiu a Ruesta del 28 al 31 de juliol 2016: De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats

De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats

Escola Llibertària d’Estiu de la CGT, del 28 al 31 de juliol a Ruesta

Un any més la CGT obre la seva Escola Llibertària d’Estiu un espai de trobada i discussió, d’aprenentatge i esplai, en el qual totes puguem aportar les nostres experiències i sabers per enriquir-nosmútuament.

Llegir més »

Jornades a Mollet del Vallès entre el 15 i el 24 de juliol pel 80è aniversari de la Revolució Social, 1936-2016

Actes a Mollet pel 80è aniversari de la Revolució Social

En aquest estiu es compleixen 80 anys de quan la nostra societat va dur a terme la transformació somiada durant dècades: la Revolució Social llibertària.

Des de la CGT organitzem la celebració d’aquest 80è aniversari de la Revolució Social, no només com una recuperació de la memòria històrica que tant necessitem com a societat, per entendre el moment actual i per percebre cap a on anem, sinó també per veure que els que tantes vegades ens tracten d’utòpics, somiadors de coses impossibles, estan equivocats, perquè seguim somiant i actuant per donar-ho volta tot, perquè aquest sistema capitalista acabi de caure i llavors construir i consolidar una societat llibertària, oberta, igualitària, una societat on la prioritat tornin a ser les persones i no el mercat, on les persones puguem desenvolupar-nos com a éssers lliures i solidaris i on la llibertat social sigui el paràmetre i mesura per a totes les relacions humanes.

Llegir més »

Actes a Lleida entre l’11 i el 27 de juliol pel 80è aniversari de la Revolució Social 1936-2016

80è aniversari de la Revolució Social 1936-2016

Diversos col·lectius de Ponent (CGT, CNT, Col·lectiu A les Trinxeres i Assemblea Llibertària de Lleida) hem organitzat un seguit d’actes per commemorar el 80e aniversari de la revolució obrera del 1936.

– Dilluns 11 juliol, 20h, Titiriteros desde Abajo
El primer d’aquests actes és l’actuació de ”Títiriteros desde abajo” amb la seva obra “La Bruja y Don Cristóbal”, el dilluns 11 de juliol a les 20h al Rectorat de la UDL, Plaça Víctor Siurana 1. “Titiriteros desde abajo” és el grup de titellaires que va saltar als mitjans de comunicació al ser detingut a Madrid el passat mes de febrer acusats d’enaltiment de terrorisme, causa arxivada recentment per l’Audiència Nacional (Tribunal d’excepció), i d’un possible delicte contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques (quina ironia d’acusació), causa que encara ha de jutjar un tribunal ordinari.

Llegir més »

Cinema sobre la Revolució Social el 15 i 16 de juliol al Vendrell

Cicle de cinema sobre la Revolució Social

Vam construir un nou món. 80è aniversari de la Revolució Social

– Divendres 15 de juliol, 19.30h projecció de “Indomables. Una historia de Mujeres Libres”

– Dissabte 16 de juliol, 19.30h. projecció de “Economia col·lectiva. L’última revolució a Europa”

Llegir més »

Projecció del documental Projekt A als cinemes Truffaut de Girona el 28 de juny

Projecció del documental Projekt A als cinemes Truffaut de Girona (Carrer del Portal Nou 7) el dimarts 28 de juny a les 20:30h.

Amb la presència del director Marcel Seehüber i protagonistes de la CIC per a la presentació i debat.

CGT Girona presenta el documental Projekt A sobre projectes anarquistes europeus que ha estat un èxit a Alemanya (premi del públic del Filmfest de Munic).

Llegir més »

Projeccions de Projekt A el 15 i 16 de juny als cinemes Girona de Barcelona

Arriba PROJEKT A, un documental sobre com activistes anarquistes de tota Europa converteixen en realitat els seus ideals polítics i culturals. Dues úniques projeccions amb la presència dels directors.

Dimecres 15 de juny: 20:00h
Dijous 16 de juny: 20:00h

Les projeccions es faran als Cinemes Girona, C/Girona 175, 08037 Barcelona, http://www.cinemesgirona.cat/
Sala: 1
Qualificació: ND
Nacionalitat: Alemanya
Durada: 90′

Llegir més »

Maneres de municipalitzar… llibertàriament

En algun moment o altre havia de passar, parlaré una mica sobre municipalisme. No és que en sàpiga gaire, però sí que després de retenir durant un temps les ganes d’escriure aquí sobre el processisme, les eleccions, el municipalisme i tot el que ho envolta, m’he dit… Mireia, anima’t.

No vull dir pas que durant tot aquest temps m’hagi estalviat de parlar sobre aquests assumptes, però sí que és veritat que no ho havia fet aquí ni de la manera que he estat barrinant. Certament durant mesos les xarxes han bullit i una part de les bombolles eren de les que no estem gaire a gust en el camp de les administracions, les eleccions i les –ions que se’ns acudeixin. Però és clar que els perquès no sempre queden al descobert més enllà del “ a mi no m’agrada això”. Parlant clar, vull reflexionar una mica sobre els municipis lliures o, com jo ho entenc, el municipalisme llibertari. Aquest no és un bloc homogeni, és a dir, hi ha diferències entre les propostes de Bookchin, les de Öcalan o les de diversos municipis europeus, però la meva intenció no és tant parlar de teories concretes com de quina és l’essència que diferencia el municipalisme llibertari del municipalisme “a seques”. Aquesta diferència és el punt on enspodem trobar o no.

Llegir més »

‘El crepúsculo de las máquinas’, de John Zerzan

S’ha dit moltes vegades que John Zerzan és un pensador desmesurat. Per moments tinc la impressió, no obstant això, que només els pensadors desmesurats ens obren els ulls davant allò que està per darrere del que veiem –i creiem entendre- amb excessiva comoditat. Aquesta circumstància, per si sola, obliga a concloure que hem de lamentar l’escàs ressò que l’obra de Zerzan ha aconseguit, fins ara, entre nosaltres. Tinc la confiança que la traducció d’aquest llibre, que crec que aporta un més que raonable recull de les opinions del nostre autor, obrirà el camí a discussions que són cada vegada més urgents.

Llegir més »

Jornades Llibertàries de CGT Osona el 3, 4 i 5 de juny

JORNADES LLIBERTÀRIES OSONA 2016

Més enllà dels estats, del capital i dels parlaments, més enllà de les jerarquies i la dominació… hi han possibilitats socials poc explorades i poc conegudes, posades en pràctica ahir i avui, per persones que han experimentat i experimenten amb les vivències comuns, espais autogestionatsde vida.

Llegir més »

“Muera la inteligencia”. Tornen a assenyalar professors/es

“Es poden amagar on vulguin, perquè els trobarem. Sigui en una cova o en una claveguera, que és on s’amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrere d’una cadira d’una universitat“, va dir David Piqué el 20 d’abril de 2012. Aquell dia ell era el responsable de la comissaria superior de coordinació territorial dels Mossos d’Esquadra i Felip Puig conseller d’interior. Aquells dies ja hi havia vaguistes a la presó i les setmanes posteriors n’hi van entrar uns quants més. Mesos més tard, l’Ester Quintana va perdre un ull per un tret d’una bala de goma. Un projectil que els mossos van negar haver disparat, tot i que ara tothom sabem que era mentida.

Llegir més »

Presentació a Berga el 21 de maig del llibre ‘Marcel·lí Massana. Terrorisme o resistència?’ i inauguració d’un carrer

El dissabte 21 de maig a les 12 h al Casal de la Gent Gran de Berga presentem el llibre ‘Marcel·lí Massana. Terrorisme o resistència?’

La presentació serà a càrrer del seu autor Josep Maria Reguant i per membres del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs entitat que fa aquesta edició en català i ampliada de la històrica obra sobre el guerriller berguedà.

Llegir més »