CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Anarquisme

El Secretari General de la CGT de Catalunya es declara objector de consciència a una mesa electoral aquest 20 de desembre de 2015

El secretari general de la CGT de Catalunya es declara objector de consciència a una mesa electoral aquest 20 de desembre de 2015

Ermengol Gassiot Ballbè, Secretari General de la Confederació General de Catalunya (CGT) es declara objector de consciència i no formarà part demà dia 20 de desembre de la mesa electoral de Vilobí del Penedès (Barcelona) on ha estat designat vocal. Assistirà en el moment de constitució de la mesa per lliurar a la seva presidenta l’escrit on manifesta les raons de la seva objecció de consciència [veure enllaç].

Llegir més »

Carlos Taibo: “No hi ha gestió civilitzada possible d’un sistema com el capitalisme”

“No hi ha gestió civilitzada possible d’un sistema com el capitalisme”

Professor de ciència política, escriptor, Carlos Taibo ha tractat en els seus llibres temes que van des de les crisis econòmiques fins a les transicions a l’Europa central i oriental contemporània. A la calor de la cimera de París, Bretxa va conversar amb ell sobre crisi climàtica, decreixement i capitalisme.

Llegir més »

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista’ explica els vint anys de guerrilla anarquista (1939-1960) a través de Quico Sabaté

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista‘ (Editorial Descontrol), un volum de 282 pàgines, és la darrera novetat sobre un dels maquis anarquistes més populars de tots els temps, Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960). Les gestes del maqui llibertari Sabaté –que inclouen atracaments, contraban d’armes i tota mena de sabotatges contra el franquisme– van convertir-lo en un mite durant la seva vida i també a la fi, l’any 1960, quan, perseguit per la guàrdia civil franquista, fou mort per un sometent a Sant Celoni. Tanmateix, el llibre és un intent d’emmarcar Sabaté en la guerrilla anarquista que va durar vint anys (1939-1960) i involucrà centenars de persones, i no pas un sol home. Aquesta guerrilla fou referent de les guerrilles revolucionàries de l’Amèrica del Sud. El llibre intenta explicar, doncs, que Sabaté no estava pas sol, ni la seva història era una història individual, sinó una història col·lectiva molt poc coneguda: la guerrilla anarquista sota el franquisme.

Llegir més »

Actes en memòria del centenari de Quico Sabaté, 17 i 18 de desembre a Barcelona

Comissió centenari Quico Sabaté 14 des 2015

Aquest dijous i divendres el barri de Sants acull l’acte central en memòria del Quico Sabaté i totes les companyes que han lluitat i lluiten per la transformació social i radical de la nostre realitat

Resum de les activitats:

– Dijous 17 de desembre:

Trajectoria de la resistencia guerrillera a Catalunya

– A les 18’00:

Passi del documental Quico Sabaté (1979) del col·lectiu Penta i presentació a càrrec de Bartomeu (director del documental) i l’actor que repesenta al “Quico” del que era nebot.

Presentació del llibre col·lectiu Quico Sabaté i la guerrilla anarquista a càrrec de Ricard de Vargas Golarons

A continuació debat sobre 20 anys de guerrilla urbana anarquista a Catalunya

Actuació del cantautor i poeta Jaume Arnella

LLOC: Edifici: Francesc Masclans – SALA D’ACTES (Metro Placa Sants) .

Llegir més »

Documental ‘El tiempo de las cerezas. 1977-1979: eclosión libertaria’

És breu el temps de les cireres… però sempre torna

“Le temps des cerises” és una antiga cançó d’amor que es va convertir en un himne de la Comuna de Paris (1871). El temps de les cirerers és una bona alegoria de l’etern renèixer de la vida i, en paral·lel, de les idees, de l’esperança. Els temps revolucionaris podran ser intensos i breus, i encara que aparentment siguin vençuts, sempre tornarà a donar-se una nova oportunitat a la història.

Llegir més »

Txema Bofill, itinerari d’un compromís

Txema Bofill, itinerari d’un compromís

Dilluns a la tarda, a la carretera de Flaçà a la Bisbal, sempre al Baix Empordà, l’anarquista bisbalenc Josep Maria Bofill i Condom, dit ‘Sabata’ o ‘Txema’, va morir en un accident de trànsit als 62 anys

Durant les presentacions dels llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el Txema Bofill l’acompanyava i li facilità la integració a casa nostra Toni Ferragut

Giulia Valle transita entre l’abstracció del jazz i la duresa del rock i el punk amb LíberaLa jornada de lluita contra la islamofòbia, fora del focus mediàtic
Deia Txema Bofill que, tot llegint el recull d’articles d’Heleno Saña titulats El anarquismo, de Proudhon a Cohn Bendit, publicat el 1970, es va fer anarquista, com molta gent jove que va llegir-lo. Bofill sempre ha estat un lector multidisciplinari i constant. Té una important biblioteca que la volia fer pública en forma d’ateneu als baixos de casa seva a la Bisbal. La seva actuació llibertària s’inicià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona l’octubre de 1972, durant la campanya per fer baixar el preu del dinar al restaurant universitari que hi havia aleshores a la zona de Pedralbes –on inventà el crit de “menjar sense pagar”–, integrant-se en el col·lectiu d’aquell centre de la coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears.

Llegir més »

Projecció del documental ‘Economía Col·lectiva. La úlitima revolució a Europa’ i cinefòrum el 10 de desembre a CGT Barcelona

Documental ‘Economía Col·lectiva. La úlitima revolució a Europa’ i cinefòrum amb la directora, Eulália Comas i Antoni Castells, autor del llibre “Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939”, el dijous 10 de desembre a les 18,30h a CGT Barcelona (Via Laitena 18, 9a planta).

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Llegir més »

Entrevista a l’Enric Casañas. La dignitat dels perdedors, que van il·luminar el món, en memòria de la seva mort recent. Que la terra li sigui lleu

Biografia de l´Enric Casanyes Piera, per Manel Aisa

L’Enric Casanyes Piera (1919-2015) fou un històric llibertari que al llarg de molts anys el varem entendre com una persona que sempre ens va parlar amb claredat, senzillesa i molta humilitat, que en cap moment va tractar d’imposar el seu criteri, i amb el pas del temps, és una de les persones que guanyen i fan respectar la seua manera d’estar i el seu criteri d’home lliure que sempre va caminar i aprendre quina era la nostra raó de ser.

La cooperació, la socialització de les nostres vides és el camí que per raons de injustícies classistes es fomentaren en un període de revolució industrial on molt pocs tenien els drets adquirits de la vida social, per la qual cosa els homes i dones dels pobles injustament tractats tingueren que començar a organitzar les seves vides i construir una societat, i Enric Casanyes Piera forma part d’aquests homes i dones. Ja procedia d’uns vincles familiars molt directes amb les lluites obreres de moments anteriors, i de ben jovenet ja estava militant amb les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet, que eren els seus barris, quan amb al maig de 1935 el varen detenir amb 16 anys amb altres companys i l’acusaren de boicotejar els tramvies de Sant Andreu a Sant Adrià, quan col·laboren amb els obrers del sector que estaven en vaga i es cremaren alguns dels tramvies d’aquella línea.

Ell, Casanyes, a penes tenia 16 anys, i ja trepitjava la presó, ell que havia nascut al 1919, un any que podem destacar perquè un dels seus familiars, Simó Piera, fou un dels obrers a destacar en aquell moment de la Vaga de la Canadenca i fundador de la CNT de 1910 i Salvador Seguí havia voltat per casa seua quan ell era xicotet.

Llegir més »

Entrevista a Txema Bofill, en memòria de la seva recent mort. Que la terra li sigui lleu

Hem de lamentar la pèrdua de l’amic i company Txema Bofill (1953, La Bisbal d´Empordà), mort en fatídic accident de cotxe aquest 7 de desembre. El Txema, activista social incansable, llibertari, investigador de l’anarquisme i col·laborador de la revista Catalunya, dins la qual realitzava la majoria de les entrevistes a les pàgines centrals. Transmetem el condol a amics i familiars per la seva pèrdua.

Us deixem amb entrevista feta el 2010 a la revista El Pèsol Negre, que fa de fil conductor amb la seva enriquidora biografia personal i que ens va deixar pòsit a les pàgines de la Revista Catalunya.

Llegir més »

Algunes notes sobre federalisme, anarcosindicalisme i alliberament nacional

Vaig rebre una trucada per a demanar-me si podia escriure alguna cosa per a un monogràfic sobre la qüestió nacional que estava preparant la gent de la revista tarragonina Espineta amb cargolins. En concret, se’m va dir que podria estar bé que fes una aportació al tema des d’un punt de vista sindical. No crec que el que pugui dir jo al respecte hagi de ser gaire original ni resultar de gaire interès, però suposo que qui m’ho demanava devia pensar que allò que sortís del teclat d’algú que és, alhora, llibertari, independentista, i militant d’una organització anarcosindicalista, podria complementar altres visions que es donessin en el mateix número de la revista des d’altres perspectives. És sobrer dir que el tema és relativament complex i, en realitat, alhora, relativament senzill. Tanmateix, en ple mes d’agost, i a un mes vista d’unes eleccions en les quals les forces polítiques hegemòniques a casa nostra, i els seus intel·lectuals orgànics, defensen que es decidirà ni més ni menys que sobre la independència política del territori que l’ordenament jurídic avui vigent a l’Estat espanyol reconeix amb la denominació de “Catalunya” (és a dir, les quatre demarcacions o “províncies” sudprincipatines), no em resulta fàcil concretar les idees al respecte. Intentaré, per això, anar a pams, tot i que probablement em dispersaré.

En realitat, dins del món llibertari no hi ha, ni hi ha hagut històricament, una visió única sobre el fet o els fets nacionals, i la diversitat d’opinions és aquí tan àmplia com ho pot ser en altres corrents del pensament socialista revolucionari, especialment dins del marxisme. Dins l’anarquisme també ha estat (i és) freqüent la identificació del “nacionalisme” (en referència al micronacionalisme de les nacions dominades) com una construcció ideològica burgesa orientada a distreure o a dividir les classes explotades, tot afeblint la lluita d’aquestes contra la dominació capitalista. Òbviament, el problema no és pas que el “nacionalisme” no pugui ser això, o no pugui tenir –o no hagi tingut en moments determinats– aquesta funció. La qüestió és si només és això, si es pot admetre que la revindicació dels drets nacionals és patrimoni exclusiu d’una sola classe (l’opressora) i ha sorgit exclusivament com a arma per a garantir-se l’hegemonia respecte les altres classes (oprimides). A més, habitualment, aquesta visió ha anat acompanyada d’una acceptació acrítica del marc polític i administratiu dels Estats històricament constituïts, i de la ideologia associada als mateixos (el nacionalisme d’Estat, és a dir, el macronacionalisme de les nacions dominants, amb l’uniformisme lingüístic consubstancial al mateix, prou notori en el cas espanyol i francès), un fet que s’adiu ben poc, paradoxalment, amb un corrent de pensament i d’acció que té com a objectiu l’abolició dels Estats i de tota forma instituïda d’autoritat política. I vet aquí la concepció d’Espanya com el marc de referència “nacional” (i la pròpia concepció de sí mateixa com a organització “Nacional”) de la CNT fundada a Barcelona l’any 1910, per exemple. Val a dir, però, que aquest marc de referència ha conviscut també (sovint de forma no excloent i, per tant, necessàriament incoherent) amb un “iberisme” de caràcter federalista, entroncat amb el republicanisme federal decimonònic i amb la lectura pimargalliana del pensament proudhonià.

Llegir més »

La força del sindicalisme de barri

Precarietat: Què us he d’explicar

No m’estiraré gaire en explicar que d’ençà dels darrers anys i de la re-nombrada crisi del capital la precarietat laboral és un fet a l’alça a les nostres terres. La gran majoria del jovent està creixent sense saber què és un contracte fixe, la temporalitat a augmentat de forma indignant, i el panorama laboral és força desencoratjador.

Suposo que els lectors del Catalunya, deveu estar ben informats sobre les vergonyoses xifres i percentatges sobre la precarietat i el món del treball. Parlo de contractes temporals i precaris, però també parlo de falsos autònoms, de treballadors amb contracte de becari o de treballadors en negre. Parlo dels sectors de l’hosteleria i els serveis, a l’alça en l’economia vigent, ja que gran part de la indústria productiva ha marxat a d’altres indrets on la mà d’obra és més barata i poden destruir el medi ambient sense que ningú els digui res.

Llegir més »

Surt l’Agenda Llibertària 2016

Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2016-2017, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Enguany l’agenda recull de les millors entrevistes que s’ha publicat al Pèsol Negre (diari que publiquem els col·lectius anarquistes de les comarques del Bages i el Berguedà), sobre temàtiques diverses: feminisme, insurreccionalisme, antidesenvolupament, etc.

Llegir més »

Traspassant una línia vermella: terrorisme i moviments socials

El cos dels Mossos d’Esquadra, que acaba de complir deu anys d’implantació a Barcelona, ha sobrepassat de nou una línia vermella que mai hauria d’haver creuat. És profundament preocupant i aberrant aplicar la legislació excepcional en matèria de terrorisme per criminalitzar l’organització del moviment llibertari, és a dir, a una part dels moviments socials més crítics amb l’actual statusquo.

Llegir més »

Pandora no és casualitat

Pandora va ser la primera dona. La va fer construir Zeus per castigar Prometeu, qui havia gosat ajudar els homes. I va portar tots els mals al món.

Més de 2500 anys més tard de la creació d’aquesta història, Pandora torna. Aquest cop de la mà dels Mossos d’Esquadra i del govern de la Generalitat de Catalunya. Amb la nova Pandora es reconstrueix el fantasma de l’enemic intern. De l’anarquista que posa bombes. Que ho destrossa tot. I que si ara no mata nens i dones innocents no és perquè no vulgui, sinó perquè les forces de la seguretat actuen amb celeritat i professionalitat. Així ens ho evidencien els desplegaments, de matinada, de grans contingents de mossos armats en diversos puntsdel Principat.

Llegir més »

Pandora, la dels vents, i nosaltres, de part dels bons

Podríem dir que les anarquistes, sempre, al llarg de la història i de tota la terra, han demostrat àmpliament la seva intel·ligència i la seva astúcia. Sempre han anat un pas -o diversos quilòmetres- més enllà del que el poder volia o feia per a la majoria, i sempre han donat mostres de gran atreviment simbòlic i real.

I ara, sense cap mena de dubte, estem assistint a una nova forma de posar-se al capdavant de la societat. Sinó, com s’entén que els que han creat un “grup terrorista criminal” no hagin fet cap atemptat? Com s’entén que no només fessin pública la seva constitució com a “grup terrorista criminal” sinó que a més donessin un correu de contacte per si algú es volia afegir a “fer el mal”. Sense cap mena de dubte, estan desconcertant els antiterroristes practicant un terrorisme inexistent i aquesta ésuna nova forma de crear tendència.

Llegir més »

El moviment llibertari i altres moviments socials es mobilitzen en suport dels anarquistes detinguts en el marc del Cas Pandora

Procés Embat, l’Ateneu Llibertari de Sants, el Grup de Suport a Joaquim i l’Assemblea de Barri de Sants participen en una roda de premsa en resposta a l’operació Pandora

“Si terrorisme és donar suport als que pateixen problemes d’habitatge, som terrorisme”

Jesús Rodríguez – Directa – 29/10/2015

Avui, anarquistes i llibertàries han pres la paraula. Després de l’allau informativa d’ahir, que bevia de fonts dels Mossos d’Esquadra, avui, quatre dels col·lectius on militen algunes de les nou persones detingudes en el marc de la nova fase de l’operació Pandora han parlat en una roda de premsa. L’acte s’ha celebrat aquest dijous al matí a la plaça Bonet i Muixí de Sants, davant les escales de la parròquia de Santa Maria de Sants. Una representant de l’Ateneu Llibertari de Sants ha confrontat la paraula terrorisme amb l’activitat diària d’aquesta entitat del carrer Maria Victòria que ahir va ser escorcollada i d’on els Mossos es van endur banderes, llibres, cartells, revistes i esprais de pintura.

“Si terrorisme vol dir ser un espai obert a tot el barri on setmanalment organitzem activitats i tallers de llengua de signes o jocs de rol, som terrorisme. Si terrorisme és oferir un espai per a diferents col·lectius on ens puguem organitzar, som terrorisme. Si terrorisme és donar suport als que pateixen problemes d’habitatge, som terrorisme. Si terrorisme és oferir una biblioteca i fer cinefòrums, som terrorisme. I si terrorisme és crear espais feministes que pretenen l’alliberament del domini patriarcal, efectivament, també som terrorisme”, ha emfatitzat davant dels micròfons d’una desena de mitjans de comunicació, molts menys dels que hi havia ahir durant els escorcolls. Darrere de les conferenciants, dempeus, una trentena de persones representatives dels moviments socials de Barcelona han mostrat la seva solidaritat amb les afectades. També ha parlat una portaveu de l’Assemblea de Barri de Sants.

Llegir més »

Llibertat anarquistes detingudes. Comunicat SP de la Federació Comarcal de la CGT al Baix Llobregat

Des de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT, una vegada més, mostrem la nostra solidaritat amb les companyes detingudes en un altre muntatge de l’Audiència nazional en col·laboració amb les forces de repressió de Catalunya.

Així mateix mostrem el nostre rebuig i fàstic cap a aquests violents uniformats que han robat banderes, esprais de pintura, llibres i material informàtic de la forma més bèstia possible,destrossant portes i locals llibertaris, tancant els carrers amb les seves furgonetes pagades pel poble i reprimint a tot aquell qui s’interessava per tal feixistoide acció.

Llegir més »

Organització versus grup d’afinitat: el procés d’hiperautonomització i les febleses estructurals d’un col·lectiu anarquista

Presentació

Prenent com a marc d’experiència el complex panorama del moviment llibertari hel·lè, l’autor (Antonis Drakonakis) realitza una anàlisi del funcionament dels grups d’afinitat anarquistes que, d’una manera més o menys generalitzada, funcionen com a base del moviment llibertari a Grècia. En el text es repassen les limitacions pràctiques d’aquest model organitzatiu, centrant-se especialment en el procés d’hiperautonomització derivat del progressiu aïllament de molts grups d’afinitat que operen en aquell país. Finalment, l’autor planteja la necessitat de millorar la coordinació i integració dels fronts de lluita a través de la gradual consolidació d’una organització llibertària que contribueixi, d’una banda, a la federació de grups àcrates i, per un altre, a superar les febleses organitzatives del moviment anarquista hel·lè.

Llegir més »

La nova política entra a la peixera

Van decidir assaltar les institucions perquè estàvem davant una oportunitat històrica. Van decidir engegar una nova política, i, de cop, es van trobar dins d’una peixera. Però la peixera no era l’aquari que alguns dentistes posen en la seva consulta per transmetre calma i assossec. En la peixera, ni tan sols es respectaven les regles que els mateixos taurons havien imposat. Bertold Brecht ja ens havia avisat: “Si els taurons fossin homes… els teatres del fons del mar mostrarien a heroics peixets entrant entusiasmats en les gargamelles dels taurons”. Primer va ser el cas Monedero, li va seguir el cas Zapata… A Barcelona, l’assetjament i enderrocament començarà quan a la Generalitat li interessi.

Llegir més »