CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Cooperativisme

Cooperativisme

Programa de la Trobada Europea de l’Economia dels Treballadors

La Trobada Europea de l’Economia dels Treballadors ha de servir per enfortir i donar a conèixer les feines que s’estan fent a Europa, així com donar suport a aquelles accions que es viuen al continent llatinoamericà. A més, tant a Europa com a Llatinoamèrica, l’escalada del feixisme i les polítiques neoliberals fan cada cop més difícil que els treballadors i les treballadores puguin lluitar pels seus drets i autogestionar els seus llocsde treball.

Llegir més »

Curs ‘L’economia social i solidària: experiències cooperatives que eduquen’ entre el 7 de febrer i el 21 de març a Lleida

Des de la Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT Lleida presentem el curs: “L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA: EXPERIÈNCIES COOPERATIVES QUE EDUQUEN”. Un curs de 30 hores reconegudes pel Departament d’Ensenyament que CONSTARÀ DE 7 SESSIONS ON S’INTRODUIRAN CONCEPTES TEÒRICS I EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES I REALS D’ECONOMIA COL·LABORATIVA que s’estan duent a terme en les Terres de Ponent i la resta de Catalunya.

Curs ORIENTAT A TOT EL PROFESSORAT, especialment al de secundària, i també cap a totes aquelles persones que tenen interès en com funciona l’economia i quines alternatives tenim. UN CURS PER CONTRARESTAR EL DISCURS OFICIAL DE L’EDUCACIÓ FINANCERA CAPITALISTA (EFEC) que s’està introduint als centres educatius.

Llegir més »

Entrevista a Hernan Córdoba, coordinador del projecte ‘La Borda’

– Ens podries fer cinc cèntims del que consisteix aquest projecte?

La Borda (http://www.laborda.coop/) és un projecte que sorgeix dins del procés participatiu que el veïnat de Can Batlló, agrupat a la Plataforma Can Batlló és pel Barri, dugué a terme entre el 2011 i el 2013 per explorar quines eren les necessitats a resoldre d’aquest veïnat i quins projectes de base ciutadana podien venir a satisfer-les. Una d’elles, evidentment, fou la de l’habitatge. Moltes persones estàvem sent expulsades dels nostres barris, fos a cop de desnonament o de lloguers impossibles. Això ens obligà a pensar en fórmules per les quals accedir a l’habitatge, però que eradiquessin des d’un bon principi les vies tradicionals, el lloguer o la compra.

Llegir més »

De la via institucional a la revolució integral

El context polític actual a escala internacional, ens està permetent constatar amb una claredat meridiana, els ferris límits del tan pretès canvi social liderat per la via institucional.

D’una banda, les experiències polítiques de noves esquerres a Amèrica llatina, han demostrat tenir un escàs impacte en les vida política real en diversos països on han tingut possibilitat de governar i sobretot una gran dificultat per a sostenir processos a llarg termini, donada la seva dependència de els processos electorals on els lobbies i mitjans corporatius privats tenen conegudes estratègies que inclouen de tot menys fair play per tombar governs, mirem sense anar més lluny el que ha passat al Brasil fa unes poques setmanes.

Llegir més »

Jornades Llibertàries de CGT Osona el 3, 4 i 5 de juny

JORNADES LLIBERTÀRIES OSONA 2016

Més enllà dels estats, del capital i dels parlaments, més enllà de les jerarquies i la dominació… hi han possibilitats socials poc explorades i poc conegudes, posades en pràctica ahir i avui, per persones que han experimentat i experimenten amb les vivències comuns, espais autogestionatsde vida.

Llegir més »

Jornades a Sants del 8 al 30 d’abril: Quin barri volem? De les resistències a la construcció col·lectiva

Del 8 al 30 d’Abril es realitzaran les jornades organitzades per l’Assemblea de Barri de Sants (Barcelona) “Quin barri volem? De les resistències a la construcció col·lectiva”. Aquesta ha estat organitzada per la comissió permanent de l’ABS amb la col·laboració d’altres col·lectius.

Objectius de les jornades

Sants és un barri d’un ric teixit associatiu, polític i cultural. L’ABS és el reflex de l’ampli espectre de col·lectius, que aposta per construir alternatives reals alhora que combat les injustícies del sistema que patim.

Llegir més »

Demanda perquè es treguin noms de sants, militars i capellans, i es substitueixin per noms de veïns i militants obrers als carrers de Berga

El passat dilluns el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va presentar una instància a l’Ajuntament de Berga sol·licitant el canvi de nom d’alguns carrers de Berga.

L’entitat demana que es treguin alguns noms de sants, militars i capellans dels carrers de la ciutat i siguin canviats per altres que proposen. Les seves propostes es divideixen en tres blocs: Un carrer per Josep Maria Isanta, del qual precisament aquests dies l’entitat berguedana presenta un llibre titulat Isanta, 10 anys després. En segon lloc un llistat de militants obrers, veins de la ciutat, del passat segle i finalment un tercer bloc de noms antics, anteriors als 1870 i que molts encara es fan servir popularment.

Aquesta instància és el primer pas del que apunta serà una campanya reivindicativa.

Aquesta petició i aquesta campanya no és nova, l’entitat ja l’havia dut a terme al 2005, 2006 i 2007, amb sol·licituds formals i accions reivindicatives. Recordem per exemple el canvi de noms de carrers de setembre de 2006 en relació també a l’

Llegir més »

Fira d’Economia Solidària de Catalunya, 23, 24 i 25 d’octubre a Barcelona #FESC2015

La quarta edició de la FESC tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 d’octubre de 2015 al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc.

És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Llegir més »

Fira d’Economia Feminista el 14 i 15 de novembre a Can Batlló, Barcelona

La Fira d’Economia Feminista 2014 vol ser un espai de trobada on posar en comú, debatre i crear unes relacions econòmiques feministes. Pensem l’economia en un sentit ampli, com totes aquelles relacions que establim entre nosaltres i amb el medi per assolir unes vides dignes. Formes de producció, distribució i consum que parteixen de les nostres necessitats i desitjos; relacions de treball que defugen de la desigualtat i les relacions de poder, que es basen en la reciprocitat, la solidaritat i el suportindignadas1

La fira es celebrarà els dies 14 i 15 de novembre a l’espai veïnal autogestionat de Can Batlló, al carrer Onze de Juny (plaça Pelleria, al carrer Constitució cantonada Mossèn Amadeu Oller), al barri de Sants de Barcelona. En el marc de la fira hi haurà xerrades, tallers, debats, presentació d’experiències i tenderolada de col·lectius, tot adreçat a repensar i transformar les nostres relacions econòmimques des dels feminismes.

Llegir més »

Barcelona acull els dies 24, 25 i 26 d’octubre la tercera edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC)

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya promou les pràctiques econòmiques orientades a les necessitats humanes i dóna a conèixer una manera diferent de fer economia.

Es tracta d’un aparador dels productes i serveis basats en l’economia social i solidària, que acull totes les pràctiques econòmiques orientades a les necessitats humanes, gestionades de forma participativa, democràtica i responsable socialment i ecològica.

Llegir més »

La tercera edat d’or de l’autogestió

Les empreses que es converteixen en cooperatives per a evitar la fallida són una mostra del que l’advocat José Luis Carretero anomena la “tercera edat daurada de l’autogestió”.

La primera, com no podia ser d’altra forma, es va produir durant la Guerra Civil, assenyala aquest integrant de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). Després de l’inici del conflicte, en les zones republicanes, les organitzacions obreres van prendre centenars d’establiments productius, especialment els que pertanyien a empresaris de­safectes a la República. “Les col·lectivitzacions van abastar a milions de persones i van posar en mans dels camperols i treballadors bona part dels mitjansde producció”, explica Carretero.

Llegir més »

Treball sense amo a Europa. Quatre experiències europees d’autogestió

De França a Grècia, quatre experiències de recuperació de fàbriques a Europa mostren que es pot treballar sense patrons.

– Marsella
Fralib: l’elefant victoriós

Hi ha un elefant a França que s’ha transformat recentment en un símbol de lluita. És l’elefant que apareix en el logotip d’un te molt conegut a la regió, produït des de fa 120 anys en una fàbrica, de nom Fralib, situada a l’àrea metropolitana de Marsella, a 20 quilòmetres de la ciutat. La multinacional Unilever, propietària de la marca The Elephant i també del te Lipton, va decidir al setembre de 2010 tancar la fàbrica i traslladar la producció a Polònia, a la recerca de mà d’obra mésbarata.

Llegir més »

Campanya de micromecenatge per fer possible #refemcanvies

Ajuda a difondre el projecte de micromecenatge afegint el codi següent a la teva web o espai internet:

Banner Horitzontal:

No iframes supported

Banner Vertical:

No iframes supported

Enllaç al Micromecenatge:

http://www.verkami.com/projects/9257-can-vies-viu-br-refemcanvies-br-estenem-l-autogestio/contribute/select/58856#reward_58856

Descripció del projecte

El procés de #ReconstruïmCanVies es va posar en marxa el 31 de maig quan més d’un miler de persones col·laboraren en les tasques de desenrunament de la capella enderrocada. Aquell dia, l’impuls col·lectiu va fer somiar a tothom en la possibilitat de recuperar el que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sants-Montjuïc, a través de l’empresa de transports TMB, ens havien volgut arrabassar. Vam recuperar les places, vam perdre la por i ens vam empoderar per quedar-nos-hi: per reconstruir en pau el que ells van destruir amb violència.

Llegir més »

Vídeo de la xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró

Xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró.

Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »

Vídeo de xerrada Cooperativisme i Autogestió – Jornades Xè Congrés CGT Catalunya

Mataró- Dissabte 29 Març: Xerrada -Cooperativisme i Autogestió,

Sr. Jornet, Fundació de Cooperatives de Mataró:
Ferran Aguiló, cooperativista i dinamitzador de cooperatives:
Ramón Pascual, coordinador del COOP 57:
Xavi Palos, dinamitzador de la XES
Quim Garreta , Secretari Organització CGT Catalunya

Vídeo complet del debat de cooperativisme i autogestió:

Actes previs Congrés a Mataró:
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/13533878433/

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »
Cartell X Congrés de la CGT de Catalunya
agenda_destacat

Calendari d’Actes previs al Xè Congrés de la CGT de Catalunya

Roda de premsa de presentació del X Congrés de la CGT de Catalunya

Comptarà amb la presència de:

– Àngel Bosqued (secretari General CGT Catalunya)

– Quim Garreta (secretari d´Organització CGT Catalunya)

– Moisès Rial (secretari de Comunicació Catalunya)

– Ermengol Gassiot (Secretari d´Acció Social)

El dimarts 25 de març a les 11 hores al local de la CGT Mataró (carrer Unió 38 baixos de Mataró).

Jornades prèvies al X Congrés de la CGT de Catalunya: Organitzem la cooperació

Tots els actes a les 18:30 horesal Cafè de Mar de Mataró.

Llegir més »

A Barcelona, res no és casualitat

A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (us en recordeu, d’en Jordi Hereu?) entomava la campanya per les eleccions municipals amb un original i premonitori lema: “A Barcelona, res no és casualitat”. En un dels seus espots electorals, una veu en off declamava: “Que aquesta sigui la ciutat europea que més s’ha transformat en els últims vint anys, no és casualitat”. Al vídeo, apareixien palmeres i mercats, ciutadans riallers i patinadores, referències ambigües a l’habitatge i a l’educació, així com algun brindis al sol (“ser la ciutat més preparada per sortir de la crisi”) just quan s’enfocava un vaixell mercant del Port. La veu en off, clarivident, reblava: “Que siguem un referent turístic a tot el món, no és casualitat”. Efectivament. A Barcelona, res no és casualitat.

Llegir més »

Genealogia de les ciutats cooperatives

Per a garantir el dret a la ciutat, calen alternatives al model especulatiu, precaritzador i exogen de la indústria turística barcelonina. Impulsar una economia autocentrada en allò local, protagonitzada per usuàries, treballadores i comunitats veïnals.

Només superada per Londres i París, Barcelona ja ha esdevingut la tercera ciutat europea més atractiva per la inversió hotelera. Amb la venda de l’hotel W –popularment conegut com l’hotel Vela, el destructor de la costa barcelonina– a un fons qatarià per 200 milions d’euros, la inversió a la ciutat ha crescut un 71%. Es parla de boom turístic –n’hauríem de dir bombolla?– i els inversors recorren la ciutat, frenèticament, cercant edificis per a convertir en hotels, entre ells –metàfora incisiva de país– l’antiga Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Els analistes destaquen que els fons d’inversió internacionals “tenen por” de quedar fora del mercat barceloní si pugen els preus. Les pors dels fons d’inversió, tant diferents a les nostres, són no sadollar la seva voracitat.

Llegir més »

El cooperativisme obrer de consum a Barcelona

Entre mitjan segle XIX i 1939, el cooperativisme arrelà en els barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Partint de la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre i organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores seguint els principis de la democràcia econòmica.

Inicialment, destacaren les cooperatives obreres de consum, associacions de consumidors que, suprimint els intermediaris burgesos, compraven a l’engròs productes bàsics per aconseguir millors condicions de qualitat i preu, i que després els distribuïen entre les famílies associades. Amb els excedents de la compra mancomunada, desenvolupaven prestacions socials, culturals i educatives: escoles; fons de previsió per malaltia, vellesa o mort; caixes de resistència per a vagues; i mútues de salut. A partir de la fórmula autogestionària, les cooperatives milloraren la vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistesper la pràctica de la cooperació.

Llegir més »

2a Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya: 26 i 27 d’octubre de 2013 a Barcelona

La 2a Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya es celebrarà els propers 26 i 27 d’octubre al barri de Sant Andreu de Barcelona, al recinte de Fabra i Coats (com arribar-hi), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

La Fira d’Economia Social i Solidària pretén ser un espai de trobada entre totes les persones i entitats que volem construir una altra economia basada en la solidaritat, la democràcia, l’equitat i que és respectuosa amb les persones, el medi ambient i el territori. La Fira s’organitza en diferents eixos temàtics que volen demostrar que la major part de les necessitats de la vida es poden resoldre sense sortir de l’economia solidària.

Llegir més »
Cartell campanya La Flor de Maig
Barcelonès

Campanya per exigir que l’Ateneu Flor de Maig, al Poble Nou, no sigui desallotjat

El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA

La Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic a Barcelona. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.

Llegir més »

Pot o ha de fer el sindicalisme una ruptura amb la lògica del progrés?

“El sindicalisme no qüestiona el model, participa de la lògica productivista i desarrollista com condició del benefici, el qual al seu torn determina la condició de l’ocupació i sustenta un discurs “lògic racional”: un model de desenvolupament sostenible”

El sindicalisme, com part i actor en la construcció de les relacions socials -no només en les de producció i reproducció- assumeix el pensament racionalista i assumeix la lògica del progrés, és a dir, aquesta lògica del desenvolupament sense fi, basat en la utopia de que “el futur sempre serà necessàriament millor”.

L’increment del benefici empresarial o la taxa de benefici del capital en cada període històric d’acumulació, s’ha convertit en la condició del creixement econòmic, doncs avui existeix consens social molt ampli (empresaris, agents socials, institucions polítiques) sobre que s’ha d’invertir en polítiques que afavoreixin la competitivitat.

La competitivitat en una economia tan globalitzada i absolutament financiaritzada, ho “sosté tot”: deslocalitzacions de capitals, regulacions d’ocupació, treball cada vegada més indecent per a milions i milions de persones, exèrcit de mà d’obra en reserva i no utilitzada cada vegada més nombrós, saqueig a través de l’apropiació (patents) dels recursos essencials per a la vida, terra, llavors, energia, absències de drets humans en totes les seves relacions.

El problema és d’origen, doncs els conflictes es generen i es gestionen dintre dels límits del primigeni objectiu del capital, que no és altre que perpetuar-se, així hagi de mutar “cent vegades”, com de fet ho ha fet al llarg de la seva història.

El triomf del mercat i de la lògica econòmica liberalitzadora condueix a la racionalitat, i en conseqüència la “utopia del progrés”, es materialitza. És com un somni, que igual que el “paradís cristià” al final d’una vida d’acord amb els designis de “déu”, apareixerà en cada persona.

El petit problema de seguir aquesta “litúrgia de la racionalitat” és que ens ha conduït al “salvi’s

Llegir més »

La Xarxa d’Economia Social impulsa una campanya per desenganxar-se de l’euro i impulsar una moneda pròpia

ALBA GÓMEZ / @ALBA_GIG | Setmanari Directa

Avui es dóna la cruel paradoxa que cadascú de nosaltres (persones i col·lectius) seguim tenint la capacitat d’oferir productes o serveis útils als altres, però com que ens han tret l’instrument que ens permetia intercanviar-los, l’euro, ens convertim en persones sense recursos i aturades. Conscient que, davant d’aquesta situació, la ciutadania ens hem de reapropiar de la moneda, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, que aplega un centenar d’empreses i entitats de l’economia solidària (cooperatives, associacions i fundacions del camp social, etc.), ha decidit impulsar una campanya de microfinançament per consolidar la moneda social ecosol.

Llegir més »