CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Cooperativisme

Antirepressió

AureaSocial, un espai autogestionat a Barcelona

AureaSocial (http://www.aureasocial.org) és un espai de 1400 m2 obert i autogestionat on es desenvolupen diferents activitats i projectes relacionats amb la salut, l’educació i en general, amb l’autogestió de les nostres vides, un projecte de col·lectivització que es va presentar públicament el 20 de setembre de 2012. La campanya, amb el nom Fem-lo Comú, té com a objectiu la compra col·lectiva de l’immoble situat al carrer Sardenya 263 de Barcelona, per evitar que se’l quedi el banc i garantir el desenvolupament del projecte de caire social i assembleari, un espai obert a la revolució integral, en el marc de la Cooperativa Integral Catalana, iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l’autogestió, l’autoorganització i el treball en xarxa.

Cal tornar al «nosaltres», al fet comunal. Vivim un moment en què es destrueix l’ésser humà, perquè els projectes del poder s’aboquen a això, precisament. Ens imposen l’individualisme. Per això hem de crear el nostre cos social, no jerarquitzat, cal cercar camins per a la transformació integral amb l’impuls cap a allò col·lectiu. Desde l’afecte cal recuperar el fet comunal.

Llegir més »
Antiglobalització

Crida: Enfront de la Banca: RE-MOU ELS TEUS DINERS

La primera acció consisteix a cancel·lar els nostres comptes d’estalvi, fons d’inversió i/o fons de pensions, vendre les nostres accions.

La segona acció suposa traslladar-los i obrir nous dipòsitsa la banca ètica i cooperativa (Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit).

Llegir més »
enrichahstagSi.jpg
Antiglobalització

Entrevista a l’activista Enric Duran: «Volem que els grups humans siguin lliures per autoorganitzar-se i decidir com volen viure»

Amagat després de no presentar-se al judici per obtenir gairebé mig milió d’euros de la banca i no retornar els diners, advoca per la desobediència civil per transformar el sistema. Participa a la Cooperativa Integral Catalana, que segons ell està demostrant que és possible viure al marge del capitalisme.

Llegir més »
Antirepressió

Nova amenaça de desallotjament de Can Piella a partir del 20-F

REDACCIÓ DIRECTA | 12/02/2013

El projecte autogestionat de Can Piella (http://www.canpiella.cat/) torna a estar amenaçat de desallotjament. El jutjat d’instrucció 3 de Cerdanyola del Vallès va rebre la setmana passada des de l’Audiència de Barcelona la revocació del recurs presentat per l’assemblea del centre social. Aquest dimarts al matí una dotació dels mossos d’esquadra va notificar els cinc dies de termini per abandonar la finca. En tractar-se de dies hàbils la data límit seria el proper 20 de febrer, malgrat que en un principi s’havia assenyalat el 15 de febrer com a dia de l’ultimàtum judicial.

Llegir més »
Blog-Banner.jpg
Cooperativisme

Fàbrica ocupada a Grècia comença la producció sota control obrer. Ocupar, resistir, produir!

“Veiem això com l’únic futur per a les lluites obreres.”
Makis Anagnostou, portaveu del sindicat de treballadors de Vio.Me.

El Dimarts, 12 de febrer 2013 és el primer dia oficial de producció sota control obrer a la fàbrica de Viomichaniki Metalleutiki (Vio.Me.) a Tessalònica, Grècia. Això significa producció sense caps i sense jerarquia, organitzada a través de les assemblees dels treballadors amb procediments de democràcia directa. L’assemblea dels treballadors ha declarat la fi de la distribució desigual dels recursos, i ha decidit col·lectivament establir una remuneració equitativa i justa. La fàbrica produïx materials de construcció, i els treballadors han declarat la seva intenció de canviar progressivament la producció cap a productes inofensius per al medi ambient.

“Mentre l’atur puja al 30%, els ingressos dels treballadors arriben a zero, farts de paraules, promeses i més impostos, sense rebre sous des de maig de 2011 i actualment en retenció del seu treball, amb la fàbrica abandonada pels amos, els treballadors de Vio.Me per decisió de la seva assemblea general declaren la seva determinació de no caure en un estat perpetu d’atur, sinó lluitar per a prendre la fàbrica en les seves pròpies mans i operar-la per si mateixos. Ha arribat el moment per al control obrer de Vio.Me.! “(Declaració de la Iniciativa Oberta de Solidaritat, escrita juntament amb els treballadors de Vio.me – declaració completa a http://www.viome.org/)

Els treballadors de Vio.Me van deixar de ser pagats al maig de 2011, i, posteriorment, els propietaris i administradors van abandonar la fàbrica. Després d’una sèrie d’assemblees els treballadors van decidir que junts tornarien a posar la fàbrica en funcionament. Des de llavors, han ocupat i defensat la fàbrica i la maquinària necessària per a la producció. Han disseminat el seu missatge als altres treballadors i comunitats en tota Grècia, rebent un enorme suport. La solidaritat i el suport de tots aquests grups, comunitats i individus, ha contribuït de manera important a la supervivència dels treballadors i les seves famílies fins al moment.

Aquesta experiència d’ocupació i recuperació d’empreses de part dels treballadors no és nova. Des de 2001 hi ha al voltant de 300 empreses que operen democràticament sota control obrer a Argentina, des de centres de salut, periòdics i escoles, fins a fàbriques de metall, tallers d’impressió i un hotel. L’experiència ha demostrat que els treballadors junts no només poden operar el seu propi lloc de treball, sinó que poden fer-lo millor. L’exemple d’Argentina s’ha estès per tot el continent americà, i ara també per Europa i els EUA. A Chicago, els treballadors de New World Windows han començat la producció sota control obrer després d’anys de lluita contra els antics propietaris i caps. Ara a Grècia, els treballadors estan demostrant una vegada més que el camí a seguir – sortint de l’atur, superant la crisi – és el control obrer i l’autogestió per procedimentsde democràcia directa.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Banc dolent

Que ens prenen el pèl tot sovint no cal que ho digui jo ara i aquí que ja ho sabem de fa molt. Algunes vegades, però, la presa de pèl es produeix o intenten fer-la a ple sol, a plena llum del dia, sense ni respectar la regla no escrita aquesta de fer els crims més fastigosos d’amagat, a plena foscor, amagant-se i tota la pesca, i aleshores, com que ja sabem que quan parlen només solten mentides, ens produeixen una ràbia especial.

Llegir més »
Cooperativisme

Les monedes alternatives es multipliquen a Grècia per combatre la crisi

L’illa de Siros , amb la seva elegant capital de Ermoúpolis, ja té moneda pròpia, una alternativa a la divisa que ha fet tant de mal a l’economia grega en els últims anys. Es diu el sa -sigles en grec que signifiquen “moneda de canvi de Siros” – i val exactament una hora de treball.

Qualsevol treball, des ensenyament fins psicoteràpia, des fontaneria fins neteja. Una xarxa local d’habitants de l’illa intercanvien serveis-i algun producte- registrant les seves transaccions digitalment. “Demà he quedat en treballar tres hores a la parcel·la d’una veïna aïllant la mala herba”, va dir Nikolai Sachnikas, estudiant de Disseny de la Universitat de Agea a l’illa, que fa un projecte sobre les xarxes d’intercanvi. “Hauré 03:00 sans en el meu compte i ella tindrà un balanç negatiu de 3 euros”, va afegir.

Després de l’èxit de les monedes alternatives a les ciutats de Volos i Patras a la península Hel·lènica, on milers de persones ja poden intercanviar béns i serveis bàsics sense haver de recórrer al odiat euro , les xarxes ara es van estenent per tot el país, des d’Atenes fins a Creta, passant per illes com Siros i Naxos. Abans de la crisi només hi havia quatre xarxes d’intercanvi alternatiu a Grècia. Ara hi ha 46. En algunes, com a Volos, Patras i Naxos, s’ha creat una moneda física que pot usar-se en mercats per alleujar problemes bàsics mitjançant l’intercanvi de treball, menjar o serveis mèdics.

Aquestes xarxes es coneixen com sistemes locals d’intercanvi (LETS, per les seves sigles en anglès). Altres xarxes, com en el cas de Siros, han creat bancs de temps en què s’intercanvien serveis.

A Siros, una illa de 20.000 habitants, el turisme-principalment grec-ha caigut el 30% en l’últim any i s’ha retallat un 20% o un 30% el salari als empleats públics a la universitat i l’administració regional. I ara comencen els ajustos a la plantilla. És un panorama cada vegada més desolador. Però en la majoria dels casos, el sa no respon a necessitats primàries, sinó que permet mantenir alguna despesa extra per a la classe mitjana. “Jo estic fent classes de francès i rebut fruita i ous de producció local o melmelada, no és per sobreviure”, va dir Filia Mildaki, psicòloga que participa a la xarxa.

Cada ics temps es celebren mercats de productes gratuïts. El banc de temps a Siros “permet combatre l’aïllament de l’aturat o el pensionista, connectant a la gent”, diu Maria Roussou, administrativa de la universitat el salari es va retallar de 1.200 euros mensuals a 1.000 en l’últim ajust. Roussou viu al poble de Pagaments, a 20 quilòmetres de la capital on conrea la terra. “De vegades he inclòs hortalisses en el meu oferta del sistema del sa”, diu. Per milers de grecs, aquestes monedes alternatives són un mètode menys frustrant de protestar contra la injustícia econòmica. “He protestat constantment en els últims dos anys i, la veritat, estic farta”, diu Roussou, que va estudiar a Alemanya. “El sa és una resposta constructiva a la crisi”. “Les xarxes ajuden a suavitzar el cop de la crisi atenent a necessitats socials que ja no es cobreixen ni en el sector públic ni en el privat”, explica Giorgios Stathakis, diputat del partit d’esquerres Syriza, un dels impulsors de les xarxes d’intercanvi i les monedes alternatives des de la seva càtedra de Ciències Econòmiques a la Universitat de Creta.

Però són més que una mesura anticrisi provisional, afegeix. “Això va més enllà d’una resposta de supervivència, pot ser una manera de complementar l’Estat de benestar, en Syriza creiem que un 20% dels serveis socials poden proporcionar mitjançant les xarxes”. Syriza, el favorit per guanyar les pròximes eleccions a Grècia, ja prepara legislació per crear un marc jurídic per a les xarxes d’intercanvi i monedes paral · leles. En les 227 illes gregues habitades, l’economia de barata no és un invent nou. “Estem intentant intercanviar coses com feien els nostres avis”, diu la psicòloga Filia Mildaki. No serà fàcil recuperar el passat, adverteix Stathakis. “Fa 40 anys, el 30% de l’intercanvi de serveis en aquestes comunitats es feia sense diners; meva àvia era metge a Creta i mai li pagaven amb diners, sinó amb ous o formatge”, diu. “Després en els anys 60 tot va canviar; va arribar el turisme, les rendes de les famílies es van disparar i ara poc es recorda; estem començant des de zero”.

Però en les illes més remotes si existeix un enllaç entre passat i present, segons l’escriptor Roger Jinkinson, resident de la petita illa de Karpathos i autor del llibre Tales from a Greek island: la barata torna a exercir un paper crític en la comunitat. “Els joves veuen que no hi ha possibilitats de trobar feina ni aquí ni a l’estranger, de manera que treballen la terra, cacen cabres salvatges i pesquen. I l’excedent s’intercanvia”, va explicar. “Les carxofes es reparteixen entre els que no tenen terra.

Les figues i la fruita de la figuera de moro es reparteixen al cafeneion (cafeteria). Són vells costums, però recobren importància ara”. A Creta s’han establert quatre xarxes d’intercanvi. En Ierapetra, més de 300 persones utilitzen ara la nova moneda kaereti (significa “ajuda sense benefici” en el dialecte de Creta). Un kaereti val un euro però no és convertible. La xarxa del kaereti permet l’intercanvi de productes com peix, hortalisses locals, mobles de fusta, sabons, xocolata casolà i serveis com reparació elèctrica, fontaneria, jardineria, disseny gràfic, assessorament jurídic o comptabilitat.

Es comencen a incloure serveis de cuidar gent gran o malalta i fins i tot serveis mèdics. Mentrestant, a Siros, hi ha plans per ajuntar el sa amb les monedes en altres illes, com Naxos i Tinos. Si passa, “el resultat seria el kano, la moneda en sèrie”, va dir Roussau. Molts alberguen dubtes. “Per a què serviria una moneda única per les tres illes?”, Es pregunta Sachnikas. I és que a Grècia-sacrificada a l’altar de la unió monetària europea-, l’àmbit local ja és l’únic espai on un se sent mitjanament segur.

Llegir més »
Cooperativisme

Triomfa la fàbrica okupada Zanon, exemple de lluita obrera a l’Argentina

Els obrers de Fasinpat van qualificar la jornada del 9 de novembre de “dia històric” i es van fotografiar sostenint a les seves mans el full del decret Nº 2977. “Avui rebem la signatura del decret. Zanon ja és del poble. Zanon és dels obrers. Perquè val la pena lluitar. Aquest és el triomf de tota la comunitat, de les nostres Mares Inés i Lolin. Organitzacions de drets humans, organitzacions i partits d’esquerra, sindicats, veïns, mitjans alternatius, valorem i agraïm tot el suport que ens donen. Obreres i obrers de Zanon. Sindicat Ceramista de Neuquén “, diu el text que acompanya la foto que van pujar al lloc gremial.

Llegir més »
Cooperativisme

Publicació informativa sobre la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que tindrà lloc el 27 i 28 d’octubre a Barcelona

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) es celebrarà els propers 27 i 28 d’octubre a Barcelona, a la Fabra i Coats de Sant Andreu, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària.

La FESC vol difondre l’economia solidària de Catalunya mostrant durant dos dies un nombre significatiu i representatiu de cooperatives, empreses i entitats del sector, així com els seus principals reptes. L’esperit de la Fira, doncs, és inclusiu, ja que pretén abastar la gran diversitat d’experiències existents.

Llegir més »
Cartell mani 13-O Can Piella
Cooperativisme

Manifestació el 13 d’octubre: Per a l’ús col·lectiu del territori i del patrimoni. No a l’especulació. Salvem Can Piella!

La Associació per la conservació de la Piella, conjuntament amb la ASAC (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya), la Plataforma de Afectats por la Hipoteca de La Llagosta, l’Observatori del Deute en la Globalització, Can Masdeu, la organització internacional Reclaim the Fields i el grup de Repoblació Catalunya convoquen, per al proper dissabte 13 d’octubre, dia d’acció Global, una manifestació camperola en defensa del ús col·lectiu del territori i del patrimoni i contra l’especulació, que sortirà a les 17:00 del poble de La Llagosta (Vallès Oriental).

Per què ara?

Llegir més »
cabecerafemlocomu.png
Cooperativisme

Es posa en marxa el fons per col·lectivitzar AureaSocial

El passat dijous 20 de setembre, amb la sala gran d’AureaSocial plena de gom a gom, al carrer de Sardenya de Barcelona, unes cent quaranta persones han pogut conèixer de primera mà, en veu de l’activista Enric Duran i del pensador Félix Rodrigo Mora, la campanya de col·lectivització d’AureaSocial.

La campanya, amb el nom Fem-lo Comú, té com a objectiu la compra col·lectiva de l’immoble per evitar que se’l quedi el banc i garantir el desenvolupament del projecte de caire social i assembleari, un espai obert a la revolució integral.

Llegir més »
Alliberament Nacional

Independència: més enllà d’un Estat propi

Ara que la independència sembla inevitable, o que –siguem realistes-, ara que el seu debat ha guanyat una centralitat rotunda en determinats sectors socials, polítics i mediàtics (seria interessant saber què pensa la Catalunya de les perifèries metropolitanes o la Catalunya migrant), des dels moviments populars -habitualment al·lèrgics a qualsevol idea d’Estat- hem de plantejar quines eines col·lectives disposem per a possibilitar una independència més enllà de l’Estat propi.

Llegir més »
Programa d'actes
agenda

Cicle Debats i Xerrades. Inici campanya Col·lectivització AureaSocial

Col·lectivització de l’immoble

Aquest proper dijous 20 de setembre donarem inici a la campanya de col·lectivització d’AureaSocial, una campanya que té com a objectiu la compra col·lectiva de l’immoble per evitar que se’l quedi el banc i garantir el desenvolupament del projecte de caire social i assembleari, un espai obert a la revolució integral, situat al carrer Sardenya 261-263, metro
Sagrada Familia, Barcelona.

AureaSocial és un projecte impulsat des de la Cooperativa Integral Catalana i la seva col·lectivització es coordinarà a través del Fons de Col·lectivització que ha creat CASX (Cooperativa d’Autofinanciació Social en Xarxa), una cooperativa financera que funciona sense interessos i s’organitza assambleàriament.

Llegir més »
Antiglobalització

Adéu, capitalisme. Entrevista a Jordi Garcia Jané

CARLES MASIÀ I MARTA SALINAS | 08/08/2012

Jordi Garcia Jané és cooperativista i participa activament en diversos col·lectius socials a Catalunya, com la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i l’Ateneu Popular Julia Romera, de Santa Coloma de Gramenet. A més, és escriptor i conferenciant habitual sobre temes d’economia solidària, democràcia participativa i alternatives socials en general. A part de nombrosos articles per a revistes com ‘Illacrua’, ‘Nexe’ o el setmanari ‘Directa’, és coautor de llibres com ‘¡Abajo los muros de los cuarteles!’ (1981), ‘Amb raó, insubmissió’ (1989), ‘La dimensió cooperativa’ (2001, 2006), ‘Economía solidaria y crisis capitalista’ (2010) i ‘Democracia económica’ (2011), aquests tres darrers publicats a Icaria editorial. També amb aquesta editorial, ara publica ‘Adéu capitalisme. 15M-2031’

– Què és el que t’impulsa a concebre un nou model de societat?

Llegir més »
Cartell Tinto de Verano 2012
agenda

Tinto de Verano 2012: del 21 al 24 de juliol al barri de Parke Alcosa (Alfafar)

Un altre tinto per favor! Ja està aquí de nou la trobada més refrescant de l’estiu. Aquest any provarem els brous de les terres llevantines, en el barri del Parke Alcosa del municipi d’Alfafar (València).

Com? Què encara no coneixes què és això del Tinto de Verano? Doncs no ho dubtis! Acosta’t!… Aquest és un espai autogestionat de coneixement mutu, relació, i reflexió per a l’acció social i col·lectiva entre gent inquieta que ens apeteix ajuntar-nos i compartir: “què estem fent” per a “fer juntes”; discutir, riure, divertir-nos, construir i deconstruir,… Somiant molts mons on la justícia social, la igualtat, la solidaritat, el respecte pel medi ambient i les persones, siguin utopies a arribar a.

I què farem? Com en edicions anteriors, pretenem que els matins es dediquin a la reflexió col·lectiva, aquest any entorn d’iniciatives econòmiques de supervivència. Posarem l’imaginari col·lectiu a treballar en la recerca de noves formes de vida que trenquin amb la dominació i exclusió del capitalisme i compartirem experiències viables d’economia social. Durant les tardes tindrem espai per a tallers, per a seguir donant-li al cervell amb diversos temes sociopolítics, però també per a treure la nostra creativitat, expressió, ganes de jugar… Què et sembla contes, teatre, massatges, etc.? En proposes algun? Anima’t!!! A més, un programa cultural per a algunes nits, amb música i altres actuacions.

I el Mosto de Verano També volem donar-li continuïtat a l’espai de les nenes i els nens, on la complicitat i l’autonomia de la gent petita ens ensenyi a aprendre de la seva saviesa, els seus somnis i desitjos, la seva capacitat d’acció i les seves energies. Hi haurà espai per a conte, música, riures i activitats lúdiques per a totes.

Feu-nos partícips de qualsevol aportació que s’us ocorri.

Aquest any el tema central seran les Iniciatives Econòmiques de Supervivència.

– OBJECTIUS:

Analitzar i comprendre el funcionament del sistema capitalista.
Acostar-se als col·lectius amb major precarietat i conèixer les seves problemàtiques.
Idear noves formes de vida i relacions econòmiques transformadores de la realitat i al servei de les persones.
Compartir experiències d’economia social i solidària.
Enfortir el suport mutu entre les persones i els col·lectius amb major precarietat.

– INSCRIPCIONS:

Per a organitzar l’allotjament, el menjar i les activitats necessitem saber el nombre de persones que hi assistiran amb antelació. (Termini d’inscripció fins al 20 de juliol)

Preu:

El preu inclou allotjament en alberg i pensió completa:

Adult/a 4 dies (pensió completa, des de l’esmorzar del dissabte fins al menjar del dimarts): — Amb llit: 60€. — Amb matalasset: 45€.

Adult/a cap de setmana (pensió completa, des del dinar del dissabte fins al menjar del diumenge): — Amb llit: 40€. — Amb matalasset: 30€.

Nen/a de 4 a 12 anys, 4 dies: 30€.

Nen/a de 4 a 12 anys, cap de setmana: 15€.

Nen/a de fins a 3 anys gratis.

En qualsevol cas, l’últim que volem que passi és que et quedis sense venir al Tinto per no poder cobrir les despeses de manutenció. Truca’ns o escriu-nos en aquest cas, i trobarem una solució.

Forma de pagament:

Mitjançant transferència al compte de Triodos Bank: 1491 0001 29 1008175620 a nom d’Alberto Aquilué indicant en el concepte TdV- Nom i Cognoms.

Una vegada fet l’ingrés, omple i envia el següent formulari: http://www.nodo50.org/tintodeverano/spip.php?article5

Per a qualsevol tipus de consulta podeu posar-vos en contacte amb aquestes persones: Manolo (656624528) i María (689026027).

– PROGRAMA

Divendres 20 de Juliol

Tarda. Acollida dels participants. Porta el teu propi sopar.

Dissabte 21 de Juliol

10:00 Presentació de la trobada

11:00-14:00: Formació: Noves relacions Medi Rural-Medi Urbà: Sobirania Alimentaria i molt més… Una eina política

16:30-19:30: Tallers autogestionats: *Xarxes de producció i comercialització locals. *Grups de consum. *En la defensa dels pobles petits, front al negocio de la compra de terres, l’aigua i el medi ambient.

Llegir més »