Material per a la Vaga General del 3 d’octubre de 2017:
– Teniu els cartells en pdf en els arxius adjunts.
– Una guia amb les nocions bàsiques i criteris tècnics pel desenvolupament d’una Vaga.
La data proposada per a la vaga general és el 3 d’octubre, i es confirmarà avui en una reunió amb altres sindicats i organitzacions socials.
La vaga general es convoca a tots els sectors productius.
La classe treballadora catalana viu una realitat insuportable construïda a base de llibertats i drets civils trepitjats, precarietat salvatge, repressió normalitzada a les empreses, al carrer, atacs a la llibertat d’expressió sindical o d’altra mena, en un estat autoritari que és on més han retrocedit els salarisde tot Europa.
Contra els acomiadaments, la prepotència empesarial i repressió sindical, cap pas enrere.
CGT Anoia convoca el dimarts 19 de setembre 10h concentració a la Ciutat Justícia BCN
El govern de l’Ajuntament d’Igualada capitanejat pel classista i aburgesat Marc Castells (PdCat) persegueix a sindicalistesde bandera vermella i negra.
COMUNICAT INICI DE CURS
L’inici de curs sempre és un bon moment per reflexionar sobre l’estat de l’educació i proposar objectius de millora. Davant les dades de fals triomfalisme de la nova consellera Clara Ponsatí, voldríem remarcar que la situació de l’educació va de mal en pitjor any rere any, i el seu desmantellament –igual que el de la Sanitat– és premeditat i té com a objectiu d’afavorir els negocis privats.
Els valors mensuals dels diferents paràmetres d’avaluació de vagues a l’estat espanyol (nombre de vaguistes, hores de vaga, vagues convocades) mostren el que ja és evident: som davant d’un canvi de cicle. Des del pic de conflictivitat assolit el 2013, on cada mes mostrava una tendència decreixent respecte el mateix mes de l’any anterior fins arribar a tocar terra el setembre de 2016, amb valors que podríem qualificar de residuals. La corba mostrava petits canvis en la seva continuïtat si coincidia un conflicte puntual en alguna empresa important (per exemple les vagues a Bus i Metro de Barcelona en certs mesos del primer semestre de 2016), però la caiguda en termes generalsera invariable.
CONCENTRACIÓ CONTRA LA REPRESSIÓ
El dimarts 19 de setembre a les 10.30h tindrà lloc el judici al company Carles, afiliat de la CGT, encausat per participar en un piquet informatiu a la vaga general del 14N de 2012 a Barcelona.
El 14 de novembre de 2012 Nou Barris es va mobilitzar, amb la resta de pobles d’Europa, en una jornada d’acció, vagues i solidaritat per dir NO a les polítiques d’austeritat i de retallades aplicades pels governs i dictades pels ‘mercats’, els especuladors i la banca. La consigna va ser molt clara, no paguem la factura d’una crisi de la que no som responsables.
Davant la convocatòria de vaga del mes de setembre durant tots els dilluns, dimarts i dimecres, per part del col·lectiu d’examinadors de la DGT, continuació de la vaga realitzada durant els passats mesos de juny i juliol, des de la Secció Sindicat estatal de CGT a la DGT, fem les següents consideracions:
– El motiu principal de la vaga és l’incompliment dels acords aconseguits per a desconvocar l’anterior vaga d’examinadorsdel 29 d’octubre de 2015.
ARRIBA L’ATAC MÉS GREU DELS ÚLTIMS ANYS ALS NOSTRES DRETS LABORALS
NI UN PAS ENRERE EN LA DEFENSA DELS NOSTRES DRETS I CONDICIONS DE TREBALL!
Companyes, companys,
Us fem arribar aquest comunicat per a informar-vos del que probablement sigui l’atac més greu als drets i condicions de treball de les treballadores i treballadors de la Diputació en els últims anys. El proppassat mes de juliol, la Sindicatura de Comptes, òrgan dependent del Parlament de Catalunya encarregat de supervisar l’activitat del sector públic català, va fer públic un informe en el qual analitzava les despeses de personal durant l’exercici 2013 a les 4 diputacions del Principat (l’informe esmentat el podeu trobar penjat al seu web: http://bit.ly/2wV9TXt). Sorprenentment, en aquest es dedica un apartat a fiscalitzar les condicions establertes per la via de la negociació col·lectiva en l’Acord sobre condicions de treball del personal funcionari i en el Conveni col·lectiu de la Diputació, tot establint (però sense argumentar-ho ni fonamentar-ho jurídicament) que algunes d’aquestes no s’ajusten a la normativa vigent.
El primer que hem de dir és que ens provoca perplexitat la manca de justificació jurídica d’aquestes presumptes il·legalitats, com també el fet que un organisme de l’autogovern català es dediqui a vulnerar de facto l’autonomia local i també l’autonomia de les parts actores en la negociació col·lectiva (que, volem recordar, és un dret fonamental) tot establint com han de ser i com han de deixar de ser els acords assolits a la Mesa General de Negociació de la Diputació. Uns acords, d’altra banda, similars en força punts als vigents en altres administracions catalanes, i que van passar en el seu dia per tots els controls de legalitat propis de la corporació (serveis jurídics, Secretaria, Intervenció) i van ser validats políticament pel Ple de la mateixa. D’altra banda, ens sorprèn també enormement que en un context polític com el que s’està vivint avui a Catalunya, hi hagi organismes parlamentaris que maldin per controlar que els acords sobre condicions de treball de les administracions locals d’aquest país s’ajustin a la interpretació més restrictiva dels decrets de retallades del govern espanyol del PP, és a dir, en realitat, a la voluntat dels senyorsRajoy i Montoro.
La sentència que comentaré en aquest article la trobo especialment interessant, i va ser un cas que vaig portar fa un parell d’anys i que a data d’avui encara continua en litigi per diversos aspectes judicials, principalment el recàrrec.
la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 d’abril de 2017 (aquí la podreu trobar complerta) és innovadora perquè condemna a l’empresa (el Port de Barcelona,ESTIBARNA, SOCIEDAD DE ESTIBA Y DESESTIBA DEL PUERTO DE BARCELONA S.A.) a indemnitzar amb 86.000 euros a un treballador que va ser declarat en situació d’invalidesa total, a causa de la manca d’adequació de lloc de treball, malgrat era un treballador “especialment sensible” per patir diverses patologies.
INFORMACIÓ PER A LES CLIENTES I CLIENTS DE LES PERRUQUERIES FRANCK PROVOST
El passat mes d’agost han acomiadat a una companya de 26 anys de la perruqueria Franck Provost, a la Gran Via de L’Hospitalet de Llobregat, per quedar-se embarassada.
La Raquel, de 26 anys, acabava de començar a treballar a la Perruqueria Franck Provost del centre comercial Gran Via II. En principi tot anava molt bé, en poc temps ja tenia les claus de la perruqueria doncs va demostrar ser una bona professional i irradiava confiança. El problemes van arribar al trobar-se malament un dia i a l’anar a l’hospital assabentar-se que estava embarassada. La seva primera idea va ser no dir res i continuar amb la feina normalment, ja que l’embaràs la influia en el seu lloc de treball, però com que es sentia en deute per la confiança rebuda, va anunciar a l’empresa la seva situació.
A l’acord s’ha arribat, després de 15 dies de vaga de 4 hores per torn durant el mes de juliol entre els dies 12 i 31; concentracions diàries davant de l’Ajuntament de Barcelona pels matins i per les tardes; protestar a l’interior del ple de l’ajuntament traient pancartes i cridant consignes; okupar el Vestíbul de l’edifici noble de l’ajuntament durant 3 hores; piquets actius davant de la porta de l’empresa en els diferents torns; ocupació d’un dels centres de treball per part dels vaguistes; contactes amb els diferents grups municipals, ajuntament i empresa; de 11 mediacions en la Conselleria de Treball.
La vaga del ‘bicing’ acaba amb un acord que implica un augment salarial de més del 7%
L’acord es va forjar aprofitant les vacances d’agost i suposa millores econòmiques com eliminar la doble escala salarial i laborals, com permís de 15 dies en cas de casament o registre de convivència
Un acord ratificat per les assemblees de treballadors ha donat per acabada la vaga dels treballadors del servei de transport municipal ‘bicing’, segons ha pogut saber Diari del Treball. El pacte que posa fi a la vaga que va afectar Barcelona el juliol passat ha suposat que els empleats, assessorats per CGT hagin aconseguit bona part de les seves reivindicacions.
“Hem de deixar de viure de forma individual les polítiques devastadores que aplica el Departament d’Ensenyament”
Parlem amb Marta Minguella, delegada de CGT Ensenyament a les comarques tarragonines.
– Per què el nom de Deixem de seu una illa per a la secció de la CGT Ensenyament a les comarques tarragonines
És un nom descriptiu, no trobes? Significa exactament això, la necessitat de deixar de viure de forma individual aquelles polítiques devastadores que el Departament d’Ensenyament ha aplicat els últims anys. Les retallades a l’ensenyament públic i les condicions laborals cada vegada més precàries a que està sotmès el personal d’Ensenyament són un fet estructural que ens afecta a totes i l’hem de combatre col·lectivament. Només ho aconseguirem si ens ajuntem i deixem de ser una illa. Al nostre blog hi tenim la carta de presentació que ho explica molt bé:
Som un grup heterogeni de mestres i professores que tenim ganes i volem canviar l’escola, transformar-la per canviar el món. Des de la quotidianitat, amb la xarxa de complicitats que anem teixint dia a dia, amb suport mutu…Deixem de ser illes! Col·lectivitzem la lluita i els sabers professionals i sindicals!
El 12% del PIB català, 18 milions de turistes el 2016, creixement gairebé exponencial del sector durant els darrers anys, milers de milions d’euros acumulats en pocs anys per la màfia hotelera… I juntament amb això, gentrificació, bombolla immobiliària i ecològica derivada d’un model econòmic, el de la turistització massiva, que deixa uns (pocs) guanyadors i… quants milions de perdedors i perdedores?
PRIMERA JORNADA DE VAGA PARCIAL EN TOTES LES UNITATS DE REPARTIMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT EL 30 D’AGOST DE 12h A 15h.
CONCENTRACIÓ 12h C/ PEDRAFORCA N º 1
Una vegada més, arribada l’època estiuenca, ens trobem davant la problemàtica agreujada de la falta de cobertura als nostres centres de treball. El que va començar fa uns anys com una cosa puntual s’ha anat generalitzant a totes les situacions en què pugui haver-hi seccions sense cobrir. Ens estem referint al doblatge, la qual cosa les prefectures anomenen eufemísticament pla de cobertura, i que no és una altra cosa que l’estalvi sistemàtic de sous en contractació, a costa de la nostra precarietat i d’incomplir el Servei Postal Universal.
El passat dissabte 26 d’agost, autobusos que circulaven treballant normalment van ser retirats del seu recorregut habitual, i els seus conductors vam rebre instruccions per tallar carrers i avingudes amb la finalitat de protegir i resguardar la manifestació que es va realitzar a Barcelona contra el terrorisme. Alguns autobusos també van ser traslladats directament dels seus dipòsits.
Davant la imminent sortida mitjançant la repressió al conflicte d’Eulen a l’aeroport de Barcelona, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès els següents punts:
– Considerem inacceptable el desplegament de cap cos policial per suplantar els vaguistes en els controls d’equipatges de l’aeroport. El precedent que aquesta opció suposa és molt preocupant pel conjunt de la classe treballadora, doncs se’ns estaria dient que mitjançant un cos policial o militar l’administració pot finalitzar, mitjançant la repressió, una vaga. En aquest punt, gobierno i govern han estat més units que mai, sent l’únic dissentiment el color de l’uniforme que faria la feina bruta contra la plantilla.
Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d’opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l’economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiqueshi participen de manera activa.
Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d’agost a les 13h a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, als mostradors d’Air Europa
A igual treball, mateixos drets, per als treballadors FITP
Com podem constatar diàriament per tot arreu, en aquest país, la precarietat, cada dia que passa és pitjor, i els seus efectes es deixen notar a nivell salarial, de salut, etc. No podem permetre que això destrueixi les nostres vides i relacions familiars.
Fins fa un mes teníem un cap de setmana de cada tres i ara l’empresa ens ha canviat la rotació unilateralment, imposant-nos una rotació en la que només tindrem lliure un cap de setmana de cada sis, i a més treballarem dis dies mesa l’any.
El sindicat ferroviari CGT Serveis a bord torna a convocar una VAGA de cinc dies de l’11 al 15 d’agost
Els motius que porten a plantejar aquesta nova mobilització són els mateixos que la plantilla ve reivindicant en els anteriors cicles de vaga a l’empresa Ferrovial Serveis SA des de 2013, adjudicatària del servei a bord dels trens operats per RENFE AVE i Llarga Distància.
DE NOU GUANYA LA PLANTILLA DE LA MÀ DE LA CGT
El proppassat dia 27 de juliol la secció sindical de la CGT va arribar a un acord amb l’empresa, durant la mediació derivada de la convocatòria de Vaga Indefinida. Un acord en el qual s’aconsegueixen exigències històriques. Aquest acord es va ratificar per unanimitat a les Assemblees del dia 3 d’agost. En aquest acord s’aconsegueix:
* Reconeixements de deutes amb els companys.
Avui ens apuntem a la moda de les “fòbies”. I ho fem proposant una nova paraula, la “vagafòbia”. Designa una actitud que cada vegada és més present en els grans mitjans de comunicació i en les declaracions de la política institucional. Com el lector/lectora veurà, el seu significat és obvi i evident. Designa la por o l’odi envers les vagues de treballadors/es. Una por i un odi que es fan extensius a la capacitat de la classe treballadora a organitzar-se per ella mateixa i definir els mecanismes per a resoldre, en profit propi, problemàtiques que l’afecten: impagaments de salaris, salaris de misèria, horaris i ritmes de treball extenuants, canvis en les condicions de treball, assetjaments de diversos tipus i un llarg etcètera. De manera autònoma (és a dir, per ella mateixa i sense la mediació de tercer) i en funció únicament dels seus interessos, que són els de la immensa majoria de la població.
La base de la nostra actuació és el món laboral i la lluita sindical, però també ens organitzem fora de la feina i dels centres de treball, als carrers de pobles i ciutats, en ateneus i centres socials, associacions de veïns/es, de joves, migrants o pensionistes, etc. Ho fem denunciant que coses indispensables per a la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua o simplement l’espai públic estiguin sotmesos a les lleis del mercat capitalista, s’especuli amb ells simplement amb l’objectiu de garantir beneficis a bancs i grans companyies. Tampoc aquí ens resignem i tenim molt clar que la nostra lluita és per defensar les nostres vides front els exorbitants beneficisd’una petita minoria.
Companys, companyes,
La Diputació de Barcelona torna a donar un cop a part del seu personal més precari i, una vegada més, torna a fer ús de la seva forma autoritària de negociar respecte a les Borses de Treball, és a dir, negociant quan l’interessa, allò que l’interessa, i sense tenir en compte ni a la part social ni als propis col·lectius afectats. Totes sabem que el mes de juliol (juntament amb els d’agost i setembre) és període preferent de vacances per a tot el personal de la Diputació de Barcelona. Així ho estableix l’article 28 del nostre Acord sobre condicions de treball. Però, vist la última de la Diba, sembla que això no aplica als col·lectius d’auxiliars educadors i educadores i d’auxiliars de geriatria que treballen al Respir, ja que han tret les convocatòries de selecció de les seves respectives borses de treball quan gran part d’aquest personal està de vacances.
