CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Acció Social

Trobada de Jovent Llibertari a Terrassa el 8 de setembre

Des del grup de Jovent Llibertari, amb el suport de la Secretaria d’Acció Social de la CGT de Catalunya, fem una crida a tota la militància juvenil de la CGT de Catalunya, estigui o no organitzada, i als/les joves que hi puguin estar interessades, per assistir a la Trobada de Joves que tindrà lloc el dissabte 8 de Setembre al local de la Federació Local de Terrassa de la CGT, situada al carrer Ramon Llull 130-136 de Terrassa.

La proposta de punts a tractar son els següents:

10:00 Arribada i benvinguda
10:30 Presentacions
11:00 Realitats territorials, Eixos de lluita i Propostes.

Llegir més »
fossescomunes.jpg
Memòria històrica

Almenys 88.000 víctimes del franquisme continuen sepultades en fosses comunes

Alejandro Agón era jornaler. Va ser afusellat per les tropes franquistes el 24 de setembre de 1936. Ningú sap on està. Luciano Chamorro va desaparèixer durant la guerra a la província de Badajoz. Tenia 37 anys, era pagès i mai es va tornar a saber d’ell. Lisardo Gutierrez, miner de professió, va ser detingut i ‘passejat’ per les forces franquistes el març del 38. Després d’una breu estada a la presó va ser executat. Es desconeix on descansen les seves restes mortals. Com ells, les associacions de memòria històrica estimen que hi ha prop de 88.000 cossos enterrats en qualsevol cuneta d’Espanya . Una xifra a la qual se sumen les prop de 20.000 víctimes del franquisme que estan enterrats al costat del seu botxí al Valle de los Caídos.

Llegir més »
Acció Sindical

Manifest de l’Assemblea pels drets sociolaborals de Rubí

Som un grup de treballadors/es, que després d’analitzar la situació de retallades i reformes a la qual està sent sotmesa la majoria de la població, entenem
que la millor eina que els queda als treballadors / es i classes populars és la mobilització permanent, la lluita pels drets i llibertats, l’autoorganització
i la vaga general.

Llegir més »
Memòria històrica

Ha mort Francisco Carrasquer

Una molt mala notícia no per inesperada però sí per la tristesa que produeix. El poeta, escriptor i referent llibertari aragonès Francisco Carrasquer ha mort la nit de dimecres a dijous als 97 anys d’edat recentment complerts. Nascut a Albalate de Cinca, va rebre el 2006 el Premi de les Lletres Aragoneses.

FRANCISCO CARRASQUER neix el 30 de juliol de 1915 a Albalate de Cinca (Osca), i fins avui dia era el degà de les lletres aragoneses. Fill del secretari de l’Ajuntament del seu poble, va ser el sisè de nou germans, un d’ells, Félix, malgrat quedar cec des de 1934, és un dels més destacats pedagogs llibertaris del segle XX. Als deu anys, Francisco ingressa en el Seminari de Lleida i quatre després, perduda la fe, decideix marxar a Barcelona, on viu la proclamació de la República. Amb ajuda del seu germà José, que regenta l’Escola Racionalista Eliseo Reclús, cursa el Batxillerat, mentre imparteix en aquest centre i en l’Ateneu de les Corts les seves pròpies classes.

Llegir més »

Guerra social

El conjunt d’accions del pistolerisme va fer parlar en els diaris de l’època de “guerra social”. Els fets hi ajudaven: entre 1917 i 1922 (i sobretot els anys 1920 i 1921), només a Barcelona hi va haver més de 800 atemptats, amb baixes tant de la classe treballadora com de la patronal i les forces d’ordre públic. Aquest clima de “guerra social” va afectar Catalunya, el País Valencià i Múrcia des de les darreries de 1919 finsa 1922.

Llegir més »

Revolució Industrial

Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l’Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l’Antic Règim econòmic (predomini de l’economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d’una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l’agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s’inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s’estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.

Llegir més »

Los Solidarios

Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922. En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres.

Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de «Crisol» (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril del 1923), l’atemptat frustrat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (maig del 1923), la mort de l’ex-governador civil José Regueral a Lleó (17 de maig de 1923) i de l’arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 de juny de 1923), així com l’assalt del Banco de España a Gijón (1 de setembre de 1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l’exili. Posteriorment, proclamada la Segona República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.

Llegir més »

Mutualitat

Associació, generalment voluntària, i imposada com a obligatòria per algunes legislacions laborals, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que esdoni cap ànim de guany.

Llegir més »
Cartell 28J a Girona
Acció Sindical

Guillotinada popular a Girona el 28 de juliol

Aquest dissabte 28 de juliol des de la CGT organitzem un debat popular al voltant de les alternatives al sistema capitalista a les 19h. a la plaça Assumpció de St. Narcís de Girona. Hem convidat a diversos col·lectius i persones dels moviments socialsde la ciutat per participar-hi.

Llegir més »
homenatgepeiro.jpg
Anarcoefemèrides

Crònica de l’Homenatge a Joan Peiró: 70è aniversari del seu assassinat

El dimarts 24 de juliol de 2012, al cementiri vell de Mataró, vam commemorar el 70è aniversari de l’assassinat de Joan Peiró i Belis.
L’acte va començar a les sis de la tarda, a la mateixa hora en què va ser afusellat a Paterna.

Unes 200 persones vam estar presents a l’acte d’homenatge, juntament amb la seva filla Guillermina i altres familiars.

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a Enric Melich Gutiérrez, formador amb l’exemple i difusor de les idees anarquistes

Enric Melich va néixer l’any 1925 a Esplugues de Llobregat. Es va enrolar a la resistència —el maquis francès— i desprès al maquis comunista espanyol. Els comunistes espanyols el persegueixen per matar-lo. Al 1950, milita a les Joventuts llibertaries. Forma part del MPR (Moviment Popular de Resistència) liderat per Liberto Sarrau i participa activament en Defensa Interior (DI) grup específic d’acció creat per l’Octavio Alberola. Va treballar de llibreter a Tolosa i desprès, regentà la famosa llibreria espanyola de Perpinyà, que fou objecte d’un atemptat dels espanyolistes, i fou editor i difusor de llibres i revistes anarquistes. En la transició va publicar textos anarquistes a les edicions Picazo. Va formar part des del 1980 del grup Puig Antich de la FA.

Sense apunts, ja que no hi veu gaire, narra la seva vida de manera clara i amb precisió cronològica. Hem hagut de resumir. Trobareu l’entrevista completa i tot de notes ampliades al bloc de la CGT o al meu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill/cat/4023

Entrevista feta a Ponteilla, on resideix l’Enric, després de participar junts a la manifestació del Primer de Maig a Perpinyà, a la convocatòria de la CNT-66.

Llegir més »
cartellPEIROMATARO.jpg
Anarcoefemèrides

Acte d´homenatge a Joan Peiró: 70 anys del seu afusellament

L’homenatge tindrà lloc el 24 de juliol del 2012 a les 18 hores al Cementiri dels Caputxins de Mataró

FONT: GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL DE MATARÓ

Biografia de Joan Peiró Belis

Joan Peiró Belis va ser un anarquista català nascut el 18 febrer de 1887 al barri obrer de Sants ( Barcelona ) i afusellat per les autoritats de la dictadura militar franquistes el 24 juliol de 1942 a Paterna . 4 Va ser ministre d’Indústria de la Segona República durant la Guerra Civil espanyola . 1 2 Amb vuit anys va començar a treballar en una fàbrica de vidre barcelonina i no va aprendre a llegir i escriure fins als 22. Va seguir treballant en el sector del vidre, i juntament amb altres companys va fundar la Societat Cooperativa Cristalleries de Mataró , que mai abandonaria. En 1907 es va casar amb Mercedes Olives Bonastre, obrera tèxtil.

Llegir més »
Memòria històrica

“Un militante del anarquismo español (Memorias 1889-1948)”, un llibre autobiogràfic de Manuel Sirvent

Un militante del anarquismo español (Memorias 1889-1948)

Manuel Sirvent Romero

Fundación Anselmo Lorenzo, 2012, 418 pàg.

Aquesta edició crítica de les memòries de Manuel Sirvent és fruit d’un pacient treball d’investigació començat a iniciativa de la néta de l’autor, Melodia Sirvent, i del catedràtic Pierre-Luc Abramson. Ha estat desenvolupada per Joël Delhom, especialista en anarquisme i professor en la Universitat de Bretanya Sud (Lorient), que s’ha encarregat de l’edició, introducció i notes del llibre.

Manuel Sirvent (Elda, Alacant, 1889 – Orsay, França, 1968), home d’acció, no va escriure gairebé gens llevat de aquestes memòries, en les quals narra mig segle d’experiències individuals i de lluites col·lectives.

Després d’una intensa activitat de propagandista al Llevant i Barcelona, en la dècada de 1920 el modest sabater va arribar a exercir les més altes responsabilitats en el Comitè Nacional de la Confederació Nacional del Treball i en el Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica, sent un dels protagonistes de les conspiracions contra la monarquia. Durant la Guerra Civil va contribuir a la socialització de la indústria del Calçat i, després, va ser internat en diversos camps de concentració a França i en la illa anglonormanda de Alderney. Una vegada alliberat, es va dedicar a organitzar la Regional de Bretanya del MLE-CNT en l’exili.

El relat d’aquesta vida singular és el testimoniatge emocionant del valor i la fidelitat de l’autor als principis anarquistes, mantinguts a pesar d’una constant repressió; però també ofereix un panorama del moviment llibertari en el seu conjunt, com ho demostren les notes i l’estudi introductori. Completen l’obra diversos apèndixs documentals.

Llegir més »
teresaclaramunt.jpg
Biografies

Teresa Claramunt

Teresa Claramunt (1862-1931)
Dirigent anarcosindicalista. Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol. Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc (1896), residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898.

Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX. Fundà la revista «El Productor» (1901). Al gran míting obrer del Circ Barcelonès (16 de febrer de 1902) féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metal·lúrgic, que fou un dels factors bàsics de la gran vaga general de Barcelona (17-24 de febrer de 1902). Fou detinguda novament i encara un tercer cop després de la Setmana Tràgica (1909). Confinada a Saragossa, hi contribuí a organitzar el moviment anarcosindicalista aragonès. Tornà a Barcelona el 1924, afectada d’una paràlisi que l’allunyà de la vida pública fins a la mort.

Llegir més »