Concentració contra l’atur i la pobresa el 19 d’octubre a Barcelona
Concentració contra l’atur i la pobresa el 19 d’octubre a Barcelona, a les 10 hores a la Plaça Sant Jaume de BARCELONA.
Concentració contra l’atur i la pobresa el 19 d’octubre a Barcelona, a les 10 hores a la Plaça Sant Jaume de BARCELONA.
MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2012
20 i 21 d’octubre. Sallent
Des de Sallent tornem a afegir-nos a la Marxa Homenatge als Maquis per no
oblidar a tots aquells que van dedicar la seva vida a la llibertat i la
utopia.
El dissabte 20 d’octubre tenim una xerrada a càrrec de Josep
Quevedo amb el títol:
COLUMNA TERRA I LLIBERTAT. La Catalunya central al 1936.
Joan Català Balañà és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra
Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través
d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva
biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.
Bernardo Rodríguez Álvarez, veterà militant de la CGT i membre de la Redacció de la Revista llibertària d’informació, crítica i pensament, POLÉMICA, de la qual era en l’actualitat coordinador, va morir a la matinada de diumenge passat 14 d’octubre 2012, víctima d’un càncer. Reproduïm el comunicat de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT.
Que la terra et sigui lleu company Bernardo.
El dissabte 20 d’octubre 2012, a les 18:15, a la sala Francesc Buireu de
CERVERA presentació dels llibres “VENJANÇA DE CLASSE” (Causes profundes de
la violència revolucionària a Catalunya el 1936) de Xavier Diez, i “QUE LO
SEPAN ELLOS Y NO LO OLVIDEMOS NOSOTROS” (El inverosímil verano del 36 en
Cataluña) de Miquel Izard.
CONCENTRACIÓ
Dissabte 29/09 a les 12 el migdia a la Delegació de la Generalitat a Girona
(S. Caterina, pl. Pompeu Fabra,1)
Us hi esperem!
Felip Puig confirma la multa de 4.500 euros per la manifestació antifeixista de Salt.
Els treballadors de diverses empreses han Decidit Realitzar talls de Trànsit complets o intermitents i Altres concentrar-se en Les Portes de Ses Treballs a La Matí del divendres 28 de setembre, a la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet. CGT Recolza AQUESTES mobilitzacions, en alguns Llocs amb ALTRES Forces Sindicals.
Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos”
“El inverosímil verano del 36 en Cataluña”
Divendres 28 de setembre a les 19h. a l’Anònims, c/Miquel Ricomà 57, Granollers.
Organitzen: Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, Anònims i Virus Editorial
“Aquel inverosímil verano del 36 no por esperado resultó menos sorprendente para toda la sociedad catalana y para los que desde fuera de Cataluña pudieron seguir de cerca unos acontecimientos que se desencadenaron de manera trepidante.
“No crec que els meus principis hagin canviat en tots aquests anys. Ni tampoc el meu compromís polític.” Qui parla és ni més ni menys que Angela Davis, una de les activistes polítiques més famoses dels anys ’60 i ’70, una figura icònica no només pel seu discurs fortament revolucionari i per la seva prominent militància en els Black Panthers sinó també pel seu cèlebre i desafiador pentinat “afro”, que va fer furor en la seva època entre les dones negres.
Avui, als 68 anys, aquesta intel·lectual i docent universitària, formada en la Universitat de Frankfurt sota la tutela de Herbert Marcuse, va arribar al Toronto International Film Festival per a donar suport el llançament del documental Free Angela & All Political Prisoners. Dirigida per Shola Lynch, la pel·lícula parla de Davis quaranta-dos anys enrere, quan va ser involucrada pel FBI en el segrest i mort del jutge Harold Haley, del comtat de Marin, a Califòrnia. Càrrec del qual finalment va ser absolta, a pesar de la pressió que va posar en el seu moment el governador de l’Estat, Ronald Reagan, qui el 1969 ja havia assolit expulsar-la de la Universitat de Califòrnia (UCLA) per l’oberta militància de Davis en el Partit Comunista.
Pròfuga de la Justícia, de la qual lògicament desconfiava, Angela Davis va arribar a integrar, als 24 anys, la llista dels deu fugitius més buscats del FBI, fins que finalment va ser detinguda, a l’octubre de 1970. Es va deslligar llavors una campanya internacional pel seu alliberament, que va incloure la solidaritat de John Lennon i Yoko Ono, que van compondre el tema “Angela” per al seu LP Some Time in NewYork City i dels Rolling Stones, que van gravar el simple “Sweet Black Angel”, inclòs després en l’àlbum Exile on Main Street.
“Mai vaig buscar aquest grau d’exposició pública i va ser una cosa molt difícil d’acceptar llavors”, recorda Miss Davis en una entrevista exclusiva amb la revista Pàgina/12, en una suite del Soho Metrotel de Toronto. “La meva aproximació original va ser estrictament política i ni tan sols en els meus somnis més bojos vaig pensar que seria empesa en aquesta direcció. Però al mateix temps vaig ser conscient que era una cosa amb el que hauria d’aprendre a viure. I que per tant anava a tractar d’usar-lo, no tant en el meu nom com en el de tanta gent que no tenia veu en aquest moment.”
– Es refereix als seus companys de militància en els Black Panthers?
Exactament. Perquè la campanya nacional per la meva llibertat es va iniciar originalment sota la consigna “Alliberin a Angela Davis”, però jo vaig considerar que havia de ser “Alliberin a Angela Davis i a tots els presos polítics”, que és la frase que ha triat ara Shola Lynch per al seu documental.
– En la pel·lícula, vostè esmenta que la triple condemna a mort que va demanar per a vostè el fiscal no es dirigia tant cap a vostè personalment sinó cap a la construcció que vostè encarnava. Pot ampliar aquesta idea?
Em vaig adonar molt prompte que tot aquest acarnissament cap a la meva persona excedia a la meva figura i la meva situació personal. En primer lloc, perquè no em podien matar tres vegades. I em vaig adonar també del seriosa que era tota la situació. Estaven decidits a matar a la construcció d’aquest enemic imaginari. I jo era l’encarnació d’aquest enemic, per negra, dona i comunista. Quan el FBI va començar a perseguir-me, van aprofitar per a empresonar a centenars de dones negres i joves com jo. Van aprofitar la situació per a intentar infondre por en tota la comunitat negra.
– Què va canviar des de llavors?
Crec que van canviar moltes coses. I penso que van canviar en gran mesura gràcies a la lluita que vam portar a terme. Quan vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la universitat, vaig ser una de les poquíssimes dones negres que van tenir aquesta sort. Avui ja no és ni remotament així, encara que cal reconèixer que encara hi ha una enorme desproporció entre la quantitat d’estudiants blancs i negres. El que avui m’angoixa molt és que en aquell moment, quan lluitàvem per l’alliberament de tots els presos polítics en particular i contra la institució carcerària en general, ens sorprenia la quantitat de gent empresonada que hi havia en el país, però avui, als Estats Units, hi ha moltíssimes més persones darrera les reixes. Avui en el meu país hi ha dos milions i mig de persones empresonades. Un de cada 37 adults està sota el control del sistema penitenciari. La qual cosa és un percentatge altíssim. És el país amb major població carcerària del món.
– A què ho atribueix?
Als índexs de pobresa, sens dubte. La majoria dels homes joves negres avui estan aturats. Aquest és òbviament un problema polític i també de racisme. És veritat que els llibres de text ja no expressen obertament el racisme com succeïa abans i que oficialment ja no hi ha segregació racial, però en molts sentits la situació està pitjor avui que fa mig segle.
– Fins i tot amb un president afroamericà, com Barack Obama?
Sí, és trist dir-lo, però les coses estan pitjor amb un president afroamericà en la Casa Blanca. Aquesta és la ironia. Perquè fa mig segle hagués estat impensable que alguna vegada un home negre pogués ser president dels Estats Units, cosa que avui és possible. Però també cal dir que avui a ningú en la Casa Blanca li importa que un milió d’homes negres estiguin presos. I això té una relació directa amb el desmantellament complet del sistema de benestar social i amb la desindustrialització que està vivint el país, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball. Abans la població negra tenia fonts de treball en la indústria siderúrgica, en la indústria automobilística i tantes altres indústries que ara s’han mudat a altres països on la mà d’obra és molt més barata. Jo vaig néixer i em vaig criar a Birmingham, Alabama, i allí la indústria siderúrgica era la principal font de treball. Encara ho segueix sent, però amb molts menys llocs de treball que abans. I si a això li sumem la falta de contenció social, la falta d’educació, la falta d’un bon sistema de salut pública, succeeix que la presó es converteix en la solució per default de tots els problemes socials que no s’atenen políticament.
– Parlant de presons… per què pensa que Obama no va complir amb la seva promesa de tancar la presó de Guantánamo?
Això és el que hagué de fer des d’un primer moment, així que va assumir el govern. En molts sentits hem de dir que l’anomenada “guerra contra el terrorisme” el va sobrepassar. Però també hem de reconèixer que la primera raó per la qual no va tancar Guantánamo és perquè no sortim al carrer a reclamar-lo. En moltes instàncies, la gent que va triar a Obama no es va mantenir unida i alerta. Caldria haver creat un moviment darrere d’aquest tema per a posar pressió i que la presó de Guantánamo es tanqués. I també per a crear un millor sistema de salut pública, millor educació, etcètera, etcètera. I això és encara el que hem de fer.
– Per a les pròximes eleccions?
Absolutament. Hem de sortir a ocupar espais, adquirir una dimensió del que és possible i necessari fer.
* Entrevista realitzada per Luciano Monteagudo a Toronto (Canadà) per a la revista argentina Página 12. http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-26451-2012-09-16.html
Aquest any que es commemora el 75 aniversari del Congrés de la Federació Nacional de Mujeres Libres, la Confederació celebra un Homenatge a aquestes dones anarquistes, els dies 24 al 28 de setembre a València amb diversos actes, xerrades, projeccions, taules rodones, etc.
PROGRAMA
JORNADES HOMENATGE A MUJERES LIBRES / DONES LLIURES
DEL 24 AL 28 DE SETEMBRE DEL 2012 A VALÈNCIA
– Dilluns 24.
18h30: Presentació de les Jornades a càrrec de Jacinto Ceacero, (Secretari General CGT) i Isabel Pérez (Secretària de la Dona CGT)
19h: Xerrada debat “Mujeres Libres: orígens i influències” amb Carmen Agulló (Professora Universitat de València) i Irene Cuerda (Secretària General CGT Aragó.
Lloc: Saló d’Actes Rectorat Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 17)
– Dimarts 25 i dimecres 26.
18h30 a 21h: Taller sobre Mujeres Libres. Taller dirigit a visibilitzar, dintre de l’àmbit universitari, la importància històrica de la Federació Nacional de Mujeres Libres. Impartit per Victòria Criado, membre del Dones Lliures d’Alacant.
Lloc: Sala de Junta, Facultat de Psicologia, Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 21)
– Dijous 27.
“Seguim de la senda de Mujeres Libres a València”
18h: Homenatge a Lucía Sánchez Saornil (poeta, militant i feminista). Acte davant la seva tomba, cementiri de València.
Des del grup de Jovent Llibertari, amb el suport de la Secretaria d’Acció Social de la CGT de Catalunya, fem una crida a tota la militància juvenil de la CGT de Catalunya, estigui o no organitzada, i als/les joves que hi puguin estar interessades, per assistir a la Trobada de Joves que tindrà lloc el dissabte 8 de Setembre al local de la Federació Local de Terrassa de la CGT, situada al carrer Ramon Llull 130-136 de Terrassa.
La proposta de punts a tractar son els següents:
10:00 Arribada i benvinguda
10:30 Presentacions
11:00 Realitats territorials, Eixos de lluita i Propostes.
Alejandro Agón era jornaler. Va ser afusellat per les tropes franquistes el 24 de setembre de 1936. Ningú sap on està. Luciano Chamorro va desaparèixer durant la guerra a la província de Badajoz. Tenia 37 anys, era pagès i mai es va tornar a saber d’ell. Lisardo Gutierrez, miner de professió, va ser detingut i ‘passejat’ per les forces franquistes el març del 38. Després d’una breu estada a la presó va ser executat. Es desconeix on descansen les seves restes mortals. Com ells, les associacions de memòria històrica estimen que hi ha prop de 88.000 cossos enterrats en qualsevol cuneta d’Espanya . Una xifra a la qual se sumen les prop de 20.000 víctimes del franquisme que estan enterrats al costat del seu botxí al Valle de los Caídos.
Xerrada/Debat sobre Anaquisme i Alliberament nacional
Des de CGT Girona organitzem un debat el proper 10 de setembre que creiem que us pot interessar:
Tindrà lloc a l’Estació Jove de Girona (antiga Estació d’Olot), a les 19:30h del vespre, i comptarà amb la participació de membres del col·lectiu Negres Tempestes.
“Encara no existeix un estudi a fons sobre el fenomen dels refugiats de guerra a nivell de tota la demarcació de Tarragona”
“La immigració actual ha tornat a posar de manifest el fenomen solidari”
Free Pussy Riot! #freepussyriot
Free Pussy Riot! #freepussyriot from Peaches on Vimeo.
Els aparells de l’Aviazione Legionaria van llençar un milió de quilos d’explosius sobre Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de febrer de 1939.
Som un grup de treballadors/es, que després d’analitzar la situació de retallades i reformes a la qual està sent sotmesa la majoria de la població, entenem
que la millor eina que els queda als treballadors / es i classes populars és la mobilització permanent, la lluita pels drets i llibertats, l’autoorganització
i la vaga general.
Una molt mala notícia no per inesperada però sí per la tristesa que produeix. El poeta, escriptor i referent llibertari aragonès Francisco Carrasquer ha mort la nit de dimecres a dijous als 97 anys d’edat recentment complerts. Nascut a Albalate de Cinca, va rebre el 2006 el Premi de les Lletres Aragoneses.
FRANCISCO CARRASQUER neix el 30 de juliol de 1915 a Albalate de Cinca (Osca), i fins avui dia era el degà de les lletres aragoneses. Fill del secretari de l’Ajuntament del seu poble, va ser el sisè de nou germans, un d’ells, Félix, malgrat quedar cec des de 1934, és un dels més destacats pedagogs llibertaris del segle XX. Als deu anys, Francisco ingressa en el Seminari de Lleida i quatre després, perduda la fe, decideix marxar a Barcelona, on viu la proclamació de la República. Amb ajuda del seu germà José, que regenta l’Escola Racionalista Eliseo Reclús, cursa el Batxillerat, mentre imparteix en aquest centre i en l’Ateneu de les Corts les seves pròpies classes.
El conjunt d’accions del pistolerisme va fer parlar en els diaris de l’època de “guerra social”. Els fets hi ajudaven: entre 1917 i 1922 (i sobretot els anys 1920 i 1921), només a Barcelona hi va haver més de 800 atemptats, amb baixes tant de la classe treballadora com de la patronal i les forces d’ordre públic. Aquest clima de “guerra social” va afectar Catalunya, el País Valencià i Múrcia des de les darreries de 1919 finsa 1922.
Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l’Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l’Antic Règim econòmic (predomini de l’economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d’una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l’agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l’ús de l’energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s’inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s’estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922. En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres.
Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de «Crisol» (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril del 1923), l’atemptat frustrat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (maig del 1923), la mort de l’ex-governador civil José Regueral a Lleó (17 de maig de 1923) i de l’arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 de juny de 1923), així com l’assalt del Banco de España a Gijón (1 de setembre de 1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l’exili. Posteriorment, proclamada la Segona República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.
Associació, generalment voluntària, i imposada com a obligatòria per algunes legislacions laborals, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que esdoni cap ànim de guany.
Condemnen dos solidaris per ajudar un detingut a Terrassa.
Manifest de Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa (SAT) i Fed. Local CGT de Terrassa :
Condemnen dos solidaris per ajudar un detingut a Terrassa from CGT Catalunya
Signen:
– Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa (SAT)
– Federació Local de CGT de Terrassa
Recorda que el ministre es va comprometre a retornar els documents confiscats a particulars abans del 30 de juny
La plataforma impulsa una campanya per restituir monuments mutilats durant el franquisme