CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Memòria històrica

Arqueologia d’una educació revolucionària

Cristina Escrivá, Rafael Mestre, Cultura para todos. El movimiento libertario y la educación, 1936-1939, L’Eixam Edicions, València, 2012, 221 pp.

Quan parlem d’educació llibertària, ràpidament apareixen dos noms; Ferrer i Guàrdia, d’una banda, i el CENU, de l’altra. En el primer cas se sol fer referència a un dels inspiradors de l’ampli arxipèlag d’escoles racionalistes.

En el segon, un exemple aïllat de construcció i col·lectivització catalana d’un sistema educatiu al llarg de la revolució. Tanmateix, Ferrer i Guàrdia no constituí ni el cas únic (ni potser el més rellevant) d’una tradició pedagògica àcrata rica i variada, i, després de llegir el darrer llibre d’Escrivá i Mestre, el CENU ja no hauria de considerar-se únic referent institucional pel que fa a la institucionalització d’una escola revolucionària.

Llegir més »
Memòria històrica

Diccionari militant: Francisco Ascaso (1901-1936)

Aragonès, benjamí d’una família de tradició àcrata. Forner i cambrer de professió. Militant des de molt jove en els grups d’acció aragonesos. Al desembre de 1920 va ser empresonat per l’atemptat, comès pel seu germà Domingo, que va costar la vida del periodista del Heraldo de Aragón, que havia denunciat als soldats revoltats al gener en la caserna del Carmen. Va estar dos anys en la presó, sortint amb la salut trencada pels maltractaments. El 1922 va marxar a Barcelona, integrant-se en el grup anarquista Los Solidarios, amb Durruti, García Oliver, Aurelio Fernández, Gregorio Jover, Ricardo Sanz, etcètera.

Va participar en nombroses accions armades i en atemptats. El juny de 1923 va ser detingut i empresonat, aconseguint escapolir-se al desembre del mateix any. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat a París. Al desembre de 1924, juntament amb Durruti, va fer una “gira” per Amèrica, caracteritzada per nombrosos atracaments a bancs en diferents països, amb l’objectiu de recaptar diners per a alliberar a presos anarquistes a Espanya. Al maig de 1926 estava de nou a París, on va ser detingut al juliol, al costat de Jover i Durruti, per preparar un atemptat contra Alfonso XIII, romanent un any a la presó. Van evitar l’extradició a Argentina i Espanya gràcies a una intensa campanya popular a favor del seu alliberament. Va viure clandestinament en diversos països. A principis de 1929 va aconseguir permís de residència a Brussel·les.

Va retornar a Barcelona immediatament després de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931. Es va integrar en el grup Nosotros (nou nom que va haver d’adoptar l’antic grup Los Solidarios, al conèixer l’existència d’un grup amb el mateix nom) amb Durruti i García Oliver, entre altres. Assidu redactor de Solidaridad Obrera, estava afiliat al Sindicat Tèxtil de Barcelona.

Llegir més »
Presentació Ferran Aisa
Memòria històrica

Conferències sobre anarquisme i memòria històrica a Granollers els dies 6 i 11 d’abril

Dissabte 6 d’Abril a les 18:00h: Presentació dels lilbres “CNT. La força obrera de Catalunya” i “Utopia, del somni igualitari al pensament únic”, a càrrec del seu autor, Ferran Aisa.

Dijous 11 d’Abril a les 19:00h: Presentació del llibre “La revolución de los comités: hambre y violencia en la Barcelona revolucionaria. De junio a diciembre de 1936”, a càrrec del seu autor, Agustín Guillamón.

Llegir més »
Memòria històrica

7 anys de la web todoslosnombres.org amb més de 75.000 registres de persones afusellades i /o desaparegudes arran del cop d´estat de 1936

Amics i amigues. Col·laboradors i col·laboradores de www.todoslosnombres.org

En els propers dies complim set anys d’existència. També, per aquests dies, hem superat els 75.000 registres a la base. Un llarg camí recorregut durant el qual hem passat tota mena d’incidències. Unes més agradables, una altra menys. També hem comès errors, dels que pensem hem après, i tingut la satisfacció d’haver tancat algun duel, proporcionat llum en la foscor i establert relacions amb víctimes, familiars i col·laboradors que, de vegades, s’han convertit en relacions inoblidables. Per descomptat que ens quedem amb les satisfaccions i els encerts.

Llegir més »
lesconsequenciesdelmotide4camins.jpg
Acció Social

Les conseqüències del motí de 4 Camins: xerrada a Mataró l’11 d’abril, a càrrec de José Solís

Donem suport als presos que van fer el motí el 2004 al centre penitenciari de 4 camins, que al final sembla que d’alguna manera els encausats li han donat la volta al judici i han aconseguit per primera vegada en la història de la democràcia, portar a judici a funcionaris de presó.

SECRETARIA D’ACCIÓ SOCIAL CGT MARESME

DIA: DIJOUS, 11 D’ABRIL 2013

LLOC: TAVERNA ATZUCAC (C/Carreró, 31)

LOCALITAT: MATARÓ (Maresme)

HORA: 20 HORES

Llegir més »
Memòria històrica

Ressenya sobre “Breu Història de Catalunya”, un llibre de l’historiador Fèlix Villagrasa

Bombarda Edicions publica el darrer llibre de l’historiador Fèlix Villagrasa amb el títol de Breu Història de Catalunya. El text, de cent-cinquanta planes condensa els esdeveniments d’aquest poble del nord-est de la península ibèrica des de la prehistòria.

El poble català, com altres del mediterrani, és un barreja de races i cultures, des dels ibers fins als grecs, passant pels visigots, els jueus i els sarraïns, amb una important base romana en la llengua, en els costums i en la religió.

La Catalunya contemporània sorgeix durant l’edat mitjana com a frontera sud de l’Imperi carolingi. Seguint el model de monarquia confederal, fou l’embrió que donà lloc a la corona hispànica fins que la noblesa castellana va aconseguir monopolitzar-la. Castellans i francesos van ser utilitzats pel primer rei borbó, Felip V, per convertir la corona confederal en Estat espanyol, unitari i absolutista a inicis del segle XVIII.

Des de llavors la tensió entre la Castella antropocèntrica i la Catalunya centrífuga ha estat constant. La modernització dels sistemes polítics (liberalisme democràtic), econòmics (capitalisme industrial) i socials (obrerisme, anarquisme) sempre eren introduïts a la península per Barcelona, produint una diacronia respecte a la resta de l’Estat, sempre al caire del col·lapse, que sovint ha desembocat en pronunciaments i dictadures militars, fent evident que l’única estructura estatal fiable per als dirigents polítics espanyols era l’exèrcit.

El llibre de Villagrasa repassa els diferents períodes d’aquesta història de vegades comuna, de vegades paral·lela, de Catalunya i Espanya fins els nostres dies, quan es troba en marxa un procés delicat, i no exempt de tensions, que pot tenir com a conseqüència un nou pacte més favorable per a la nació catalana, o la ruptura de la unitat territorial aconseguida a sang i foc, i que avui consagra la Constitució de 1978.

Llegir més »
Cartell actes
Memòria històrica

Exposició en homenatge a Agustín Rueda a Granollers i presentació el 23 de març del llibre “Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica”

L’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental i el
restaurant-llibreria Anònims organitzem una setmana d’activitats en record
d’Agustin Rueda Sierra.

Amb motiu que aquest mes de Març es recorda el 35è aniversari de la mort del
militant anarquista Agustin Rueda Sierra a la presó de Carabanchel, hem preparat un seguit d’activitats per
recordar-lo, i denunciar, l’assassinat i tortures que va patir a mans dels seus
carcellers.

Llegir més »
Acció Sindical

Precarietat laboral contra la precarietat social?

Miguel Martín – Setmanari Directa

“S’
ha jugat massa amb el component vocacional del nostre
treball per normalitzar abusos que, en qualsevol altra professió, serien
inacceptables”, afirma Mario, nom fictici
d’un treballador d’un Centre Residencial
d’Acció Educativa (CRAE) que prefereix
preservar l’anonimat. “He arribat a escoltar frases com: tu per què estàs aquí, per
diners o pels xavals?, per qüestionar decisions que afecten tant les teves condicions
de treball com la teva vida personal”.

Llegir més »
Memòria històrica

L’ultim vagó d’Agustín Rueda: 35 anys de l’assassinat del pres anarquista en la presó de Carabanchel

Durant la matinada del 13 al 14 de març de 1978 la mort va sobrevenir a Agustín Rueda en la infermeria de la presó de Carabanchel. Era anarquista i hores abans havia rebut “un apallissament generalitzat, perllongat, intens i tècnic” a mans dels seus carcellers. Morir és sempre una fatalitat sense sentit, als màrtirs acaba sempre per sepultar-los l’oblit. Però a mi no em cap dubte que més enllà de vagues abstraccions com les “idees” o la “llibertat”, hi ha coses per les quals mereix fins i tot jugar-se la vida. Coses de tan aixafadora materialitat com no delatar als teus companys acusats d’excavar un túnel per a escapolir-se d’una masmorra cavernosa.

Agustín Rueda no tenia pasta de màrtir, estimava intensament la vida i esperava agafar l’últim vagó amb el qual acomiadar-se de Carabanchel. En aquella cel·la Agustín sabia que es moria sense remei, era encara pitjor la ràbia continguda que l’intens dolor.

“Del túnel aquest jo no en sé res”, van ser les úniques paraules que va proferir Alfredo Casal Ortega durant l’interrogatori al que el cap de servei de la presó de Carabanchel li estava sotmetent aquella tarda del 13 de març de 1978. Però la representació fatal en la qual es veia arrossegat tot just si acabava de començar. En la rotonda situada just davant de les cel·les gairebé subterrànies de la presó madrilenya conegudescom la “

Llegir més »
Memòria històrica

Xerrada-debat sobre sindicalisme a Manresa, dissabte 16 de març

L’evolució del sindicalisme, de la transició a l’actualitat, a càrrec de Pep Valenzuela (membre de CO.BAS). I després “El sindicalisme a debat” amb CGT, CNT-AIT, COS, Intersindical-CSC i CO.BAS.

DIA: DISSABTE 16 DE MARÇ

LLOC: PLAÇA GISBERT, 4 . 1er Pis

MUNICIPI: MANRESA

HORA: 18 HORES

Llegir més »
525456_130386813807138_500552244_n.jpg
Memòria històrica

Actes sobre el suport mutu organitzats pel Grup d’Acció Social de la CGT de Barcelona, els dies 15 i 21 de març

– Divendres 15 de març

Xerrada a càrrec de Joaquín Ortín i Carlos Herrera, de la Fundació Salvador Seguí.

A les 19h a la sala Josep Costa i Font, als locals de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.

– Dijous 21 de març

Presentació del llibre “Los comités de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, a càrrec d’Agustí Guillamon, autor del llibre editat per Aldarull.

Llegir més »
Acció Feminista

Documental “No s’accepten propines”

Un documental dirigit per Estefania Saval (2009. Durada 23’30 minuts).

Creat a partir de la lectura del llibre “Quadern vermell de Barcelona” de la Mary Low, editat per Alikornio. Poetessa surrealista, Low era una miliciana que arriba a Barcelona el 1936 a través del POUM i amb el seu company, el poeta cubà Juan Breá, escriuen un llibre tots dos junts: ell des del front i ella des de Barcelona com a periodista. Compara la Barcelona del 1936 amb l’actual i dona veu a quatre joves activistes que representen l’esperit de la Mary Low en l’actualitat i estan ficades en l’activisme a Barcelona.

Llegir més »
Memòria històrica

Una esquerda en el mur de l’oblit

El passat 23 de gener la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona va admetre a tràmit la querella presentada per l’associació Altraitalia – italians residents a Barcelona – i dues víctimes dels bombardeigs de la Barceloneta.
És una decisió històrica ja que per primera vegada s’obre un judici sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la guerra del 36/39. I, element destacat, per iniciativa exclusiva d’una petita part de la societat civil que ha hagut d’enfrontar-se a tota mena de dificultats, entre altres l’absoluta manca de col·laboració d’institucions i partits, fidels també en aquesta ocasió al “pacte de l’oblit” que ha marcat la mal anomenada transició espanyola.

Llegir més »
Cartell aniversari Ateneu Poble Sec
Memòria històrica

Actes entre el 8 i el 23 de març amb motiu del 35è aniversari de l’Ateneu Llibertari de Poble Sec

L’Espai Obert (c/Violant d’Hongria 71, Sants, Barcelona) acull els actes amb motiu del 35è aniversari de la creació de l’Ateneu Llibertari de Poble Sec.

– Divendres 8 de Març:

19:00h. Inici aniversari
19:45h. Commemoració de la dona anarquista
21:00h. Presentació revista Educere nº5 “Gènere i educació”

– Dissabte 9 de Març:

19h. Xerrada: històric de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec.
21h. Pizzada i karaoke revolucionari.

Llegir més »
Cartell presentació documental
Memòria històrica

Pobleviu estrena el seu primer documental, que se centra en el Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona

El dijous 7 de març a les 20h al mateix Casal (c/Trinquet Vell, 15; Tarragona) es projectarà un documental elaborat per Pobleviu amb la col·laboració del Casal Popular Sageta de Foc sobre la seva història i el projecte que properament tiraran endavant de canvi de local. El vídeo explica des dels seus inicis fins a l’actualitat, passant per diversos sotracs i conflictes interns. Al cap i a la fi, el Casal Popular ha significat un abans i un després dels moviments socialsa Tarragona.

Llegir més »
Acció Sindical

El Síndic reprova la DGAIA per la manca de seguretat en el transport de menors tutelats

El síndic reprova la DGAIA per la manca de seguretat en el transport de menors tutelats, a instància del sector Social de CGT Ensenyament

Arran d’una denúncia presentada per la Federació d’Ensenyament de CGT, el Síndic “suggereix al Departament de Benestar Social i Família que
revisi els condicions d Seguretat en el transport d’infants en centres Dependents de la Direcció General d´Atenció a la Infància i Adolescència(DGAIA) i que doni els instruccions de l necessàries per
determinar Els supòsits en què resulta necessària la presència d’acompanyant i perquè s’asseguri aquesta presència “.

La crítica se centra en els centres concertats o de gestió delegada que, a causa de la manca de personal derivada dels limitats recursos econòmics de què disposen, solen fer els trasllats amb un sol professional que exerceix de conductor / ai acompanyant. Aquest fet suposa un risc per a la seguretat tant dels/les menors com d’aquests/es professionals, com s’ha pogut constatar en alguns incidents on fins i tot algun dels/les
ocupants ha resultat lesionat/a.

Llegir més »
Memòria històrica

Puig Antich, aniversari d’un crim legal

“A Barcelona, el 2 de març de 1974 i essent les nou quaranta hores, s’estén la present diligència per fer constar que a la presó d’homes d’aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona del reu Salvador Puig Antich”. Ell tenia 26 anys. Ja en fa 39 d’aquell crim legal. Amb els anys, uns quants hem intentat explicar la seva història i la del MIL, amb més fortuna o menys. Hi ha una qüestió clau que sempre ha estat apuntada: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana. Tot va anar massa de pressa, i quan es van despertar ja era massa tard. Un silenci i una inacció que, per alguns, ja deixava entreveure un tàcit acord, per acció o omissió, amb els franquistes.

Llegir més »
Cartell xerrada
Memòria històrica

Presentació a Reus el 13 de març del llibre “El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona”

Dimecres 13 de març, a les 20h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), presentació del llibre “El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona”.

Xerrada a càrrec d’Iñaki Garcia i Pasqual Aguilar, fent un repàs als 25 anys de cultura i pràctica antagonista d’aquest espai de referència del moviment llibertari, antiautoritari i alternatiu situat al Raval de Barcelona.

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus societat civil.

Llegir més »
Cartell documental
Acció Feminista

Entrevista a Estefania Saval, co-directora del documental “No s’accepten propines”: “El documental és una eina de contrainformació molt útil i necessària”

“No hem de quedar-nos només en el passat sinó vincular-lo amb el present i parlar de l’esperit de lluita per a transformar la societat en moments clau”.

“Donem idees a la societat actual en crisi per veure que hi ha altres models”.

“La Barcelona actual del turisme i el consum de masses ésuna façana”.

Llegir més »
Portada Grups Autònoms
Memòria històrica

Ha sortit el llibre “GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica”, de Joni D.

Presentació a Barcelona el 14 de març, dia que es commemora el 35è aniversari de l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel. A les 19’30h a Virus editorial, carrer de la Junta del Comerç, 18, al Raval barceloní. Amb la participació de Mateo Seguí, autor del pròleg.

GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica:

El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli. En poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Llegir més »
Acció Sindical

#28Fvaga: Valoració de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública informa de l’èxit de la convocatòria de vaga d’avui 28 de febrer a les universitats públiques catalanes.

El seguiment als diversos campus ha estat massiu, de més d’un 80%, i no s’hi han fet classes. En un gran nombre de facultats l’activitat ha estat literalment nul·la. S’han dut a terme manifestacions amb la participació d’estudiantat, treballadores d’administració i serveis i professorat, a Barcelona, València, Mallorca, Tarragona, Girona, Lleida, Castelló, Alacant, Igualada, Reus, Berga, Manresa, Cervera i Mataró. A Barcelona s’hi han aplegat prop de 20.000 persones a partir de columnes que han recorregut la ciutat des dels diversos campus. Més enllà de les fantasies analítiques del secretari general d’universitats, Antoni Castellà, la vaga d’avui ha estat un èxit que neix del llarg procés d’autoorganització assembleària de les diferents col·lectivitats universitàries.

Enfront de les planificacions governamentals de la destrucció de les universitats públiques (acomiadaments de professorat i PAS, precarització de les condicions laborals i docents, elitització dels estudis i exclusió econòmica de les classes populars, transferència de recursos públics cap a ensenyaments i institucions privats, reorganització dels models de govern en termes profundament classistes, manca de debat social sobre el paper de la universitat) i del seu vincle amb els grans poders econòmics que estan penetrant no sols les universitats mateixes, sinó les polítiques imposades pels diversos governs, la PUDUP com a expressió d’aquest moviment de lluita reiterem que perseverarem en la defensa de les universitats públiques i d’un model d’educació que estigui al servei de les necessitats de la majoria social popular catalana i no dels interessos privats sota el marc capitalista de relacions socials. No acceptem la cantarella gastada de la crisi: som davant d’un cop d’estat financer i no enshi doblegarem.

Llegir més »
Acció Social

Uribana: No serem còmplices de la massacre (Veneçuela)

L’acció va ser justificada argumentant que el “Estat reprendrà el control de les presons” i mitjançant una sèrie de polítiques que ha vingut implementant el president Chavez i el seu gabinet de treball. El seu objectiu era ocupar per assalt els espais i aniquilar qualsevol vestigi d’articulació social al marge de l’assistencialisme de l’Administració penitenciària. Aquesta política anomenada “Humanització penitenciària”, no és més que un projecte de simple maquillatge dels centres de tortura i humiliació carcerària per intentar dissimular el grotesc negoci realitzat al voltant dels presos. Al govern bolivarià els presos són, també, una simple mercaderia. La majoria, lar presons estan poblades de persones provinents dels sectors populars, (1) el que demostra la demagògia i hipocresia d’un Estat que s’ha vanagloriat d’afavorir als pobres.

Aquesta crisi penitenciària és una conseqüència directa de la presència de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) en la custòdia dels penals. Aquests fan tirar enrere a les visites familiars i sotmeten a la població reclusa a les més denigrants condicions de subsistència. La situació degradant de les presons és el brou de cultiu ideal per dur a terme els milionaris negocis de la GNB, del funcionariat corrupte i altres òrgans repressors del poder com les policies. Organitzacions de Drets Humans com proveeixi assenyalen que són constants les vagues, autoflagelaciones, autosecuestro de visitants, motins i segrestos de funcionaris, “… com a resposta a les deplorables condicions de reclusió, al retard processal i en rebuig a la presència de la Guàrdia Nacional. “(2)

Som conscients que la degradació moral i física que pateixen els presos dins de les presons incideix directament en la situació de violència i inseguretat que travessem. Degradació que es reflecteix no només en els alts índexs d’amuntegament presents en la majoria dels penals, sinó també, en la manca de serveis bàsics, com aigua potable, menjar sa i / o electricitat i en les decadents estructures en les quals han de romandre . En resum, sota aquestes condicions, i amb l’incessant i eminent procés general de deshumanització, la presó va preparant als i les privad i totes de llibertat per a ser delinqüents al servei ia les ordres dels principals cossos policials del país, camí que prenen diversos presosper “s

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a Miquel Izard: “Ens han amagat l’estiu del 36”

El professor emèrit d’història de la UB Miquel Izard publica l’estudi més profund fins ara sobre «l’inversemblant estiu del 36», el llibre “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros. El inverosímil verano del 36 en Cataluña”, amb anècdotes, curiositats i dades dels canvis en la vida quotidiana a Catalunya durant l’única revolució anarquista de la història Miquel Izard s’ha passat anys i panys estudiant tot el que va passar aquell «inversemblant estiu del 36» a la Catalunya anarquista i republicana. El seu treball d’investigació és un exhaustiu estat de la qüestió sobre el procés revolucionari iniciat el juliol de 1936, però centrat en la vida quotidiana, les col·lectivitzacions de fàbriques, les noves formes d’educar i els canvisen la moral d’una època que mai no tornarà.

Llegir més »