Els 5 ultims afusellats al Camp de la Bota, el 14/03/1952, ara fa 60 anys,
foren els anarquistes, Gines Urrea Peña, Pere Adrover Font “El Iaio”, José
Peréz Pedrero, Santi Amir Cruanyes “Sheriff” i el Jordi Pons Argilés
“Tarantula”.
El proper 24 de març de 2012 actes en homenatge a Badalona, la lluita contra el
feixisme continua.
El dimarts 13 de Març farà 34 anys que va morir, producte de les tortures a que fou sotmès a la presó de Carabanchel, Agustín Rueda (14-11-1952). És un més dels “morts (de, en o per) la transició”. També són els grans oblidats i marginats de tot el procés de Recuperació de la Memòria Històrica, que en aquest com en altres casos, els botxins si són vius, i en la majoria dels casos no han estat jutjats, i menys encara pagat per provocar aquesta mort.
El conegut i mític periòdic “Solidaridad Obrera”, sorgit en 1907 a Barcelona com l’expressió escrita més solida i duradora del “sindicalisme d’acció directa”, ha estat digitalitzat des dels seus orígens en 1907 fins a l’any 1925. Aquest treball de compilació ha estat realitzat de forma pacient per l’historiador Paco Madrid.
El CEDALL (Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari), com a grup divulgador de la “memòria llibertària” en el nostre país, ha recollit i sistematitzat el treball que Paco Madrid ha portat a terme, integrant en el seu web la col·lecció del periòdic. Des d’aquest moment ja es pot consultar la que pot ser considerada com una de les millors “fonts primàries” del periodisme anarcosindicalista del nostre país.
En una primera aproximació podríem dir que durant aquesta etapa històrica, “Solidaridad Obrera”, expressa de forma clara les diverses lluites obreres i socials en les quals estava immersa bona part de la classe obrera en els seus desitjos d’emancipació social enfront del capitalisme espanyol i els diversos representants polítics que sustentaven el règim de la cridada “Restauració”.
Una segona aproximació, ens duria a realçar la importància creixent que va anar adquirint el periòdic “Solidaridad Obrera” durant aquesta dues primeres dècades i que el va dur a convertir-se en “diari” durant determinats períodes d’aquesta etapa inicial. Només la persistent i dura repressió estatal va poder fer fer callar les seves pàgines en alguns períodes de gran combat social entre la burguesia i el proletariat. No podem deixar de costat, a l’esmentar breument aquest període històric, que “Solidaridad Obrera” com òrgan de premsa i propaganda va lligat de forma fecunda al gran avanç organitzatiu i presència social que va adquirint l’anarcosindicalisme durant aquesta decisiva època.
Les organitzacions sindicals que van ser el seu suport econòmic i expressió conseqüent de la seva línia ideològica (“Solidaritat Obrera”, “Confederació Regional del Treball de Catalunya” (CRT-C) i la mitificada Confederació Nacional del Treball (CNT) van anar adquirint una força considerable en el nostre país, fins al punt d’arribar a ser la força sindical majoritària a nivell estatal i la millor expressió dels desitjos de transformació social en un sentit plenament llibertari.
Esperem i desitgem que la digitalització d’aquesta etapa històrica del periòdic “Solidaridad Obrera” sigui una bona eina per al coneixement, investigació i divulgació del moviment obrer en general i de l’anarcosindicalisme ibèric del primer terç del segle XX en particular.
EQUIP CEDALL (Febrer 2012)
Podeu accedir als exemplars digitalitzats anant al web www.cedall.org/Documentacio/Castella/cedall203530000_Solidaridad%20Obrera.htm
Dimarts 6 de Març, a les 18.00h. al Centre Cívic La Marineta de Mollet del Vallès, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, amb la col·laboració de la CGT, organitzen un acte pel dia de la dona treballadora, amb la projecció del documental “Indomables. Una historia de Mujeres Libres”.
Després d’haver estat recentment condemnat a 11 anys d’inhabilitació per autoritzar la intervenció de les escoltes de la trama Gürtel, el circ de l’assetjament jurídic contra Garzón ha acabat amb l’absolució del ex jutge de l’Audiència Nacional en la causa que encara tenia pendent en el Tribunal Suprem. Una absolució esperada per amplis sectors de l’opinió pública nacional i internacional; però que, com alguns ho temíem, només servirà perquè la magistratura espanyola pugui proclamar el seu indefectible respecte a la Llei i la seva plena independència en la presa de les seves decisions.
Efectivament, malgrat el circ jurídic-mediàtic entorn d’aquest procés, després de tal sentència, com negar que Espanya és avui un Estat de Dret i que el Govern del PP respecta qualsevol resolució dictada per un organisme jurisdiccional? A més, com ho estan emfatitzant els mitjans, com negar que, amb aquest procés, “s
La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada
per 14 entitats [[ Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura – Alerta Solidària – Centre EXIL – Associació Catalana per la Defensa del
Drets Humans – Associació Memòria Contra la Tortura – Associació Stop Bales de Goma – CGT Catalunya – Comissió de
Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona – Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà – Institut de Drets Humans
de Catalunya – Justícia i Pau – Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona –
Organitzat per la Secretaria d’Acció Social del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona, el divendres 17 de febrer, tindrá lloc una festa poètica de Carnestoltes, a la que esteu totes i tots convidats.
Com era d’esperar, el Tribunal Suprem ha condemnat al jutge Garzón per haver ordenat les gravacions entre els presos del cas Gürtel i els seus advocats, i, com era d’esperar també, uns han aplaudit i “brindaran amb xampany” i altres han protestat iradament.
Jo no faré ni una cosa ni l’altra. Massa sé el que és la judicatura en tots els països i encara més l’espanyola, en la qual impera un tarannà descaradament ultrareaccionari. És clar que no tots els magistrats són d’un tarannà tan ranci i carca, però d’alguna manera cal ser-ho per impartir “justícia” en una “democràcia” tan “lligada i ben lligada” al franquisme i al capitalisme mésimmoral.
El divendres dia 3 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs es va inaugurar l’exposició 100 anys d’anarcosindicalisme que es podrà contemplar a la Sala Montsuar del 3 de febrer al 4 d’abril.
Després de la pertinent salutació i presentació de l’acte Rosa Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida, va elogiar la recopilació realitzada i va agrair l’oportunitat de poder gaudir del material exposat, posteriorment Àngel Bosqued per la Fundació Salvador Seguí va exposar les activitats que realitzen i els problemes que tenen per recuperar material històric, Paco Núñez en nom de la Federació Intercomarcal de Ponent va recordar la figura de Salvador Seguí fill d’aquesta ciutat i va avançar part del programa d’activitats que es desenvoluparan durant aquests mesos, per concloure Pepe Berlanga, en nom de la CGT de Catalunya va plantejar que ni les lleis de memòria històrica ni els memorials democràtics són suficients per recuperar la nostra rica història.
El dia 1 de febrer de 2012 han entrat a robar documentació molt important de la Biblioteca de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i Centre de Documentació Històrica i Social situat al Passeig de Sant Joan 26:
Cartells de la Guerra civil original de l’època, així com diversos objectes també del període de la guerra civil espanyola.
Postals de la guerra civil, carnets de diverses entitats i grups polítics dels anys 20 i 30 i de clandestinitat. Album SIM, etc. Bando General Miaja del 1939 pocs dies abans d’acabar la guerra imprèsper la zona de València.
Heleno Saña Alcón (Barcelona,1930), és un dels grans filòsofs espanyols, llibertari, lliurepensador, perseverant i insubornable. S’exilià a Alemanya el 1959, país d’on procedeix la seva esposa, i on segueix residint. Heleno Saña ha escrit quaranta llibres, alguns en llengua alemanya. De tots ells destaco De Prudhon a Cohn-Bendit publicat l’any 1970 en ple franquisme, ja que em va permetre conèixer l’existència de l’anarquisme. Per a mi és un privilegi poder comunicar-me i entrevistar quaranta anys desprès amb l’autor que em va iniciar en l’anarquisme. És el costat agradable de fer entrevistes.
Heleno Saña és originari d’una família anarquista de Barcelona. El seu pare Joan Saña va militar al llarg de la seva vida a la CNT i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Aquesta exposició organitzada per la Confederació General del Treball i la Fundació Salvador Seguí, repassa cent anys d’aquest moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista que lluita, no només per la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, sinó també per la revolució social entesa com l’exercici de la llibertat com a dret inalienable. El anarcosindicalisme constituir a la península ibèrica una gran força revolucionària amb una intensitat sense precedents en cap altra part del món. Aquesta mostra explica el fenomen i reconeix a les i els militantsdel moviment.
Després de les dos primeres sessions del 2011 (Violència de gènere i Pedagogia llibertària) l’ATENEU 19 de JULIOL, espai de formació de la F.I. de la CGT comarques de Girona, reinicia les sessions del curs 2011-12 (el 2on Curs d’aquest projecte):
Hem organitzat un minicicle de dos sessions, gener i febrer, que dedicarem a conèixer millor la nostra organització: la CGT. El gener el dedicarem a la seva història i el febrer a la seva estructura i funcionament.
Els CIEs (Centres d’Internament d’Estrangers) són una lacra social en un estat de dret. Aquestes presons pels sense-papers, absolutament il·legals des del punt de vist jurídic, vulneren diàriament els drets més basics de les persones internes. Morts, maltractaments i amenaces per part dels cossos de seguretat, accés limitat a defensar-se legalment, amuntegament d’interns en espais molt petits, alimentació insuficient, fred… Tot això envoltat d’una opacitat absoluta per part de les autoritats del CIE: no es permet l’accés ni a ONGs, ni al Síndic de Greuges, ni a premsa…
Les entitats, col·lectius i organitzacions sotasignants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracions Catalana i Estatal que:
Des que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.
Presentació a Girona de la traducció al català del llibre d’Antonio Téllez Solà ‘Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)” recentment editat per Virus editorial.
La presentació es fará el dissabte 14 de gener a l’Espai Marfá (C. de Baix, 2 17006 – GIRONA), al darrera del Centre Cívic Can Ninetes del barri de Santa Eugènia, començará a les 11:30h. i anirà a càrrec d’en Patric de San Pedro de Virus editorial i d’Enric Melich, anarquista ex-guerriller.
Organitza: Marxa-homenatge als maquis (Nord-est), dins les Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal
“Els amos del món ho tenen tot, però no herois com Durruti. Per això el seu odi vers ell i vers el moviment revolucionari en general. És l’odi sempre renovat de l’inferior al superior, de la pusil·lanimitat a la grandesa, del vil al noble, del mediocre a l’excepcional. Les forces que avui administren el planeta, sigui en nom de la dreta clàssica o de la pseudoesquerra venuda al sistema, es veuen mancades d’autèntics herois, i els que fan passar per herois no són més que tristes productes de posar i treure fabricats pels professionals de la imatge i de les public relations al servei de l’statu quo. I ells són els primers a saber-ho, fet que explica la seva neuròtica obsessió per eradicar de la consciència col·lectiva figures històriquescom ara la de Durruti”.
En Sector Social ia tots / es els que treballem en ell:
Durant els últims mesos, diversos grups de treballadors / es del sector ens venim reunint i organitzant davant l’ofensiva que contra ell s’està duent a terme precisament per aquells la responsabilitat màxima és mantenir un sistema de protecció social que cobreixi els interessos i necessitats de les / els ciutadanes / us i del conjunt d’aquestes / es com a societat. El treball realitzat donarà els seus primers fruits el dia 29m durant la vaga general, que no considerem un fi, sinó un punt de partida per a l’organització del sector, imprescindible per evitar que sigui desmantellat. Us convidem a totes / us a sumar-vos a les següents iniciatives:
D’una banda ens reunirem a la part superior de Jardinets de Gràcia a les 15.30, una hora abans del principi de la manifestació (convocada allà a les 16.30h) per posar en comú les diferents situacions realitats que estem vivint en el Sector Social. Durant la manifestació visibilizaremos nostra professió en un bloc diferenciat , utilitzant signes identificatius (caretes blanques en representació de la invisibilitat tant del sector com de les persones amb qui treballem, adjunt model) i vestint tots / es amb samarretes vermelles (ja que ens sagnen, que es vegi). La idea és que cadascú esfaci la careta i la porti a la mani.
Sector social: valoració del sector. desembre 2011:
Sector social: Plantilla per còmput d’hores treballades
9 de desembre del 2011
Un dels problemes detectats en el sector és la dificultat per part dels / les treballadors / es per saber quantes hores han realitzat al cap de l’any i comprovar així si han fet les que per conveni els correspon (1701). L’absència d’un calendari laboral anual, els continus canvis d’horaris, les jornades amb distribució irregular de les hores de treball etc …, són aprofitats per les empreses per, com hem constatat en diversos centres de treball, “colar” hores de més a seus treballadors / es. Aquesta plantilla busca facilitar el còmput d’aquestes hores als / les treballadors / es. Està realitzada per curs, no per any natural, però és fàcilment modificable. Els criteris per a aquest còmput responen al que fixa el conveni d’ació Social, de manera que les hores festives es computen automàticament a 1,5 h. Només cal introduir les hores realitzades cada dia i automàticament se sumen a un còmput final que no pot anar més enllà de les1701h que marca el conveni “.
