LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA
Exposició itinerant realitzada per la CGT amb motiu del 70 aniversari del 19 de juliol de 1936
Després de més d’un any en el qual ha passat per nombroses ciutats de tot l’Estat espanyol, ara l’exposició arriba a Tarragona.
L’anomenada Llei de la Memòria Històrica ha estat finalment aprovada pel Congrés dels Diputats, i també pel Senat el passat dia 10 de desembre. Amb aquest pacte entre els partits polítics (tret del PP i ERC, per motius radicalment distints), es pretén tancar el deute que la democràcia encara te pendent amb les víctimes del règim franquista. Però, realment ho fa?
Ens fixarem en tres aspectes d’importància. En primer lloc, la referència “a totes les víctimes”, com a punt de partida per aquesta llei, suposa una base falsa, des de la qual és molt difícil construir res de profit. Si parlam de “memòria històrica” no es de rebut l’equidistància, certament insultant, que es pretén entre defensors de la democràcia i defensors del feixisme, entre fidels a la legalitat republicana o els qui recolzaren el cop d’estat del 36. D’altra banda, i en referència al període de la Guerra Civil, els vencedors ja han reivindicat, homenatjat i reparat, amb més que suficiència al llarg de moltes dècades, la memòria dels seus morts, mentre que els cossos de moltes de les víctimes de la repressió del règim franquista, durant i després de la guerra, encara romanen en fossars comuns, o anònims a les voreres de les carreteres. Per cert, la localització, identificació i rehabilitació d’aquestes víctimes ni tan sols queda definida com a responsabilitat de les administracions públiques, en aquesta nova normativa.
En segon lloc, la llei es planteja eliminar la simbologia franquista, però ja s’han sentit veus que avisen que tot això serà, en el millor dels casos, un procés bastant llarg i complicat. Quan, per exemple i sense anar més enfora, es dubta en eliminar, en aplicació d’aquesta llei, el monument feixista de La Feixina, a Palma, “per la seva certa qualitat artística o monumental”, i fins i tot quan l’equip de govern municipal, de suposat “centre-esquerra”, està a una passa de donar el títol de fill il•lustre de Ciutat al promotor del referit monument (que, per cert, ja té un carrer a Palma), ens podem fer una idea d’en què quedarà tot això. Per una patètica manca de coratge polític, aquesta llei ni tan sols serà efectiva per eliminar els vestigis formals del passat tenebrós de la dictadura. És a dir, no servirà ni com a una rentada de cara.
Xerrada-col·loqui sobre “Comunisme llibertari i marxisme no ortodox en el moviment obrer català” amb l’historiador Ferran Aisa, autor dels llibres “El Laberint roig”, “Contrarevolució, els fets de maig de 1937” i “La Internacional”.
Divendres 14 de desembre, a les 19 hores. Ateneu Popular Julia Romera (Santa Rosa, 18), Santa Coloma de Gramenet.
Organitza: Biblioteca La Hoguera i revista ALHORA.
Més enllà del temps i les generacions, està la memòria. La memòria que és experiència contrafàctica de l’oblit perquè comporta duració. Per això hi ha un interès exagerat, o sigui més enllà de l’intel·lectualment raonable, de catalogar-la com una dimensió exclusivament individual. Els poders fàctics, el sistema establert, la ideologia dominant que s’ambiciona com a pensament únic, pretenen encotillar-la, fer d’ella un acte íntim, en la lògica del monadisme que tants rèdits està proporcionant al neoliberalisme.
TROBADA de GRUPS de la MEMÒRIA LLIBERTÀRIA
Organitzen: Confederació General del Treball (CGT) i Fundació Salvador Seguí (FSS)
València, 15 de desembre de 2007
Local de CGT. Av. del Cid, 154.
PROGRAMA MODIFICAT
L’Exposició sobre la Revolució Llibertària arriba a Sant Boi de Llobregat acompanyada per diverses activitats paral·leles.
– EXPOSICIÓ LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA (70 Aniversari del 19 de Juliol de 1936)
DEL 3 AL 8 DE DESEMBRE, de 10 a 21 hores.
Lloc: Cal Ninyo (entrada per C/ Major 46 i Joan Bardina 46)
– 6 DESEMBRE (18 hores) Xerrada-Debat DONES DEL MOVIMENT LLIBERTARI 1936-39, a càrrec de Mª Àngels Rodríguez (Fundació Salvador Seguí)
Lloc: Cal Ninyo (entrada per C/ Major 46 i Joan Bardina 46)
– DEL 3 AL 8 DE DESEMBRE (de 10 a 21 hores)
EXPOSICIÓ CARTELLS Y DOCUMENTALS de la GUERRA CIVIL
Lloc: ATENEU LLIBERTARI DE SANT BOI (Joan Bardina 45)
– 8 DESEMBRE (21 hores) “Piscolabis fraternal” i posteriorment CONCERT amb APAGA Y VÁMONOS
Lloc: ATENEU LLIBERTARI DE SANT BOI (Joan Bardina 45)
Organitzen: Ateneu Llibertari de Sant Boi i CGT
LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA.
Exposició itinerant realitzada per la CGT amb motiu del 70 aniversari del 19 de juliol de 1936.
Del 10 al 16 de desembre a Reus.
Sala Fortuny del Centre de Lectura (c/Major 15).
Horari: de 10 a 13 h. i de 17 a 21 h.
Dijous 13, 20 h. Sala Hortensi Güell, Centre de Lectura
Xerrada – Debat: DEL PASSAT AL FUTUR DEL MOVIMENT LLIBERTARI
amb les intervencions de:
– Ferran Aisa, historiador especialitzat en el moviment obrer i l’anarcosindicalisme, membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, autor de diversos llibres, documentalista d’exposicions i guionista de documentals
– Eladio Villanueva, sindicalista del sector ferroviari, actual secretari general de la CGT
Organitza: Federació Comarcal Baix Camp-Priorat CGT
Després de més d’un any en el qual ha passat per nombroses ciutats de tot l’Estat espanyol, ara l’exposició arriba a diverses ciutatsde Catalunya, en una gira coordinada per la Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya.
JORNADES LLIBERTÀRIES CGT VALÈNCIA.
HISTÒRIA I MEMÒRIA DE LA REVOLUCIÓ
LLIBERTÀRIA
– València, del 10 al 13 de desembre de 2007.
Col·legi Major Rector Peset, Universitat de
València. Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4
– València, del 14 al 15 de desembre de 2007
CGT. Avinguda del Cid, 154
El Secretariat Permanent del Comité Confederal de la Confederació General del Treball (CGT), en nom de tota l’organització, desitja expressar el seu últim comiat anarcosindicalista al company Fernando Fernán Gómez, figura sense la qual seria incomprensible la història cinematogràfica, teatral i literària del segle XX espanyol. Amb això, no descobrim res de nou, ja que ha sigut tot el món de la cultura qui ha reconegut i continuarà reconeixent, els teus prodigiosos valors artístics.
El 21 de novembre del 2007 ha mort el company Fernando Fernán Gómez després de portar ingressat quasi un mes en la unitat d’Oncologia de l’hospital de La Paz de Madrid. Els mitjans silencien la seva trajectòria llibertària lligada des de molt jove a la CNT, legalitzat el sindicat anarcosindicalista va participar junt amb la seva companya Enma Cohen en l’històric míting de la CNT en Montjuïc.
Sempre ha reflectit la seva empremta llibertària com reflectixen les seues pel·lícules “Las bicicletas son para el verano”
Dijous 22 de novembre a les 18.00 h en els locals de CGT Via Laietana núm. 18, novena planta.
Conferències sobre la Revolució Llibertària del 1936.
Els fets que van portar a la revolució, per Manel Aisa, historiador i president del Áteneu Enciclopedic Popular.
[(“En Espanya es juga l’avenir del món. No es tracta d’una lluita entre “roigs” i “nacionalistes”, és el xoc de dues concepcions, de dues formes de vida: La de la llibertat i la de l’esclavitud.
Amb la intervenció de Rafael Iniesta i de Mº Àngels Rodríguez s’ha inaugurat avui dia 19 de novembre en els locals de CGT l’exposició itinerant LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA L’exposició, que consta de 26 panells i un muntatge audiovisual, inicia el seu recorregut mostrant els antecedents ètics i filosòfics de l’anarquisme i acaba plantejant el debat pendent de la Revolució. De forma descriptiva presenta cronològicament des de la Primera Internacional a les organitzacions que, com la Confederació Nacional del Treball, la Federació Anarquista Ibèrica, les Joventuts Llibertàries i Dones Lliures, conformen el Moviment Llibertari. Des del Naturisme a l’Esperanto, la Cultura Àcrata i la seva Filosofia, la Pedagogia Llibertària, els Ateneus, fins al procés produït el 19 de juliol, quan el poble en armes, frena el cop feixista en bona part del país i el proletariat entra en escena com principal actor, representant amb la pèrdua de la guerra el final del drama històric.
Tarrega – 29,30 novembre i 1 desembre 07
Homenatge a Francisco Carrasquer, testimoni i vigència
Un nodrit grup d’historiadors i intel·lectuals targarins han constituït la Comissió Cívica Francisco Carrasquer amb l’objectiu de retre un homenatge a aquesta destacada figura del moviment anarquista del nostre país.
Comença la gira per Catalunya de l’exposició sobre La Revolució Llibertària.
Del 19 al 29 de novembre l’exposició La Revolució Llibertària arriba a Barcelona, al local de CGT, Via Laietana núm. 18, novena planta.
Programa conferències a la Sala Costa i Font (local CGT)
– Dilluns 19 de novembre
A les 18.00 h:
Presentació/inauguració de l’exposició a càrrec de Rafael Iniesta, Secretari de Comunicació de la Federació Local de Barcelona
A les 19.00 h:
Refrigeri a la sala social de la CGT per a tots els assistents
– Dijous 22 de novembre, a les 18.00 h:
Conferència sobre la Revolució Llibertària del 1936
Els fets que van portara la revolució, per Manel Aisa, historiador
Moderador, Rafael Iniesta, Secretari de Comunicació de la Federació Local de Barcelona
– Dimecres 28 de novembre, a les 18.00 h:
Conferència sobre la Revolució Llibertària del 1936
Incidència social de la revolució, a càrrec de Bernat Muniesa, Catedràtic d’Història
Pedagogia Llibertària, a càrrec de Pere Solà, Catedràtic d’Història
Organitza: Federació Local de Barcelona de la CGT
Exposició itinerant realitzada per la CGT amb motiu del 70 aniversari
del 19 de juliol de 1936
Després de més d’un any en el qual ha passat per nombroses ciutats de tot l’Estat espanyol, ara arriba a diverses ciutats de Catalunya, en
una gira coordinada per la Secretaria de Formació de la CGT de
Catalunya.
Sin fronteras. Manual básico de derechos.
Edita: Àrea Confederal d’Immigració-CGT
Autor: Gabinet Jurídic Confederal.
TARDOR LLIBERTÀRIA a Berga
Del 10 de novembre a l’1 de desembre
Organitza: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs – Ateneu Columna Terra i Llibertat.
C/del Balç número 4 baixos dreta, Berga.
Apartat de correus 16, 08600 Berga. cejeb@nullberguedallibertari.org
El Liceu Escolar de Lleida va ser un dels promotors de l’Escola Nova a Catalunya, basat en un model pedagògic on els valors de la igualtat, la llibertat, l’ajuda mútua, i el saber compartir eren l’eix vertebrador de l’aprenentatge.
L’any passat es va celebrar el centenari de la seva fundació per Frederic Godàs. Enguany, malauradament, hi ha també una efemèride a commemorar. Ens trobem davant del 70è aniversari del Bombardeig de Lleida.
El projecte de Llei de Memòria Històrica pactada pels partits polítics, que ara a l’octubre de 2007 reprèn la seva tramitació parlamentària de forma definitiva, renúncia a la Veritat, la Justícia i el respecte als Drets Humans de les víctimes de la dictadura franquista.
CGT manifesta públicament la seva més absolut rebuig i es rebela davant la mateixa, no assumint que amb aquesta llei es tanca i queda saldat el deute que la democràcia té encara pendent amb les víctimes del règim franquista i d’aquest amb la Història.
2Una experiència d’autogestió i solidaritat.
(Juliol 1936 Gener 1939)
Exposició i Xerrades a la Facultat de Geografía
i Història de la UB. Montalegre. 6
Del 23 d’octubre al 8 de novembre 2007 2
Publicat al setembre del 2007, el quart número dels informes d’economia està dedicat a les causes de l’existència de la pobresa, i el títol és “Hay pobres porque hay muy, muy ricos”.
Introducció.
Està de moda comptar pobres. Les institucions públiques de més renom —Nacions Unides, Banc Mundial, la UE— es preocupen de saber tots els pobres que hi ha, així com importants institucions privades. A l’estat espanyol hi ha també un gran interés per la pobresa entre les institucions privades —Caritas era ja habitual—, però ara són els bancs i caixes d’estalvis les que es preocupen per saber quants hi ha i qui són els pobres. Els pobres estan comptats de totes les formes i direccions possibles: edat, condicions familiars, sexe, etc.,etc.
Un tribunal de París concedeix la llibertat condicional a Jean-Marc Rouillan L’activista, empresonat durant més de vint anys, haurà de tornar les nits a la presó.
Un tribunal de París ha decidit avui de concedir el règim de semi-llibertat a l’activista Jean-Marc Rouillan, condemnat a cadena perpètua a França des que fou detingut, fa més de vint anys, acusat de l’assassinat del director general de Renault, George Besse, el 1986. Aleshores Rouillan actuava amb el grup revolucionari Acció Directa, que ell mateix va fundar. Abans, Rouillan també fou militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), al costat de Salvador Puig Antich.
– A TOTA LA CGT
– A LES SECRETARIES DE LA DONA, AFILIADES I AFILIATS
JORNADES HOMENATGE A “DONES LLIURES-MUJERES LIBRES”
De conformitat amb l’acordat en la passada plenària del mes de Març, del dia 15 fins al 20 d’Octubre se celebraran a Saragossa les jornades d’Homenatge a “Dones Lliures-Mujeres Libres” en el 70 aniversari del seu I Congrés i per extensió a totes dones llibertàries que han lluitat i han contribuït amb el seu treball diari en la recerca de la llibertat de la dona.
A finals dels 40 és membre militant de la FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries) en Montauban. En 1947 és triat per a vindre a Espanya en nom d’aquesta organització al ple clandestí que se celebrava a Madrid. Durant molts anys va ser important responsable del seu periòdic “Ruta”.
En 1948 és membre de la Comissió de Relacions de CNT i de la Comissió de Defensa en l’Exili.
Jornada d’activitats a Sallent amb motiu del 10è aniversari de la Marxa-Homenatge als Maquis i del 50è aniversari de la mort d’en Facerias
Sallent (Bages), dissabte 29 de setembre de 2007
– 10 h. Sala Vilà i Valentí (c/Àngel Guimerà 5)
Inauguració de l’Exposició Gràfica de la història de la Marxa dels Maquis, i projecció fins les 13.30 h. de vídeos biogràfics. Sortida per la dignificació de l’espai Can Rocaus (base del maquis).
