LA DESHONESTEDAT DE TOXO I MENDEZ
Els òrgans de direcció del sindicalisme d’Estat (UGT i CCOO) han signat un altre acord amb les organitzacions empresarials i han donat al Govern una pau social a costa de l’empobriment de la ciutadania i dels treballadors. A canvi, han rebut la pròrroga de l’acord de formació professional, que els permet a ambdós decidir la destinació d’ingents quantitats de diners, que s’assignen a ells mateixos.
No és veritat que renunciant a salaris i augmentant la flexibilitat es mantingui l’ocupació. Tot el contrari; es crea més atur i més ocupacions precàries. Encara més, els ERO que aquests sindicats signen en un 96%, destrueixen ocupació i són una de les seves fonts indignes de finançament.
Aquest acord significa el beneplàcit a la dura i pròxima Reforma Laboral que anuncia Rajoy i encotilla els convenis cap a la reducció contínua del poder adquisitiu i drets socials.
Han acordat que els increments salarials negociats no haurien de superar: el 0,5% en 2012 i el 0,6% per a 2013 i 2014. Per als anys 2012 i 2013 s’estableix una clàusula de revisió si l’IPC de l’estat espanyol i el de la zona euro superen el 2%. La revisió salarial serà només per la diferència entre aquest 2% i l’IPC més baix dels assenyalats.
A més, si el preu del barril Brent de petroli creix més del 10%, es descomptarà de l’IPC la pujada dels carburants, amb el que l’IPC a tenir en compte serà menor encara que l’oficial. Per a 2014 es donaria una revisió lligada a l’evolució del PIB de l’economia espanyola. En definitiva un galimaties que només beneficia als empresaris i banquers.
Acorden que els convenis col·lectius puguin distribuir irregularment el 10% de la jornada anual i que l’empresari disposi d’una borsa de cinc dies (40 hores) a l’any que podrà distribuir al seu antull durant l’any.
La mobilitat funcional serà il·limitada dintre del grup professional o per les titulacions exigides. No es considerarà la categoria professional a l’efecte de mobilitat funcional. A més, els convenis col·lectius haurien de contemplar major flexibilitat quan l’empresari necessiti distribuir de forma irregular més jornada o quan necessiti major mobilitat funcional.
Han signat un compromís amb els criteris que han de seguir les empreses per a no aplicar de manera temporal, coses com l’horari i distribució de la jornada, el règim de treball a torns, el sistema de remuneració o les funcions a ocupar pels treballadors i treballadores. Això significa una mobilitat funcional pràcticament absoluta en mans de les empreses.
Si esperàvem una resistència a les amenaces de la reforma laboral del PP contra els treballadors, els sindicats signants d’aquest acord el que han fet és lliurar-se a la patronal i han traït a tots aquells que lluiten per convenis dignes en tot el territori estatal. A més, el Govern segueix amenaçant amb facilitar i abaratir l’acomiadament.
Els pactes signats per aquests sindicats s’uneixen al decretat pel govern al desembre i que amb aquest pacte se li dóna el vistiplau:
· La congelació dels salaris dels funcionaris i empleats públics per a 2012 i augment de la jornada setmanal en 2,5 h.
· L’augment de l’IRPF i la pèrdua de la clàusula de revisió de l’IPC real, que rebaixa el salari i les pensions en fins a un10%.
· Congelació del salari mínim interprofessional en 641 €.
