Disset anys sense patró a Zanon
La fàbrica de ceràmica Zanon recuperada l’any 2001 a l’Argentina segueix viva malgrat els obstacles institucionals i les dificultats econòmiques
“No hay patrón en Zanon y la cosa parece que marcha bien.” Així comença la cançó d’Arbolito –una popular banda argentina– dedicada a la mítica Fábrica Sin Patrones (FASINPAT) de ceràmica Zanon. Les seves treballadores emprenien, l’any 2001, un llarg recorregut de lluita en el qual encara caminen avui. Carlos Menem, president fins llavors de l’Argentina, fugia en avió d’un inici de mil·lenni catastròfic, d’un país trencat a bocins després d’aquell corralito que deixava les classes treballadores del país sense estalvis, robades per una mà invisible subjecte a una classe política hereva de la dictadura militar. Era el moment del “que se vayan todos”. Centenars d’empreses i fàbriques tancaven les portes i la del gran empresari italià Luigi Zanon no volia ser menys. Però a Zanon hi havia un sentiment de consciència especial. A Zanon les obreresno ho permetrien.