Comunicat de la Taula Sindical de Catalunya en solidaritat amb Palestina
Durant els últims 75 anys Palestina ha estat víctima d’un genocidi per part de l’Estat d’Israel,
que ha implementat un règim d’apartheid deixant desenes de milers de víctimes mortals i
centenars de milers de desplaçades.
L’acció incansable de sindicats com la CGT i plataformes del sector ha portat a una situació impensable fa uns anys: les ambulàncies estan a pocs mesos de tornar a ser un servei públic internalitzat.
Cap conquesta es dona per art de màgia. Aquesta tardor s’ha de dur a votació la proposta de llei per la internalització de les ambulàncies, una llei que ha de treure les mans de les empreses privades que ara mateix controlen el 90% de les ambulàncies, de manera nefasta. Això permetrà recuperar-ne la gestió pública, incidint en la millora de les condicions de treball i del servei a la ciutadania.
A tota la CGT i a la classe treballadora de Catalunya:
Davant la comunicació que la Unió de Sindicats Workers in Palestine ha fet a nivell internacional, per aturar el genocidi que està patint la classe treballadora de Gaza, des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya fem una crida a:
1. A tots i totes les treballadores i sindicats: que es neguin a col·laborar en l’enviament d’armament a l’estat d’Israel, sota l’objecció de consciència antimilitarista i humanista.
Un dia després del 50è aniversari de la Guerra de Yom Kipur el 1973, Hamàs llança un atac sobre Israel sense precedents. Aquesta situació provoca un dels atacs més importants d’Israel sobre la població de Gaza i una declaració de l’estat de guerra.
No volem ser esclaves modernes. Fa uns dies que ens despertàvem amb la notícia que el govern grec ha aprovat una reforma laboral que permet treballar jornades de fins a 13 hores diàries i 78 hores setmanals.
La CGT de Catalunya, com a organització anarco-sindicalista, i segons els nostres acords de congrés, defensem l’autodeterminació de tots els pobles que ho desitgin. Des de Catalunya a Galiza, passant per Euskal Herria, des de les muntanyes del Kurdistan, fins a les comunitats Zapatistes a Chiapas, des de Palestina al desert del Sàhara.
No comencem el curs amb normalitat: cridem a la vaga el 6 de setembre!
Davant l’immobilisme latent i permanent del Departament pel que fa a la recuperació de les condicions laborals, l’estabilització dels treballadors i treballadores i un calendari escolar racional, que el Departament en algun moment s’havia compromès a negociar, els sindicats sotasignants decidim tirar endavant la jornada de vaga que coincidirà amb l’inici del curs el 6 de setembre.
Deu persones han estat detingudes i dues resten en crida i cerca, acusades de manifestació il·lícita, danys i desordres durant la manifestació unitària del passat 1r de maig a Barcelona.
Quatre persones van ser detingudes immediatament després de la manifestació, quatre van ser detingudes el 23 d’agost, una el 24 i una altra el 25. Totes estan acusades dels mateixos càrrecs. També segons l’atestat encara n’hi ha dues que no han estat localitzades. De moment totes han estat posades en llibertat a l’espera de judici.
Terrorisme contra la classe treballadora.
El diàleg social s’està convertint en una fossa comuna de drets laborals i socials.
Comunicat pel 1r de maig de 2023.
Fa dècades que la majoria de la societat ha deixat d’associar la paraula SINDICAT a conceptes com «força col·lectiva» o «eina per una vida digna» i ha donat l’esquena a tota forma d’organitzar-se pels drets laborals i socials. Aquest fet no és casual: els mitjans de comunicació de masses i els governs han fet mans i mànigues per esclafar, silenciar, marginar, assenyalar i desprestigiar el sindicalisme, acompanyant així l’ofensiva neoliberal de les darreres dècades.
1r de Maig 2023.
Recuperem la paraula SINDICAT.
Convocatòries de CGT a Catalunya.
BADALONA
11h Plaça Pompeu Fabra
BARCELONA
11h Jardinets de Gràcia
18h Rambla del Raval
BERGA
12h Plaça de Sant Pere
CORNELLÀ
11h Mercat Sant Ildefons
GIRONA
18h Rambla de la Llibertat
IGUALADA
12h Plaça Pius XII
LLEIDA
11h Plaça del Treball
MANRESA
11:30h Ben Plantada
MOLLET
12h Plaça Prat de la Riba
SABADELL
11:30h Plaça Dones del textil
TARRAGONA
18h Plaça Imperial de Tarraco
VILANOVA I LA GELTRÚ
11h Carrer Doctor Zamenhof
Comunicat per el 1r de maig de 2023 de la Taula Sindical de Catalunya.
1 maig: Ofensiva de classe.
Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en té per la sanitat.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
El 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.
El terratrèmol que va arrasar regions del Kurdistan, Turquia i Síria dilluns a la matinada 6 de febrer ha deixat desenes de milers de persones mor tes, ferides i sense casa. Segons dades del diumenge 12 de febrer ja són més de 28.000 persones mortes a les zones de Turquia i Bakur (Kurdistan del Nord), Síria i Rojava (Kurdistan de l’Oest).
Cinc dones activistes afectades es personen com a acusació particular amb el suport jurídic d´Irídia i la CGT i dirigeixen la querella també contra el superior jeràrquic de l´agent. Denuncien l’agent per abusos sexuals continuats, delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici de drets cívics.
Avui, 30 de gener, s’ha fet pública la noticia sobre l’agent que ha estat infiltrat al llarg dels darrers tres anys al Moviment Llibertari i Moviments Socials afins de la ciutat de Barcelona. En aquest cas concret, a través de l’establiment de vincles amb diverses activistes, ha tractat d’obtenir informació política i personal de diverses col·lectives i organitzacions instrumentalitzant així la confiança i la intimitat. Una militant activa i propera al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya ha estat una d’elles.
Finalitzat el XIIè Congrés de la CGT de Catalunya, El sindicat arriba a, entre altres acords, convocar vaga general feminista cada 8M, crear una caixa de resistència confederal per vagues així com una nova secretaria de joventut.
La CGT tria a la treballadora de la SEAT Montse Sánchez com a nova secretaria general, en un renovat secretariat permanent paritari entre homes i dones i amb una mitja d’edat de 39 anys.
El dijous 2 de febrer la CGT Lleida presenta a Screen Box Lleida el documental “Casilda, el eco de otros pasos“, tercer documental del director i guionista lleidatà establert a Iruñea Juan Felipe.
Després de “El tiempo de la cerezas” i “Indomables”, Juan Felipe segueix amb la seva tasca de recuperació de la memòria de l’anarquisme i la resistència antifeixista. En aquest cas abordant la figura de Casilda Hernaez Vargas, donostiarra d’origen gitano i anarquista. Descobrint a la vegada una Donosti rebel i combativa. Vivint les lluites obreres i feministes, el naixement de ANV (nacionalisme d’esquerres, obrer i aconfessional), i l’auge de la CNT, el seu sindicat. En definitiva, una fotografia inèdita d’una Donosti que no deixa indiferent a ningú. Casilda i el seu company Félix Likiniano van perdre la guerra, però mai van ser derrotats. Al seu exili, a Biarritz, van donar cobertura als joves antifeixistes que travessaven la frontera per lluitar contra el franquisme.
Constantment estem rebent senyals directes i indirectes de la necessitat, quan no l’obligació, de comprar. Si ens parem dos minuts i recorrem tots els mesos de l’any, podem observar que hi ha campanyes “especials” per a gairebé tots i cadascun d’ells. I en els dos restants, ensbombardegen amb la campanya “s
En el dia d’ahir, divendres 6 de gener a la nit, al TN vespre de TV3 es va relatar un episodi més dels atacs feixistes i racistes contra tot el que tingui a veure amb la migració. En aquest cas l’intent d’incendi d’un centre d’assessorament per a migrants a Califòrnia.
Els atacants van cometre un error i van patir cremades durant l’atemptat. Durant el relat de la notícia al Telenotícies vespre es van qualificar els fets com una “bretolada”, davant la estupefacció dels espectadors.
Des del passat 20 d’octubre, el pres anarquista a Itàlia Alfredo Cospito duu a terme una vaga de fam per acabar amb la mesura d’aïllament extrem, que li va imposar l’Estat al maig d’aquest any, el conegut com l’article 41 BIS.
Aquest règim carcerari va ser dissenyat per aconseguir el penediment, la col·laboració amb les forces repressives i l’abandonament dels vincles de les preses amb les seves organitzacions, condició indispensable per sortir-ne en una revisió que es fa cada quatre anys. Tot mitjançant un aïllament total de la persona presa amb una sola visita al mes per locutori i vigilada, tan sols 2 h diàries fora de la cel·la, una trucada telefònica de 10 minuts al mes, limitacions en la possessió de llibres i objectes de l’exterior, intervenció del correu, entre altres mesures. No caurà en l’oblit que La militant de Brigades Roges, Diana Blefari, es va treure la vida el 2009 després de sortir d’aquest règim repressiu tan dur que en un inici havia de servir contra organitzacions lligades a la màfia. Per tot això, afirmem que el 41 BIS és tortura i una eina més del sistema carcerari per vulnerar els drets humans més fonamentals i aniquilar les preses rebels.
A la vaga de fam s’hi han sumat altres anarquistes preses d’arreu del món, a més a més d’haver–hi hagut nombroses mostres de suport, accions i actes de solidaritat internacionals en aquests més de cinquanta dies que porta de vaga de fam. A més, l’Alfredo s’enfronta ara, juntament amb altres represaliades, a una pena de cadena perpètua pel cas repressiu «Scripta Manent» on, sota les acusacions de terrorisme i massacre política, se’ls condemna per un seguit d’accions de caràcter revolucionari i per la difusió de textos i propaganda anarquista. Per tot això, el pres anarquista ha afirmat que seguirà la seva lluita fins al final per acabar amb l’article 41 BIS.
En aquests moments, l’Estat italià és l’únic responsable de la seva vida i la seva salut que es troba greument amenaçada. Per això, des de les organitzacions firmants, reafirmem la nostra solidaritat i suport al company i la resta de preses en lluita i exigim a l’Estat italià l’aixecament de l’article 41-BIS i la fi de la persecució política contra les anarquistesdel territori.
ALFREDO COSPITO FORA DEL 41-BIS JA!
A TERRA ELS MURS DE LES PRESONS.
Avui s’ha filtrat l’esborrany de la modificació del Codi Penal. Els partits PSOE,PODEMOS i ERC, s’han congratulat per la desaparició del delicte de sedició, però han amagat la modificació dels supòsits associats a la protesta social i sindical:
La reforma del delicte de desordres públics amplia els supòsits de desordes públics i agreuja les penes mínimes en determinats casos. Amb la reforma s’inclou el concepte d’intimidació (concepte absolutament relatiu que permetrà la imputació en la majoria de casos per aquest tipus delictiu) i es tipifica expressament com a delicte els talls de vies i castiga amb presó les ocupacions pacífiques de seus bancàries i partits polítics.
No només això, encara que no s’alegui aquesta “intimidació”, tota acció col·lectiva de desobediència civil pacífica, específicament l’ocupació temporal de locals, serà castigada amb penes de presó de 3 a 6 mesos.
Entitats socials, sindicals, veïnals i polítiques hem celebrat una roda de premsa per presentar-vos el manifest de rebuig a la celebració de The District, una cimera internacional de fons d’inversió immobiliària, que es preveu celebrar els propers 19, 20 i 21 d’octubre a la Fira de Barcelona.
Exigim l’anul·lació de The District i fem responsables a les administracions i partits representats al Consell d’Administració de la Fira de Barcelona (amb Ada Colau i Roger Torrent com a presidenta i vicepresident) de la seva celebració i de les conseqüències que l’activitat de lobby i pressió d’aquest esdeveniment farà sobre els representants públics.
Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l’Iran s’han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.
Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l’hospital.
Durant 3 dies van passar quasi un centenar de persones per la segona Escola d’Estiu de CGT Catalunya.
Gent provinent de diferents llocs de Catalunya, però també del País Valencià, Madrid i Andalusia, van gaudir i aprendre de les diferents formacions, tallers i debats que es van plantejar amb l’objectiu de capacitar l’afiliació pel treball sindical i social que el moment requereix.
Vam obrir l’Escola amb una presentació per part de les companyes de l’organització on es va explicar el funcionament autogestionat de la cuina i la neteja dels espais, així com la voluntat d’obrir espais de formació, però també de convivència i germanor.
Per tal de resumir les diferents sessions que van haver, divendres vam obrir amb la xerrada i debat sobre comunicació digital anticapitalista, amb el col·lectiu de comunicació Cuellilargo i Proyecto Una, per fer front a la maquinària de propaganda feixista i neoliberal que inunda els mitjans i les xarxes. Després en Pepe del Amo, coautor de “La apuesta perdida”, va fer un repàs històric sobre el moviment obrer des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins la dècada dels seixanta. Tot seguit, es va realitzar el debat sobre les noves manifestacions i escenaris de la lluita de classes més enllà dels centre de treball, sobre com les transformacions de les ciutats han tingut un impacte en la nostra forma de relacionar-nos i com combinar la nostra acció per a arribar a les treballadores precàries.
