CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Memòria històrica

La Fiscalia de València decreta un Expedient Governatiu per la violació de una fossa comuna al Cementeri general de València

La Fiscalia de València ha contestat a la nostra denúncia contra l’Ajuntament de València per les obres en la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta per a la construcció d’un panteó.

A la vista de les fotos i de la informació que vam aportar, ha decretat incoar un expedient governatiu i li ha ordenat a l’Ajuntament de València que informe sobre aquests fets. La nostra advocada entén que han trobat versemblant la denúncia i per això, en comptes d’arxivar-la sense més, inicien un expedient governatiu. Ara cal esperar la resposta de l’Ajuntament.

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a Jean Marc Rouillan, el guerriller sobrevivent del MIL, dels GARI i d’Action Directe: “Si oblides que l’essencial és l’enfrontament, ets menys lliure”

En un lloc de la Provence, el nom del qual no vull enrecordar-me, hi viu un llegendari guerriller, sobrevivent de moltes batalles. Jean Marc Rouillan va format part del nucli fundador de diversos grups autònoms i armats: el MIL, els GARI i d’Action Directe. Tres grups que han fet història, sovint callada o tergiversada. Utilitzava el sobrenom de Sebas, que prové de Sant Sebastià on hi anava a l’inici del MIL, a fer accions amb ETA. Ara es troba en llibertat condicional, després de complir un quart de segle de presó. Viu en un xalet en la part alta del poble, solejat, amb vista als Alps.

L’entrevistem després d’un bon àpat de retrobada acompanyat d’abundant vi, i l’absenta que li hem portat. No pot parlar d’Action Directe, de les accions per les que ha estat condemnat. El nostre amic té uns seixanta anys, memòria d’elefant, és de complexió forta, el cap calb de samurai i de savi, gran matiner i amic de les revolucions i de la vida clandestina. És occità amb avantpassats catalans de l’altre cantó del Pirineu. Es considera fronterer, del Pirineu.

Porta un camiseta negre amb la inscripció: «Primera línia». Un lema que no és un atzar. Jean Marc Rouillan sempre va estar a la primera línia en la lluita. Sempre fou el primer en l’acció i era qui prenia més risc.

Malgrat el seu lideratge inqüestionable, Jean Marc és molt generós amb els companys de lluita i comparteix les accions reeixides i l’anàlisi com un més. Sobre les critiques i defectes als grups que va participar, en fa virtuts gràcies al seu art d’escriure. I és exemplar ja que és dels que fan i no el veureu «criticant» als companys, a diferencia dels que no fan i se la passen criticant per mirar de sobresortir. La seva defensa a les moltes critiques dels Mass Media i de companys és explicar el que ha fet amb talent i justes paraules.

Jean Marc Rouillan milita actualment amb el NPA (Nou Partit Anticapitalista). És escriptor de culte i publica un llibre quasi cada any.

Llegir més »
Memòria històrica

Ramon Barnils, lliure i llibertari

El 1940 naixia a Sabadell Ramon Barnils, un periodista català, àcrata, independentista i del Barça, qualificatius que es poden intercanviar per definir-lo però dels quals (acompanyats d’altres no menys importants) no en podem deixar de banda cap a l’hora d’explicar-nos la persona i el personatge. Fins al 14 de març del 2001, quan morí a Reus, Barnils va deixar clar, per activa i per passiva, que es pot ser al mig del sistema i no embrutar-se de merda, es pot donar la mà als amos i fins i tot anar-hi a sopar, o riure’s

Llegir més »
101_0275.jpg
Memòria històrica

Crònica i fotos de l’acte d’homenatge a Durruti el 25N al cementiri de Montjuïc de Barcelona

Amb l’organització a càrrec d’Antonina Rodrigo i la col·laboració de “Dones Llibertàries”, el matí de diumenge 25 de novembre, vam fer l’homenatge a Buenaventura Durruti a les 12h. al cementiri de Montjuïc de Barcelona en el 76è aniversari de la seva mort.

Un any més, amb l’assistència d’una cinquantena llarga de persones, ens vam reunir al cementiri de Montjuïc de Barcelona, davant les tombes de Ferrer i Guàrdia, Durruti i Ascaso per retre’lshomenatge.

Llegir més »
Memòria històrica

Xerrada: “El Cenu: el primer ensenyament públic a Catalunya” a càrrec de l’Emili Cortavitarte

Des de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental recomanem a tothom l’assistència a la xerrada organitzada des del Casal del Mestre de Granollers sota el títol “El Cenu: el primer ensenyament públic a Catalunya” a càrrec de l’Emili Cortavitarte.

L’acte tindrà lloc el proper dijous 22 a les 19h al restaurant-llibreria Anònims, al carrer Miquel Ricomà, 57 de Granollers.

Llegir més »
Cartell xerrada 21N
Memòria històrica

Xerrada sobre l’evolució ideològica de la CNT a l’època republicana, el 21 de novembre a Cornellà

Xerrada sobre l’evolució ideològica de la CNT a l’època republicana (1931-1936) que es celebrarà el dia 21 de novembre a les 18:00h. a la seu de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT.

Josep Quevedo parlarà sobre el Trentisme, la gimnàstica revolucionària, les Federacions d’Indústria, el Comunisme Llibertari, Astúries 1934,…

Llegir més »
Acció Sindical

CGT Sector Social: Informacions del Conveni d´Acció Social 2013

Hola a totes i tots!

 
– A principis del mes d’octubre la patronal va informar els sindicats que havia “denunciat” el Conveni. Aquesta “denúncia” és una fórmula per promoure l’inici de les negociacions del nou, ja que l’actual conclou el 31 de desembre d’aquest any. No és motiu de preocupació, ja que el conveni actual inclou una clàusula per la qual, fins a la signatura del nou conveni, l’actual manté la seva vigència (article 5). És a dir, cap empresa pot deixar d’aplicar el Conveni de Catalunya per aplicar l’estatal, com ja va passar en algun centre de treball en expirar el primer Conveni (concretament al CRAE Llar Les Vinyes).

Llegir més »
Acció Sindical

#14n vaga general i jornada de lluita per els i les treballadores del sector social

14N Vaga General i Jornada de Lluita per els i les treballadores del sector social

Hi ha moltes raons per secundar aquesta vaga, però si treballes o t’estàs formant per treballar al Sector Social, tens més motius que ningú per recolzar-la. Educadors/es i treballadors socials, psicòlegs/gues, psicopedadogs/gues … El que s’està qüestionant no és només unes condicions laborals, és la pròpia essència de la nostra professió. Aquesta és la situació:

– Pel que fa a condicions laborals: avui es treballa més, es tenen menys dies lliures i es cobra menys que fa 10 anys (en el transcurs dels qualsla vida ha pujat “una miqueta”).

Llegir més »
Acció Social

Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers, del 14 al 16 de desembre a Barcelona

Els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2012 es portaran a terme a Barcelona les Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers.

Aquestes Jornades, compreses dintre de la Segona Trobada estatal CIEs No, estan especialment dirigides a col·lectius, associacions i persones interessades a conèixer i aprofundir des del punt de vista jurídic-social la realitat dels Centres d’Internament d’Estrangers.

D’altra banda, pretén ser un espai de reunió, intercanvi i treball dels diferents grups que participen en accions que tenen per objectiu la denúncia dels drets humans en aquests centres.

Per a inscriure’s

Llegir més »
Memòria històrica

Proudhon: mestre de la vida i de l’anarquisme

Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), fill d’artesans, nascut a Besançon, pot ser considerat com el fundador de l’anarquisme contemporàni, amb un conjunt d’idees que perduren fins l’actualitat. L’artista pintor Coubert el va immortalitzar en un retrat que jo he vist en una exposició a Aix-en-Provence.

El 1849 fou empresonat per criticar a l’emperador Lluis Napoleó. Va fugir i s’exilià a Bèlgica una temporada. Era tipógraf de professió i, per tant, tenia una notable cultura i aviat començà a ser conegut pels seus articles periodístics. El 1858 fou entrevistat i el periodista li va preguntar si era monàrquic i la resposta, naturalment, fou no. Després li preguntà si era republicà: de nou resposta negativa. Aleshores li preguntà si era demòcrata. Va respondre que no. “Doncs que és vostè?” preguntà l’entrevistador. I va contestar: soc anarquista. Ni monàrquic ni republicà ni demòcrata. Simplement: anarquista.

Es autor de diverses obres, com “El principi federatiu” o “Qué és la propietat?”, entre d’altres, plens de referències que, com he dit, mantenen una gran vigència. Per exemple: contra la competitivitat del sistema capitalista o liberal, dominant aleshores, mantenia el cooperativisme: un món cooperatiu és un món humà, mentre que el món competitiu és violent. En aquest tema fou influenciat per Robert Owen, socialista i cooperativista anglès, i tanmateix per Charles Fourier, que preconitzava un món harmònic.

I de fet, el món competitiu imposat pel capitalisme o liberalisme va conduir a la humanitat a la guerra franco-prusiana, a la I i II guerres mundials i infinitat de guerres menors i encara ara, i a l’actual guerra econòmica, davant el perill que representaria una III guerra (Einstein va dir: “si es produeix una tercera guerra, la quarta serà a cops de pal i pedrades”).

Mentre el marxisme partia sociològicament del grup per analitzar la història i el porvenir, Proudhon creia en la persona com protagonista. I ho va manifestar en una famosa paràbola que constitueix el fonament antropològic de l’anarquisme.

Deia així: “Nosaltres, els anarquistes, lluitarem contra les nacions-estat, és a dir, contra Anglaterra, contra França, contra Espanya, contra Prusia… Quan derrotem a aquestes aberracions nacionalistes i estatalistes, nosaltres, els anarquistes, lluitarem per la Europa dels pobles naturals, és a dir, per l’Europa d’Escòcia, de Baviera, de Catalunya, de Euzkadi, de Galiza, de Castella, de la Toscana, de la Padània, del Langüedoc, de la Bretanya, de Gales, de Normandia, de l’Alsàcia, de Calàbria, lliurement confederades; quan tinguem aquesta Europa seguirem lluitant, ara per l’Europa dels municipis i les comarques, és a dir, per l’Europa de Roma, de Barcelona, de Lisboa, de París, de Londres, de Munich, de Milà, de Madrid, de Praga, de Berlín, de Granada, de Sevilla, de Toulouse… lliurement confederades, junt amb les comarques, com el Berguedà, l’Empordà…, etc. Però tampoc estarem satisfets i seguirem lluitant. I lluitarem per les persones, per l’Europa de les persones lliurement confederades, perquè: que és per a nosaltres una persona? Per a nosaltres, la persona té un cap per pensar, té un cor per sentir i estimar, té unes mans i uns braços per treballar, té uns peus i unes cames per desplaçar-se. Doncs, què més necessita una persona? Una persona és una nació”.

Per finalitzar, cal assenyalar que Proudhon solia dir que “porto la patria a la sola de la sabata i la bandera la tinc al water de casa meva”. Una realitat, aquesta darrera, del patriotisme, rotundamente impactant en el final del film “Senderos de gloria” (Stanley Kubrick), quan un coronel (Kirk Douglas) li espeta a un general (Adolph Menjou) que “el patriotisme és la darrera trinxera dels canalles”.

* Bernat Muniesa és Doctor en Història en Història per la UB i llicenciat en Sociologia per la Universitat de Deusto (Bilbao). Article publicat al núm. 143 de la revista Catalunya.

Llegir més »
Portada llibre Liberto Callejas
Memòria històrica

Liberto Callejas, biografia d’un anarquista incommovible

L’editorial Ses Voltes edita el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”

L’anarquisme espanyol és ple de personatges plens de vida. Les biblioteques en van desbordades, de vides de sants. Els sants que han estat màrtirs en el seu desig d’una societat nova. Malgrat aquesta abundància, no existia, que coneguem, una biografia de Liberto Callejas, en realitat, Joan Perelló Sintes.

Quan em vaig adonar del seu més que probable origen menorquí em va interessar, el periodista. Aquí no el teníem, com a maonès. Bé, la veritat és que no el teníem de cap manera, perduts com estan tots aquests personatges en la desfeta de l’exili. Per això em semblà just reunir tota la informació possible, ordenar-la, convertir-la en biografia en el sentit clàssic del terme.

Si atenem a l’internacionalisme dels revolucionaris, pot semblar una ofensa que la motivació sigui el seu origen, però algun argument ens hem de crear per a animar-nos a la feina feta fora hores. Alguns diran que era de Mallorca, altres que era de Menorca; els llinatges Perelló i Sintes ens posen sobre un rastre que es perd. A mi no em va sorprendre trobar Liberto Callejas pels carrers de Maó, amb els joves de Fructidor, l’hivern abans de la guerra. Ell no és una excepció, no és la flor que no fa estiu.

La tradició anarquista és antiga, a l’illa. Podríem trobar les arrels amb els internacionalistes maonesos de la Primera República, arrels que brotaran a finals del segle XIX amb Joan Mir i Mir (Maó, 1871-1930). Joan Mir és el gran pare de l’anarquisme local, del lliurepensament. Entre 1898 i 1915 va desenvolupar una tasca titànica en tots els camps: l’educació, el cooperativisme i el sindicalisme de classe, el periodisme, la creació ideològica, l’agitació, la connexió de l’illa amb el continent, al seu voltant es formà una generació de joves anarquistes: Joan Manent, Lluc Pons Castell, Josep Sintes, Joan Bagur Aloy, etcètera, que van evolucionar cap el republicanisme i, en alguns casos, cap al socialisme.

La joventut de Liberto va ser durant aquesta expansió de l’anarquisme, a Menorca. La llavor de Joan Mir, tot i que ell ja havia renunciat al somni, s’havia escampat a través de les escoles lliures, a través d’alguns sindicats d’oficis. A principis dels anys vint, una nova generació de llibertaris es fa amb el govern en la refeta Federació Obrera de Menorca. En aquella dècada fan feina a l’illa mestres com Joan Durán Pineda, Albano Rosell, José Alberola o Josep Xena i influeixen força sobre les noves fornades d’anarquistes que, amb els matisos que vulguem, creen una majoria ideològica que és la que conforma la cultura obrera menorquina fins la guerra.

Durant la primera part dels anys trenta, amb una participació directa de Liberto Callejas, i a l’entorn de Fructidor es crea un corrent jove en l’anarquisme local: Florià Cardona, Joan Guàrdia, Joan Bagur Carreras, Josep Cardona, Esperança Elias, Almandina Alzina, Joan Sintes, Alfonso Sastre, Josep Casteyó, Fernando Ferrer Quesada i tants d’altres. La biografia de Liberto Callejas també preten interessar al lector per aquest món, que, lluny, dels centres de decisió, es desenvolupa amb una certa llibertat que el fa ser un matís en l’univers cromàtic que és l’anarquisme.

Liberto Callejas és un personatge extraordinari, com molts altres personatges extraordinaris. La seva influència en el moviment anarquista espanyol, que es desenvoluparà entre 1920 i 1939, amb una segona part a l’exili mexicà, demanda la nostra atenció. Ell, que va escriure durant gairebé quaranta anys perquè creia que les seves armes eren les idees expressades, mai no va escriure les pròpies memòries. El trobarem, idò, en els seus articles, en les memòries d’altri, en la crònica d’aquells anys. Tot i que Hermoso Plaja parlava d’una maleta plena d’escrits seus, nosaltres no l’hem trobada.

Amb aquesta biografia, que esper sigui mereixedora de la seva indulgència, he volgut mostrar el personatge des de que apareix per Barcelona cap al 1915 com un ésser sense passat, fins que mor al Sanatorio Español de Mèxic, com un ésser fet de passat. Liberto és present en episodis molt importants en la història de l’anarquisme espanyol. No es tracta només de les seves estades en la direcció de Solidaridad Obrera o el seu paper a Tierra y Libertad en l’exili mexicà, és també el seu pas per Los Solidarios, pel Paris dels revolucionaris europeus, per la CNT madrilenya, per Los Amigos de Durruti… un itinerari que ens situa en la guerra i en l’exili.

He d’agrair la decisió de l’editorial Ses Voltes, de publicar aquest treball, el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”. No són moltes les persones que se’n claven de perdre-hi diners quan es tracta de complir compromisos. Això encara fa possible que existeixi una cultura alternativa en aquest món on sembla que tot ha de passar per la telemix perquè sigui comestible. Amb Liberto Callejas queden dues feines pendents, per un costat, fer un recull digne de documentació gràfica que estic segur que deu existir, per altre costat, fer una antologia crítica dels seus escrits en molt diverses publicacions per a comprendre la magnitud de la seva obra.

* Article publicat al núm. 143 de la revista Catalunya-Papers

Llegir més »
Acció Sindical

Traguem-nos la careta!

TRAGUEM-LOS LA CARETA!

Molts i moltes professionals dels serveis socials d’atenció primària estem assistint amb ràbia i impotència al desmantellament de tot un model d’atenció social que hem construït amb esforç al llarg dels anys, a partir de la nostra experiència laboral i d’un convenciment ferm i contrastat sobre la dimensió social de les desigualtats i la pobresa.

Llegir més »
Cartell actes
Memòria històrica

Nous actes a Barcelona amb motiu del 110 aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del 27 d’octubre al 14 de desembre

CONTINUEM amb els actes del 110 ANIVERSARI de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona:

– Dissabte 27 octubre, a les 19 hores, FELLA, Joaquim Costa 34. “La ecologia y la tradicion libertaria”, a càrrec de Toni García (coautor llibre “Las ilusiones renovables”)

– Dissabte 3 novembre, a les 19 hores, Espai Obert, Violant d’Hongria 71. “Com funcionen els bancs i la banca comercial. Creació de Crèdit i de diner. El Banc Central Europeu i la transformació de l’economia europea”, a càrrec de Jaume Samperiz (AEP ed. Sintra)

– Dijous 8 novembre, a les 19 hores, Espai Obert, Violant d’Hongria 71. A càrrec de Manel Aisa i Adolf Castaños (Ateneu Enciclopèdic) “Els nostres arrauxats “ (Jaume Brossa, Josep M de Sucre, Diego Ruiz, Cristòfor de Domènech, Antonio Turón, Pere Quart, Felip Cortiella, Albert Carsi, Diego Camacho, Angel Carmona, Luis Andrés Edo, Valerie Powles, Pepita Carpena i tant d’altres oblidats).

Llegir més »
Cartell Marxa Maquis Sallent
Memòria històrica

Actes a Sallent el 20 i 21 d’octubre dins la Marxa d’Homenatge als Maquis 2012

MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2012
20 i 21 d’octubre. Sallent

Des de Sallent tornem a afegir-nos a la Marxa Homenatge als Maquis per no
oblidar a tots aquells que van dedicar la seva vida a la llibertat i la
utopia.

El dissabte 20 d’octubre tenim una xerrada a càrrec de Josep
Quevedo amb el títol:

COLUMNA TERRA I LLIBERTAT. La Catalunya central al 1936.

Llegir més »
JOAN_CATALA.jpg
Memòria històrica

Ha mort l’històric anarquista lleidatà Joan Català

Joan Català Balañà és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra
Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través
d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva
biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.

Llegir més »
Memòria històrica

Ha mort el company Bernardo Rodríguez

Bernardo Rodríguez Álvarez, veterà militant de la CGT i membre de la Redacció de la Revista llibertària d’informació, crítica i pensament, POLÉMICA, de la qual era en l’actualitat coordinador, va morir a la matinada de diumenge passat 14 d’octubre 2012, víctima d’un càncer. Reproduïm el comunicat de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT.

Que la terra et sigui lleu company Bernardo.

Llegir més »
Cartell presentació llibres
Memòria històrica

Presentació a Cervera el 20 d’octubre dels llibres “Venjança de classe” i “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros”

El dissabte 20 d’octubre 2012, a les 18:15, a la sala Francesc Buireu de
CERVERA presentació dels llibres “VENJANÇA DE CLASSE” (Causes profundes de
la violència revolucionària a Catalunya el 1936) de Xavier Diez, i “QUE LO
SEPAN ELLOS Y NO LO OLVIDEMOS NOSOTROS” (El inverosímil verano del 36 en
Cataluña) de Miquel Izard.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT: Talls de Trànsit i Concentracions divendres 28 de setembre a diversos llocs de Barcelona i l´Hospitalet de Llobregat

 
Els treballadors de diverses empreses han Decidit Realitzar talls de Trànsit complets o intermitents i Altres concentrar-se en Les Portes de Ses Treballs a La Matí del divendres 28 de setembre, a la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet. CGT Recolza AQUESTES mobilitzacions, en alguns Llocs amb ALTRES Forces Sindicals.

Llegir més »
Memòria històrica

Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos” el 28 de setembre a Granollers

Presentació del llibre “Que lo sepan ellos y no lo olviden ellos”

“El inverosímil verano del 36 en Cataluña”

Divendres 28 de setembre a les 19h. a l’Anònims, c/Miquel Ricomà 57, Granollers.

Organitzen: Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, Anònims i Virus Editorial

“Aquel inverosímil verano del 36 no por esperado resultó menos sorprendente para toda la sociedad catalana y para los que desde fuera de Cataluña pudieron seguir de cerca unos acontecimientos que se desencadenaron de manera trepidante.

Llegir més »
Gènere / Dona

Entrevista a l’activista nord-americana Angela Davis

“No crec que els meus principis hagin canviat en tots aquests anys. Ni tampoc el meu compromís polític.” Qui parla és ni més ni menys que Angela Davis, una de les activistes polítiques més famoses dels anys ’60 i ’70, una figura icònica no només pel seu discurs fortament revolucionari i per la seva prominent militància en els Black Panthers sinó també pel seu cèlebre i desafiador pentinat “afro”, que va fer furor en la seva època entre les dones negres.

Avui, als 68 anys, aquesta intel·lectual i docent universitària, formada en la Universitat de Frankfurt sota la tutela de Herbert Marcuse, va arribar al Toronto International Film Festival per a donar suport el llançament del documental Free Angela & All Political Prisoners. Dirigida per Shola Lynch, la pel·lícula parla de Davis quaranta-dos anys enrere, quan va ser involucrada pel FBI en el segrest i mort del jutge Harold Haley, del comtat de Marin, a Califòrnia. Càrrec del qual finalment va ser absolta, a pesar de la pressió que va posar en el seu moment el governador de l’Estat, Ronald Reagan, qui el 1969 ja havia assolit expulsar-la de la Universitat de Califòrnia (UCLA) per l’oberta militància de Davis en el Partit Comunista.

Pròfuga de la Justícia, de la qual lògicament desconfiava, Angela Davis va arribar a integrar, als 24 anys, la llista dels deu fugitius més buscats del FBI, fins que finalment va ser detinguda, a l’octubre de 1970. Es va deslligar llavors una campanya internacional pel seu alliberament, que va incloure la solidaritat de John Lennon i Yoko Ono, que van compondre el tema “Angela” per al seu LP Some Time in NewYork City i dels Rolling Stones, que van gravar el simple “Sweet Black Angel”, inclòs després en l’àlbum Exile on Main Street.

“Mai vaig buscar aquest grau d’exposició pública i va ser una cosa molt difícil d’acceptar llavors”, recorda Miss Davis en una entrevista exclusiva amb la revista Pàgina/12, en una suite del Soho Metrotel de Toronto. “La meva aproximació original va ser estrictament política i ni tan sols en els meus somnis més bojos vaig pensar que seria empesa en aquesta direcció. Però al mateix temps vaig ser conscient que era una cosa amb el que hauria d’aprendre a viure. I que per tant anava a tractar d’usar-lo, no tant en el meu nom com en el de tanta gent que no tenia veu en aquest moment.”

– Es refereix als seus companys de militància en els Black Panthers?

Exactament. Perquè la campanya nacional per la meva llibertat es va iniciar originalment sota la consigna “Alliberin a Angela Davis”, però jo vaig considerar que havia de ser “Alliberin a Angela Davis i a tots els presos polítics”, que és la frase que ha triat ara Shola Lynch per al seu documental.

– En la pel·lícula, vostè esmenta que la triple condemna a mort que va demanar per a vostè el fiscal no es dirigia tant cap a vostè personalment sinó cap a la construcció que vostè encarnava. Pot ampliar aquesta idea?

Em vaig adonar molt prompte que tot aquest acarnissament cap a la meva persona excedia a la meva figura i la meva situació personal. En primer lloc, perquè no em podien matar tres vegades. I em vaig adonar també del seriosa que era tota la situació. Estaven decidits a matar a la construcció d’aquest enemic imaginari. I jo era l’encarnació d’aquest enemic, per negra, dona i comunista. Quan el FBI va començar a perseguir-me, van aprofitar per a empresonar a centenars de dones negres i joves com jo. Van aprofitar la situació per a intentar infondre por en tota la comunitat negra.

– Què va canviar des de llavors?

Crec que van canviar moltes coses. I penso que van canviar en gran mesura gràcies a la lluita que vam portar a terme. Quan vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la universitat, vaig ser una de les poquíssimes dones negres que van tenir aquesta sort. Avui ja no és ni remotament així, encara que cal reconèixer que encara hi ha una enorme desproporció entre la quantitat d’estudiants blancs i negres. El que avui m’angoixa molt és que en aquell moment, quan lluitàvem per l’alliberament de tots els presos polítics en particular i contra la institució carcerària en general, ens sorprenia la quantitat de gent empresonada que hi havia en el país, però avui, als Estats Units, hi ha moltíssimes més persones darrera les reixes. Avui en el meu país hi ha dos milions i mig de persones empresonades. Un de cada 37 adults està sota el control del sistema penitenciari. La qual cosa és un percentatge altíssim. És el país amb major població carcerària del món.

– A què ho atribueix?

Als índexs de pobresa, sens dubte. La majoria dels homes joves negres avui estan aturats. Aquest és òbviament un problema polític i també de racisme. És veritat que els llibres de text ja no expressen obertament el racisme com succeïa abans i que oficialment ja no hi ha segregació racial, però en molts sentits la situació està pitjor avui que fa mig segle.

– Fins i tot amb un president afroamericà, com Barack Obama?

Sí, és trist dir-lo, però les coses estan pitjor amb un president afroamericà en la Casa Blanca. Aquesta és la ironia. Perquè fa mig segle hagués estat impensable que alguna vegada un home negre pogués ser president dels Estats Units, cosa que avui és possible. Però també cal dir que avui a ningú en la Casa Blanca li importa que un milió d’homes negres estiguin presos. I això té una relació directa amb el desmantellament complet del sistema de benestar social i amb la desindustrialització que està vivint el país, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball. Abans la població negra tenia fonts de treball en la indústria siderúrgica, en la indústria automobilística i tantes altres indústries que ara s’han mudat a altres països on la mà d’obra és molt més barata. Jo vaig néixer i em vaig criar a Birmingham, Alabama, i allí la indústria siderúrgica era la principal font de treball. Encara ho segueix sent, però amb molts menys llocs de treball que abans. I si a això li sumem la falta de contenció social, la falta d’educació, la falta d’un bon sistema de salut pública, succeeix que la presó es converteix en la solució per default de tots els problemes socials que no s’atenen políticament.

– Parlant de presons… per què pensa que Obama no va complir amb la seva promesa de tancar la presó de Guantánamo?

Això és el que hagué de fer des d’un primer moment, així que va assumir el govern. En molts sentits hem de dir que l’anomenada “guerra contra el terrorisme” el va sobrepassar. Però també hem de reconèixer que la primera raó per la qual no va tancar Guantánamo és perquè no sortim al carrer a reclamar-lo. En moltes instàncies, la gent que va triar a Obama no es va mantenir unida i alerta. Caldria haver creat un moviment darrere d’aquest tema per a posar pressió i que la presó de Guantánamo es tanqués. I també per a crear un millor sistema de salut pública, millor educació, etcètera, etcètera. I això és encara el que hem de fer.

– Per a les pròximes eleccions?

Absolutament. Hem de sortir a ocupar espais, adquirir una dimensió del que és possible i necessari fer.

* Entrevista realitzada per Luciano Monteagudo a Toronto (Canadà) per a la revista argentina Página 12. http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-26451-2012-09-16.html

Llegir més »
Cartell
Gènere / Dona

València, del 24 al 28 de setembre: Homenatge confederal a Mujeres Libres

Aquest any que es commemora el 75 aniversari del Congrés de la Federació Nacional de Mujeres Libres, la Confederació celebra un Homenatge a aquestes dones anarquistes, els dies 24 al 28 de setembre a València amb diversos actes, xerrades, projeccions, taules rodones, etc.

PROGRAMA

JORNADES HOMENATGE A MUJERES LIBRES / DONES LLIURES

DEL 24 AL 28 DE SETEMBRE DEL 2012 A VALÈNCIA

– Dilluns 24.

18h30: Presentació de les Jornades a càrrec de Jacinto Ceacero, (Secretari General CGT) i Isabel Pérez (Secretària de la Dona CGT)

19h: Xerrada debat “Mujeres Libres: orígens i influències” amb Carmen Agulló (Professora Universitat de València) i Irene Cuerda (Secretària General CGT Aragó.

Lloc: Saló d’Actes Rectorat Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 17)

– Dimarts 25 i dimecres 26.

18h30 a 21h: Taller sobre Mujeres Libres. Taller dirigit a visibilitzar, dintre de l’àmbit universitari, la importància històrica de la Federació Nacional de Mujeres Libres. Impartit per Victòria Criado, membre del Dones Lliures d’Alacant.

Lloc: Sala de Junta, Facultat de Psicologia, Universitat de València (Av. de Blasco Ibañez 21)

– Dijous 27.

“Seguim de la senda de Mujeres Libres a València”

18h: Homenatge a Lucía Sánchez Saornil (poeta, militant i feminista). Acte davant la seva tomba, cementiri de València.

Llegir més »