CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Memòria històrica

Entrevista a Heleno Saña, anarquista, filòsof i quixot contra els mercats

Heleno Saña Alcón (Barcelona,1930), és un dels grans filòsofs espanyols, llibertari, lliurepensador, perseverant i insubornable. S’exilià a Alemanya el 1959, país d’on procedeix la seva esposa, i on segueix residint. Heleno Saña ha escrit quaranta llibres, alguns en llengua alemanya. De tots ells destaco De Prudhon a Cohn-Bendit publicat l’any 1970 en ple franquisme, ja que em va permetre conèixer l’existència de l’anarquisme. Per a mi és un privilegi poder comunicar-me i entrevistar quaranta anys desprès amb l’autor que em va iniciar en l’anarquisme. És el costat agradable de fer entrevistes.

Heleno Saña és originari d’una família anarquista de Barcelona. El seu pare Joan Saña va militar al llarg de la seva vida a la CNT i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Llegir més »
Cartell exposició Lleida
Memòria històrica

L’Exposició “100 anys d’anarcosindicalisme” a Lleida fins el 4 d’abril

Aquesta exposició organitzada per la Confederació General del Treball i la Fundació Salvador Seguí, repassa cent anys d’aquest moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista que lluita, no només per la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, sinó també per la revolució social entesa com l’exercici de la llibertat com a dret inalienable. El anarcosindicalisme constituir a la península ibèrica una gran força revolucionària amb una intensitat sense precedents en cap altra part del món. Aquesta mostra explica el fenomen i reconeix a les i els militantsdel moviment.

Llegir més »
3a. sessió curs 2011-12. Cartell
Cursos de formació

Sessió formativa de l’Ateneu 19 de Juliol a Girona: La història de la CGT

Després de les dos primeres sessions del 2011 (Violència de gènere i Pedagogia llibertària) l’ATENEU 19 de JULIOL, espai de formació de la F.I. de la CGT comarques de Girona, reinicia les sessions del curs 2011-12 (el 2on Curs d’aquest projecte):

Hem organitzat un minicicle de dos sessions, gener i febrer, que dedicarem a conèixer millor la nostra organització: la CGT. El gener el dedicarem a la seva història i el febrer a la seva estructura i funcionament.

Llegir més »
Acció Social

Concentració-acció pel tancament dels CIE. Barcelona, divendres 20 de gener 12h. a la Delegació del Govern.

Els CIEs (Centres d’Internament d’Estrangers) són una lacra social en un estat de dret. Aquestes presons pels sense-papers, absolutament il·legals des del punt de vist jurídic, vulneren diàriament els drets més basics de les persones internes. Morts, maltractaments i amenaces per part dels cossos de seguretat, accés limitat a defensar-se legalment, amuntegament d’interns en espais molt petits, alimentació insuficient, fred… Tot això envoltat d’una opacitat absoluta per part de les autoritats del CIE: no es permet l’accés ni a ONGs, ni al Síndic de Greuges, ni a premsa…

Llegir més »
Acció Social

Comunicat públic davant els fets del CIE de Zona Franca

Les entitats, col·lectius i organitzacions sotasignants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracions Catalana i Estatal que:

Des que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.

Llegir més »
Memòria històrica

Presentació a Girona de “Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)”. El dissabte 14 de gener a les 11.30h. a l’Espai Marfà

Presentació a Girona de la traducció al català del llibre d’Antonio Téllez Solà ‘Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)” recentment editat per Virus editorial.

La presentació es fará el dissabte 14 de gener a l’Espai Marfá (C. de Baix, 2 17006 – GIRONA), al darrera del Centre Cívic Can Ninetes del barri de Santa Eugènia, començará a les 11:30h. i anirà a càrrec d’en Patric de San Pedro de Virus editorial i d’Enric Melich, anarquista ex-guerriller.

Organitza: Marxa-homenatge als maquis (Nord-est), dins les Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Llegir més »
Memòria històrica

L’eterna vigència de Durruti

“Els amos del món ho tenen tot, però no herois com Durruti. Per això el seu odi vers ell i vers el moviment revolucionari en general. És l’odi sempre renovat de l’inferior al superior, de la pusil·lanimitat a la grandesa, del vil al noble, del mediocre a l’excepcional. Les forces que avui administren el planeta, sigui en nom de la dreta clàssica o de la pseudoesquerra venuda al sistema, es veuen mancades d’autèntics herois, i els que fan passar per herois no són més que tristes productes de posar i treure fabricats pels professionals de la imatge i de les public relations al servei de l’statu quo. I ells són els primers a saber-ho, fet que explica la seva neuròtica obsessió per eradicar de la consciència col·lectiva figures històriquescom ara la de Durruti”.

Llegir més »
Sector Social CGT Catalunya

Full informatiu Sector Social Vaga General 29M

En Sector Social ia tots / es els que treballem en ell:

Durant els últims mesos, diversos grups de treballadors / es del sector ens venim reunint i organitzant davant l’ofensiva que contra ell s’està duent a terme precisament per aquells la responsabilitat màxima és mantenir un sistema de protecció social que cobreixi els interessos i necessitats de les / els ciutadanes / us i del conjunt d’aquestes / es com a societat. El treball realitzat donarà els seus primers fruits el dia 29m durant la vaga general, que no considerem un fi, sinó un punt de partida per a l’organització del sector, imprescindible per evitar que sigui desmantellat. Us convidem a totes / us a sumar-vos a les següents iniciatives:

D’una banda ens reunirem a la part superior de Jardinets de Gràcia a les 15.30, una hora abans del principi de la manifestació (convocada allà a les 16.30h) per posar en comú les diferents situacions realitats que estem vivint en el Sector Social. Durant la manifestació visibilizaremos nostra professió en un bloc diferenciat , utilitzant signes identificatius (caretes blanques en representació de la invisibilitat tant del sector com de les persones amb qui treballem, adjunt model) i vestint tots / es amb samarretes vermelles (ja que ens sagnen, que es vegi). La idea és que cadascú esfaci la careta i la porti a la mani.

Llegir més »
Sector Social CGT Catalunya

Sector social: Plantilla per còmput d’hores treballades

Sector social: Plantilla per còmput d’hores treballades
9 de desembre del 2011

Un dels problemes detectats en el sector és la dificultat per part dels / les treballadors / es per saber quantes hores han realitzat al cap de l’any i comprovar així si han fet les que per conveni els correspon (1701). L’absència d’un calendari laboral anual, els continus canvis d’horaris, les jornades amb distribució irregular de les hores de treball etc …, són aprofitats per les empreses per, com hem constatat en diversos centres de treball, “colar” hores de més a seus treballadors / es. Aquesta plantilla busca facilitar el còmput d’aquestes hores als / les treballadors / es. Està realitzada per curs, no per any natural, però és fàcilment modificable. Els criteris per a aquest còmput responen al que fixa el conveni d’ació Social, de manera que les hores festives es computen automàticament a 1,5 h. Només cal introduir les hores realitzades cada dia i automàticament se sumen a un còmput final que no pot anar més enllà de les1701h que marca el conveni “.

Llegir més »
Memòria històrica

“La Tramuntana”, la construcció de l’anarquia en català

Crònica d’una xerrada de Jordi Martí Font feta a Lleida en el marc de les jornades sobre “Qüestió nacional i anarquisme” que organitzà la CGT de Ponent l’any 2002.

Josep Llunas i Pujals (1852-1905) representa una forma de fer dins l’obrerisme, el catalanisme i l’anarquisme perfectament actual. Reusenc de naixença, emigra a Barcelona on aviat entra en els cercles progressistes de l’època, marcats per la diversitat de tendències i matisos ideològics, entre ells el catalanisme, i funda la revista d’expressió i crítica política “La Tramuntana”.

Llegir més »
Acció Social

Més de 300 persones es concentren per exigir el tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca

Més de 300 persones s’han manifestat aquest diumenge 8 de gener davant del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per exigir-ne la clausura. Es tracta de la primera mobilització social després de la mort, el passat divendres, d’un jove guineà en aquest centre.

Aquest episodi ha tornat a posar sobre la taula les polèmiques condicions de vida dels estrangers en els 8 centres d’immigrants que hi ha a l’Estat espanyol. Les organitzacions que han convocat la manifestació denuncien que es tracta de centres il·legals perquè s’hi retenen contra la seva voluntat persones que no han comès cap delicte sinó una falta administrativa. Les organitzacions “Papeles para todos” i “SOS Racisme” ja han anunciat que estudiaran si presenten una denúncia.

Llegir més »
Full presentació Indomables
Gènere / Dona

Documental “Indomables. Una historia de mujeres libres”

Indomables és l’última producció de ZerikusiA. Amb aquest treball volem portar a primer pla una altra part de la nostra història, la que explica la experiència de Mujeres Libres.

Mujeres Libres / Dones Lliures va ser una organització autònoma, aliena a les estructures de qualsevol òrgan del moviment llibertari. Sense renunciar a les seves arrels anarquistes van practicar un feminisme obrer. Es van marcar com objectiu preparar a les dones per a poder participar en primera persona en la revolució llibertària. És a dir, volien formar a les dones, que sofrien unes taxes d’analfabetisme elevades i atreure-les al moviment llibertari.

Van haver de lluitar contra una cultura de forta arrel catòlica i, el més dolorós, contra la indiferència quan no menyspreu dels seus companys i companyes llibertàries. A pesar d’arribar a comptar amb més 20.000 afiliades només en la zona republicana, mai van ser admeses com part integrant del Consell General del Moviment Llibertari.

Amb aquest documental hem intentat esbrinar què pensaven, quin era el seu plantejament polític i com van desenvolupar la seva tasca. Per a aconseguir-lo ens hem entrevistat amb dos protagonistes directes d’aquesta història, Conchita Liaño i Sara Berenguer. Ambdues van prendre part activa i en primera línia en els gloriosos dies de Juliol del 36. Ambdues amb un bagatge polític i humà considerable.

Per altra banda ens hem entrevistat amb escriptores i historiadores com Laura Vicente que ens han posat en antecedents. També ens hem entrevistat amb Martha Ackersberg professora del Smith College de Massachusetts i autora del llibre Mujeres Libres de España, que ens acosta a la situació política dels primers anys 30 i al cabal humà de Mujeres Libres. Així mateix, hem estat amb un dels grups que mantenen el llegat d’aquelles dones: Dones Lliures d’Alacant, un grup de dones de CGT que es reivindica anarkofeminista. Comptem també amb la presència poètica i compromesa amb el feminisme actual de l’escriptora Llum Quiñonero.

Per a fer més compresible el missatge de les nostres protagonistes hem recreat escenes amb actrius arribant a reproduir un míting en un teatre. A més ens hem portat des d’allà on estigui a l’esperit de Lucia Sánchez Saornil, que ens ajuda a explicar la història.

ZerikusiA, Producció Audiovisual, Antsoain (Euskal Herria)

Llegir més »
Gènere / Dona

Dones, revolucionàries i anarquistes: 75 anys de la creació del col·lectiu “Mujeres Libres/Dones Lliures”

A l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertària i emancipadora, va ser el germen d’un moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades.

Queden poques d’aquelles dones amb vida. Concha Liaño és una d’elles. Té 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneçuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres/Dones Lliures i recorda la situació de la dona en aquells dies: “Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. L’espòs manava i governava. Acceptaven aquesta submissió. Nosaltres vam entendre que si s’alliberaven econòmicament, ja no haurien de suportar això”.

La idea de la revista Mujeres Libres –de la qual DIAGONAL va publicar un extens reportatge en el seu número 161– va sorgir en la tardor de 1935 de la mà de la militant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a la qual després es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Lucía i Mercedes “havien ensenyat en cursos d’instrucció elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los específicament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents”, indica Eulàlia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias.

Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona s’havia format l’Agrupació Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i d’altres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertàries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts d’una Federació Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja s’havia constituït una agrupació amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organització Federació Nacional de Dones Lliures i va proposar que Catalunya formés part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.

Una organització de masses

Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el país sense cobrar cap quota. La Comissió de Solidaritat s’encarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Pérez, militant de l’organització, explicava el 1999 que “es gestava una revolució femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revolució Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciades…Totes eren guiades pel desig d’emancipació, la seva obstinació era assolir una societat equitativa i un futur millor”.

Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres assenyala que havia dues tendències en les seves activitats: capacitació (classes d’alfabetització, aprenentatge en el treball, informació sobre els seus propis cossos, sensibilització i suport mutu); i captació, amb programes per a animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. “Sense la completa participació de les dones, estaven convençudes, la revolució no podria triomfar realment”, explica Ackelsberg.

El que les diferenciava d’altres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que “el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitació de les dones, no només la seva mobilització en les activitats de suport a l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “Insistien que la participació de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sinó un canvi més permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat”.

A més, segons Eulàlia Vega, “els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de l’època, que no tenien en compte les diferències de gènere, com la comunista Agrupació de Dones Antifeixistes (AMA)”.

El 1937 a València s’estableixen els Estatuts de la Federación Nacional de Mujeres Libres amb l’objectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual està sotmesa: “Esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora”. Amb l’inici de la guerra, des de l’Agrupació Dones Lliures, Concha Liaño assenyala que el seu objectiu, a més de la “lluita per l’alliberament femení”, també era “aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra República”. “Els homes al capdavant, les dones al treball”, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriure’s

Llegir més »
Biografies

Francisco Ascaso Abadía

Retrat de Francisco Ascaso

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d’Osca, 1 d’abril de 1901 – Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).[1] Cosí del també anarquista Joaquín Ascaso.

Va treballar de cambrer a Saragossa i el 1922 es traslladà a Barcelona. Allà es va fer amic inseparable de Buenaventura Durruti, i ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz García, Aurelio Fernández, Joan García Oliver i altres, el grup d’acció directe Los Solidarios per lluitar contra la patronal i la policia.[1] Fou acusat de participar en l’assassinat del cardenal Soldevila a Saragossa per la qual cosa fou empresonat el juny de 1923.

Llegir més »
Memòria històrica

Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Contra la imposició de l’oblit i de la impunitat dels crims del franquisme i la transició.

DIMECRES 4 DE GENER: a les 12.30h. al cementiri de Girona: Trobada de record i homenatge a Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en l’efemèride dels 52 anys del seu assassinat a mans de la Guàrdia Civil al Mas Clarà i les seves immediacions de Palol de Revardit en aplicació de la denominada llei de fugues. Ofrena floral, poemes i paraules davant la seva tomba a terra.

Llegir més »