logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits
Acció Sindical

Els treballadors del Pius Hospital es manifestaran el 12 de gener a Valls contra l’ERO

El comitè d’empresa del Pius Hospital de Valls ha convocat una manifestació per al pròxim dijous 12 de gener. Els treballadors es concentraran a les 5 de la tarda a l’hospital i, acte seguit, iniciaran la marxa per diversos carrers del centre de la ciutat.

La manifestació s’iniciarà amb la concentració dels treballadors a la porta del Pius Hospital de Valls a les cinc de la tarda. Posteriorment, la manifestació arrencarà des de la plaça de Sant Francesc -on es troba l’hospital-, continuarà per la muralla del Castell, carrer Germans Sant Gabriel, carrer Anselm Clavé, rotonda de la Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, plaça del Pati, carrer de la Cort, i finalitzarà a la plaça del Blat, davant de l’Ajuntament.

Llegir més »
06/01/2012 - 01:51:56
Acció Sindical

Mentre la Direcció de TMB demana austeritat als treballadors/es segueix colocant dirigents del PSC amb la complicitat de CiU a l’empresa

CGT i PSA exigeixen la dimissió de tot l’equip directiu i que l’empresa sigui pública sota control dels treballadors i treballadores.

A pesar de l’opacitat absoluta amb la que actua la Direcció de TMB, la documentació a la que ha pogut tindre accés la CGT i la PSA, mostra que l’equip directiu d’autobusos de TMB consta d’aproximadament unes 300 persones, que representen el 7% de la plantilla i consumeixen el 13% de la masa salarial de l’empresa.

Llegir més »
05/01/2012 - 21:08:27
Acció Sindical

Crònica de la Conferència de Delegats i Delegades de la CGT de Catalunya del 15 de desembre de 2011 sobre la darrera reforma de la Negociació Col·lectiva.

Una nova Conferència de Delegats i Delegades de la CGT de Catalunya es va celebrar el 15 de desembre al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona. El tema presentat en aquesta ocasió va ser la darrera reforma de la Negociació Col·lectiva.

Després de la pertinent presentació de la Secretaria de Formació, el primer ponent Vidal Aragonés ens va delectar amb una lúcida i alhora interessant introducció sobre els orígens històricsde la Negociació Col·lectiva.

Llegir més »
05/01/2012 - 20:44:16
Premsa

Triodos, la banca de la mala consciència capitalista

«Dichosa edad y siglos dichosos aquellos a quien los antiguos pusieron nombre de dorados, y no porque en ellos el oro, que en esta nuestra edad de hierro tanto se estima, se alcanzase en aquella venturosa sin fatiga alguna, sino porque entonces los que en ella vivían ignoraban estas dos palabras de “tuyo” y “mío”». (Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha)

El creixent descrèdit del sistema financer i de l’economia monetària han provocat la promoció de la banca ètica entre els mitjansde comunicació.

Llegir més »
05/01/2012 - 00:45:14
Premsa

La nova reforma laboral que ens prepara el PP

Tomás Muñoz / Diagonal

Les converses entre el govern del PP, la patronal i els sindicats institucionals per preparar una nova reforma laboral ja estan en marxa.

Un dels primers gestos de Mariano Rajoy després de la jornada electoral del 20N va ser mostrar la seva intenció de tornar a posar sobre la taula una reforma laboral. Per a això, es va reunir amb els màxims dirigents dels sindicats majoritaris i amb el cap de la patronal. Rajoy va instar als agents socials perquè es posessin d’acord abans del 6 de gener. En qualsevol cas, i segons ha deixat clar Cospedal, “el Govern governarà”, del que cal deduir que la reforma laboral es farà, ja sigui amb acord o per Reial decret. Als sindicats majoritaris gairebé ningú els espera per a donar la batalla i no sembla que hagin de plantejar grans problemes,

Les dades de l’atur de novembre certificaven que la reforma laboral de 2010 no ha complert el seu supòsit objectiu d’alleugerir l’atur. El total de desocupats ja ronda els quatre milions i mig, i, segons dades del Ministeri de Treball, en l’últim any l’atur s’ha incrementat en 310.168 persones, un 7,55%. El balanç només pot ser negatiu, veient com aquestes reformes van encaminades cap a un model productiu en el qual el factor treball és cada vegada més flexible, un cost variable que l’empresari pot ajustar a voluntat com si fossin subministraments per a produir. Però això no té repercussions sobre la creació d’ocupació, però sí sobre la qualitat, que es deteriora, i sobre les retribucions salarials, que disminueixen.

La crisi s’utilitza com excusa per a aprofundir en les retallades salarials i socials. Les raons per les quals es crea ocupació estan vinculades amb la demanda i el consum, i no amb l’abaratiment de l’acomiadament. Els teòrics neoliberals saben que no que no es crea ocupació, però s’excusen en la fal·làcia que facilitarà les condicions per a crear ocupació quan vingui la recuperació. Però la recuperació és impossible sense que es recuperi la demanda i per a aquesta recuperació fa falta ocupació.

Els salaris minven: El mantra de la moderació

Encara que Rajoy no ha fet pública la reforma laboral en la qual treballa el seu equip, la patronal (CEOE i Cepyme), en un document emès a l’octubre, apuntava quins són les línies mestres que cal esperar. Les seves principals exigències passen per simplificar la legislació laboral, flexibilitzar els contractes a temps parcial i de formació, eliminar la referència salarial a l’Índex de Preus de Consum (IPC), dotar a l’empresa d’instruments de flexibilitat interna, el que inclou conceptes com el percentatge anual de disponibilitat per part de l’empresa, borsa d’hores, hores extra i flexibilitat funcional; i facilitar el conveni d’empresa i el despenjament dels convenis col·lectius.

A més, el gran objectiu de la CEOE és arribar a un nou pacte de moderació salarial per al període 2012-2015. Així, el president de la patronal, Juan Rossell, va defensar davant de Mariano Rajoy la necessitat de “fer-li un tomb” a la negociació col·lectiva en matèria de salaris per a “donar un senyal de moderació en els pròxims anys”. Per la seva banda, el Banc d’Espanya ha traçat la mateixa linea: “La moderació salarial en el sector privat no segueix la pauta d’ajustament en el sector públic i és insuficient per a frenar la sagnia de destrucció de llocs de treball en les empreses”, va dir el director general del servei d’estudis del Banc d’Espanya, José Luis Malo de Molina.

En realitat demanen moderació salarial per a incrementar els beneficis empresarials, no volen ser conscients que un pacte en aquest sentit és una forma d’aprofundir l’espiral de crisi en la qual estem. Econòmicament és problemàtic, perquè contribuirà al cicle de depressió i a mantenir el nivell de demanda agregada molt baix. La lògica empresarial és que la reducció salarial fa descendir els costos unitaris, i això pot fer recuperar la competitivitat reactivant la demanda mitjançant l’exportació, però aquest argument és fal·laç, ja que es fa descansar la recuperació d’aquesta competitivitat sobre un dels components que té la formació dels preus, però mai es planteja que la competitivitat pugui descansar sobre l’altre component en la formació dels preus, els beneficis.

D’aquesta manera, mentre que en el tercer trimestre de 2011 els beneficis empresarials van créixer un 6,4%, la remuneració dels assalariats seguia caient, perdent un 0,6% en el mateix període. Segons l’Agència Tributària, el 60% dels assalariats cobra menys de mil euros. Com ha explicat el professor de polítiques públiques Vicenç Navarro, des de l’any 1980 al 2010 les rendes del treball (massa salarial) com percentatge de la renda estatal van descendir a Espanya, d’un 66,8% a un 56,6%. No obstant això, a pesar d’aquest acusat descens en el pes dels salaris en el conjunt de l’economia, la reforma de la reforma laboral apunta a un aprofundiment en aquest desequilibri.

A més, a la previsible rebaixa salarial es poden sumar modificacions a la revisió anual de retribucions. Segons el president de la patronal, Juan Rossell, “seria bo i favorable” que en els convenis del futur “els salaris no estiguin tan lligats a l’IPC sinó a altres variables com la productivitat”. La proposta de lligar els salaris a la productivitat, en lloc de la inflació prevista com passa fins a ara, és un dels objectius que es proposava el conegut com “pacte de l’euro”. Però l’incentiu de la productivitat és intangible, especialment en petites i mitjanes empreses, ja que hi entren aspectes com qui és més dòcil, qui es porta millor, qui es queda una hora més sense demanar que la hi paguin, etc. Per altra banda, el text del Pacte de l’Euro no especifica quines eines s’utilitzaran per a mesurar la productivitat.

En els últims 20 anys la productivitat real (descomptada la inflació) ha crescut molt més que els salaris reals. És evident que serien necessaris els comptes de les empreses per a medir la productivitat, haurien de posar-los a la disposició dels sindicats per a poder negociar, perquè es pugui calcular en termes monetaris, però cap empresa vol mostrar els seus números reals.

Acomiadaments barats: No torni vostè demà

L’exigència de la patronal per a aquesta nova reforma és situar la indemnització habitual per acomiadament en 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats. Les intencions de la patronal estan clares en aquest punt, la idea consisteix que doni igual ser contractat indefinit o temporal, ja que el cost de l’acomiadament serà tan ridícul, que a efectes serà el mateix.

La indemnització per acomiadament està lligada al tipus de contracte que té el treballador. En la reforma laboral del 2010 ja descendia dels 45 dies per any treballat als 33 si el contracte laboral s’acull al pla de foment de la contractació indefinida. Encara que el cost real per a l’empresari és de 25 dies perquè vuit els assumeix directament el Fons de Garantia Salarial, (FOGASA).

En altres casos d’acomiadament, la indemnització és encara inferior. Les empreses que al·leguin pèrdues previstes “transitòries” quan vagin a presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) poden acollir-se a l’acomiadament objectiu per causes econòmiques, que contempla una indemnització de 20 dies. S’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, la qual cosa no vol dir que la corporació estigui en números vermells.

La reforma laboral de juny de 2010 ja va flexibilitzar la justificació del cessament objectiu. Amb això, es tendeix a igualar les condicions d’assalariats indefinits i precaris, però a la baixa, retallant drets dels primers. Els empresaris han ideat una nova figura que encara no està en cap llei: l’acomiadament subjectiu. El Consell Empresarial per a la Competitivitat, format per 17 grans empreses els representants de les quals, es van reunir a l’abril amb Zapatero, suggeria que es consideri qualsevol tipus de causa per a admetre un acomiadament sense passar pels tribunals. Aquesta figura definida com “acomiadament subjectiu”, inclouria una indemnització la quantia de la qual no ha estat precisada, però que la CEOE vol rebaixar fins als 20 dies per any treballat.

La CEOE en el seu document ho diu d’una altra forma i demana impulsar la solució extrajudicial de conflictes laborals. El dret laboral judicializa les relacions, en el sentit que els tribunals emparen els abusos als treballadors, el que ara pretenen és que existeixin comissions tècniques que abans de passar per judicatura puguin pronunciar-se. És una reculada, que pot ser que els sindicats institucionals acceptin, i suposarà que part de la cobertura jurídica que tenen els treballadors es veurà erosionada.

Convenis escombraria: Negociar s’acabarà

Entre les peticions de la CEOE al president electe també es tracta la negociació col·lectiva. En concret, es demana “facilitar els convenis d’empresa i el despenjament dels col·lectius”. La reforma de juny de la negociació col·lectiva ja dóna prioritat a l’aplicació del conveni d’empresa enfront dels estatals i autonòmics en salari i complement base, retribució de les hores extres i l’establiment d’un sistema de treball per torns. A més, estableix que les empreses podran imposar un conveni propi quan estiguin travessant moments de dificultat econòmica. Amb la quantitat d’empreses petites i mitjanes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és fàcil suposar quina força poden tenir els treballadors en una negociació.

Però el que demana la CEOE va un pas més enllà i toca el seu punt més sensible a l’hora de tractar els convenis passats de data, l’anomenada ultraactivitat. Hi haurà un termini de 20 mesos perquè empresa i sindicats renovin un conveni que hagi caducat. Si no es posen d’acord, s’engegaran processos de mediació i arbitratge, en el qual experts externs dictaminaran el nou conveni.

El comiat de Zapatero: les pràctiques no laborals per a joves

Amb una taxa d’atur juvenil que arriba a el 48,9%, el comiat de Zapatero encara tancava una sorpresa més per als menors de 25 anys: l’aprovació d’un nou contracte d’aprenent. Aquesta nova modalitat de contractació permetrà a les empreses utilitzar com treballadors a menors de 25 anys per 426 euros al mes, sense pràcticament drets laborals ni vacances. La denominació legal que ha rebut, “pràctiques no laborals”, té la seva molla, ja que passen a no estar regulades per l’Estatut del Treballador ni pel dret laboral.

S’està generant una nova zona grisa entre el dret del treball i l’exterior, implica un element de ruptura pel que fa al dret laboral. Té a veure amb com pretenen encarar el canvi de model productiu, en relació amb la llei orgànica de les qualificacions de 2002, títols de FP, d’ofici, etc. En aquest procés, en teoria, es busca generar que aquestes persones joves obtinguin formació mitjançant el treball, però en la pràctica estan fetes per a disposar de treball barat i servicial.

* Article extret del núm. 163 de la revista Diagonal

Llegir més »
04/01/2012 - 20:05:30
Jurídica

Treballar gratis, per a treballar tots?

L’autora analitza el Reial decret 1543/2011, publicat en el BOE del passat 18 de novembre, que regula les anomenades “pràctiques no laborals” realitzades en empreses.

El Govern sortint de l’Estat espanyol va aprovar, tot just 20 dies abans de les eleccions del 20N que acabarien amb el seu mandat, un decret pel qual s’ha legalitzat el treball gairebé gratuït dels joves en les empreses. Un bonic llegat per a ser recordat.

En els dos últims anys, tres han estat les reformes que s’han fet entorn del treball dels joves en la línia de lluitar contra l’altíssim atur juvenil que frega ja el 49%, així mateix, el 80% de l’ocupació que es destrueix és el que realitzen els joves. Un atur juvenil que s’ha intentat explicar des de les institucions per la rigidesa del mercat de treball i a l’alt índex de fracàs escolar espanyol i la falta de qualificació de molts joves que no arriben ni a tenir l’Ensenyament Secundari Obligatori, el que els impedeix ingressar en el mercat de treball. No obstant això, aquest argument xoca amb l’elevat atur d’aquesta joventut espanyola que, diuen també, és la generació més formada de la història. Sigui com sigui, la realitat és que el mercat de treball decent resulta inexpugnable per a gairebé la meitat de la joventut espanyola.

En aquest sentit, en la primera reforma laboral, a través de la Llei 35/2010, es modificaven els contractes per a la formació i l’aprenentatge i el contracte en pràctiques reconeixent-los per fi protecció per atur. Una cosa gens menyspreable i pel que es duia lluitant molt temps, si no fora perquè els costos socials d’aquesta protecció –és a dir, els diners que empreses, treballadors i treballadores han d’aportar per a sostenir el sistema de seguretat social– no recauen en les empreses, que veuen bonificades o subvencionades les seves quotes per l’erari públic. Tampoc han de pagar les seves quotes socials els joves contractats, si bé les veuen repercutides d’alguna manera en el baixos que són els seus salaris.

I s’incentivava també el contracte de foment de l’ocupació indefinida per a joves o, el que és el mateix, una sort de contracte indefinit d’indemnització per acomiadament menor que l’ordinària i també subvencionat en les seves aportacions a la Seguretat Social pels impostos de tots nosaltres.

Eternament en precari

La segona reforma en aquest tema, aprovada el 26 agost del 2011, és a dir, una reforma feta a l’agost amb nocturnitat i traïdoria, i a punt de vèncer la legislatura, tornava a reformar el contracte per a la formació i l’aprenentatge, ampliant el termini que dura la joventut (així, a cop de decret) i, per tant, ampliant el temps vital durant el qual es pot ser jove per a tenir un contracte miserable. I a més, ara, durant més temps, ampliant la durada mínima del contracte de formació i aprenentatge de sis mesos a un any.

En definitiva i perquè ens entenguem, ara per ara, hi ha contractes precaris i flexibles –en salari, en condicions, en futur– disponibles des dels 16 fins als 30 anys. Contractes temporals (formatiu o en pràctiques) o indefinits per al foment de l’ocupació que resulten molt barats a les empreses, tant per l’absència d’indemnització quan s’acaba el contracte i els baixos salaris en els primers, com el baix cost de l’acomiadament en els segons, a més de que ambdós tenen bé bonificades les quotes a la Seguretat Social.

I, en aquest panorama, s’aprova el Decret 1543/2011, de 31 d’octubre, pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses, última gesta reformista del Govern sortint del PSOE en plena agonia mortuòria. El preàmbul de la norma és clar: “(…) Resulta urgent i necessari per això articular mesures que incrementin les oportunitats d’ocupació per als joves amb formació, mesures que han de contribuir a facilitar el seu accés al mercat de treball, a l’ocupació i a l’adquisició de pràctica laboral en un entorn real”.

Per tant, és una reforma que reconeix parcialment la inutilitat dels contractes en pràctiques que acaben de reformar, ja que preveu un mecanisme previ d’inserció en el mercat laboral per a la gent jove amb formació. Aquesta porta de darrere l’anomenen “pràctiques no laborals”. No són laborals perquè no es rep un salari a canvi, però s’orienten a l’adquisició de pràctica “laboral”. No és emobilcar-ho molt per a no anomenar a les coses pel seu nom?

S’establiran convenis de col·laboració entre les empreses i els serveis públics d’ocupació, però el procés de selecció de les persones afortunades serà a càrrec de l’empresa sota la supervisió del servei d’ocupació competent. Les citades pràctiques es desenvoluparan per persones joves d’entre 18 i 25 anys, aturades, que tinguin qualificació professional, ja sigui en l’àmbit educatiu o laboral, però nul·la o escassa experiència laboral, sota la direcció i supervisió d’un tutor, en els centres de treball de l’empresa, i tindran una durada d’entre sis i nou mesos.

I les paraules màgiques: el treballador o treballadora jove rebrà una beca de suport de l’empresa, que serà com a mínim del 80 % de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes o Múltiples (IPREM) –532,51 euros al mes–, és a dir, 426 euros mensuals; a més d’un certificat que acrediti aquestes pràctiques. En definitiva, es legalitza el tenir a una persona qualificada treballant entre sis i nou mesos en una empresa per la mòdica quantitat de 426 euros. Clar que no és salari perquè no és treball. I se’ls inclourà en la Seguretat Social, però no a efectes de l’atur. Finalment, en el món al revés, subscriure aquests convenis de col·laboració per part de les empreses es mostra com una obligació gairebé moral que tenen en virtut de la seva responsabilitat social corporativa.

En definitiva, una vegada més, les anomenades polítiques actives d’ocupació i les normes que les materialitzen posen al servei empresarial no només recursos econòmics que abarateixen els costos de la mà d’obra a costa dels impostos d’aquests mateixos treballadors i treballadores, sinó que a més legalitzen el que fins a ara era il·legal perquè, senyores i senyors, això és treball, treball gratuït, peatge pel qual haurà de passar qualsevol jove durant nou mesos per a tenir el miratge de poder trobar una ocupació amb un contracte en pràctiques?

* Laura Mora Cabello de Alba és professora de Dret del Treball a la Universitat de Castella-La Manxa. Article publicat al núm. 163 de la revista Diagonal

Teniu el decret en document adjunt

Attached documents

Real Decreto 1543-2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas

Llegir més »
04/01/2012 - 16:37:20
Jurídica

Com afecta el Reial Decret-Llei 20/2011 a l’ocupació en el sector públic

A manera de regal enverinat, en el BOE de 31 de Desembre de 2011 s’ha publicat el Reial decret-llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic.

Aquest Reial decret-llei, segons ha declarat el propi Govern, serà seguit de pròximes mesures legislatives a mitjà termini. Per altra banda, aquest Reial decret-llei té caràcter bàsic i aplicable a totes les Administracions en algunes de les seves previsions i en canvi en unes altres únicament s’aplica a l’Administració de l’Estat, pel que caldrà estar al que cada Comunitat Autònoma disposi respecte dels seus sectors en alguns aspectes.

Llegir més »
04/01/2012 - 12:18:21
Acció Sindical

Inspecció de Treball torna a donar la raó a la CGT Atento Lleida en prevenció de riscos laborals

Això és el que diu Inspecció de Treball de Lleida:

“De les comprovacions efectuades durant la visita, l’examen de la documentació preventiva aportada i de les entrevistes realitzades, es posa de manifest un problema de disconfort al centre de treball indicat, en concret en la ventilació dels llocs de treball. És per això, pel que en virtut de l’article 43 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals s’efectua REQUERIMENT a l’empresa perquè realitzi les mesuraments adients per conèixer quin és l’estat en concret en aquesta matèria i s’adoptin les mesures adequades en conseqüència.

Llegir més »
04/01/2012 - 11:45:45
Premsa

La proposta de la Generalitat de fer pagar un euro per recepta: Copagament il·legal

Com comença a ser tristament habitual, la Generalitat ignora de forma deliberada i flagrant el marc jurídic vigent i els límits de les competències que li són pròpies. El darrer exemple, la proposta de fer pagar un euro per recepta.

L’executiu català no és competent per obligar els usuaris dels serveis de salut pública a abonar un euro per cadascuna de les receptes expedides pels facultatius. La mesura, consistent a aplicar un peatge econòmic universal a l’hora d’accedir als fàrmacs que requereixen de prescripció mèdica, col·lideix frontalment amb l’ordenament jurídic estatal que, amb determinades limitacions perfectament definides, estableix l’obligació per part de l’Administració de dispensar gratuïtament als beneficiaris els medicaments que els facultatius considerin necessaris.

Llegir més »
04/01/2012 - 00:25:59
Salut laboral / Prevenció de riscos

Erosionar la Seguretat Social a partir de les Mútues

Qüestionades per la seva gestió d’accidents i malalties, el paper de les mútues de treball serà revisat novament.

Fent una mica d’història, cal recordar que el 29 d’abril del 2009 es debatia en el Congrés dels Diputats un informe presentat pel tribunal de Comptes sobre els procediments de contractació de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la seguretat social (MATEPSS). L’informe denunciava irregularitats en les mútues. El més sonat era el frau protagonitzat per la Mútua Universal, que va utilitzar a set empreses satèl·lit per a facturar serveis inexistents a la Seguretat Social. La quantitat defraudada va ser, suposadament, de 219 milions d’euros entre 1990 i 2007. En el citat informe del Tribunal de Comptes demostra que el de la Mútua Universal no és un cas aïllat.

A pesar dels informes que denuncien l’activitat fraudulenta de les Mútues, que en teoria són “associacions empresarials sense ànim de lucre”, els canvis legislatius les han anat dotant de competències que superen les seves primitives funcions de cobertura de baixes per accident i que les converteixen en un element clau en el procés de privatització de la sanitat.

Però, què són les MATEPSS? Les actuals mútues tenen el seu origen al començament del segle XX com associacions de patrons amb l’objectiu de plantar cara a la nova legislació que obligava a pagar indemnitzacions als treballadors per accidents laborals i a cobrir el seu salari durant el període de baixa. El 1963, el règim va posar els fonaments del sistema de sanitat pública amb la Llei de Bases de la Seguretat Social que exclou a les companyies privades d’assegurances de la cobertura sanitària, quedant fora d’aquesta categoria les mútues al ser organitzacions sense ànim de lucre. A partir d’aquest moment, la cobertura sanitària va quedar en mans de l’entitat gestora de la Seguretat Social i de les mútues patronals, que s’han convertit en entitats col·laboradores encarregades de cobrir les baixes derivades de contingències laborals.

En les últimes dècades s’ha donat un procés de concentració que ha provocant la creació de macromútues (actualment n’existeixen 20, en contrast amb les 253 que va arribar a haver-hi registrades l’any 1959). Avui, les mútues funcionen com ens de gestió de la sanitat i presenten un sospitós apetit de creixement cap a àrees dominades per la Seguretat Social, a pesar de ser empreses sense ànim de lucre. Més enllà d’una qüestió de beneficis econòmics, l’interès per al empresariat en l’enfortiment de les mútues està en que realitzen el treball brut de la patronal derivant casos d’accidents o malalties professionals a la sanitat pública, rebutjant el seu origen laboral i eximint de responsabilitats a l’empresa.

L’última reforma laboral, aprovada pel govern del PSOE, va equiparar per primera vegada als fins al moment mèdics avaluadors de les mútues amb els metges del servei públic de Sanitat el que possiblement provocarà la generalització d’una pràctica habitual: l’alta prematura als treballadors de baixa per accident laboral.

Pel que fa al futur del sistema sanitari, la CEOE s’ha posat entre els seus objectius per a la nova legislatura augmentar tot el possible les competències de les mútues. L’objectiu de la patronal és controlar la malaltia comuna i que els treballadors acudeixin a la mútua tant per a les contingències professionals com per a les comunes, una barbaritat social i sanitària.

Des d’organismes vinculats a la defensa de la sanitat pública, com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, es té una visió pessimista del futur, preveient que s’afavoreixin les competències de les entitats empresarials sobre les mútues i la gestió de les baixes, el que fet i fet suposarà lesionar més els drets dels treballadors. Els sindicats de concertació, per la seva banda, s’han plantejat la meta que les mútues siguin cogestionades per les organitzacions sindicals, empresarials i les Administracions públiques. Tot això estarà en la taula de negociació presidida per l’executiu de Rajoy.

Llegir més »
03/01/2012 - 11:51:53
Premsa

L’extorsió i l’agonia de la UE

Aquesta anàlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozy d’incloure l’anomenada unió fiscal com un intent dels països centrals per recuperar el control sobre els països perifèrics de la Unió Europea.

Llegir més »
03/01/2012 - 11:19:22
Gènere / Dona

Dones, revolucionàries i anarquistes: 75 anys de la creació del col·lectiu “Mujeres Libres/Dones Lliures”

A l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertària i emancipadora, va ser el germen d’un moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades.

Queden poques d’aquelles dones amb vida. Concha Liaño és una d’elles. Té 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneçuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres/Dones Lliures i recorda la situació de la dona en aquells dies: “Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. L’espòs manava i governava. Acceptaven aquesta submissió. Nosaltres vam entendre que si s’alliberaven econòmicament, ja no haurien de suportar això”.

La idea de la revista Mujeres Libres –de la qual DIAGONAL va publicar un extens reportatge en el seu número 161– va sorgir en la tardor de 1935 de la mà de la militant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a la qual després es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Lucía i Mercedes “havien ensenyat en cursos d’instrucció elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los específicament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents”, indica Eulàlia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias.

Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona s’havia format l’Agrupació Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i d’altres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertàries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts d’una Federació Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja s’havia constituït una agrupació amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organització Federació Nacional de Dones Lliures i va proposar que Catalunya formés part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.

Una organització de masses

Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el país sense cobrar cap quota. La Comissió de Solidaritat s’encarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Pérez, militant de l’organització, explicava el 1999 que “es gestava una revolució femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revolució Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciades…Totes eren guiades pel desig d’emancipació, la seva obstinació era assolir una societat equitativa i un futur millor”.

Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres assenyala que havia dues tendències en les seves activitats: capacitació (classes d’alfabetització, aprenentatge en el treball, informació sobre els seus propis cossos, sensibilització i suport mutu); i captació, amb programes per a animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. “Sense la completa participació de les dones, estaven convençudes, la revolució no podria triomfar realment”, explica Ackelsberg.

El que les diferenciava d’altres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que “el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitació de les dones, no només la seva mobilització en les activitats de suport a l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “Insistien que la participació de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sinó un canvi més permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat”.

A més, segons Eulàlia Vega, “els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de l’època, que no tenien en compte les diferències de gènere, com la comunista Agrupació de Dones Antifeixistes (AMA)”.

El 1937 a València s’estableixen els Estatuts de la Federación Nacional de Mujeres Libres amb l’objectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual està sotmesa: “Esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora”. Amb l’inici de la guerra, des de l’Agrupació Dones Lliures, Concha Liaño assenyala que el seu objectiu, a més de la “lluita per l’alliberament femení”, també era “aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra República”. “Els homes al capdavant, les dones al treball”, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriure’s

Llegir més »
03/01/2012 - 11:05:13
Premsa

Els desocupats de llarga durada recuperen el seu dret a una assistència sanitària pública gràcies a la Llei de Salut Pública

MADRID, 2 Gener. (EUROPAPRESS)

La nova Llei General de Salut Pública aprovada el passat 22 de setembre en el Congrés dels Diputats estableix que a partir d’aquest diumenge, 1 de gener, els desocupats de llarga durada que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur recuperaran el seu dret a una assistència sanitària pública.

L’objectiu d’aquesta norma, impulsada per l’anterior Govern socialista, és garantir la universalització del Sistema Nacional de Salut (SNS) i, a aquest efecte, estén el dret a l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans residents en territori nacional als quals no se’ls reconeix en aplicació d’altres normes de l’ordenament jurídic.

Fins a ara, i segons les estimacions del Ministeri de Sanitat, a Espanya hi havia prop de 200.000 persones que, per diferents motius, romanien fora de la sanitat pública, tant aturats que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur com a determinats col·lectius, com advocats o arquitectes. Això feia que “legalment” les comunitats poguessin negar-se a oferir-los una atenció sanitària ordinària, “no així en Urgències”, segons reconeixia el llavors secretari general de Sanitat, Alfonso Jiménez.

En canvi, a partir del 1 de gener aquest nombre es redueix un poc més ja que els 40.000 desocupats que van perdre la seva prestació i no van poder acudir a altres alternatives -com ésser beneficiaris d’altres titulars o acreditar-se com persona sense recursos- recuperen el dret a l’assistència sanitària que tenien quan cotitzaven.

D’aquesta manera, quedaran solucionats els “desajustaments” que s’havien produït en algunes comunitats, com Galícia, Murcia o Balears, amb l’atenció a aquestes persones, tant en els centre sanitaris com a l’arribar a les farmàcies amb les seves receptes.

Per a la resta de col·lectius, la llei estableix que el Govern ha d’elaborar en un termini de sis mesos un reglament amb els termes i condicions de l’extensió del dret per a qui exerceixin una activitat per compte propi. No obstant això, en aquests casos les Corts van acordar que l’elaboració d’aquest reglament es faci “atenent a l’evolució dels comptes públics”.

www.europapress.es/salud/asistencia-00670/noticia-parados-larga-duracion-recuperan-derecho-asistencia-sanitaria-publica-20120102103119.html

Llegir més »
03/01/2012 - 11:03:14
Premsa

Concentració de la riquesa

Aquest article critica l’enorme concentració de les riqueses, semblant a l’existent abans de la Gran Depressió a principis del segle XX, conseqüència de l’aplicació per part dels governs de polítiques neoliberals. L’article assenyala que les excessives desigualtats de renda i riquesa són injustes social i políticament i són ineficients des del punt de vista econòmic.

Llegir més »
03/01/2012 - 11:02:12
Memòria històrica

Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Contra la imposició de l’oblit i de la impunitat dels crims del franquisme i la transició.

DIMECRES 4 DE GENER: a les 12.30h. al cementiri de Girona: Trobada de record i homenatge a Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en l’efemèride dels 52 anys del seu assassinat a mans de la Guàrdia Civil al Mas Clarà i les seves immediacions de Palol de Revardit en aplicació de la denominada llei de fugues. Ofrena floral, poemes i paraules davant la seva tomba a terra.

Llegir més »
02/01/2012 - 15:44:21
Premsa

Urgeix una nova cultura de l’energia

El manteniment de l’actual model centralitzat de producció energètica és insostenible, cal ser conscients: no és eficient energèticament, és ruïnós en pèrdues, és insegur, segueix sent depredador de recursos, de paisatge i de medi natural, afecta la salut, és caríssim i, sols beneficia a uns pocs, a massa pocs!

Llegir més »
02/01/2012 - 13:51:04
Premsa

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola

Les agències d’avaluació, les conegudes com agències de rating (Moody’s, S&P i Fitch), determinen el valor del deute espanyol. Segons aquesta avaluació els mercats –els grans fons d’inversió – compren més o menys, o més o menys fàcilment aquest deute.

Però com els fons d’inversió i les agències d’avaluació tenen moltes connexions entre si –els fons són accionistes importants de les agències d’avaluació– això es presta a que es realitzin moltes operacions combinades que poden tenir un fort caràcter trampós i especulatiu. Per exemple: tres fons lligats a les agències d’avaluació esmentades tenen 7.500 milions d’euros invertits en deute públic espanyol. A mesura que es rebaixa la qualificació del deute espanyol (el que fan les agències) augmenta el tipus d’interès que cal pagar per ell, i els beneficis dels inversors augmenten.

Davant l’onada de privatitzacions en marxa –Caixes d’estalvis, Loteries, aeroports– competint desesperadamente per atreure capital, tots els analistes situen com inversors en la graella de sortida als grans fons nord-americans, que porten mesos catant el sector i estudiant comprar accions de caixes, com més barates millor. Diversos d’aquests grans fons són accionistes de Moody´s i de Standard & Poor. La importància que per al procés de privatització tenen aquests fons d’inversió – accionistes de les agències que han forçat precisament aquest procés– és tal que el passat octubre el rei va rebre a la Zarzuela al conseller delegat d’un d’aquests grans fons.

Si les agències disminueixen la valoració del deute espanyol, la compra d’actius serà més barata. El 10 de març de 2011, només unes hores abans que el Banc d’Espanya xifrés en 15.152 milions les necessitats extra del sistema financer espanyol, Moody´s va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va xifrar les necessitats del sistema financer en 120.000 milions d’euros, 10 vegades més que la xifra del Banc d’Espanya. La nota de Moody´s difosa a l’obrir la Borsa, la va rebentar. Totes les caixes han d’accelerar la seva privatització i probablement a preus més barats del que aspiraven, en benefici dels fons interessats a comprar, gairebé tots accionistes o clients de Moody´s.

Llegir més »
02/01/2012 - 13:50:38