Aquesta anàlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozy d’incloure l’anomenada unió fiscal com un intent dels països centrals per recuperar el control sobre els països perifèrics de la Unió Europea.
A l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertària i emancipadora, va ser el germen d’un moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades.
Queden poques d’aquelles dones amb vida. Concha Liaño és una d’elles. Té 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneçuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres/Dones Lliures i recorda la situació de la dona en aquells dies: “Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. L’espòs manava i governava. Acceptaven aquesta submissió. Nosaltres vam entendre que si s’alliberaven econòmicament, ja no haurien de suportar això”.
La idea de la revista Mujeres Libres –de la qual DIAGONAL va publicar un extens reportatge en el seu número 161– va sorgir en la tardor de 1935 de la mà de la militant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a la qual després es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Lucía i Mercedes “havien ensenyat en cursos d’instrucció elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los específicament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents”, indica Eulàlia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias.
Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona s’havia format l’Agrupació Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i d’altres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertàries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts d’una Federació Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja s’havia constituït una agrupació amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organització Federació Nacional de Dones Lliures i va proposar que Catalunya formés part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.
Una organització de masses
Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el país sense cobrar cap quota. La Comissió de Solidaritat s’encarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Pérez, militant de l’organització, explicava el 1999 que “es gestava una revolució femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revolució Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciades…Totes eren guiades pel desig d’emancipació, la seva obstinació era assolir una societat equitativa i un futur millor”.
Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres assenyala que havia dues tendències en les seves activitats: capacitació (classes d’alfabetització, aprenentatge en el treball, informació sobre els seus propis cossos, sensibilització i suport mutu); i captació, amb programes per a animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. “Sense la completa participació de les dones, estaven convençudes, la revolució no podria triomfar realment”, explica Ackelsberg.
El que les diferenciava d’altres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que “el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitació de les dones, no només la seva mobilització en les activitats de suport a l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “Insistien que la participació de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sinó un canvi més permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat”.
A més, segons Eulàlia Vega, “els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de l’època, que no tenien en compte les diferències de gènere, com la comunista Agrupació de Dones Antifeixistes (AMA)”.
El 1937 a València s’estableixen els Estatuts de la Federación Nacional de Mujeres Libres amb l’objectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual està sotmesa: “Esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora”. Amb l’inici de la guerra, des de l’Agrupació Dones Lliures, Concha Liaño assenyala que el seu objectiu, a més de la “lluita per l’alliberament femení”, també era “aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra República”. “Els homes al capdavant, les dones al treball”, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriure’s
MADRID, 2 Gener. (EUROPAPRESS)
La nova Llei General de Salut Pública aprovada el passat 22 de setembre en el Congrés dels Diputats estableix que a partir d’aquest diumenge, 1 de gener, els desocupats de llarga durada que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur recuperaran el seu dret a una assistència sanitària pública.
L’objectiu d’aquesta norma, impulsada per l’anterior Govern socialista, és garantir la universalització del Sistema Nacional de Salut (SNS) i, a aquest efecte, estén el dret a l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans residents en territori nacional als quals no se’ls reconeix en aplicació d’altres normes de l’ordenament jurídic.
Fins a ara, i segons les estimacions del Ministeri de Sanitat, a Espanya hi havia prop de 200.000 persones que, per diferents motius, romanien fora de la sanitat pública, tant aturats que ja han esgotat la prestació o el subsidi d’atur com a determinats col·lectius, com advocats o arquitectes. Això feia que “legalment” les comunitats poguessin negar-se a oferir-los una atenció sanitària ordinària, “no així en Urgències”, segons reconeixia el llavors secretari general de Sanitat, Alfonso Jiménez.
En canvi, a partir del 1 de gener aquest nombre es redueix un poc més ja que els 40.000 desocupats que van perdre la seva prestació i no van poder acudir a altres alternatives -com ésser beneficiaris d’altres titulars o acreditar-se com persona sense recursos- recuperen el dret a l’assistència sanitària que tenien quan cotitzaven.
D’aquesta manera, quedaran solucionats els “desajustaments” que s’havien produït en algunes comunitats, com Galícia, Murcia o Balears, amb l’atenció a aquestes persones, tant en els centre sanitaris com a l’arribar a les farmàcies amb les seves receptes.
Per a la resta de col·lectius, la llei estableix que el Govern ha d’elaborar en un termini de sis mesos un reglament amb els termes i condicions de l’extensió del dret per a qui exerceixin una activitat per compte propi. No obstant això, en aquests casos les Corts van acordar que l’elaboració d’aquest reglament es faci “atenent a l’evolució dels comptes públics”.
Aquest article critica l’enorme concentració de les riqueses, semblant a l’existent abans de la Gran Depressió a principis del segle XX, conseqüència de l’aplicació per part dels governs de polítiques neoliberals. L’article assenyala que les excessives desigualtats de renda i riquesa són injustes social i políticament i són ineficients des del punt de vista econòmic.
Contra la imposició de l’oblit i de la impunitat dels crims del franquisme i la transició.
DIMECRES 4 DE GENER: a les 12.30h. al cementiri de Girona: Trobada de record i homenatge a Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en l’efemèride dels 52 anys del seu assassinat a mans de la Guàrdia Civil al Mas Clarà i les seves immediacions de Palol de Revardit en aplicació de la denominada llei de fugues. Ofrena floral, poemes i paraules davant la seva tomba a terra.
El manteniment de l’actual model centralitzat de producció energètica és insostenible, cal ser conscients: no és eficient energèticament, és ruïnós en pèrdues, és insegur, segueix sent depredador de recursos, de paisatge i de medi natural, afecta la salut, és caríssim i, sols beneficia a uns pocs, a massa pocs!
Les agències d’avaluació, les conegudes com agències de rating (Moody’s, S&P i Fitch), determinen el valor del deute espanyol. Segons aquesta avaluació els mercats –els grans fons d’inversió – compren més o menys, o més o menys fàcilment aquest deute.
Però com els fons d’inversió i les agències d’avaluació tenen moltes connexions entre si –els fons són accionistes importants de les agències d’avaluació– això es presta a que es realitzin moltes operacions combinades que poden tenir un fort caràcter trampós i especulatiu. Per exemple: tres fons lligats a les agències d’avaluació esmentades tenen 7.500 milions d’euros invertits en deute públic espanyol. A mesura que es rebaixa la qualificació del deute espanyol (el que fan les agències) augmenta el tipus d’interès que cal pagar per ell, i els beneficis dels inversors augmenten.
Davant l’onada de privatitzacions en marxa –Caixes d’estalvis, Loteries, aeroports– competint desesperadamente per atreure capital, tots els analistes situen com inversors en la graella de sortida als grans fons nord-americans, que porten mesos catant el sector i estudiant comprar accions de caixes, com més barates millor. Diversos d’aquests grans fons són accionistes de Moody´s i de Standard & Poor. La importància que per al procés de privatització tenen aquests fons d’inversió – accionistes de les agències que han forçat precisament aquest procés– és tal que el passat octubre el rei va rebre a la Zarzuela al conseller delegat d’un d’aquests grans fons.
Si les agències disminueixen la valoració del deute espanyol, la compra d’actius serà més barata. El 10 de març de 2011, només unes hores abans que el Banc d’Espanya xifrés en 15.152 milions les necessitats extra del sistema financer espanyol, Moody´s va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va xifrar les necessitats del sistema financer en 120.000 milions d’euros, 10 vegades més que la xifra del Banc d’Espanya. La nota de Moody´s difosa a l’obrir la Borsa, la va rebentar. Totes les caixes han d’accelerar la seva privatització i probablement a preus més barats del que aspiraven, en benefici dels fons interessats a comprar, gairebé tots accionistes o clients de Moody´s.
EL CONSELL DE MINISTRES RETALLA 8900 MILIONS D’EUROS I FIXA EL DÈFICIT PÚBLIC PER AL 2011 en el 8% DOS PUNTS MÉS del previsible.
Algunes de les mesures aprovades el 30 de desembre, pel Consell de Ministres:
– Congelació del salari mínim: 641 €
– Congelació dels salaris dels funcionaris i els empleats públicsper al 2012.
Text refós de la llei general de la Seguretat Social. Reial Decret Legislatiu 1/1994 :
FONT: BOE.ES
A continuació per tal de posar-te en contacte amb les diverses secretaries Jurídiques d´arreu de Catalunya, tens la relació de les seus locals i sectorials de CGT Catalunya:
Visita la pàgina On Trobarnos
Carta dels drets dels lingüístics dels ciutadans i Ciutadanes Davant la Justícia:
FONT: GENCAT.CAT
Llei d´estrangeria. Text refòs a 30-6-2012:
Llei d´estrangeria. gencat from CGT Catalunya
FONT: GENCAT.CAT
Carta dels drets dels ciutadans davant de la Justícia:
El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l’exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d’euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l’1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar “el crèdit a famílies i empreses”. Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se’n va alegrar:”per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans” o com a mínim “podem pagar els deutes que tenim!” Ara bé, els diners no portaven cap mena d’obligació afegida, ni tan sols de manual d’instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l’economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, nomésfaltaria…
El mateix dia que s’ha donat a conèixer que el rei Joan Carles I rep un sou de prop de 300.000 euros anuals, el nou president espanyol, Mariano Rajoy ha decidit congelar el 2012 el salari mínim interprofessional (SMI) en 641,4 euros.
El consell de ministres d’aquest divendres aprova la congelació, que suposa contradir la proposta de Valeriano Gómez, l’últim ministre de Treball del Govern socialista de Zapatero, que apostava per apujar l’SMI entre un 1,5% i un 2,5% l’any vinent, i ignorar les peticions sindicals de que el salari mínim recuperés el poder adquisitiu que havia perdut el 2010 i el 2011.
“Tant la CGT com els moviments socials hauriem de tenir ara mateix dos objectius principals: la defensa de la Sanitat i de l’Educació”.
El següent article està recollit del blog d’Àngels Castells, presidenta de Dempeus, associació en defensa de la sanitat pública. Un intent de posar-li cara i ulls a un dels principals protagonistes de la política de privatització de la sanitat a Catalunya: Josep Prat, director de l’Institut Català de la Salut.
“La CGT té una estructura que no atrau a la gent jove que viu en la precarietat i calen noves formes de funcionament que no siguin les clàssiques”.
“Tenim molts projectes al cap, però el més immediat és formar-nos”.
EFE – 27/12/2011
Catalunya tancarà el 2011 amb més Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que el 2010, encara que el volum de treballadors afectats és una mica inferior, després que l’any passat unes 61.000 persones passessin per processos
d’acomiadament o de reducció de plantilles. Tot i que encara falten les últimes dades oficials del mes de novembre i desembre, la Generalitat ha autoritzat enguany un total de 2.583 ERO, que han posat la vida més difícil a 40.450
treballadors, mentre que l’administració n’ha rebutjat 35 més, que afectaven 377 treballadors.
Solidaritat internacional amb “La Galle”, empressonada des de fa deu anys entre Brasil i l’Argentina
Joni D.
El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiquesd’extermini de l’extrema dreta argentina.
