CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Disset anys sense patró a Zanon

La fàbrica de ceràmica Zanon recuperada l’any 2001 a l’Argentina segueix viva malgrat els obstacles institucionals i les dificultats econòmiques

“No hay patrón en Zanon y la cosa parece que marcha bien.” Així comença la cançó d’Arbolito –una popular banda argentina– dedicada a la mítica Fábrica Sin Patrones (FASINPAT) de ceràmica Zanon. Les seves treballadores emprenien, l’any 2001, un llarg recorregut de lluita en el qual encara caminen avui. Carlos Menem, president fins llavors de l’Argentina, fugia en avió d’un inici de mil·lenni catastròfic, d’un país trencat a bocins després d’aquell corralito que deixava les classes treballadores del país sense estalvis, robades per una mà invisible subjecte a una classe política hereva de la dictadura militar. Era el moment del “que se vayan todos”. Centenars d’empreses i fàbriques tancaven les portes i la del gran empresari italià Luigi Zanon no volia ser menys. Però a Zanon hi havia un sentiment de consciència especial. A Zanon les obreresno ho permetrien.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant la situació actual a l’Hospital de Reus

CANVIS!?

Des de la Secció Sindical de CGT a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, volem recordar que des del 2011 estem patint retallades cada any (excepte el 2015, que casualment va coincidir amb les eleccions municipals).

Les retallades han comportat augment de les llistes d’espera, tancament de llits, serveis i, recentment, d’un accelerador lineal, empitjorament de les condicions de treball i la supressió de part de les retribucions (ja siguin les extres o darrerament les retribucions variableso DPO’s

Llegir més »

Educació: molles o pa sencer? Revertim el 20%

Continuen les retallades, i la pública en paga el plat fort. Aquestes frases podrien sintetitzar la presentació oficial del curs 2018-2019, que la setmana passada va dur a terme el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló.

L’acte es va centrar principalment en l’exposició de dades quantitatives pel que fa al nombre de professorat, de construcció i renovació de centres, així com de les línies educatives que es volen embastar a partir d’aquest setembre. L’optimisme i el to que s’acostuma a utilitzar en aquest tipus d’exposicions contrasta, però, amb les dades que s’evidencien quan les analitzem de forma més exhaustiva; demostren que no hem recuperat ni de bon tros la inversió en matèria d’educació d’abans del 2011 (que malgrat que era millor que l’actual ja estava per sota de la mitjana l’europea). Va ser a partir d’aquell moment quan els governs espanyol i català van començar a desinvertir en educació, sanitat i altres serveis públics, per fer-ne negoci.

Llegir més »

L’anarquisme segons la seva relació amb la realitat material

Ja coneixem, llegint els clàssics, les tres principals corrents de l’anarquisme segons el seu model econòmic: individualista/mutualista, col·lectivista i comunista, que d’això deriven els debats entorn dels models organitzatius de l’anarquisme, entre els quals destaco: informal/rebuig a l’organització, de masses (anarcosindicalisme) i a dos nivells específica/plataformisme (que inclou l’organització de masses en relació directa amb l’específica), que té relació directa amb les tres actuals grans corrents: nihilisme/insurreccionalisme, anarcosindicalisme i anarquisme social. Però faltaria per definir la seva relació amb la realitat material, és a dir, en el seu nivell d’inserció social i influència en les lluites socialsque té també relació amb el punt anterior.

Llegir més »

La CGT- Ensenyament Lleida davant l’inici del curs 2018-2019

L’inici de curs sempre és un bon moment per posar sobre la taula de manera clara la situació en la que ens trobem, per reflexionar sobre l’estat de l’educació i per proposar objectius de millora. Després de l’any convuls viscut a Catalunya amb la implantació del 155 i la repressió cap als professors i cap a la comunitat educativa, és urgent i necessari recuperar i garantir una educació crítica que elimini la por a realitzar la tasca docent. Per això, serà molt important acompanyar i defensar col·lectivament tota la comunitat educativa que pateixi qualsevol atac a la seva dignitat o professionalitat.

Llegir més »
arton5255.png
Premsa

Revertim les retallades! Recuperem la democràcia als centres! Eduquem Sense Por!

Revertim les retallades!
Recuperem la democràcia als centres!
Eduquem Sense Por!

Esquerda inici de curs que us podeu descarregar a
http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/esquerda_inici_curs_18_19.pdf

Arrenca el nou curs 2018-19 amb nous reptes a assolir, i l’exigència de sumar els esforços de tota la comunitat educativa (alumnat, professorat, PAS i famílies). Sabem que és necessari un alt nivell d’implicació i d’integració, altes dosis d’entusiasme, d’esperit crític i de superació, de treball transversal en equip i cooperatiu. També d’innovar i avaluar d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara. Però sobretot necessitem mitjans i recursos per part de l’Administració, i la gestió democràtica i participativa dels centres educatius.

Llegir més »
contra-el-feixisme-nosaltressommc3a9s_web-final.jpg
Premsa

Mobilització antifeixista el 9 de setembre a Barcelona

Contra el feixisme
#NosaltresSomMés

El diumenge, 9 de setembre es convoca una manifestació d’extrema dreta a l’Avinguda del Paral·lel de Barcelona. Volen protestar contra el govern de Pedro Sánchez amb la crida “No queremos ni separatistas ni terroristas en el gobierno”. La impulsa un home de negocis i ex guàrdia civil resident a Suïssa, Jose Manuel Opazo, amb el suport de grups i individus feixistes i neonazis, com “Democràcia Nacional”. Entre els primers personatges interessats a impulsar la convocatòria figuren persones implicades en recents agressions feixistes a Bages; un d’aquests amics d’Opazo, Raúl Macià, acaba d’entrar a la presó per agressions ultres així com per temes de drogues i robatori violent.Durant l’estiu, diversos mitjans han donat publicitat a la convocatòria i és possible que aconsegueixi cert suport; ja afirmen que vindran autocars de diferents indrets de l’Estat espanyol. Intentaran encobrir la naturalesa real de la convocatòria —per exemple, no permetran símbols de partits— però qui pensa participar-hi ha de tenir clar què representa. No es tracta d’una manifestació democràtica, sinó d’una acció promoguda per l’extrema dreta. Trobem escandalós que es permeti un acte com aquest, que noméspromou l’odi.

Llegir més »

La llibertat no es guanya a les urnes, sinó amb la lluita

Arriba, un altre cop, l’Onze de Setembre. Com cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres.

Llegir més »

Les feines de merda estan de moda

‘Bullshit jobs: a theory’ (Feines de merda: una teoria), Simon & Schuster, 2018, és un llibre de publicat fa poc que parla de la consagració del treball i la seva irracional veneració en la societat postmoderna, de com la nostra civilització occidental es troba fanàticament supeditada i dependent del treball i de la necessitat imperiosa de revisar i reformular el concepte treball en els inicis de la revolució 4.0 que ja estem patint.

L’autor del llibre és David Graeber, activista d’Occupy Wall Street —ell va crear el lema ‘Nosaltres som el 99%’—, anarquista i, actualment, docent de la London School of Economics. El llibre recull centenars de testimonis i entrevistes a ciutadans que reconeixen la qualitat inútil i prescindible de la seva feina, a partir dels quals Graeber elabora una peculiar taxonomia de les ocupacions. Són les feinesde merda.

Llegir més »

Des de les trinxeres del Servei d’Atenciò Domiciliària de Sabadell

DES DE LES TRINXERES DEL SAD (Servei d’Atenció Domiciliària)

A l’últim Ple de l’Ajuntament de Sabadell del 26/7/2018, el Departament d’Acció Social va explicar les millores del SAD per als treballadors i les treballadores, junt amb la decisió de govern, de fer un nou concurs al desembre d’aquest any.

Entre les millores el regidor Gabriel Fernàndez, va anomenar les següents:
-L’increment d’hores de servei i d’usuaris/es.

Llegir més »

CCOO i UGT signen amb la patronal catalana el IV Acord Interprofessional de Pau Social

Ahir 3 de setembre, les organitzacions CCOO i UGT van signar un acord amb les principals patronals catalanes i amb vigència fins el 2020. Aquest articulat té com a objectiu assolir consensos amb l’empresariat per reduir tant com sigui possible la lluita sindical en les negociacions dels diferents convenis col·lectius sectorials de Catalunya. A la pràctica, suposa una continuïtat en les principals línies mestres negatives pactades a nivell estatal pels seus referents confederals setmanes abansdel preacord.

Llegir més »

Comunicat de suport al sindicat Organización de Trabajadoras Sexuales – Sindicat OTRAS

El passat 4 d’Agost es va aprovar al BOE el sindicat «Organización de Trabajadoras Sexuales» (sindicat «OTRAS»). Aquest sindicat es constitueix a nivell estatal i amb la voluntat de defensar els drets laborals de les Treballadores Sexuals.

Des de fa anys, les Treballadores Sexuals participen activament dels col·lectius feministes i dels moviments socials, reclamant que se’ls reconeguin els seus drets com a treballadores. Uns drets que els permetran deixar d’estar invisibilitzades i de ser criminalitzades per la seva feina.

Les Treballadores Sexuals treballen en una indústria masculinitzada i patriarcal, on la manca de drets laborals promou els abusos i l’explotació laboral. La regulació del treball sexual, amb el reconeixement de drets laborals de les treballadores permetrà, per exemple, no haver de seguir subsistint en l’economia submergida, pagar preus abusius per poder tenir un lloc de treball i reduir les agressions institucionals que pateixen a diari.

Les companyes pateixen persecució institucional i policial, utilitzant la Llei Mordassa, les ordenances municipals o la Llei d’Estrangeria. Es persegueix a les Treballadores Sexuals i no als empresaris. Es persegueix a les Treballadores Sexuals autònomes amb multes molt altes que els dificulten realitzar el seu treball amb llibertat i dignitat. A més, les Treballadores Sexuals migrades pateixen aquesta repressió doblement, ja que en virtut de la Llei d’Estrangeria poden ser expulsades. Per contra, no es persegueix als empresaris que són qui fan negoci amb la feina de les Treballadores Sexuals, perquè ells sí que tenen drets. És un problema patriarcal i de classe.

Llegir més »

Concentració dels socorristes de les platges de Barcelona dijous 30 d’agost, a les 8:30 del matí, a la platja de la Nova Icària

Després de la denúncia presentada a Inspecció de Treball continuen les mobilitzacions per aconseguir unes cadires de vigilància que garanteixin la seguretat dels banyistes i la salut dels treballadors.

L’AMB falta a la veritat quan diu que s’ha assessorat per professionals del socorrisme. Òscar Camps i pro-activa neguen haver assessorat l’AMB, per a aquest projecte.

Llegir més »

L’economia catalana creix, però qui en surt beneficiat?

L’economia catalana va tancar l’any 2017 amb una taxa de creixement del 3,4% respecte a l’any anterior, dada que confirma una dinàmica positiva de quatre anys consecutius d’augment del producte interior brut (PIB): el conjunt de la producció mercantil del país. Es tracta d’un nivell important, per sobre del de la zona euro (2,4%). Així ho apunta la Nota de Conjuntura Econòmica (número 100) publicada al mes de juliol pel departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

L’informe representa un bon exemple del corol·lari de l’economia neoclàssica: l’aparell teòric que fonamenta la política econòmica i la gestió de la crisi basada en la liberalització i l’austeritat. De manera paradigmàtica, observem com les característiques de l’economia catalana que l’informe destaca com a positives són justament les grans febleses del nostre sistema productiu i els elements constitutius d’una economia perifèrica. No advertir del caràcter dependent del sector exterior i mostrar-lo com a fortalesa és un error que evidencia que no es vol corregir un desequilibri que és estructural en la nostra economia. En les condicions descrites, el creixement econòmic no pot beneficiar el conjunt de la població i molt menys ens permet concloure que la crisi iniciada fa 10 anyshagi quedat enrere. Vegem per què.

Llegir més »

Els socorristes de les platges de Barcelona presenten denúncia a Inspecció de Treball perquè les cadires de vigilància no garanteixen la salut dels treballadors i la seguretat dels banyistes

LES CADIRES DE VIGILÀNCIA DELS SOCORRISTES DE LES PLATGES DE BARCELONA NO GARANTEIXEN NI LA SEGURETAT DELS BANYISTES NI LA SALUT DELS TREBALLADORS.

Els socorristes de CGT de les platges de Barcelona presenten una denúncia a Inspecció de Treball contra l’Ajuntament de Barcelona, la AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i la UTE Salvamar: Eulen S.A.- Aunar Group 2009 SL

Fa anys que els socorristes de les platges de Barcelona reclamen unes cadires de vigilància que serveixin tant per garantir la seguretat dels banyistes com la protecció de la salut dels treballadors. Les cadires de vigilància actuals tenen més de 30 anys d’antiguitat, estan totalment antiquades i els sistemes de vigilància i seguretat en el mar han evolucionat molt.

Llegir més »

Comunicat del SP de la CGT del Baix Llobregat sobre els fets ocorreguts ahir a Cornellà de Llobregat

Després dels fets esdevinguts a Cornellà de Llobregat ahir, volem expressar el següent.

Analitzades les dades de què disposem, donada la poca transparència a la qual ens tenen acostumats les administracions, especialment pel que fa a operacions policials, no podem fer res més que posar en dubte la versió difosa pels mitjans de comunicació, que actuen com a portaveus del sistema sense qüestionar gens ni mica el relat dels Mossos d’Esquadra.

Llegir més »

A un any de la massacre de Barcelona

A un any de la massacre de Barcelona, volem tindre principalment un record molt especial per a les víctimes i familiars. La gent que treballem als serveis d’urgències i emergències a Catalunya som coneixedors del patiment, tot i que ens és impossible posar-nos en la seva pell.

Per altra banda, tenim un bombardeig continu de notícies sobre els cossos de seguretat, tant espanyols com catalans, sobre la seva actuació i la seva gestió durant aquests durs moments. Sembla ser que és necessari netejar la cara a uns serveis repressors i defensors dels poders més corruptes d’aquesta societat. Sembla ser que és necessari oblidar que aquesta gent protegeix als bancs quan ens fan fora de casa nostra, quan reclamem els nostres drets, tant laborals com socials… i ho arreglem posant flors als seus cotxes.

Llegir més »
foto_caravana.jpg
Premsa

Caravana a Itàlia: Una visió Cegetera

Per tercer any seguit CGT participa de manera activa a la caravana Obrint Fronteres. L’any 2015 va néixer la iniciativa de fer visible l’horror que s’estava vivint a Grècia amb el mal anomenat drama dels refugiats per mitjà d’una caravana feminista que va travessar Europa demanant que s’obrissin les fronteres i uns passatges segurs pels que s’estaven ofegant a la Mediterrània. El viatge de l’any passat va ser a les nostres pròpies fronteres a Melilla, un dels punts de la frontera sud de l’estat espanyol on es posen en evidència les polítiques (pioneres) de control de persones emigrants i els pactes amb països exteriors (en aquest cas el Marroc ). Aquest any la Caravana ha apostat per viatjar a Itàlia on s’ha multiplicat la perillositat per accedir al seu territori després dels acords d’externalització i militarització de les fronteres. En un moment en que el seu actual govern ha apostat per una política migratòria obertament xenòfoba.

Llegir més »

Un curs per oblidar

«La persecució de docents intenta aconseguir un determinat relat de la situació, fer trontollar l’escola pública i censurar la capacitat de reflexió i anàlisi crítica»

El curs 2017-2018 ha estat fosc o amb molts clarobscurs. No des del punt de vista de les activitats i les relacions educatives i afectives entre alumnat, docents i famílies, però sí en els seus aspectes més institucionals. I diguem-ho clar: aquestes col·lisions i desacords s’han produït tant amb l’estat ­espanyol com amb la Generalitat. A continuació, les que al meu ­parer han estat més dures i sig­nificatives.

Llegir més »

El Mediterrani, aquest cementiri de l’Europa desenvolupada

“La paraula clau és la frontera i la por. Occident té por a l’Islam, els homes tenen por de les dones. Contra això es creen dobles barreres: el visat a la frontera que separa els de el sud dels del nord. I, dins del Magrib, l’espai públic, reservat als homes, del privat en el qual es confina a les dones a l’obediència. (…) El transgressor ha de saltar tres obstacles alhora: la frontera del país, la de la seva diversitat cultural i la de classe inferior i reprimida. –Quin és la seva proposta? –És tan ximple com a simple. En comptes de tancar fronteres, demanar visats, armar-se fins a les dents i donar lloc al naixement de nous feixismes europeus, bastaria amb invertir en educació”.

Llegir més »

Acomiadar a un treballador és avui un 64% més barat que fa sis anys

Acomiadar a un treballador és avui un 64% més barat que fa sis anys

L’avanç de l’ocupació temporal, la congelació dels salaris i la retallada de les condicions econòmiques dels cessaments provoquen una caiguda en picat dels rescabalaments als treballadors

Acomiadar a un treballador costa cada vegada menys diners a Espanya: la reforma laboral que el Govern de Mariano Rajoy va imposar amb la seva majoria absoluta el 2012 i la intensificació de la precarietat, malgrat els nivells de rècord d’algunes variables macroeconòmiques, han provocat una caiguda del cost de les indemnitzacions per acomiadament, que en sols sis anys s’han reduït a amb prou feines una tercera part del que suposaven abans d’aquesta mesura.

Llegir més »
photo6001442718955449970.jpg
Premsa

La població jazidí commemora els 4 anys del genocidi en camps de refugiats on esperen solucions que no arriben

Fa 4 anys del genocidi yazidí a Sinjar en mans de l’ISIS, el 3 d’agost de 2014, i milers de persones continuen malvivint en camp de refugiades, la majoria al Kurdistan de Basur (nord de l’Iraq), esperant, – enmig de temperatures superiors als 40 graus i amb poques hores d’electricitat al dia,- la resolució a les peticions d’asil a altres països, tramitades a través de les Nacions Unides, la majoria sense resposta.

Són 74 genocidis els que ha patit aquest poble i l’únic que demanen és seguretat, reconeixement i recuperar als familiars que encara continuen desapareguts en mans de l’ISIS. El yazidis són una minoria ètnica-religiosa kurda de l’Orient Mitjà, amb unes creences que provenen del zoroastrisme. Resen tres o quatre vegades al dia orientats al sol -diuen-, tot i que també n’hi ha de no practicants i no creients. Sinjar – al Kurdistan iraquià, ara ocupat per l’Iraq- és la ciutat històrica d’aquest poble, la qual va ser arrasada per l’ISIS el 3 d’agost de 2014.

En el camp de refugiats de Chemishko, al Kurdistan, hem participat des de la Brigada 19 de julio, – on hi ha membres de CGT- a la commemoració del quart aniversari del genocidi, en diferents actes des de l’1 al 3 d’agost, on els parlaments de denúncia, la poesia, la música i l’exposició de fotografies i històries de les persones desaparegudes han ocupat l’entrada i el carrer principal del camp. Milers de persones hi han participat portant les fotos dels seus familiars desapareguts i pancartes de denúncia. Ens diuen que volen que el món conegui la seva història.

Demanen que les Nacions Unides reconegui el genocidi al poble jazidí, que es trobin solucions per a les persones que viuen en camps de refugiats, que es persegueixi als assassins de l’ISIS i que es rescati a les persones que estan encara segrestades, pel que també demanen responsabilitats al govern del PDK del Govern Regional del Kurdistan (KRG).

Un genocidi que va ser també un feminicidi

El Salim, un jove del camp, ens explica que aquell 3 d’agost de 2014, “quan vam saber que estava entrant l’ISIS vaig començar a córrer sense poder recollir res. La majoria vam marxar sense tant sols agafar els nostres documents o passaports. Per sort vaig poder salvar els meus fills, però he perdut 34 persones de la meva família”. I mostra les fotos de les persones assassinades o desaparegudes a mans de l’ISIS, entre elles les de noies que es van suïcidar per evitar ser venudes com esclaves sexuals-. Perquè el genocidi, -en el que es volia exterminar a tota la població jazidí- va ser també un feminicidi i moltes dones van ser segrestades, violades i venudes com a esclaves sexuals.

La incertesa sobre els familiars desapareguts, més de 3.000 actualment, és una càrrega molt gran per les persones que van poder fugir. Shame – nom fals- , una dona que viu al camp de refugiats de Chemishko, explica com va córrer a refugiar-se a la muntanya: «vaig veure morir allà gent de gana i de sed. El meu fill i la meva filla grans van anar a buscar aigua pels germans i mai van tornar, l’ISIS els té segrestats. Encara no en sé res». Un altre fill té greus problemes de salut mental, però l’atenció mèdica al camp és escassa. Es queixa que ningú els escolta ni els ajuda.

4 anys vivint en tendes a camps de refugiats

Són al voltant de 300.000 les persones jazidís que viuen en camps de refugiats i les condicions de vida en aquests fan l’espera molt més dura. El camp de Chemishko és el més gran del Kurdistan i es troba als afores de la ciutat de Zakho. La majoria, al voltant del 90%, són jazidís i el 10% restant són musulmans, tots de Sinjar. La relació amb el veïnat de la ciutat diuen que és bona, i els han ajudat molt amb menjar, roba, mantes, calçat…, especialment els primers mesos quan es van allotjar en escoles, parcs, etc. fins que no es va construir el camp. Però mentre la solidaritat entre persones funciona, les institucions fallen.

Els fons de les Nacions Unides que rep el camp de Chemishko, gestionat pel KRG, han disminuït molt aquest any. Reben 20.000 dinars iraquians mensuals (l’equivalent a 15 euros) en concepte d’ajuda alimentària, una quantia insuficient per menjar adequadament en un país on un quilo de tomàquets val mig euro i una dotzena d’ous, un.

Llegir més »
cat203.jpg
Premsa

Ha sortit el número 203 de la revista Catalunya (Juliol-Agost 2018)

Al Catalunya 203, de juliol-agost, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Sempre al costat dels repressaliats

– Tema del mes:

El rol llibertari en els CDR catalans

– Treball-economia:

Els estralls de la reforma laboral

IV AENC, tres anys més de pau social a canvi d’engrunes

Els agents socials, tornen a complir amb la seva “funció constitucional” de garantir la taxa de guany del capital

Cos a terra, que ens disparen pau

Sobre el SAD (Servei d’Atenció Domiciliari) a Sabadell

Del llit a la trinxera: les malaltes s’organitzen (i obtenen justícia!)

Cop als criteris restrictius de les baixes laborals a Catalunya

Amazon, treballar al límit per entregar al minut

Notícies sindicals

– La Tramuntana

Entrevista a Günter Wallraff, periodista: “Els que diuen que són neutrals sovint són en el bàndol dels poderosos”

– Sense fronteres

Disset anys sense patró a Zanon

I si l’Aquarius ens salvésdel naufragi?

Llegir més »

El dia que ‘uberitzin’ el teu treball serà massa tard per reaccionar

La lluita dels taxistes va molt més allà que la simple protecció del seu sector, és una batalla en una guerra contra la precarització i atomització de l’ocupació. La ‘uberització’ de l’ocupació està aquí, i si creus que a tu no et passarà o que el teu sector és intocable, t’equivoques.

Si alguna cosa ha aconseguit el capitalisme ha estat l’atomització de l’ocupació. La descomposició de la forces sindicals mitjançant el desmantellament de l’estructura dels treballs i dels llocs on es realitzen. Això no és una cosa que s’hagi inventat o hagi arrencat amb les noves tecnologies en l’última dècada. No és una cosa atribuïble a cap aplicació de mòbil o a cap visionari fundador de ‘s

Llegir més »