Els processos d’anàlisi i debat entre les diferents organitzacions, col·lectius, grups i persones que es senten vinculades al moviment llibertari han suposat sempre una assignatura complexa d’abordar i difícil de resoldre. Més enllà de la coordinació en temes i accions puntuals, existeix en la nostra història més recent una dinàmica palesa i normalitzada cap a l’atomització i dispersió del propi moviment. els intents per trencar aquestes dinàmiques, per establir espais on poder raonar, debatre experiències i extraure conclusions, si procedeixen, solen ser xicotets oasis dins de la infinitat d’espais i pràctiques en les quals està immers el moviment.
Podríem recordar,entre altres, les cinc cites de Buscando el Norte (València, Sant Boi, Luarca, Madrid i Barcelona), i fins i tot, propostes de caràcter internacional que van suposar espais per al debat però escassos progressos a nivell organitzatiu. en aquest sentit, i per la repercussió que va tenir en el seu moment, l’article de desembre de 2014 de Carlos Taibo, (http://www.carlostaibo.com/articulos/texto/?id=500#) animava a la reflexió i convidava, sobre la base de la nostra pròpia responsabilitat sobre el col·lectiu, directament a la creació de noves estructures confederals i obertes a la societat.
Des de llavors, organitzacions com Embat a Catalunya (http://embat.info) o Apoyo Mutuo a Madrid (http://apoyomutuo.net) han acollit multitud d´activistes socials vinculades a les pràctiques llibertàries i realitzat innombrables presentacions de les seues activitats i iniciatives com podem comprovar en les seues webs.
Per contra, alguns intents de sumar organitzacions i col·lectius en plataformes organitzatives, com la proposta de finals de 2015 de Joventuts Llibertàries a València d’establir un Front Comú Llibertari sobre cinc eixos de treball, han passat sense pena ni glòria entre gran part dels grups que podien haver-les considerat i debatut obertament per a intentar una inicial marxa. en el mateix sentit podríem parlar de com solen ser les relacions entre les organitzacions que es reclamen hereves de l’anarcosindicalisme, més enllà de com vam dir anteriorment en accions concretes, o la quantitat de discussions sobre la “puresa anarquista” que seguim trobant en la xarxa i que, principalment, serveixen per a seguir alimentant tensions i enfrontaments.