logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decidim! Fora l’avortament del codi penal!

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decidim! Fora l’avortament del codi penal!

En aquest context de crisi del sistema, cada vegada més retrògrad en el plànol econòmic, laboral, social, polític i jurídic, davant l’estafa que vivim, les dones sofrim dia a dia les conseqüències de l’atac brutal per part del capitalisme financer i patriarcal: bretxa salarial, baixos salaris, contractes a temps parcial i precaris, retallades en dependència i serveis socials, major percentatge d’exclusió social i pobresa, economia submergida, doble jornada laboral, violència masclista, reducció de serveis en la salut reproductiva, avortaments blancs o involuntaris com a conseqüència de la falta de salut laboral.

Llegir més »
13/09/2014 - 03:21:30

La Via Llibertària aconsegueix unir la V de la Diada i transformar-la en una A d’anarquia

La Via Llibertària aconsegueix unir la V de la Diada i transformar-la en una A d’anarquia

Va començar com una idea espontània i es va viralitzar ràpidament a través de les xarxes socials. Diverses usuàries de Twitter i Facebook compartien la imatge d’un mapa on es veia el recorregut de la V de la Diada amb l’afegitó d’una ratlla que l’unia i un cercle que l’envoltava. El resultat del muntatge era una gran A, símbol de l’anarquia, dibuixada sobre el centre de Barcelona. A partir d’aquí, l’humor àcid va jugar un paper determinant per expandir la idea i transformar-la en una realitat. Cartells històrics recuperats i modificats per a l’ocasió, campanyes com “un país normal” d’Òmnium subvertides “no volem un país normal”, memes, un compte a Twitter i un esdeveniment al Facebook que guanyaven seguidors hora rere hora. La Via Llibertària estava convocada per convertir la V de la Diada en “una A d’anticapitalisme, autonomia, autogestió, antifeixisme, avortisme, antipatriarcat i antiespecisme”.

Llegir més »
12/09/2014 - 21:23:40

Concentracions en solidaritat amb l’Alfon el 16 de setembre a Reus i El Vendrell

L’Alfon és un jove veí del barri obrer de Vallecas (Madrid). Va ser detingut durant la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012 en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, en el marc de la jornada de lluita per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat i l’ensenyament, etc.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra ell, demanant-li fiscalia 5 anys i mig de presó. El seu és un més dels centenars de casos de sindicalistes i activistes que en aquests moments estan encausats a tot l’estat espanyol per haver participat en vagues generals i mobilitzacions laborals i sindicals. El poder no tolera la protesta social i utilitza la repressió per a frenar les lluites i mobilitzacions.

Llegir més »
12/09/2014 - 16:14:00

Carta oberta d’un podador de Barcelona: Cauen arbres a Madrid

El arbres de Barcelona podrien veure’s abocats a córrer la mateixa sort que els madrilenys. A Madrid la gestió de l’arbrat està, des de fa molts anys, en mans d’empreses privades i ara Barcelona també representa una llaminadura per les grans empreses de serveis. El govern de la ciutat, tan els d’ara com els d’abans, està en constant setge per tal de privatitzar la gestió del verd de la ciutat i fer-hi entrega als poderososcom a Madrid.

Llegir més »
12/09/2014 - 11:15:52

Federica Montseny, primera dona ministra d’Europa

La historiadora i escriptora Antonina Rodrigo s’ha especialitzat en el gènere literari de la biografia, entre les seves obres destaca les realitzades sobre la vida de García Lorca, Margarida Xirgu, Ana Maria i Salvador Dalí, Mariana Pineda, Doctor Trueta, Amparo Poch, María de Lejárraga, etc. Ara amb l’editorial Base acaba de publicar el llibre Federica Montseny, primera ministra electa en Europa.

Es tracta d’un treball realment excel·lent que t’atrapa des de les primeres línies del llibre. Antonina, d’una manera planera, desgrana la vida de la “leona”, com recorda l’autora, per la seva força d’oratòria davant de milers de persones. La biografia arriba en un moment oportú, doncs el pas del temps va corcant la memòria i la va desfent com un tarró de sucre. A més enguany es compleix el vintè aniversari del seu traspàs, que ha passat completament desapercebut.

Federica Montseny Mañé va néixer circumstancialment a Madrid el 1905, on els seus pares vivien extraditats després del Procés de Montjuïc. Filla dels mestres racionalistes i propagadors de l’anarquisme, Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), fundadors de La Revista Blanca, Federica Montseny s’educà en l’ideal llibertari. Antonina va relatant la vitalitat dels Montseny al seu retorn a Catalunya, les seves diverses residències (Horta, Sant Andreu, L’Hospitalet, Cerdanyola i el Guinardó).

L’educació rebuda a l’entorn de la seva mare i la formació cultural a base de lectures escollides van fer d’ella una dona intel•lectualment avançada al seu temps. Els primers impactes socials de la jove seran les vagues de 1917 i la de 1919, també en aquest anys coneix a personatges del sindicalisme, del periodisme o de les lletres com Salvador Seguí, Lluís Companys, Juli Vallmitjana, Peius Gener…, que li aporten grans coneixements, que complementa amb els mítings sindicals que s’efectuen al Clot on parlen els cenetistes Ángel Pestaña i Paco Miranda. Aviat debuta com escriptora a la premsa amb el pseudònim de Blanca Montsant.

L’any 1923 la jove Federica amb 18 anys s’afilia al Sindicat d’Oficis Varis de Cerdanyola-Ripollet i comença a col·laborar a Solidaridad Obrera en la secció “Relieves sociales”, però la suspensió governativa del diari anarcosindicalista farà que les seves col·laboracions apareguin habitualment a La Revista Blanca. L’any 1926 ja n’és autora de novel·les curtes de tipus social que apareixen publicades a “La Novela Ideal”, la primera d’elles porta per títol La Victoria, on se centra en la llibertat sexual de la dona, tema que continua i supera a El hijo de Clara (1927).

A la segona meitat dels anys vint Federica Montseny coneix a Germinal Esgleas, el qual es convertirà en el seu company sentimental. Antonina Rodrigo desenvolupa un treball excel•lent en què la popular militant llibertària esdevé el centre d’una època de tensió però d’esperança. Són els anys de la II República i de l’adveniment hegemònic de la CNT en el moviment obrer ibèric. Per aquesta època la Federica s’afilia al Sindicat de Professions Liberals per la seva professió de periodista.

Llegir més »
12/09/2014 - 11:12:20

Aquest 11 de Setembre: Decidim-ho Tot! Vine als Blocs Llibertaris

Decidim-ho tot! – Manifest del Bloc Llibertari

Encarem un nou Onze de Setembre històric. Per tercer any consecutiu centenars de milers de persones sortirem al carrer, en una mobilització amb molts pocs precedents, per exigir poder exercir el dret a decidir el nostre propi futur.

Moltes coses han passat en aquests darrers anys: han servit per clarificar les posicions dels principals agents polítics catalans i estatals i per copsar l’evolució de la crisi econòmica cap un model de societat on els recursos públics són retallats en benefici del sector privat.

Llegir més »
09/09/2014 - 22:20:58

Inici de curs 2014-2015: «Més llenya al foc»

Inici de la LOMCE, desplegament profund de la LEC i més retallades configuren un inici de curs marcat pel desmantellament programat de l’educació pública. Què podem fer?

La LOMCE

Tot i les paraules políticament correctes de la Consellera quan la LOMCE encara estava en tràmits parlamentaris, allò de “la LOMCE no s’aplicaria a Catalunya”, la realitat és ben diferent. La LOMCE comença aplicar-se enguany i tindrà plena vigència a 1r, 3r (amb prova d’avaluació inclosa) i 5è de Primària. A Secundària, els Programes de Formació i Inserció (PFI), dins de la Formació Professional Bàsica, estan substituint elsPQPI.

Llegir més »
09/09/2014 - 20:00:00

La Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII denuncia la derivació de pacients de la llista d’espera quirúrgica a altres centres hospitalaris Concertats i Privats del SISCAT

Comunicat de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII denunciant la derivació de pacients de la llista d’espera quirúrgica a altres centres hospitalaris Concertats i Privats del SISCAT (sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya).

Prop de 300 pacients en llista d’espera per ser operats de Galindons (Juanetes), una de les patologies que estan en el llistat de processos quirúrgics garantits, i on la llista d’espera no ha de ser superiors a 6 mesos, es derivaran per ser operats a la Clínica Privada CMQR (Clínica Medico Quirúrgica de Reus).

Una nova agressió a l’Hospital Universitari Joan XXIII, què és l’hospital de referència a la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre, que posa en greu risc la ja deteriorada situació de la sanitat pública a les comarques de Tarragona, amb unes creixents llistes d’espera, un empitjorament considerable en l’accés a la sanitat de la població i amb un repugnant cinisme per part de la Conselleria de Salut i, pel seu màxim responsable, el Conseller Boi Ruiz (expresident de l’UNIO CATALANA D’HOSPITALS que és la “patronal dels hospitals concertats i privats”), quan parlen dels esforços que estan fent per reduir les llistes d’espera.

Com?, reduint i retallant cada vegada més els ja raquítics pressupostos per a la sanitat pública de l’ICS, en major percentatge que el de la sanitat concertada, amb el clar objectiu de desmantellar tots els hospitals de l’ICS (el nostre hospital des de l’any 2011, ha vist reduït el seu pressupost en prop de 25 milions d’euros). Forçant que aquells que s’ho puguin pagar vagin a la sanitat privada o, fins i tot gestionant les llistes d’espera quirúrgiques des del Serveis Territorials de Salut a Tarragona, pel seu màxim responsable Josep Mercadé i Orriols, per derivar una part important d’aquests pacients a centres hospitalaris concertats amb el Catsalut, i fins i tot derivar una part d’aquests pacients per ser operats en clíniques i hospitals privats que estan en la relació de centresdel SISCAT.

Llegir més »
09/09/2014 - 19:51:00

Manifest sindical per la llibertat d’Alfon i convocatòries de mobilitzacions

EN DEFENSA DE LA VAGA GENERAL
Alfon Llibertat!

El 14 de novembre de 2012 realitzàvem l’última Vaga General. Els objectius d’aquesta vaga continuen plenament vigents. La Reforma Laboral que saqueja i destrossa els llocs de treball, els drets, salaris, les condicions de treball i la negociació col·lectiva. Les retallades, que continuen i s’amplien cada vegada que preparen o preveuen nous Pressupostos Generals de l’Estat o de Comunitats Autònomes. Les privatitzacions de serveis públics com educació, sanitat i transport, que continuen deteriorant la qualitat de vida del conjunt de la classe obrera.

Han passat dos anys i no s’albira que realitzem, ni es vulgui convocar, una altra vaga general, a pesar de la seva necessitat. Si ja en la Vaga General realitzada aquell mateix 2012, el 29 de març, vam veure com augmentava la repressió contra els treballadors en lluita, en la Vaga General del 14 de novembre aquesta repressió es va multiplicar.

Alfon és el cas emblemàtic d’aquesta repressió. Va ser detingut en el matí del 14-N quan es dirigiria al piquet del barri madrileny de Vallecas i acusat falsament. Però hi ha milers de Alfon en tot l’Estat. Milers de treballadors i treballadores que simplement participaven activament en la vaga, acudint a les cites sindicals en la seva empresa o en el seu sector, als piquets informatius, etc. Molts d’ells tenen també peticions de presó acusats de “delicte contra els drets dels treballadors” que pot implicar penes de presó entre 6 mesos i 6 anys.

Les mentides, muntatges i falses acusacions contra els treballadors xoquen amb la impunitat que mantenen els grans empresaris, polítics i banquers que defrauden i espolien a vista de tots i que segueixen en llibertat gaudint dels seus robatoris. La lluita de classes es veu perfectament reflectida en la “justícia” actual. L’objectiu que persegueixen amb la repressió està clar: parar la contestació i la resistència social per mitjà del terror. No es conformen amb la col·laboració dels sindicats del sistema amb la seva anomenada “concertació social” que ens té a la classe obrera en la completa indefensió mentre ens massacren drets, salaris i llocs de treball. Volen aturar a totes les que vam lluitar. Que no es mogui ningú.

En contra del que promouen en els seus mitjans de comunicació: que les mobilitzacions no serveixen per res, la repressió ens està confirmant precisament el contrari. Aquí estan els casos de Carmen i Carlos a Granada condemnats a tres anys de presó per participar en un piquet el 29-M. Laura Gómez, responsable de CGT a Barcelona empresonada durant quatre setmanes i amb petició 36 anys de presó per cremar una caixa amb bitllets de mentida davant la Borsa en la VG del 29-M. Els dos acusats de la CNT de Logronyo per la vaga del 14-N que acumulen sancions que podrien sumar 7 anys de presó. Els 4 de Compostela per a qui demanen també pena de presó per participar en un piquet el 14-N. Ana i Tamara condemnades a tres anys presó acusades de tirar pintura a una piscina durant la vaga. Els 8 de Airbus, de CCOO, amb peticions de 64 anys de presó. Els 6 del 14-N de Gijón per als quals també demanen presó, etc, etc. Presó i càstig per a tots per lluitar.

Ens volen pobres, sense drets i submissos. El dret a vaga és un dret fonamental, i la Vaga General més fonamental si cap. El Govern i la Patronal estan criminalitzant-lo per a deixar-lo en paper mullat. Sembren el pànic entre els treballadors i treballadores perquè no se sumin a la lluita. Les organitzacions sindicals alternatives, al costat dels treballadors i treballadores més conscients, no ho anem a permetre.

La lluita contra la repressió forma part de la nostra activitat. La defensa del dret a vaga, i a la vaga general, és responsabilitat de tota la classe obrera. Ni ens anem a rendir, ni ens anem a deixar acoquinar. Per això estem en aquesta mobilització per la llibertat de l’Alfon, per la llibertat de tots els lluitadors i lluitadores.

Visca la lluita de la classe obrera, VISCA LA VAGA GENERAL!.

AST.- CGT.- CoBas.- Solidaritat Obrera

– Convocatòries de mobilitzacions:

Manifestació a Vallekas, 10 setembre, 19:00 h Metro Buenos Aires, Avda. Albufera a Plaza Vieja

Concentració Internacional, 16 setembre 19:00h. Puerta del Sol, Madrid

Concentracions a tot l’estat espanyol en totes aquelles ciutats on sigui possible el 16 de setembre.

Llegir més »
09/09/2014 - 19:37:52

El Metro de Barcelona ofereix un servei deficient tot l’any excepte la tarda de l’11 de setembre

EL METRO DE BARCELONA UN SERVEI DEFICIENT TOT L’ANY EXCEPTE LA TARDA DEL 11 DE SETEMBRE

La Secció Sindical de CGT de Metro Barcelona denuncia públicament, davant tots els ciutadans i la premsa de Barcelona, la precària situació en la qual l’Ajuntament està deixant el servei de metro des de fa més d’un any i que, a més, durant aquest estiu s’està veient agreujada fins a uns límits que ratllen la imprudència temerària.

La política de retallades impulsada per la Direcció (socialista), amb el beneplàcit de l’Ajuntament (CiU), van més enllà de les congelacions salarials que s’han encebat durant 4 anys amb els treballadors i, més greu encara, amb la retallada de l’ocupació base, repercutint DIRECTAMENT en el servei que es dóna al passatger habitual, que usa el metro com l’ÚNICA possibilitat de transport.

Solament es cobreixen les baixes per jubilació i no al cent per cent. La resta de les baixes per invalidesa, defunció, promoció, acomiadaments, etc… porten anys sense cobrir-se. Hi ha també que afegir que els treballadors que substitueixen als que es van de vacances els fan contractes al 75% de les hores i en menor nombre que al personal a substituir per vacances. Tot això provoca que sigui físicament impossible cobrir la totalitat dels llocs de treball necessaris per a oferir un servei correcte, trobant-nos amb que DURANT TOT EL DIA MÉS DE 1/3 (+ – 40) DE LES ESTACIONS ESTAN BUIDES DURANT LLARGS PERÍODES DE TEMPS.

– Milers de persones al dia es troben en instal·lacions de metro buides, on no pot trobar-se a cap responsable de l’empresa que pugui intervenir davant qualsevol incidència, havent d’esperar molt temps per a ser atès correctament.

– Una altra repercussió és la que provoca que s’hàgin de RETIRAR TRENS PER NO TENIR SUFICIENTS CONDUCTORS, ampliant-se els temps d’espera i les freqüències de passada.

– Durant aquest estiu hi han hagut estacions que HAN ROMÀS OBERTES TOTA LA NIT PERQUÈ NO HAVIA PERSONAL PER A TANCAR-LES, quedant abandonades a la seva sort.

Aquests fets i un pèssim sistema organitzatiu estan aconseguint degradar el servei fins a uns límits que nosaltres considerem perillosos.

Per a la CGT, paral·lelament es realitzen “operacions d’imatge” del Sr. Alcalde, que anuncia i ordena reforços de servei davant mobilitzacions molt concretes, com per exemple per a la tarda del 11 de Setembre, però no per a la resta dels dies de l’any, reforços que no poden ser assumits pel personal que actualment existeix en plantilla, la qual cosa obliga a “forçar” a molts treballadors a cobrir aquest servei extra amb uns costos que paguem TOTS ELS CIUTADANS i amb una fi clarament partidista. El Sr. Alcalde vol un transport perfecte durant UNA SOLA TARDA, oblidant-se que a l’endemà dels milers de barcelonins que viatgen amb el metro per a anar a treballar, oferint per a ells un METRO DEFICIENT.

La CGT de Metro exigim una solució estructural que garanteixi un bon servei públic de metre i no rentats de cara puntuals que solament tenen utilitat mediàtica i rendiment per als polítics.

MIGUEL ANGEL, CGT-METRO Barcelona, 628 726 313
CARLOS NAVARRO, CGT-PREMSA BARCELONA, 649 839 490

Més informació:

– WEB CGT METRO BCN

– TWITTER CGT METRO BCN

Llegir més »
09/09/2014 - 19:30:00

Exercim l’autodeterminació, construïm l’autogestió! Comunicat SP CGT Catalunya 11 Setembre 2014

EXERCIM L’AUTODETERMINACIÓ, CONSTRUÏM L’AUTOGESTIÓ

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per a decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.

Catalunya és un poble amb una història, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic. Una comunitat cultural comuna de la qual també formen part la resta de terres de parla catalana. Aquesta és una realitat innegable que ha de donar dret al poble català, com a la resta de pobles, a decidir lliurement sobre el seu propi futur, sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions.

Llegir més »
08/09/2014 - 16:05:06

L’ONU exigeix a l’Estat espanyol la investigació dels crims del franquisme

– Espanya està sent investigada per les Nacions Unides i li demana el compliment de les Convencions i normativa sobre Drets Humans respecte als crims del franquisme.

– L’ONU ha estat des de fa un any fent un seguiment de l’actitud de l’Estat espanyol respecte als delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura.

Així, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries i el Relator de l’ONU per a la Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició van estar visitant diverses ciutats espanyoles on van mantenir reunions amb diverses organitzacions socials que lluiten per la Recuperació i Rehabilitació de la història dels perdedors de la guerra. També es van reunir amb el Govern i el Defensor del Poble estatal i d’algunes comunitats autonòmiques.

Ara, al setembre, presenten els seus informes respectius davant l’assemblea del Comitè de Drets Humans de l’ONU per a explicar les seves impressions i l’anàlisi de la situació que han trobat amb la seva visita i la consulta de la documentació recaptada.

CGT dóna suport a la denúncia contra l’Estat espanyol que realitza l’ONU en els seus informes. Tant el Grup de Treball com el Relator demanen a l’Estat espanyol que, de forma immediata, corregeixin la desatenció que pateixen les víctimes del franquisme tant de fet com de dret, al mateix temps que recullen en els seus informes la falta d’estudi pels escolars d’aquesta part de la història d’Espanya, el desconeixement de fets com el dels treballs forçats que CGT ha denunciat en la querella argentina, el desenteniment de l’administració de justícia de l’exhumació de fosses, etc.

Considerem que l’ONU ha encertat en l’anàlisi que ha realitzat de la situació d’impunitat del franquisme i dels seus continuadors. No s’ha deixat convèncer per les excuses que presenten els governs per a no afrontar l’atorgament de justícia a les víctimes emparant-se en “un hipotètic conflicte intern entre els espanyols al reobrir-se ferides”.

L’ONU ha recordat reiteradament als diferents governs espanyols que la llei d’amnistia no és d’aplicació als crims de lesa humanitat que es van produir a Espanya durant més de 40 anys. Els enviats de l’ONU han pogut constatar el diferent tracte rebut per les víctimes d’un bàndol i de l’altre, en els seus informes denuncien la indefensió de les víctimes del costat republicà i com si van ser honrats els que van caure de l’altre bàndol.

Denuncien en els seus informes la poca operativitat de l’anomenada Llei de Memòria Històrica, com la nul·la aportació governamental per a dotar de mitjans que portin a terme el desenvolupament del seu contingut. Ja en el seu moment CGT, com moltes associacions de memòria històrica, va destacar que el projecte portat a terme en el seu moment per Zapatero no tindria el més mínim efecte en la recuperació de la memòria dels defensors de la llibertat que van sofrir la repressió del franquisme.

Per això, tant el Grup de Treball com el Relator, enumeren una sèrie de recomanacions a l’Estat espanyol per a tots els àmbits de manera que tant legal com de fet siguin reconeguts i reparats els danys ocasionats a les víctimes del franquisme.

En els pròxims dies seran llegits davant el Consell de Drets Humans i el govern espanyol pot defensar-se i donar explicacions davant el Consell sobre les conclusions negatives que han declarat en els seus informes el Grup de Treball de Desaparicions Forçades i Involuntàries i el Relator de l’ONU. CGT espera que no es repeteixi el lamentable espectacle de veure com els governants espanyols continuen justificant l’incompliment de les recomanacions de l’ONU i de les Convencions Internacionals que han signat.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/la-onu-exige-al-estado-espanol-la-investigacion-de-los-crimenes-del-franqui

Més informació:

– MEMÒRIA HISTÒRICA CGT CATALUNYA

– PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

Llegir més »
08/09/2014 - 10:24:12

D’agents socials a delinqüents

En el llenguatge políticament correcte s’entenia per agents socials a les organitzacions sindicals i a les empresaris. Especialment, si les primeres contribuïen a l’engranatge del sistema capitalista mitjançant una sèrie de pactes o acords que mantenien la pau social, permetien la competitivitat de les empreses i l’augment dels beneficis, contenien els salaris, “flexibilitzaven” la normativa laboral, “modernitzaven” el mercat laboral…

D’alguna manera, l’expressió agents socials s’ha anat desplaçant (considerar-los socials era una provocació per a empresaris i especuladors financers) cap a la definició dels sindicats responsables i col·laboracionistes al llarg de les darreres dècades, en les quals el discurs ha anat migrant des “d’aquests sacrificis seran recompensats quan arribem a la fita” fins a “aquesta és l’única política possible en l’únic sistema possible”. Entre les justificacions, una especialment afortunada: “millor un mal acord que una imposició”.

Ara que uns no necessiten acords, ni pactes, ni consultes…la cosa pot quedar en una curta reunió amb els caps dels agents socials uns dies abans de les Marxes del 22 de març o del Primer de maig. Però, totes les circumstàncies tenen els seus perills. En l’actual, que la pressió sobre la classe treballadora i l’eufòria per les contrareformes, els despenjaments de conveni, les flexibilitats, les precarietats… provoqui una resposta social no calculada i perillosa.

Llegir més »
06/09/2014 - 16:58:06

Èxit rotund del ple estatal de seccions de Telemàrqueting de CGT

El Sector Federal de Telemarketing de CGT (SFT) informem que els dies 4 i 5 de setembre de 2014 ha celebrat a San Lorenzo del Escorial (Madrid) una reunió en la qual es vol rellançar el treball de la CGT en aquest sector amb la presa de varis i importants acords.

És important assenyalar que abans de la celebració d’aquest ple, en els mesos anteriors, es van celebrar en tot l’Estat assemblees d’afiliats en les seccions sindicals constituïdes en empreses del sector de telemàrqueting per a garantir la participació de tots els afiliats i afiliades.

En aquesta reunió, sobre la base dels acords adoptats en les diferents assemblees, els delegats de CGT triats per a acudir a aquest ple han aprovat el treball realitzat per la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting fins a ara i han decidit quina és la postura que volen que la nostra organització defensi en la pròxima negociació del Conveni Col·lectiu de Contact Center tenint sens dubte en compte el treball realitzat en les diferents negociacions des de fa ja 14 anys en un sector tan precaritzat com és aquest. A més s’ha aprovat amb valentia un nou repte: transformar la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting, que durant 14 anys ha demostrat la seva eficàcia en la defensa dels drets de les i els treballadors, en el Sector Federal de Telemàrqueting de CGT.

Juntament amb aquesta decisió s’han aprovat uns nous Estatuts i un nou Secretariat Permanent, que serà l’encarregat de gestionar els acords presos en aquesta nova etapa. En els Estatuts s’han recollit els principis d’Acció Sindical que la CGT ha vingut defensant històricament dintre del telemàrqueting.

En aquesta reunió han participat gairebé 60 seccions sindicals i més de 140 delegats. En un gran ambient de solidaritat i companyonia les seccions sindicals de CGT han pogut intercanviar experiències de lluita que s’han produït l’últim any en les seves diferents empreses i territoris.

Hi han participat companys de les empreses Atento Impulsa, Atento Teleservicios España, Digitex Informática, Emergia Contact Center, Eulen, Extel, Ferrovial Summa 112, Ferrovial 010 Línea Madrid, GCO Contact Center, GSS Line, GSS Venture, GSS Line GPV, Hidrotec, Indra, Konecta BPO, Konecta BTO, Konectanet Comercialización, Konecta CEE, Lindorff España, Marktel Servicios de Marketing Telefónico, MK Plan 21, OEST, Outservico, Qualytel, SERTEL, Servinform, Sitel Ibérica Teleservices, Telecyl-Madison, Teleperformance España, Transcom Worldwide Spain, Transcom Global, Unisono i Unitono.

Els companys i companyes provenien de Sevilla, La Corunya, Còrdova, Barcelona, Lleida, Ponferrada, Màlaga, Saragossa, Badajoz, València, Valladolid, Oviedo, Jaén, Salamanca, Gijón, Vigo, Santander i Madrid.

A partir d’ara toca posar en valor tots aquests acords i seguir sent la millor eina que tenen els treballadors i treballadores del telemàrqueting per a defensar-se de les constants agressions de les empreses i lluitar per conquistar nous drets.

El futur és nostre. Fem nostre el que deia Buenaventura Durruti: “Portem un món nou en els nostres cors i aquest món està creixent en aquest instant.”

Secretariat Permanent Sector Federal de Telemàrqueting de CGT

Llegir més »
06/09/2014 - 16:00:00

CGT Tarragona contra l’ERO a TEPSA

COMUNICAT DE CGT DAVANT EL PROCÉS D’ACOMIADAMENT COL·LECTIU A TEPSA

El 2 de Setembre ha tingut lloc a Madrid l’obertura del procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) a l’empresa TEPSA (Terminales Portuarias SA), dedicada a la recepció, emmagatzematge i reexpedició de líquids petrolífers, químics i biocarburants. Aquesta mesura afecta a 39 treballadors/es, d’una plantilla de 184, repartits entre les quatre plantes d’emmagatzematge que té la companyia: Barcelona (21), Bilbao (7), València (4) i Tarragona (7).

La Direcció de l’empresa es basa en causes econòmiques (pèrdues), tècniques i organitzatives, atenent als requisits que marca la legislació vigent (RD1483/2012) per a poder dur endavant processos d’aquest tipus. Cal recordar que des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, a l’octubre de 2012, se suprimeix la figura de l’administració en el procediment d’acomiadament col·lectiu.

Així, després del període de negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors, estipulat en 30 dies, existeixi o no acord, l’empresa pot aplicar els acomiadaments. Arribats a aquest punt, si els treballadors/es no estan conformes els queda el recurs de la via judicial, però rares vegades és favorable als interessos dels treballadors tret que es donin defectes de forma al llarg del procés.

Els requisits als quals es veu obligada l’empresa per a poder dur endavant l’acomiadament col·lectiu, a més d’acreditar pèrdues o previsió d’elles, no passen d’establir un calendari de consultes amb els representants dels treballadors en un període de 30 dies, lliurar la documentació que li indica la llei, justificar les raons per les quals reduir la plantilla pot ajudar a remuntar el rumb de l’empresa i negociar de bona fe. Aquest concepte tan ambigu vol dir, bàsicament, estar disposat a fer alguna concessió pel que fa a les previsions inicials que es plantegen per part de l’empresa.

Per a dur endavant aquest procés, la Direcció de TEPSA ha contractat a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les més reconegudes d’aquest sector. Així, en la taula de negociació els treballadors i treballadores s’han trobat amb un conegut dels catalans i catalanes, Ramón Bonastre, qui fins a Gener d’aquest any 2014 era el secretari d’Ocupació de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, és a dir, número dos del departament que encapçala Felip Puig. En l’anterior legislatura va ser director de Relacions Laborals, encarregat d’intervenir en conflictes laborals com els de Nissan, Yamaha, Cacaolat, o el més recent de Panrico,… I si retrocedim més en el temps, recordem que va ser condemnat per malversació de cabals públics, delicte comès en l’any 1982, i indultat durant el primer govern d’Aznar (PP) amb el suport dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i de la patronal. Ara, després d’haver abandonat l’administració pública pot dedicar-se a defensar els interessos de les empreses sense necessitat de posar-se caretas.

Durant el període de consultes els representants dels treballadors i treballadores juntament amb els assessors dels sindicats presents (CCOO, ELA, ESK i CGT) tractessin de desmuntar tots els arguments presentats per l’empresa i els seus col·laboradors. No obstant això, són conscients que amb l’actual legislació, això no és més que un tràmit que TEPSA ha de realitzar per a poder dur endavant la reducció de plantilla. Per això, han decidit organitzar-se per a lluitar i forçar que l’empresa es vegi obligada a retirar la proposta d’acomiadament col·lectiu.

A Bilbao, els companys d’Euskal Herria, han convocat vaga indefinida a partir del dia 9 de Setembre. El dimecres 3 de setembre, un dia després de l’obertura del període de consultes que durarà un mes, els treballadors de la instal·lació de Barcelona han votat majoritàriament per convocar també vaga indefinida en el seu centre. De la mateixa manera a Tarragona (on el delegat és de CGT), el dijous 4 a la tarda, en una assemblea en la qual va participar pràcticament la totalitat de la plantilla, es va aprovar per unanimitat sumar-se a les convocatòries de vaga indefinida en les mateixes dates que els seus companys/es de Barcelona.

Des de CGT, sindicat del delegat de la instal·lació de TEPSA a Tarragona, animem als habitants de Tarragona, col·lectius locals, organitzacions i altres sindicats, que, en la mesura de les seves possibilitats i amb els mitjans que disposin, mostrin públicament el seu suport a la lluita dels treballadors de TEPSA i s’impliquin activament per a estar al costat d’ells en la lluita per la defensa dels seus llocs de treball.

Federació Intercomarcal de CGT de Tarragona

Més informació:

–

Llegir més »
06/09/2014 - 16:00:00

A 90 anys de la mort de Salvat-Papasseit

El passat 7 d’agost es compliren 90 anys de la mort d’un dels grans poetes en llengua catalana del segle XX i gran exponent de l’Avantguardisme al país. No trobarem cap reconeixement institucional ni gaires recordatoris. L’explicació a la ignorància de l’aniversari de la seva mort la trobem, més enllà de la ideologia dels actuals representants institucionals, en el perfil d’en Papasseit: socialista, anarquista, independentista i avantguardista.

El poeta va néixer l’any 1894 al si d’una família obrera de Barcelona amb orígens al Camp de Tarragona. La mort del seu pare (fogoner de vaixell), quan ell encara era un nen, el marcà profundament en la seva vida i en la seva obra. La seva mare disposava d’uns recursos molt precaris i ell va anar a viure a l’Asil Naval dels 7 als 12 anys. Allà aprengué a llegir i escriure però també va mamar el catolicisme, l’espanyolisme i la disciplina militar. La sortida de l’Asil no va implicar l’abandonament del moll: allà va continuar treballant com a vigilant nocturn, abans de fer d’aprenent d’adroguer i d’escultor i mosso.

Llegir més »
05/09/2014 - 17:50:40

Barcelona no existeix, de David Castillo

David Castillo (Barcelona, 1961), periodista, crític i poeta amb obres com Game Over (premi Carles Riba 1997), El Pont de Mühlberg (2000), Esquena nua (2006), Doble zero (2011) i amb antologies poètiques bilingües com Bandera negra (2001) i En tierra de nadie (2002). També és autor de novel·les com El cel del infern (Premi Crexells 1999) i, entre altres No miris enrere (Premi Sant Jordi 2001), on el món àcrata i cenetista dels anys setanta són els protagonistes de la novel·la a través del llibertari heterodox Dani Cajal.

Barcelona no existeix (Empúries, 2014) és el títol de la nova novel·la de David Castillo, títol que extreu d’un poema del poeta llibertari i contracultural, Pere Marcilla: “Barcelona no existe / no recuerdo haber nacido / sí noción antes del parto / Mi madre no la hubo / aquel atraco al banco de esperma / no hay nadie / ni la compañía de la soledad en una ciudad / que, palabra, no existe… El resto del mundo / está lejos i la sangre fluye de las venas / a cada pinchazo. / ¿I si fuera horchata la sangre? / Barcelona se cerró sobre si misma / i desapareció. Lo habían conseguido. / Les dejamos que se salieran con la suya…”

Castillo, a través d’aquests versos, trama la història d’una novel·la futurista amb aires de distòpia. Si altres autors com Manuel de Pedrolo, a Mecanoscrit de segon origen, presenta un panorama desolador després d’una explosió atòmica; o Cormac Maccarthy, a La carretera, mostra el món terrorífic després d’una gran catàstrofe ecològica; ara David Castillo ens guia per una Barcelona completament desconeguda on la gran crisi financera, econòmica i moral ha enfonsat la societat i la ciutat s’ha convertit en un infern dominada per bandes armades, milícies de la joventut o per la pròpia policia governamental. Uns i altres controlen diversos espais de la ciutat o del subsòl tant de les clavegueres com del metro.

El protagonista és un vell periodista de vuitanta ans que rep l’encàrrec d’un home del poder perquè faci de mitjancer amb les Milícies de la Joventut per tal de recuperar la pau. La Barcelona apocalíptica de Castillo és completament sòrdida sense turistes, botigues ni bancs, on la prostitució s’ha multiplicat, com també les drogues i l’alcohol. La vida ha deixat de tenir un pes específic, la fam és la tònica general on regna el mercat negre, i el caos i la decadència són els amos de Barcelona, on ja no pinten res ni independentistes ni socialistes.

Tot va començar quan la gent va deixar de creure en el sistema democràtic i amb els seus representants. Eren temps en què el treball o la seguretat havien passat a millor vida. Quan el poder va començar a segrestar la llibertat i les prohibicions elementals van portar els ciutadans a ser novament súbdits. Castillo ens transporta a la Barcelona del 2040 on la gent ja no sap qui era Proudhon o Engels, ni tan sols Bob Marley o Bob Dylan. La fallida econòmica ja sense rescats possibles s’havia endut per davant la majoria d’estats europeus. Sense diners circulant, els carrers s’havien convertit en una selva.

El sistema s’havia enfonsat. Mercenaris pels carrers demanant documentació als transeünts, cotxes convertits en barricada, desordre urbà. La Ciutat Vella és el lloc on encara queda un petit nucli governamental, mentre que l’Eixample és la terra de ningú. La corrupció i la banalització s’unia a la ruïna econòmica i s’afegia a una devastadora manca d’idees. Bandes armades pul·lulaven per les barriades, Barcelona era una ciutat sense llei. És un món sense esperança, un món apocalíptic on l’optimisme ha desaparegut de l’horitzó.

Una bona novel·la que ens transporta a un futur imaginari on tot s’ha enfonsat, Castillo fa dialogar els protagonistes: “-Allò es va enfonsar, perquè s’havia d’enfonsar. Els catalans només pensaven en tres coses: el menjar, el sexe i l’oci. Com al final de l’imperi romà. -Bé, et recordo que Catalunya no va ser l’única que es va enfonsar, però va demostrar que era un dels gran centres de corrupció d’Europa. I aquí continuem, instal·lats en la putrefacció.”

* Ferran Aisa és historiador i escriptor. Article publicat al núm. 161 de la revista Catalunya.

Llegir més »
05/09/2014 - 17:46:30

El Règim cada vegada més en crisi

ATUR, MERCAT DE TREBALL, PENSIONS, JUBILACIONS i “Pla d’Ocupació i Sindicats”

De les grans mentides…”ara no són brots verds, sinó autèntiques arrels de creixement, gràcies a les nostres polítiques d’austeritat i retallades…-.Rajoy dixit-”, a la realitat vergonyant que ens han situat a la majoria social.

L’atur i el mercat de treball. A l’agost hem tornat a la gran paradoxa: creix l’ocupació en termes interanuals (unes 300.000 persones més donades d’alta o afiliades a la Seguretat Social) i, alhora, l’atur augmenta en 8.070 persones a l’agost i es perden gairebé 100.000 afiliacions al sistema de Seguretat Social.

La gran mentida d’aquests trileros. El que creix són ocupacions (contractacions realitzades) a temps parcial, d’aprenentatge, de formació i temporals de tot tipus, alhora que creixen els contractes dels “falsos autònoms”. El contracte indefinit i a jornada completa solament representa el 6,43% dels 10.621.080 contractes realitzats en els 8 mesos del 2014.

Més de 361.000 persones entre els 16 als 64 anys s’han sortit de la població activa, via immigració o simplement “passen del mercat de treball formal”. I el més preocupant, s’han perdut 54,7 milions d’hores de treball a la setmana, és a dir, l’equivalent a gairebé 1,5 milions de llocs de treball, com a conseqüència que les ocupacions realitzades són a temps parcial i cada vegada de menys hores.

En el mercat de treball, els salaris (rendes salarials) entren en desastre amb la seva devaluació generalitzada, els quals, bé a través de les inaplicaciones dels convenis col·lectius, bé a través que els preus dels nous contractes realitzats (ocupacions), es troben per sota fins i tot del salari mínim interprofessional.

Tots aquests elements del mercat de treball tenen conseqüències molt greus sobre la Seguretat Social i sobre les pensions, tant en la major restricció del dret a l’accés a la jubilació-pensió, com en la quantia de les pensions.

La descapitalització (robatori i espoli de la Caixa Pública) de la Seguretat Social (a pesar de l’increment de les afiliacions) és molt seriosa, i ens col·loca (de no parar aquesta barbàrie) a les portes d’una altra gran contrarreforma, on la majoria social anirem a la “pensió de beneficència”.

Les tarifes planes (100 euros mes), les exempcions als empresaris (fins al 100% en molts supòsits de contractacions), la tarifa plana dels autònoms, de 50 euros, els salaris cada vegada més baixos, amb la consegüent disminució d’ingressos massius a la Caixa Comuna, està duent al Govern, primer a dilapidar el Fons de Reserva, al no fer transferències dels PGE a la Seguretat Social i pagar pagues extres dels pensionistes amb el Fons de Reserva, segon a regalar als Empresaris per dues vies, una les Mútues empresarials i l’altra les reduccions i exempcions, fins a la xifra de gairebé 7.000 milions d’euros, la qual cosa ens col·loca davant una Seguretat Social cada vegada amb “més dèficit i sense solució de continuïtat”, fins a arribar a que la immensa majoria dels pensionistes presents i futurs, com a màxim, percebem la “pensió mínima o de beneficència”.

Per a més “desgràcies”, canviaven el criteri sobre les jubilacions anticipades per als que van ser acomiadats abans del 1 d’abril del 2013, se’ls prohibeix jubilar-se als 61 anys i, pretenen que com poc ho facin als 63 o més… No se sap d’on treuran diners per a viure (menjar, casa, etc.) aquesta població potencialment afectada d’entre 100.000 a 200.000 persones durant almenys 2 anys, i alhora treure diners per a pagar el conveni especial amb la seguretat social almenys 2 anys (uns 24.000 euros per a ser més exactes) però, davant la pressió social, han hagut de fer marxa enrere amb urgència.

El règim al seu i, en el règim, estan els Sindicats institucionals, doncs ara com solució a aquesta “merda de realitat precària, antidemocràtica, injusta…” no se’ls ocorre sinó tornar al “diàleg social amb el Govern per a negociar un Pla d’Ocupació, que…els desocupats i desocupades amb càrregues familiars, almenys tinguin un subsidi de 430 euros que els garanteixi…un tros de pa i calefacció…”. Sona a altres temps del “mateix règim”, sona al que el dictador deia: “…cap espanyol sense pa i foc…”

Per a la CGT, tot el règim està en crisi i molt qüestionat. La majoria social ha fet ruptura amb tot el règim. Ara es tracta de lluitar encara més i millor, per a canviar el model social, productiu i polític: la democràcia o és directa o no és democràcia. La participació o és autogestió o tornarem al mateix.

Madrid a, 3 de setembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat “El Règim cada vegada més en cris”

Llegir més »
04/09/2014 - 16:42:56

Curs de Formacio Sindical Bàsica del Sector Social (Fed. Ensenyament CGT Catalunya), del 16 al 22 de setembre a Barcelona

CURS DE FORMACIÓ SINDICAL BÀSICA
Per a afiliades i afiliats del Sector Social de la Federació d’Ensenyament de
la CGT de Catalunya

DATES: Dimarts 16, divendres 19, dissabte 20, i dilluns 22 de setembre.

HORARIS: Sessions de 3 hores i mitja (2 trams d’una hora i mitja, amb mitja hora
de descans al mig). En horari de matí (dies 16, 20 i 22): 10.00h-11.30h i 12.00h-
13.30h. En horari de tarda (dia 19): 17.00h-18.30h. i 19.00h-20.30h.

Llegir més »
03/09/2014 - 23:00:00

Llei de Serveis Socials de Catalunya, Cartera de Serveis Socials i Decret de repagament de prestacions socials

Llei 12/2007 d´11 d´octubre de serveis socials de Catalunya :

Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 (prorrogada):

Ordre bsf 130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica (repagament serveis socials):

Decret de repagament de prestacions socials

Capítol I

Determinació de la capacitat econòmica

Article 2

Capacitat econòmica

La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.

Llegir més »
02/09/2014 - 16:19:52

Joventut i treball formatiu, què està passant?

Segons l’Informe Conjunt sobre l’Ocupació de la Unió Europea de 2013 la gegantesca crisi socioeconòmica que estem vivint s’ha encebat amb enorme cruesa en la joventut europea. Al setembre de 2013, l’Informe donava de taxes d’atur juvenil (és a dir, dels menors de 30 anys) que anaven del 7,7 % a Alemanya o el 8,7 % a Àustria, fins al 56,5 % a Espanya i el 57,3 % a Grècia. Al temps, s’afirmava que entre 2008 i 2011 la taxa de joves europeus de 15 a 24 anys que ni treballaven ni estudiaven havia augmentat en dos punts percentuals, fins al 12,9 %, xifra que en països com Xipre, Croàcia, Romania, Irlanda, Espanya, Itàlia i Bulgària, es trobava entre el 16 i el 23 %.

Enfront d’aquestes realitats les institucions dels països membres han respost amb contínues i, en molts casos, profundes reformes laborals, caminant en el deixant d’una creixent flexibilitat quant als acomiadaments i les condicions bàsiques de treball. Així mateix, s’han facilitat les formes de contractació temporal i a temps parcial en la major part dels països de la Unió, s’han introduït novetats entorn de la negociació col·lectiva que afavoreixen les aspiracions patronals, i s’han implementat rebaixes i congelacions de salaris que han implicat una evident pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

Hem de tenir en compte que l’anomenat model europeu (o “model social”) de relacions laborals ja s’havia trencat abans de la crisi. La conformació del Dret del Treball com un dels pilars fonamentals, al costat de la democràcia parlamentària i l’Estat del Benestar, de les societats centrals del Continent ve sent desdibuixada en els últims decennis per processos paral·lels de flexibilització de les normes, desregulació, descentralització productiva, substitució de la negociació col·lectiva per la individualitzaci de les relacions de treball i conformació de nous marcs normatius funcionals a les necessitats empresarials.

El cor d’aquests processos ha estat estructurat en la forma de segmentació de la força de treball i dualització dels mercats laborals, mitjançant l’explosió incontrolada de formes de contractació “atípica” i precària (a temps parcial, temporal, en missió, específica per a col·lectius concrets…); els processos de descentralització accelerada sobre contractes i subcontractes, falsos autònoms, empreses de contractació temporal, etc.; la descomposició del model de gestió de les relacions laborals basat en la negociació col·lectiva i el contrapoder sindical; i la irrupció, cada vegada amb més importància relativa, de borses d’activitat més o menys desregulada frontereres entre el Dret del Treball i altres ordenaments connexos, com el treball para-subordinat o la formació ocupació, de la qual anem a parlar en aquest text.

Les anomenades “zones grises” són els espais fronterers entre les formes de treballar regulades pel Dret del Treball (i que, per tant, poden reclamar els drets i condicions que el mateix comporta) i les regulades per altres ordenaments distints. Un exemple paradigmàtic de zona grisa ha estat la constituïda per l’anomenat treball “para-subordinat”, un treball formalment autònom, i per tant aliè al Dret del Treball, però que es troba sotmès, en la substància fàctica de la realitat, als mecanismes de comandament d’una cadena de valorització empresarial concreta. Així, l’autònom contractat, per exemple, com transportista per una gran multinacional de la distribució, pot veure’s

Llegir més »
31/08/2014 - 23:52:10

Motí en el servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans

Hola companys,

Una vintena d’usuaris vam estar dimecres tarda a l’Hospital de Viladecans per exigir que es descolapsara el servei d’urgències, obrint algunes de les 64 llits que romanen tancades a causa de que en servei d’urgències es col · lapse de pacients ingressats, en passadissos i amuntegats en habitacions dissenyadesper a l’ocupació individual.

Llegir més »
29/08/2014 - 20:42:53