Guitarres, paraules i lluites
“Como ves, mi guitarra no dispara
pero sé dónde apunto
aunque no veas la bala“
Quan tot just jo entrava a l’adolescència, Kortatu va publicar aquesta cançó. Formava part del seu àlbum “El Estado de las cosas“. I la vaig escoltar moltes vegades. Una darrera l’altra. També les altres cançons del disc, però aquesta potser una mica més. I van anar passant els anys i la seva lletra em seguia marcant. Com en molts altres joves, el que m’agradava d’aquests versos era el cant al compromís, a un compromís dins d’un conflicte. Parlava del músic i de la importància que té transmetre la lluita també tocant i cantant.