CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

‘El curt estiu de l’anarquia. Vida i mort de Durruti’, de Hans Magnus Enzensberger

El curt estiu de l’anarquia.
Vida i mort de Durruti.

de Hans Magnus Enzensberger

Virus editorial, 400 pàgs, 2014
Traducció de l’alemany: Anna Soler Horta

La primera edició en català d’una obra de referència a nivell internacional sobre la vida i la figura de Durruti

És així com s’ha d’entendre la novel·la de Durruti; no com una biografia fruit d’una recopilació de fets, i encara menys com un discurs científic. El seu camp narratiu va més enllà de la semblança d’un personatge. Engloba l’entorn, l’intercanvi amb situacions concretes sense les quals aquest personatge seria inimaginable. Durruti es defineix a través de la lluita, que dóna forma a la seva aura social.

Llegir més »

Repressió i monopoli de la política

Repressió i monopoli de la política

Fa uns dies, una persona em preguntava si creia que l’Operació Pandora i la recent aprovació al Congrés dels Diputats de la Ley de Seguridad Ciudadana tenien relació. De fet ella argumentava que varis diputats així ho havien dit, com si el fet de ser parlamentari atorgués autoritat a l’opinador. Jo li vaig dir que no, millor dit, que no ben bé. Que no creia que els registres i detencions de la matinada del dimarts 16 de desembre fossin una conseqüència directa dels tràmits parlamentaris del projecte de llei. Més aviat creia que les dues coses eren la cara d’una mateixa moneda, cosa que al meu parer és encara més greu. Que tant la llei com les detencions són el producte de la voluntat de refermar el monopoli de la política entorn les institucions. I que, per a mi el més preocupant, no eren ni de lluny les úniques iniciatives en aquest sentit. Miraré d’explicar-me.

Llegir més »

La lluita contra l’oblit i la impunitat: judici a Espanya contra els crims de guerra de l’Aviació Italiana durant la Guerra Civil

En la Guerra Civil Espanyola es van experimentar nous mètodes bèl·lics. Entre ells, l’aviació va adquirir un protagonisme decisiu. Una forma d’utilitzar la força aèria va consistir en el bombardeig indiscriminat i sistemàtic sobre la població civil. Així es va convertir la rereguarda en front de guerra i es van vulnerar tots els tractats i convenis internacionals que es van signar al finalitzar la Primera Guerra Mundial.

Giulio Douhet, general italià, va ser un dels primers en teorizar sobre la participació de l’aviació en els conflictes bèl·lics. El 1929, Douhet escriu: «L’objectiu de la lluita bèl·lica ha canviat: ja no és la força de l’adversari, és la resistència moral de la nació enemiga […] Sobre aquesta cauran els cops més formidables […] es desencadenarà una carrera espantosa cap a la massacre».

A la fi de juliol de 1936 Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, que va ser determinant per a aconseguir la victòria. En la guerra aèria Mussolini va contribuir amb la Aviazione Legionaria i 764 avions. Hitler va aportar els militars que formaven part de la Legió Còndor i 277 avions. El conflicte espanyol també va servir com camp de proves per a les aviacions italiana i alemanya, que estaven desenvolupant armament i tecnologia aplicats a l’eficàcia destructiva [1]

La ciutat de Barcelona va ser una de les més castigades pels bombardejos de la Aviazione Legionaria. Mussolini va ser responsable directe dels moments més àlgids de la fustigació durant els dies 16, 17 i 18 del mes de març de 1938, en els quals van morir més de mil persones.[2] La brutalitat dels bombardejos de saturació va tenir tant eco internacional que Franco, després de trenta-sis hores d’atacs ininterromputs, va enviar a Roma dos telegrames ordenant parar l’acció immediatament.

Fins a ara les iniciatives polítiques empreses en el parlament català i en l’italià perquè Itàlia demani perdó han fracassat. Itàlia, al contrari que Alemanya, s’ha negat sempre a assumir qualsevol responsabilitat institucional derivada de la intervenció feixista.

Setanta anys després dels fets, el 2009, es va fundar a Barcelona l’associació AltraItàlia, que va agrupar a ciutadans d’origen italià residents en la ciutat. Gents que provenien d’un ampli espectre de l’esquerra i compartien un sentiment comú de vergonya i indignació per la banalització de la política que han generat els governs de Berlusconi. AltraItàlia criticava l’onada de revisionisme històric que sofreix la societat italiana i defensava la necessitat del record i la reparació a les víctimes del feixisme. L’Associació es va proposar portar a terme una acció judicial contra l’estat italià com resposta al negacionisme, a la falta d’excuses i compensacions i a les anomalies que planteja la realitat espanyola entorn de la memòria històrica.[3] Es va considerar a Itàlia responsable de crims de guerra i de lesa humanitat al bombardejar Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939.

Els procediments judicials estableixen que les querelles han d’interposar-se contra persones concretes, en aquest cas els aviadors italians supervivents. Els demandants han de ser víctimes de l’acció dels denunciats. Els membres de AltraItàlia van iniciar contactes per a trobar persones que estiguessin disposades a denunciar els fets, comptant amb el suport jurídic i la personació en la causa de l’Associació. Dos veïns del popular barri marítim de la Barceloneta, durament castigat per la Aviazione Legionaria, van interposar les denúncies.

Al formalitzar l’acusació AltraItàlia declarava que: «Entenem la denúncia dintre d’un context de dret europeu i de construcció de les memòries compartides, però pensem que la reconstrucció d’aquestes memòries no és possible sense un clar i obert reconeixement de les culpes, que en aquest cas són particularment greus». L’Associació exigiria una indemnització simbòlica que comporti un acte oficial de disculpa. També proposava, en l’hipotètic cas que l’estat italià fos condemnat i obligat a reparar econòmicament a les víctimes, crear un fons per a la construcció i manteniment a Barcelona d’alguna infraestructura formativa o sanitària.

La denúncia es va presentar davant l’Audiència Nacional el 2 de juny de 2011 i, encara que es va admetre a tràmit, el tribunal es va declarar incompetent per raons d’àmbit territorial. Aquesta decisió deixava en suspens l’inici de les accions judicials fins que el passat 23 de gener de 2013 la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona es va fer càrrec de la querella i va iniciar el procediment judicial[4]. La decisió va ser històrica ja que per primera vegada s’obria un judici a Espanya sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Aquesta situació era possible perquè els membres de la Aviazione Legionaria, cos expedicionari d’un país tercer que no havia declarat la guerra a la República, no queden protegits per la vergonyosa Llei d’Amnistia de 1977. Llei de punt final blindada per les posteriors lleis de Memòria Històrica que garanteixen la impunitat als criminals franquistes.

A pesar de la falta absoluta de col·laboració en aquesta iniciativa per part d’institucions i partits polítics, fidels també en aquesta ocasió al «pacte de l’Oblit», que ha marcat la mal anomenada transició espanyola, la interlocutòria de la secció X de l’Audiència Provincial recordava a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’actuar com part activa en el procés. Implícitament es recordava a aquestes institucions que el seu paper és el d’acompanyar i donar suport a les víctimes dels fets, tal com ha succeït nombroses vegades a Itàlia en els judicis contra els crims comesos per l’ocupant nazi al final de la Segona Guerra Mundial.

Una de les conseqüències concretes de la decisió judicial és que s’obre la via perquè altres poblacions afectades pels bombardejos emprenguin accions legals i es personin en el procés. L’acusació difon aquesta possibilitat a Catalunya i en altres territoris devastats per la Aviazione Legionaria, com en la vila baixaragonesa de Alcorisa.

Respecte als aviadors que estan vius, i podrien ser encausats per delictes imprescriptibles de lesa humanitat, es té notícia de l’existència de com a mínim quatre membres de la Aviazione Legionaria que van intervenir en la guerra d’Espanya. Una dificultat afegida per a la identificació dels responsables concrets dels bombardejos és que, com forma de protecció, les tripulacions entraven a Espanya amb identitat falsa.

La primera reacció de l’estat italià respecte a la denúncia va ser una declaració de col·laboració fidel amb la justícia espanyola. Al juliol de 2013, després de set mesos de silenci, el Ministeri de Defensa italià va respondre a la primera comissió rogatoria internacional que li demanava les filiacions i el parador dels membres de la Aviazione Legionaria amb base a Mallorca. Així es va facilitar a la magistrada titular del jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, Olalla Ortega, un llistat incomplet d’oficials d’alta graduació de la Aviazione Legionaria que havien mort. Jaume Asens, un dels advocats dels denunciants declarava, «el Ministeri de Defensa només s’ha limitat a constatar la veracitat de les dades de quatre querellats identificats plenament per l’acusació».

Malgrat el requeriment de la jutge, l’estat italià no ha aportat més informació de tots els suposats participants en els bombardejos. La democràtica república italiana, com responsable civil subsidiària dels fets jutjats, és conscient que la dilació en el temps és el seu major aliat perquè es declari l’arxiu de la causa. D’aquesta forma l’estat italià incompleix els tractats jurídics bilaterals, europeus i internacionals que li obliguen a la col·laboració judicial.

Itàlia no es planteja realitzar cap acte simbòlic de desgreuge, ni de bon tros negociar una reparació econòmica, a pesar que la guerra de 1936-1939 va ser una bona operació per a les seves arques: Franco va saldar religiosament el deute de guerra mitjançant pagaments que es van allargar fins a la dècada dels seixanta.

Des de març de 2013 la jutge busca sense èxit als autors dels bombardejos. L’obstaculizació a la justícia s’ha evidenciat durant la primavera passada, quan en els mitjans de comunicació apareixia la notícia que en el mes de març s’havia condecorat al ex aviador Luigi Gnecchi al complir els 100 anys. La ministra de defensa italiana, Roberta Pinotti, felicitava de manera elogiosa al pilot, que havia fet mèrits per accions de bombardeig entre 1935 i 1943. En la fotografia publicada de l’ancià Gnecchi se li veia lluir amb orgull, entre altres, la primera medalla al valor per la seva participació en la Guerra Civil Espanyola.

Llegir més »

Reedició d’un llibre clau de l’anarquista Emma Goldman: ‘Viviendo mi vida’

Viviendo mi vida

Emma Goldman

Capitán Swing, 2014, 562 pàgines.

Emma Goldman (Kaunas-Lituania, 1869-Toronto-Canadà, 1940), era filla d’una família jueva lituana quan aquesta nació formava part de l’imperi rus. Quan tenia 13 anys es va traslladar amb la seva família a Sant Petersburg. Als vint anys va immigrar amb la seva germana Helena als Estats Units, instal·lant-se primer a Nova York on va arribar a muntar una cooperativa de costureres i es va casar amb un emigrant nacionalitzat als Estats Units. Malgrat que el matrimoni va durar deu mesos li va servir per conservar la nacionalitat nord-americana.

Emma aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es va convertir en una propagadora de les idees de Bakunin. Les seves memòries són precisament un cant a la vida i a l’esperança i un generós activisme de propaganda de l’anarquia.

Llegir més »

CGT convoca vaga a Renfe i Adif el 26 de desembre per exigir que s’obri la negociació del III Conveni Col·lectiu

CGT CONVOCA UNA NOVA JORNADA DE VAGA EL 26 DE DESEMBRE

A pesar de les maniobres que realitza la Direcció per a evitar mobilitzacions, CGT seguirà lluitant pel manteniment del Sector Públic Ferroviari, convocant tot tipus d’accions, incloses les vagues.

Els ferroviaris i ferroviàries venim sofrint des de fa anys un atac programat a les nostres condicions laborals i al nostre nivell d’ocupació sense que hagi estat possible actuar des de la unitat d’acció, a pesar dels nombrosos intents realitzats per CGT.

Perquè creiem que amb la lluita es poden canviar les coses, anem a seguir reivindicant que no es prorrogui el II Conveni, que es denunciï i que s’obri la negociació del III Conveni Col·lectiu per a, entre altres assumptes, donar solució a:

– La integració plena dels treballadors de Feve a Renfe i Adif.

– L’ingrés de nous treballadors en les empreses Renfe i Adif sense precarietat laboral.

– Increments salarials per a 2015 i posteriors anys.

Llegir més »

Peti qui peti, molesti a qui molesti: Algunes precisions sobre les promocions de personal a la Diputació de Barcelona

Butlletí Diputació a l’aire Número 6 de Novembre-Desembre 2014 de la Secció Sindical de la Diputació de Barcelona:

PETI QUI PETI I MOLESTI A QUI MOLESTI

(ALGUNES PRECISIONS SOBRE EL TEMA DE LA PROMOCIÓ)

El proppassat 24 de novembre, vam difondre un comunicat sobre les negociacions aleshores en curs amb la Diputació sobre promoció de personal i manual de funcions, en un moment en el qual l’actual majoria sindical (UGT/CTeC + CCOO) ja havia establert les bases per a signar amb RRHH de la Diba un primer acord sobre aquesta qüestió, bases que es trobaven ben lluny dels criteris que havíem definit a la nostra Secció Sindical per a tractar aquesta tema amb la Corporació.

Llegir més »

Quan el Moviment Llibertari creix… L’Estat Actua

Novament els mitjans de comunicació ens sobresalten amb la notícia d’una nova actuació de l’aparell repressor de l’Estat: en aquesta ocasió els mossos d’esquadra desenvolupaven un nou muntatge contra el moviment llibertari ibèric. Amb el rimbombant nom d’operació “Pandora”, des dels foscs embornals de l’Estat es dissenya novament una estratègia d’assetjament “i enderrocament” del Moviment Llibertari.

No ens sorprèn, cada cert temps el poder se sent amenaçat per un inqüestionable creixement d’un moviment i unes idees oposades frontalment als seus plans de submissió, esclavitud i precarització de les classes populars amb l’excusa de la crisi, de la seva crisi-estafa i llavors desenvolupa operacions destinades al descrèdit del moviment llibertari.

A la fi dels anys 70 mitjançant el Cas Scala va ser palmari: la posada en escena d’un muntatge policial que els fets van demostrar com a tal i sense que cap responsable hagi rendit comptes davant la justícia. Es va tractar llavors de frenar el creixement i renaixement de la CNT, que cohesionava en aquells anys al moviment llibertari, ara es tracta de detencions a la Casa de la Muntanya, l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, etc…, amb una posada en escena digna d’una pel·lícula d’acció i que no es correspon amb el treball social que es desenvolupa en aquests centres de cultura i associacionisme barrial.

El poder pretén bandejar les idees de solidaritat, suport mutu i autogestió que s’articulen en una lluita coherent que denuncia, juntament amb organitzacions populars en barris i en pobles, l’opressió d’un Estat podrit fins a la medul·la, i al servei d’un neoliberalisme salvatge, global i inhumà, mostrant-nos la cara més sinistra del capitalisme.

La CGT es solidaritza amb les companyes i companys detinguts i exigeix la seva immediata posada a llibertar. Des de CGT també exigim la derogació de la Llei Antiterrorista com instrument per a la repressió de les persones que des de la dignitat lluiten, dia a dia, contra l’opressió de l’Estat i el Capital de manera activa i pacífica.

La CGT donarà suport i participarà en les convocatòries per a la posada en llibertat de les persones detingudes i continuarà la seva lluita coherent contra aquesta nova escalada repressiva que s’albirava en l’horitzó des de les últimes mobilitzacions populars i l’última Vaga General.

Madrid, 18 de desembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat SP CGT

Llegir més »

El llibre de David Graeber ‘Somos el 99%’ aprofundeix en la història del concepte i pràctica de la democràcia

Somos el 99%
Una historia, una crisis, un movimiento

David Graeber

Capitán Swing, 2014, 304 pàg.

En una coneguda xarxa social on només es poden utilitzar 140 caràcters per missatge l’antropòleg David Graeber anuncia en el seu perfil: “Veig l’anarquisme com una cosa que no és una identitat, així que no m’anomeneu l’antropòleg anarquista”.

Capitán Swing acaba de publicar el llibre de Graeber “Somos el 99%”, el títol original del qual és “The Democracy Project: A History, a Crisi, a Movement”. És rellevant tenir en compte el títol en anglès, ja que en realitat el llibre aprofundeix en la història del concepte i pràctica de la democràcia més que en la idea del 99%, un dels “pitjors eslogans polítics de la història recent” segons alguns detractors marxistes de l’autor. És curiós l’ús del 99% en un autor que divideix sempre als activistes en verticals, normalment marxistes o el que ell denomina liberals (que aquí serien els “progres”) i horitzontals, anarquistes o activistes assemblearis.

EEUU posseeix tradicions polítiques anarquistes que no tenen la seva correspondència exacta a Europa, com les idees econòmiques del teòric Michael Albert, al que l’autor recorre en diverses ocasions. Una d’elles són els anarcocapitalistes, que segons s’aclareix en el llibre “només existeixen a internet; fins al moment, no estic segur d’haver-ne conegut a cap en la vida real”. L’autor, en canvi, es defineix políticament com un anarquista amb a mínúscula o “amatent a col·laborar en coalicions àmplies sempre que funcionin sobre principis horitzontals”.

El llibre dóna una visió de l’anarquisme o de tàctiques polèmiques com el Bloc Negre que mai solen reflectir-se en els mitjans, pel que és una molt bona aproximació a les idees llibertàries.

Llegir més »

GOVERN DEL PP, PATRONAL CEOE-CEPIME i CC.OO-UGT… La foto de la vergonya

El PP i totes la Patronals, són responsables de les polítiques i lleis d’emmordassament de tots els drets laborals de les persones treballadores, a través i fonamentalment amb la Reforma Laboral de febrer de 2012, que han destruït més de 1 milió de llocs de treball a tot l’estat espanyol, sobretot els fixos, alhora que ha destruït més de 300.000 ocupacions del sector Públic (Educació, Sanitat, ajuntaments, empreses públiques); han invalidat la negociació col·lectiva, traslladant a la patronal l’autoritat “absoluta” per a disposar del contracte a la seva lliure voluntat: contractes precaris, contractes precaris, flexibilitat en horaris, jornades extres sense remuneració, baixada de salaris amb el consegüent empobriment d’un terç dels assalariats i assalariades, fins a aconseguir que el 34% de totes aquestes persones no arribin ni tan sols a cobrar el salari mínim interprofessional.

Govern i Empresaris, han vist com els “sindicats del règim” han apuntalat –altra vegada-, a un sistema polític i econòmic en el temps de “descompte”, quan la immensa majoria de la població, és contrària a les polítiques que ha generat aquest drama social de dimensions d’emergència.

Han signat engrunes de “caritat”, amb qui han dut a milions de treballadors i treballadores al desastre: Una “ajuda” de 426 euros, per a una població desesperada, durant 6 mesos com a màxim i això, sí es compleixen les condicions d’estar desocupat, inscrit durant un any ininterromput en l’INEM, tenir càrregues familiars, no superar ingressos superiors al 75% del SMI (483 euros mensuals) per persona de les quals constitueix la llar, sotmetre’s

Llegir més »

Èxit de la manifestació convocada a Barcelona contra la Llei Mordassa

ÈXIT DE LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA A BARCELONA CONTRA LA LLEI MORDASSA.
 
A LA MATEIXA ES RECLAMA LA LLIBERTAT DELS ANARQUISTES DETINGUTS A L’OPERACIÓ PANDORA
 
Més de 15.000 persones han participat aquest dissabte 20 de desembre a la Manifestació a Barcelona contra de la Llei Mordassa.

 
Des de diversos barris de la ciutat han anat partint columnes que han recorregut la ciutat i sumant manifestants per a confluir a la Plaça Universitat i iniciar tots junts la Manifestació passades les 12 del migdia. Companys també han assistit de diverses localitats.

Llegir més »

20-D Mobilitzacions contra la Llei Mordassa. Manifestació a Barcelona 12h Plaça Universitat

El passat 11 de desembre es va iniciar el tràmit parlamentari d’un dels majors retrocessos, sino el més gran, en drets socials des de la mort del dictador: la Llei Mordassa.

Tots i totes ja hem pogut analitzar alguns dels principals trets, es tracta de dures mesures repressives per a impedir qualsevol tipus de protesta i així dotar d’elements legals als cossos policials i judicials per a combatre-les. Per a combatre’ns.

Llegir més »

CGT convoca aturades d’àmbit estatal a Correus el 22, 23, 27, 29, 30 de desembre i 2 de gener, en defensa dels drets laborals durant la negociació col·lectiva

CGT CONVOCA VAGA A CORREUS D’ÀMBIT ESTATAL EN DEFENSA DELS DRETS LABORALS DURANT LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA.

LES ATURADES SERAN LES TRES ULTIMES HORES DELS DIES 22, 23, 27, 29, 30 DE DESEMBRE I 2 DE GENER.

ESTAN CONVOCATS TOTS ELS TREBALLADORS DE CORREUS, DE REPARTIMENT, FINESTRETA, LOGISTICA, ETC

A BARCELONA CONCENTRACIÓ – SORTEIG DE LA PRECARIETAT – PERFORMANCE EL 22 DE DESEMBRE A LES 13H A LA SUBCENTRAL DE CORREUS C/GRAN DE GRAN DE GRÁCIA 118, PER A POSTERIORMENT DIRIGIR-NOS A LA PLAÇA DE LA REVOLUCIÓ, ON TINDRÀ LLOC EL PECULIAR SORTEIG DE LA LOTERIA DE LES NOVES CONDICIONS LABORALS.

Els treballadors de Correus ens trobem immersos en la negociació de les nostres condicions de treball des de fa mesos. L’empresa ha dilatat aquest procés amb manifesta mala fe, per a acabar amenaçant amb la finalització de la ultraactivitat de les condicions actuals i com a conseqüència sofrir una major reculada en les ja precàries condicions que suportem.

Correus que en l’actualitat compta amb una plantilla aproximada de 53.000 treballadors, es troba en la fase final d’un procés de privatització. Des que es va convertir en SA l’any 2001, les condicions laborals han anat empitjorant considerablement, així com la qualitat del servei que reben els usuaris.

CGT defensem en la negociació: les 35 hores setmanals de jornada laboral, 30 hores per als torns de nit, recuperació del poder adquisitiu perdut després de reiterats anys de congelació salarials, la no vinculació de les nostres retribucions a complements variables que penalitzen fins i tot les malalties, cobertura de totes les baixes, jubilacions, etc. en un país amb mes de 6 milions de desocupats. La no aplicació de la polivalència en el treball, ja que aquesta implica canvis de funcions i de torns, que suposen la precarització per als treballadors i la pèrdua de qualitat per als usuaris. També exigim que es doni solució al col·lectiu de fixos discontinus, que després d’aprovar un examen d’ingrés el 2006, continuen sense un lloc de treball estable.

Les aturades convocades aniran acompanyades d’actes de protesta. Pel que es fa una crida a la solidaritat de tots els usuaris, en benefici d’un servei públic i de qualitat.

Contra les retallades laborals i socials, ni un pas enrere.

CGT- Correus Barcelona

CGT convoca vaga i aturades a Correos

Aquesta convocatòria és d’àmbit estatal per tant, adaptada a cada comunitat segons acords des de les seves diferents assemblees. CGT buscant la unitat d’acció, ha convocat a TOTES les organitzacions sindicals de Correos a una reunió per a tractar el tema de com afrontar la negociació del conveni sobre la base de la nostra plataforma reivindicativa, feta pública i penjada en la web (http://www.cgt.info/correos/p7/PLATAFORMA%20REIVINDICATIVA%20FOLLETO2.pdf) i insistir en la conveniència per al col·lectiu de treballadors/es de Correos, de realitzar un referèndum abans de signar el IV conveni i l’acord general.

Des de CGT també volem denunciar l’acumulació de milers de de cartes certificades i paquets postals en els grans centres de tractament postal i districtes de diferents ciutats de tot el territori, a causa de les retallades de plantilla sofertes durant aquests últims anys, la contractació insuficient de personal per a la campanya de Nadal i l’augment del volum d’enviaments inherent a les dates nadalenques. Tot això en pro de la productivitat econòmica i en detriment del servei públic i de l’interès general.

Els motius que exposem per a convocar vaga són, entre altres:

– Reivindicar la nostra plataforma (en tot el seu contingut).

Llegir més »

Mitjans de comunicació: Un intent de criminalització del moviment anarquista?

Avui a la matinada(16/12/2014) s’ha desenvolupat a Catalunya i Madrid una operació policial, anomenada Pandora, que ha provocat la detenció de fins a 11 persones vinculades al moviment anarquista. Estan acusats de formar part d’una suposada organització terrorista d’ideologia llibertària a la qual s’atribueixen diferents atemptats amb artefactes explosius. En el cas de Catalunya s’ha entrat i registrat domicilis i cases okupes com ara la ‘Kasa de la Muntanya’, al barri de Gràcia; l’ Ateneu Llibertari Sant Andreu i l’Ateneu Poble Sec. Els mitjans de comunicació han reflectit els fets de forma imparcial, respectant la presumpció d’innocència i sense criminalitzar a determinats moviments socials?

Llegir més »

El nou acord entre CCOO, UGT, la patronal i el govern del PP: Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població

Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població.

Aquest dilluns 15 de desembre hem vist una nova fotografia conjunta dels màxims dirigents de CCOO i UGT junt amb els presidents de les patronals CEOE, CEPYME i la ministra d’Empleo y Seguridad Social Fátima Báñez. En aquesta ocasió, el motiu ha sigut escenificar la signatura del “Acuerdo sobre el Programa extraordinario de activación para el empleo”. Ja de per si la imatge és tot un insult als milions de persones que els darrers anys estem patint un fort deteriorament de les nostres condicions de vida i la misèria o la por a la misèria per culpa de les polítiques econòmiques de la patronal i el govern. L’acord signat encara fa més reprovable aquesta fotografia. En donem alguns detalls significatius.

Llegir més »

La CGT de Catalunya es solidaritza amb els detinguts de la ràtzia policial a Barcelona i denúncia la repressió als Moviments Socials

Aquest matí del dimarts 16 de desembre ens hem despertat amb la ràdio i les notícies. Com altres vegades, ens hem assabentat que la repressió ha trucat a la porta de les nostres cases. Aquesta vegada ha sigut a la Kasa de la Muntanya de Gràcia, a l’Ateneu anarquista del Poble Sec, a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, a diverses cases okupades, etc.

Novament la policia, en aquesta ocasió els mossos d’Esquadra, han actuat sota l’empara de l’Audiència Nacional i la legislació antiterrorista, tantes vegades denunciada per propiciar la tortura. I també una altra vegada els mitjans de comunicació obren els informatiusal dictat de la policia.

Llegir més »

Conveni CCMA: En diuen “equiparació” però volen dir sexe

En diuen “equiparació” però volen dir sexe

Les elits directives i de govern continuen jugant amb nosaltres. Ens tenen sense conveni i ara també ens volen sense dignitat. Som una empresa única, pública, emblemàtica i estructura d’estat, i en canvi ens volen mantenir sotmesos sota el xantatge d’estar regulats per quatre “convenis” i escales salarials diferents: televisió, ràdio, i les dues antigues tecnològiques.

Llegir més »

CGT guanya les eleccions sindicals a l’Autoritat Portuària de Tarragona

CGT TORNA A GUANYAR LES ELECCIONS A L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA

Igual que fa quatre anys, CGT torna a ser la candidatura més votada en les eleccions de Representants dels Treballadors en l’Autoritat Portuària de Tarragona.

En la votació celebrada en la jornada de l’11 de Desembre, la candidatura de CGT va obtenir 50 vots en el col·legi de Tècnics i administratius, la qual cosa l’ha portat a obtenir 2 delegats en aquest col·legi. FESIC i UGT, amb 16 i 17 vots menys respectivament, han obtingut també dos delegats a causa de com es reparteixen els vots per delegat. També en el col·legi d’Especialistes, el delegat presentat per CGT ha estat el triat pels seus companys perquè els representi.

D’aquesta forma, CGT obté un total de 3 delegats d’un comitè de 9 que queda de la següent forma:
CGT: 3 delegats.

Llegir més »

El mite Durruti: memòria clandestina, història silenciada

Devia ser un dissabte de gener de 1999. Aleshores recollia compulsivament material i testimonis per plantejar una encara indeterminada tesi doctoral sobre aspectes culturals i filosòfics de l’anarquisme històric. Després de moltes reticències, vaig acordar una trobada amb Diego Camacho Escámez (Almeria, 1921 – Barcelona, 2009), identitat administrativa amagada rere el “nom de guerra” d’Abel Paz. Amb una prudent formalitat, vaig arribar puntual al seu pis del carrer Verdi. Ell, pràcticament es va aixecar del llit per rebre’m. Estava tan acostumat a què el maltractés l’acadèmia que en els primers moments vaig percebre desconfiança i un punt d’hostilitat.

Entre piles de llibres desordenats i una pica plena de plats per rentar, vaig trobar els estris imprescindibles per fer cafè. Mentre el preníem, va començar a xerrar entre una espessa boira de fum de tabac negre. Explicava mil i una coses, de manera desordenada, en una barreja d’anècdotes personals, lectures, testimonis de l’època, interpretacions heterodoxes, crítiques al relat històric canònic, imprecacions contra gurus de la cultura i reivindicacions de figures oblidades. No responia a cap de les meves preguntes, tanmateix, les seves respostes resultaven més interessants i fascinants del que podria haver previst el meu elaborat guió. Tres hores després, mentre tornava a Girona m’adonava que el meu plantejament inicial era erroni. No es pot intentar tractar com objecte històric allò que és subjecte, actiu, amb identitat pròpia. Cal escoltar abans d’opinar. És necessari fer cures periòdiques de desintoxicació de prejudicis.

Llegir més »

Mercadé no dóna resposta i es reafirma en el Consorci encobert per fusionar sector sanitari públic i privat al Camp de Tarragona

Us fem arribar nota de premsa que hem enviat com a Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, a la resposta escrita que ens ha fet arribar el Dr. Mercadé, en relacció a les preguntes que van enregistrar el passat dia 20 de novembre a la Delegació Territorial de Salut de Tarragona.

Mercadé no dóna resposta i es reafirma en el Consorci encobert per fusionar sector sanitari públic i privat al Camp de Tarragona

El gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de Salut, Josep Mercadé, ha respost per escrit les preguntes que diferents organitzacions polítiques, sindicals i d’usuaris i usuàries de la sanitat pública van plantejar-li el passat 20 de novembre en relació als Plans Funcions, que consideren que és un Consorci encobert per fusionar el sector sanitari públic i el privat. La resposta epistolar de Mercadé reafirma literalment la tesi del Consorci.

Llegir més »

Desconvocada la vaga al poliesportiu Marina Besòs el 19 de desembre en defensa dels llocs de treball i del servei públic

Desconvocada la vaga al poliesportiu Marina Besòs el 19 de desembre

L’assemblea de treballadors/es de Gimesport SA ha decidit per escàs marge de vots la desconvocatòria de la vaga i la concentració del dia 19 de desembre.

Com no podria ésser d’altra forma la secció sindical de CGT respecta aquesta decisió encara que no la comparteix al creure insuficient, a pesar de considerar positiu el document enviat pel govern municipal al comitè d’empresa.

Pensem que el problema latent que pateix aquest Pavelló Municipal de Marina Besòs no se soluciona amb aquest pas. Seguirem de prop els esdeveniments que es vagin produint i esperem equivocar-nos en la desconfiança que ens produeix aquesta ambigua situació.

Llegir més »