CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Categoria: Vídeo

Lluites Laborals i Socials, Movilitzacions Sindicals i Socials, etc...

Per una política de retorn a la feina després de processos d’incapacitat llargs.

Reclamem una política de retorn a la feina després de processos d’incapacitat llargs.

Un treballador que ha tingut una malaltia greu o amb un procés d’ILT llarg pot ser un perill per a si mateix o els seus
companys, o per la feina, o a l’inrevés, i cal avaluar-ho. Si existís alguna repercussió amb el treball o del treball amb
la persona derivat d’aquesta malaltia, al marge de la qualificació que hagi rebut, seria negligència preventiva no
haver realitzat el reconeixement de retorn.

Llegir més »
Comunicats

Més repressió a la protesta a canvi d’eliminar la sedició

Avui s’ha filtrat l’esborrany de la modificació del Codi Penal. Els partits PSOE,PODEMOS i ERC, s’han congratulat per la desaparició del delicte de sedició, però han amagat la modificació dels supòsits associats a la protesta social i sindical: 

La reforma del delicte de desordres públics amplia els supòsits de desordes públics i agreuja les penes mínimes en determinats casos. Amb la reforma s’inclou el concepte d’intimidació (concepte absolutament relatiu que permetrà la imputació en la majoria de casos per aquest tipus delictiu) i es tipifica expressament com a delicte els talls de vies i castiga amb presó les ocupacions pacífiques de seus bancàries i partits polítics. 

No només això, encara que no s’alegui aquesta “intimidació”, tota acció col·lectiva de desobediència civil pacífica, específicament l’ocupació temporal de locals, serà castigada amb penes de presó de 3 a 6 mesos.

Llegir més »
Comunicats

La Direcció General d’Interior manté l’externalització del servei del 112 i no mostra una voluntat decidida i clara per la seva internalització

El 7 d’octubre de 2021, representants del sindicats del 112 dels centres de Reus (CGT) i Zona Franca (CCOO), ens hem reunit a la seu de la Consellería d’Interior amb el Secretari General del Departament d’Interior (Sr. Oriol Amorós), la Directora del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 (Sra. Irene Fornós i Curtó) i el Sotsdirector del mateix servei (Sr. Andreu Alfonso).
 

En la esmentada reunió ens han exposat la seva necessitat d’iniciar ja el procés de concurs per a una nova licitació per la gestió del servei de trucades d’emergència 112 de Catalunya. Deixant-nos així clar, que la seva intenció no es pas la de internalitzar el servei.
 

Nosaltres els hi hem exposat la nostra problemàtica: mancança d’un conveni o un marc normatiu propi, sous ínfims, problemes organitzatius i de comunicació entre el 112 i els cossos operatius, obsolescència dels sistemes informàtics i cartogràfics… les quals coses es tradueixen en deixar a la ciutadania desatesa. Com aquest mateix cap de setmana al qual s’han perdut unes 1500 trucades.
 

També hem traslladat la nostre intenció de sol·licitar les comptes a Ferrovial per a poder saber en quina mesura s’apliquen les sancions per part de la Generalitat cada vegada que l’empresa fa fallida a les seves tasques i els seus mínims. El Sr. Sotsdirector, Andreu Alfonso, ens ha dit que els sancionen a l’empresa cada vegada que no es compleix amb l’atenció del 95% de les trucades, cosa que a nosaltres ens sembla inadmissible, ja que es perden un 5% de trucades sense cap tipus de conseqüència.
 

Hem incidit en que el sistema d’externalització no garanteix la continuïtat del servei. Interior ha puntualitzat que no estan tancat a la internalització, però que es un procés llarg, que tenen que estudiar i implementar al llarg d’un mínim de 2 anys. Durada que li donarien a la licitació del proper concurs.
 

Aleshores, els representants d’Interior ens han ofert els següents tres punts:
Increment del plus d’emergències. Un plus inclòs a les nostres nòmines que es l’única cosa
que ens diferencia d’un contact center (conveni pel que ens regim ara mateix). Un plus que no
només no arriba als 200€, no ha pujat amb l’IPC des de 2009 si no que ens ha arribat a baixar de quantitat en aquests anys.
S’han compromès a mediar amb la propera empresa adjudicatària per a que ens millorin les condiciones laborals.
Ens han proposat la constitució d’una comissió d’estudi de la internalització.
 

Davant d’aquesta situació els hi hem traslladat que no aturarem la vaga de no ser que l’empresa accepti totes les nostres condicions que passen per establir un marc normatiu que adapti el conveni a les necessitats del servei i a les nostres demandes i que tot i així, com que no estem d’acord amb el model de privatització les mobilitzacions continuarien a pesar de que la vaga s’acabés.
 

Com que aquesta reunió ha hagut de ser curta, no ens hem estès en detalls i ens hem emplaçat tots a tenir futures trobades per a parlar de la resta de temes amb més detall.
 

Comitès d’empresa del 112 de Reus i Zona Franca
 

Llegir més »
AntiGlobalització Neoliberal i Economia

Recuperació i autogestió de fàbriques tancades pel capital a Mèxic

El passat 8 d’agost, als 142 anys del naixement d’Emiliano Zapata, les comunitats indígenes de Joan C. Bonilla en l’Estat de Pobla (Mèxic) van prendre la planta embotelladora d’aigua de Bonafont, propietat del Grup Danone, que havien aconseguit clausurar en una altra acció 4 mesos enrere.

La lluita indígena per la vida i en la defensa de l’aigua s’apunta així un altre èxit en la recuperació de les seves terres ancestrals i en l’ocupació dels espais robats pel capital que els va usurpar l’aigua, dia i nit, durant gairebé 30 anys.

Llegir més »
Comunicats

Vaga indefinida a Villablanca Serveis Assistencials a partir del 19 d’agost

El comitè d’empresa de Villablanca Serveis Assistencials, amb el suport dels sindicats CGT i UGT, ha convocat vaga indefinida a partir del dijous 19 d’agost, que afecta als treballadors i treballadores del centre de treball de l’empresa a Reus, sent l’horari afectat per la present vaga de tota la jornada laboral establerta entre les 00:00 hores i les 24:00 hores.

Llegir més »
Vídeo

Avui fa 41 anys de la mort de Juan Garcia Oliver

Avui fa 41 anys de la mort de Juan García Oliver. Cambrer de professió i anarcosindicalista de paraula i d’acció ???

Nascut a Reus el 1901 és quan va arribar Barcelona on s’inicia en el seu despertar sindical, enmig de l’efervescència revolucionària de les vagues del 1917 i la de la canadenca del 1919. 

Participa en la formació del grup “los solidarios” al 1923, en la seva lluita contra el pistolerisme patronal que causava moltes baixes entre l’obrerisme organitzat Fragment del discursa l’enterro de Durruti al cementiri de Montjuïc on ell mateix parla del grup.

Llegir més »
AntiGlobalització Neoliberal i Economia

Contra tota opressió, solidaritat de pobles rebels

 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
 
Injustícia, opressió, repressió…També carrers en flames, barricades, protestes i lluita. 
 
Parlem de Colòmbia (Nota al peu: No farem una descripció del que està passant, ja ho expliquen les nostres companyes colombianes, escolteu-les a elles, per exemple ULET-AIT: https://iwa-ait.org/node/943  ), on el poble s’ha aixecat en revolta contra l’explotació i les reformes austericides del govern.
 
Però podríem estar parlant de Brasil, la Índia, EUA, Xile, Hong Kong, Egipte, Argentina, Rússia, Turquia, Birmània… O també d’aquí. Fa uns anys que una onada de revoltes s’escampa per tot el món, una onada que la pandèmia havia posat en suspens, però que poc a poc torna a encendre’s.
 
Mentre l’explotació i l’opressió segueixin presents les classes populars tindrem motius i la necessitat de rebel·lar-nos contra elles. Colòmbia n’és un exemple. La tenacitat d’un poble, que tot i estar patint una repressió salvatge amb desenes de persones mortes, ja no es fa enrere i tira endavant.
 
Però soles no poden. Ningú pot.  Si el sistema d’opressió és internacional, la resistència haurà de ser internacionalista. Per això ens hem de mobilitzar en suport al poble colombià, solidaritzar-nos amb la seva lluita i fer nostres les seves demandes:
 
-Fora el govern opressor d’Ivan Duque
-Fora el “Paquetazo de hambre” i la reforma tributària
-Aturada immediata de tota repressió
 

Però no ho hem de fer per caritat, sinó perquè la repressió que tingui èxit en reprimir un altre poble serà la que ens apliquin a nosaltres quan ens rebel·lem.
 
Per tant, contra tota forma d’opressió, contra tota forma d’explotació, acció directa, suport mutu, solidaritat i autogestió.
 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya

Llegir més »
Lluites Laborals i Socials, Movilitzacions Sindicals i Socials, etc...

Petició de solidaritat amb la Montse de Proseat Foam Manufacturing

La companya Montse, delegada de CGT a Proseat Foam Manufacturing, ha estat sancionada amb dos mesos de sou i feina, l’empresa no suporta la nostra presència en l’empresa perquè la lluita constant reivindicant els nostres drets els molesta, porten anys assetjant a la nostra secció sindical i a la nostra companya, aquest assetjament ha culminat en aquesta sanció.

Llegir més »
Vídeo

SI TE DICEN QUE CAÍ EN ROJAVA. Documental

Voluntaris internacionals contra l’Estat Islàmic

A partir de 2015, milers de voluntaris occidentals van viatjar a Rojava i Sinyar (a Síria i l’Iraq) per a combatre a l’Estat Islàmic del costat de les milícies kurdes YPG e YBS. I entre ells, un centenar llarg d’espanyols. Aquell escenari va reunir sovint en les mateixes files a anarquistes, comunistes, croats i militants de la Alt-*Right. El que la Guerra Civil i la ideologia va separar, ho va unir el Daesh.

Llegir més »
AntiGlobalització Neoliberal i Economia

De la Selva Lacandona a la CGT Catalunya

Enllaç Zapatista

L’1 de gener de 1994, a Chiapas (Mèxic), es va produir l’aixecament zapatista a el crit de Ja n’hi ha prou !. Aquest dia entrava en vigor el TLC (Tratado de Libre Comercio de America) i no era per casualitat l’elecció de la data: a dia d’avui el EZLN i els zapatistes continuen batallant en el que denominen “quarta guerra mundial” contra les transnacionals i les males polítiques de creixement destructiu.

Llegir més »
General

Demà Concentració de treballadores de Metro a Plaça Sant Jaume

La plantilla farà dilluns 28 una protesta per impedir la implantació de l’EBEP a Metro

Centenars de treballadors/es de Metro i Bus es donaran cita demà a Plaça Sant Jaume a partir de les 10.00h i fins a les 12.30h per protestar per la imposició per part de la Direcció de TMB de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) a ambdues empreses.

La convocatòria l’ha fet el Comitè d’Empresa de Metro com a resultat d’una assemblea general de treballadors/es on també es va decidir la convocatòria d’aturades de dos hores el proper dia 11 de gener del 2021. Ha estat durant aquesta setmana que el Comitè d’Empresa de Bus s’ha sumat a la convocatòria de Plaça Sant Jaume.

Llegir més »

[Vídeo] TTIP: el negoci dels diners

Sèrie documental sobre el TTIP, el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions, que negocien Estats Units i Europa. En aquest capítol s’analitzen els efectes que pot tenir una major desregularització del sector financer mitjançant aquest tractat, obrint la porta a noves i devastadores crisis.

Llegir més »

Jutgen dues militants de CGT per participar en un piquet vaga general 29M a Barcelona, que tenen judici el 6, 7, 8, 9 i 13 d’octubre

CONCENTRACIÓ CIUTAT DE LA IN-JUSTÍCIA
GRAN VIA CORTS CATALANES, 111 BARCELONA
DIMARTS 6 OCTUBRE 2015 A LES 09.00 H.

Laura i Eva són dues afiliades a la CGT de Barcelona, que el 29 de Març de 2012, dia de Vaga General, van participar al matí al costat de milers de persones en un gran piquet al centre de Barcelona. Durant el recorregut del mateix van passar enfront de la Borsa de Barcelona. Laura va deixar una caixa de cartró davant la porta de l’edifici amb papers imitant bitllets de banc i la va prendre amb un encenedor, mentre Eva col·loca una cinta de plàstic en les portes. Després d’uns minuts un Mosso d´Esquadra la va apagar amb un extintor de mà. Centenars de persones, periodistes i també policies d’uniforme i de paisà estaven presents, sent testimonis d’una performance de denúncia enfront d’un edifici representatiu del capitalisme. El piquet va continuar la seva marxa, sense més.

Llegir més »

Ja es pot veure a youtube el documental ‘Radikales Libres’

Ja es pot veure a youtube “Radikales libres”, un documental per al debat d’Alberto Peñalba & Jakue Pascual (AnarkHerria).

#9N. Rulando por Barcelona

Un debat sobre la situació de Catalunya durant la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, amb entrevistes a vuit activistes dels àmbits llibertaris i independentistes: Iñaki Garcia, Jordi Martí, Núria Comerma, Ricard de Vargas, Joni D., Oriol Rigola, Montse Puig i Xavier Domènech.

Llegir més »

Xerrada “De la laïcitat a l’apostàsia” el 14 de maig a CGT Barcelona

Per què cal que l’educació sigui laica?
Què implica el concordat?
Què vol dir apostatar?
Per què és important fer-ho?

DIA: DIJOUS 14 DE MAIG

HORA: 18,30h HORES

LLOC: VIA LAIETANA, 18 9a Planta

Parlaran:
– Miguel Gonzalez. Secretari General Sindicat Ensenyament CGT

– Luis Garcia. Coordinador de Catalunya Laica

Organitza: Sindicat d´Ensenyament de CGT

Més informació:
TWITTER CGT ENSENYAMENT

WEB CGT ENSENYAMENT

Llegir més »

Documental “Els internats de la por”

– DOCUMENTAL ELS INTERNATS DE LA POR-http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=55591%5D

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Llegir més »

Que no visquem com esclaus: Un documental sobre la resistència a Grècia

Una pel·lícula de Yannis Youlountas agost 2013 / Durada: 89 minuts.

Emanant de les catacumbes gregues d’Europa, un murmuri a través del continent devastat, “Que no visquem com a esclaus” (pronunciat “Na min zisoume sant douli” en grec). A les parets de la ciutat i les roques de campanyes, en les cartelleres buides o devastades, en diaris alternatius i ràdios rebels, en cases okupes i centres auto-organitzats que es multipliquen … aquest és el lema que la resistència grega difon, dia rere dia, i ens convida al seu costat amb les melodies d’aquesta pel · lícula.

Un gran alenada d’aire fresc, emoció i utopiesen marxa que va venir del mar Egeu.

Llegir més »

Euroestafa: Un documental Incòmode

STORY LINE.

El documental analitza la crisi com resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro. Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui ho ha utilitzat? Per què han fracassat les inversions que encara es deuen i que els seus interessos surten d’Espanya amb destinació als creditors?

TEMA.

El documental explica les claus de la crisi actual europea, centrant-nos de forma especial en l’espanyola. L’anàlisi econòmica comença en el moment actual i fa una cronologia inversa fins a arribar a l’any 1993, quan la Unió Europea, decideix tenir una moneda única. A partir d’aquest moment les grans empreses i els bancs dels països de la Unió Europea van començar a fer algunes maniobres de dubtosa legalitat esperant l’arribada de la nova moneda. Encara no se sabia quin anava a ser el valor de la nova moneda. A Espanya per exemple, a causa de la gran devaluació que anava a sofrir la pesseta, es va produir una gran evasió de divises provinents del benefici industrial. Altres països com Alemanya van augmentar la seva liquiditat per sobre del seu PIB, amb la finalitat de posseir un gran efectiu en divises a l’hora de canviar-los pel futur EURO.

En l’any 97, a Maastricht es va decidir que 166 pessetes serien un euro. Això va fer que tots el diner evadit d’Espanya tornés per a ser invertit especialment en habitatge. Van ser els començaments de la bombolla immobiliària. Però tot els diners que s’anava a invertir en aquell moment, eren diners que s’havien produït a Espanya, encara que es tractés de diners que havien quedat exemptes de fiscalitat en la seva majoria. Un any després la llei del sòl va ser modificada per a promoure en els grans inversors la compra de grans quantitats de sòl que anaven a ser edificades durant els pròxims anys.

En l’any 2002 l’euro va començar a circular per tota la UE i es va crear el banc interbancari europeu, una entitat amb seu a Frankfurt on a partir d’aquest moment anaven a tenir lloc les grans subhastes de diners i a les quals podrien acudir els grans bancs de la Eurozona. Això què volia dir? Doncs que els bancs de tots els països Europeus podien anar a comprar diners a l’interbancari sense cap tipus de control per part dels bancs centrals de cada país i tampoc del banc central europeu… D’aquesta manera països com Espanya i Irlanda (especialment Espanya), van poder fer créixer encara més la seva bombolla immobiliària, així com Grècia, Portugal i Itàlia van poder seguir obtenint préstecs amb gran facilitat. D’altra banda Alemanya i tots els països precursors de l’euro, van poder posar en circulació més d’un bilió d’euros que els seus mercats interns no necessitaven i que tampoc havien generat.

El 2007 van saltar les alarmes a Europa, Espanya construïa una mitjana de 800.000 habitatges a l’any i tenia un parc immobiliari molt superior a les seves necessitats, a més es construïen grans infraestructures, moltes d’elles innecessàries. La bombolla Irlandesa era la primera a esclatar, després apareixeria el forat de deute públic Grec i el desastre Portuguès. Tot això enmig d’una crisi mundial.

Si analitzem la situació durant les tres etapes anteriors, veurem que hi ha una relació directa en els fets ocorreguts. De manera que l’Europa del sud necessitava liquiditat i l’Europa del nord havia d’aportar recursos. D’aquesta manera s’aconseguiria construir una Europa d’una sola velocitat. D’aquí l’excés de liquiditat dels països del nord perquè els països del sud poguessin tenir la liquiditat necessària per a créixer i poder posar-se al mateix nivell dels països del nord. Però aquesta formula de dubtosa legalitat i de nul·la efectivitat, és la que ha fet que els denominats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) es trobin en una situació límit.

A partir d’aquest plantejament i de la investigació a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu (veure http://www.ricardoverges.com) podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?

TRACTAMENT.

Plantejar un documental basant-se en dades macro econòmiques, no només és complicat, si no que pot arribar a ser avorrit per a l’espectador. Però en aquest cas, és necessari recórrer a aquestes dades per a poder comprendre una sèrie de fets i després poder transmetre’ls de la forma més didàctica possible.

Per a poder entendre com és la situació econòmica en la qual ens trobem, hem d’analitzar una sèrie de fets clau que han ocorregut durant els últims 20 anys des de la concepció de l’euro i la seva posterior posada en circulació.

Per a poder aconseguir aquest objectiu pretenem explicar la història de forma cronològicament inversa, partint del moment actual fins a arribar a l’any 1993, quan s’acorda la creació de l’EURO.

El Documental es dividirà en tres parts:

1. Situació actual, des del moment actual, fins al moment en el qual sorgeix la crisi mundial el 2008.

2. Des del 2008, fins al 2002 quan entra l’euro en circulació en alguns països d’Europa.

3. Des de 2002 fins a 1993 quan a Europa es decideix, que hauria una moneda única i aquesta seria l’euro.

Per a poder explicar d’una forma eficaç aquest viatge als 2000 i als 90, es van utilitzar imatges d’arxiu, hemeroteques i músiques de cadascuna de les èpoques, que ens ajudaran a transportar-nos a aquests anys claus per al desenvolupament de l’economia Europea i l’Euro.

El documental es va rodar en format de “road movie”, un “road movie” que serà temporal, és a dir, aquest viatge es va realitzar en el temps a través de diferents fets històrics. Però el que es pretenia era fer aquest viatge, anant als llocs que apareixeran en la narració mostrant els paisatges i els llocs que van ser claus per a la nostra història.

En el documental es fan entrevistes a les persones que directa o indirectament ens poden parlar del tema que es tracta (analistes i experts, polítics i personatges reals).

Per a veure el documental aneu http://www.euroestafa.com/

* Extret del web d’

Llegir més »

Vídeo de la xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró

Xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró.

Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »

“Retorn. Una història que vam construir juntes”. Un documental sobre l’ús donat als 492.000 € expropiats per Enric Duran a 39 bancs

Retorn. Una història que vam construir juntes.

Més de cinc anys després de la publicació del diari CRISI, on s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents d’un total de 492.000 € un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho van viure. El panorama que ens imposa el sistema actual, la desobediència i la construcció
d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva.

Llegir més »

Joan Peiró i la justícia de Franco, un documental de Xavier Muntanyà (2004)

Joan Peiró i la justícia de Franco és un documental de Xavier Muntanyà, produït per TVC, sobre Juan Peiró i Belis, anarquista català nascut el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942. Arreplega, entre altres, testimoniatges dels seus fills i néts (Guillermina i Joan), així com d’Isidre Guàrdia, que va estar amb ell a la presó, i de diversos companys i amics.

Llegir més »
Cartell Dret a Gaudi(r)
Lluites Laborals i Socials, Movilitzacions Sindicals i Socials, etc...

Documental el “Dret a Gaudi(r)” sobre el nou projecte municipal sobre el Park Güell de Barcelona

“El dret a Gaudír” és un curtmetratge documental que descriu el conflicte entorn el nou projecte municipal sobre el Park Güell. Volem ajudar a trencar el silenci sobre aquesta iniciativa municipal, la qual convertirà un bosc urbà, espai de descans veïnal i trobada artística, emblema de la història de Barcelona, en un museu privat.

El documental el “Dret a Gaudi(r)” el podeu veure online al següent enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=oYqgVJrO6nU

El documental és fruït de la feina de la productora independent Cronovan Studio (www.cronovan.com) en col·laboració amb la Plataforma Defensem el Park Güell (http://defensemparkguell.wordpress.com) per tal que serveixi d’instrument contra l’imminent tancament del Park Güell, previst pel 25 d’octubre de 2013.

Llegir més »