Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que “…quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem”.

Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.

El dimecres dia 16 de febrer a les 6 de la tarda es reuneix la Comissió de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Miquel, en ella Imma Mayol, presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, ha de respondre a la pregunta que realitza ERC sobre si es complirà el Conveni i es contractarà amb caràcter d’interins als companys/es que finalitzen el contracte de relleu, o s’incomplirà el conveni i se’ls acomiadarà.

Per a protestar contra l’incompliment del Conveni que representarà l’acomiadament dels contractats de relleu:

CONCENTRACIÓ – PROTESTA a Barcelona

Dimecres 18 hores, Plaça Sant Miquel (porteu-vos instruments de soroll).

PEL COMPLIMENT DEL CONVENI, CAP ACOMIADAMENT A PARCS I JARDINS

El Jutjat social nº 25 de Barcelona dóna altra vegada la raó a la secció sindical de CGT a autobusos de TMB al condemnar a la Direcció de TMB per vulneració de la llibertat sindical i anul·lar els acords entre TMB i CCOO i UGT pels quals aquests sindicats podien mantenir alliberats en les seves respectives Federacions. La sentència treu l’alliberament a 4 rebaixats d’UGT i a 2 de CCOO, i igualment condemna a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 euros per danys i perjudicis.

Amb la sentència en la mà 4 rebaixats d’UGT i 2 de CCOO han d’abandonar el seu alliberament sindical per a incorporar-se immediatament al seu lloc de treball als autobusos de TMB. Aquestes 6 persones haguessin sumat mes de 10.000 hores de rebaixa a l’any, el valor econòmic de la qual hagués arribat a més de 200.000 euros.

El tracte de favor que la Direcció de TMB ha mantingut durant els últims 20 anys amb els sindicats CCOO i UGT per fi ha sortit a la llum gràcies a una sentència que condemna a TMB per atemptat contra la llibertat sindical i anul·la els acords “de paraula” il·legals amb els quals CCOO i UGT nodrien d’alliberats les seves respectives Federacions.

L’escàndol va sortir a la llum després que CGT pogués comprovar, gràcies a un requeriment judicial l’abús d’hores sindicals que gaudien CCOO i UGT, malgrat no ser els sindicats més votats en autobusos i no haver signat l’últim conveni col·lectiu. Després de les últimes eleccions sindicals CGT va obtenir 6 delegats, UGT 6 delegats i CCOO 5 delegats, i es va poder comprovar que la Direcció de TMB li va donar a UGT 22.125 hores de rebaixa sindical, a CCOO 19.040 hores i a la CGT 6.079 hores.

En el judici celebrat el 13-09-2010 la Direcció de TMB va argumentar que els excessos d’hores sindicals detectats es devien a acords “verbals” als quals havia arribat amb les Direccions de CCOO i UGT, una cosa que CGT va denunciar com un abús i malversament en una empresa finançada amb diners públics com és TMB.

Des de CGT no es va exigir tenir el mateix tracte que CCOO i UGT, el que es va exigir és que s’acabés amb el tracte de favor d’aquests sindicats i que la Direcció de TMB, tenint en compte l’etapa de crisi per la qual estem passant, deixés de malversar diners públics en benefici dels seus aliats sindicals.

Amb la sentència en la mà 4 rebaixats d’UGT i 2 de CCOO han d’abandonar el seu alliberament per a incorporar-se immediatament a autobusos. A més d’anul·lar els alliberaments sindicals de CCOO i UGT la sentència obliga a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 € per danys i perjudicis al declarar el jutge l’existència de vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical.

Secció Sindical CGT Autobusos TMB

El divendres 18 de febrer, la Secretaria d’Acció Social de la Federació Local de Barcelona de la CGT organitza una jornada en defensa dels Drets Humans, en la sala d’actes del local de Via Laietana 18, 9a planta.

En primer lloc a les 19:30 es projectarà un curt de Manuel Raya titulat “El Eco de los Pasos”, adaptació de l’obra “Pedro y el Capitán”, de Mario Benedetti.

A continuació tindrà lloc una xerrada-debat en la qual intervindran els següents ponents:

* Ignacio Jovtis, que va ser Responsable a Londres d’Amnistia Internacional per als assumptes d’Espanya.

* Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez, assassinat per un policia fa 18 anys.

El proper divendres 18 de febrer tindrà lloc el judici de Transports Metropolitans de Barcelona contra el Centre Social Autogestionat Can Vies, de Sants.

L’Ajuntament de Barcelona i TMB volen acabar amb un espai que des de fa 14 anys ha donat cabuda a milers de persones i les seves lluites.

S’han iniciat mobilitzacions al llarg de tota aquesta setmana per exigir transparència i protegir els llocs de treball en perill del Grupo Estampaciones Sabadell.

El comitè d’empresa encara desconeix, per via formal, les últimes afirmacions de la premsa en relació a un nou ERO que pot afectar 95 treballadors. Les diverses informacions que han aparegut, aquesta última setmana, als mitjans d’informació en relació a les negociacions que la família propietària Bonet està duent a terme, per a la venta d’una part de l’accionariat d’ESSA Palau, situa en estat d’alerta als treballadors i treballadores. Tota la setmana han estat concentrant-se a les portes de l’empresa de 13h a 15h per a demostrar que no permetran més tractes abusiusper part de la Direcció.

El passat 25 de febrer de 2009, els sindicats CCOO, UGT i SIGEN-USOC, van signar l’acord denominat de Pla Industrial. Totes les parts signants d’aquest acord, van decidir que la CGT no fora partícep de les negociacions que seguidament es portarien a terme, fet que denunciàvem reunió després de reunió, fins i tot en alguna d’elles arribem a presentar-nos espontàniament i sempre se’ns va ser impedida l’entrada.

Aquest sindicat sempre ha estat transparent, a l’explicar les coses i possiblement aquest va ser el veritable motiu pel qual els signants d’aquest acord no volien que estiguéssim presents. Una vegada més tornem a dir que aquesta taula sols va servir per a acomiadar als treballadors, tal com també es reconeix en la sentència “… la finalitat immediata era ajustar l’estructura de la plantilla, ajustant-la a la producció i a la càrrega de treball.”

I per que volíem estar en aquesta taula, si solament servia per a acomiadar treballadors? Precisament per a intentar evitar això, per a intentar denunciar allò que ja denunciàvem des de fora de la taula. NO SOBRA NINGÚ.

El temps ha demostrat que aquella reestructuració de plantilla que van signar, era totalment innecesàría. El temps ha demostrat que tots els treballadors érem necessaris. L’ERO va autoritzar l’acomiadament de 698 treballadors. A dia d’avui, l’empresa ha recuperat a 450 persones i realitzarà un nou ingrés de 370 més, aproximadament. Tindrem en plantilla més treballadors de “nou ingrés” que companys van ser acomiadats, això si, tots temporals.

El passat 26 de gener de 2011 va tenir lloc el judici contra l’empresa sobre tutela de drets fonamentals. La sentència de la demanda és la següent:

1. Declaro que la conducta empresarial d’excloure al sindicat CGT de les reunions de la Taula de seguiment del Pla Industrial, vulnera el dret fonamental d’aquell a la llibertat sindical.

2. Ordeno a l’empresa demandada a cessar immediatament l’esmentat comportament antisindical, convocant al sindicat CGT a les reunions de la Taula de seguiment del Pla Industrial, proporcionant-li la mateixa informació, pel mateix conducte i simultàniament a la resta de sindicats.

3. Condemno a l’empresa a pagar a l’entitat actora una indemnització de 3000 euros pels danys i perjudicis causats.

El dimarts dia 15 de febrer comença el Curs d’Estudis Crítics des de les Ciències Socials

Aquest curs va dirigit a tothom. Convidem, no solament a alumnes universitaris, sinó també a estudiants de secundaria, de formació professional, a les associacions i els veïns del barri, així com també la gent del carrer, la gent que és a la ciutat per un període de temps més curt, a treballadors i treballadores, a aturats i aturades, a la gent. Va dirigit en definitiva a tothom vulgui participar i tingui ganes de venir a aprendre o ensenyar.

Dimecres 16 de febrer, 11 hores. Judici contra l’acomiadament d’Ambrosio Redondo (Baix Llobregat). Jutjat social 2, Ronda Sant Pere 41, Barcelona.

El company Ambrosio Redondo és un lluitador incansable contra les injustícies que ha viscut en l’empresa en la qual ha treballat més de 40 anys (Soler Almirall, Hayes Weels, Hayes Lemmerz). Una fàbrica que ha canviat de nom i d’amos però que ha tingut sempre a aquest company com exemple d’honestedat i de treball pels drets de tots/es.

En aquesta situació de crisi l’empresa ha tancat, duent la producció a altres centres, i ha aconseguit acabar amb un reducte important de militants de la CGT. Però a més ha volgut donar una lliçó i escarment al company, com exemple per a tots/es, obligant-li a signar un acord lesiu per a la plantilla o es quedava fora d’un acord de jubilació.

El nostre company no ha accedit a empassar-se amb aquesta imposició i l’empresa i els altres sindicats l’han acomiadat amb el nucli de la reforma laboral: els 20 dies per any i 12 mensualitats.

El company denuncia no només el seu acomiadament injust, si no el precedent negatiu per a tots nosaltres que ens enfrontem cada dia a les empreses i que un dia o un altre ens trobem amb xantatges d’aquest tipus.

Ambrosio és un exemple de dignitat i lluita. No s’ha empassat un acord injust i arrisca una gran quantitat de diners que els qui se l’han empassat, ja tenen en les seves butxaques. Però ell està disposat a defensar el principi de la no discriminació perquè els altres no enstrobem amb el mateix en el futur.

ELS TREBALLADORS DE VALEO SORTIREM AL CARRER PER A EXIGIR LA RETIRADA DE L’EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ (ERO), AMB EL QUAL L’EMPRESA PRETÉN ACOMIADAR A 67 COMPANYS

El passat 28 de gener Valeo Automoción de Martorelles (Vallès Oriental) va sol·licitar a l’administració l’acomiadament de 67 treballadors i la deslocalització a una altra planta del grup a Saragossa, de 3 línies de muntatge, al·legant causes econòmiques i productives. En el transcurs d’aquests 14 dies, hem tingut 3 reunions (una cosa insòlita i vergonyós, tenint en compte el que ens juguem, i que el període de consultes és de 30 dies) i hem desmuntat les causes productives al·legades per l’empresa.

Quedant ja com causa de l’ERO les econòmiques, resulta ser, que Valeo és un Grup Multinacional, pel que els comptes per a les causes econòmiques que ha de presentar l’empresa per a sol·licitar a l’Administració l’extinció dels 67 contractes de treball, han de ser les del Grup. Per tant, ens trobem davant un frau, que té com fi acomiadar a 67 treballadors de Valeo i el trasllat de tres línies de muntatge a Saragossa, això que coneixem com deslocalització i això malgrat que no concorrin les causes al·legades.

Torna a ser altra vegada, responsabilitat dels polítics, del govern de torn en la Generalitat l’acceptació o no d’aquests 67 acomiadaments, ja que li pertany resoldre, i ho ha de fer sabent que els treballadors saben, que és un frau! Els treballadors hem convocat vaga tots els dies del mes de Febrer. A abusos com aquest ensporta la Reforma Laboral.