Un jove implicat en els moviments socials de Barcelona pot anar a la presó pel simple fet de defensar un model de ciutat més humà i que no estigui supeditat els interessos econòmics de les grans immobiliàries i dels partits polítics que, des de l’Ajuntament, els donen cobertura. Només la mobilització i la solidaritat podran aturar un procés judicial ple d’irregularitats i el judici que se celebrarà el proper 1 de març amb una petició fiscal de 8 anys de presó.

25 anys d’una victòria dels treballadors

Dissabte 12 de març de 2011

A mitjans dels anys 70, la crisi econòmica de la època manté a l’atur i la precarietat a molts joves.

La patronal de les empreses de missatgeria, com sempre a l’aguait de les oportunitats, veu en aquest col·lectiu de joves necessitats, mà d’obra barata i els ensarrona en un entramat pseudolegal, per “regular” la relació laboral.

Amb motiu de la “celebració” que portarà a terme la patronal tarragonina CEPTA dins la seva “Nit de l’empresari” aquest proper divendres 25 de febrer, i que aquest any comptarà amb la presència dels prínceps d’Asturies, l’Ateneu Llibertari Alomà ha organitzat un sopar-carmanyola popular de protesta.

Des de la CGT, us animem a assistir-hi. Porteu el sopar, i una bona cassola per fer soroll.

Per 6è any consecutiu des de DONES EN ACCIÓ organitzen a Reus un conjunt d’actes al voltant del 8 de març per a conmemorar el dia de la Dona Treballadora.

Dones en Acció és una plataforma formada per persones a títol individual i una sèrie d’entitats i associacions: L’hora Violeta, Maulets, AJR, Col.lectiu H2O, CGT i el Casal Despertaferro, que treballa des de la seu del Casal Despertaferro, a la nova seu inaugurada el passat dia 5 de febrer al Carrer Martí Napolità, 7 de Reus.

El Jona és un jove veí del barri de Sagrada Família de Barcelona que està pendent d’una petició de 8 anys de presó després d’haver-se manifestat contra l’especulació urbanística a Ciutat Vella. Més de 4 anys i mig desprès de la seva detenció, el cas del Jona ja té data de judici: l’1 de març d’aquest any. Acaben així gairebé cinc anys d’espera i d’incertesa, que han estat tant pel Jona com per les seves companyes i amigues com una condemna prèvia, sense més possibilitat de defensa que la de sumar esforços al carrer per demanar la seva absolució.

VICTORIA OBRERA A EMTE: L’EMPRESA CONDEMNADA A READMETRE AL DELEGAT DE CGT ACOMIADAT

El dimecres 23 de febrer, Manu Vidal, delegat sindical de CGT a Emte Service, que va ser acomiadat el passat 27 de setembre per lluitar a favor dels drets dels treballadors, es reincorpora al seu lloc de treball. Així ho ha dictaminat el Jutjat social 20 de Barcelona, que ha declarat el seu acomiadament nul.

La sentència deixa clar que “la decisió empresarial respon a una mera represàlia” (pàgina 9, paràgraf 3 de la sentència) i que “les causes que al·lega l’empresa manquen de qualsevol lògica i justificació, apareixent l’acomiadament objectiu com una mera excusa i com reacció a la seva prèvia activitat sindical, de representació dels treballadors i de reclamació enfront de l’empresa” (pàgina 10, paràgraf 1).

Així mateix, el jutge condemna a Emte Service a abonar els salaris de tramitació i a pagar una indemnització per danys morals al delegat represaliat. Aquesta sentència va ser notificada a l’advocat del Col·lectiu Ronda, assessor legal de la Secció Sindical, i representa una victòria en tota regla dels companys de la CGT a Emte Service, que des de l’any 2008 han sofert gravíssims atacs per part de l’empresa com a conseqüència de la seva lluita per la readmissió d’un treballador pare d’un nen amb càncer i pel compliment del conveni col·lectiu.

Totes les mesures repressores de l’empresa -a través de sancions i acomiadaments, com el de Juanma Carrillo, i les duríssimes suspensions d’ocupació i sou aplicades al propi Manu Vidal i a Ismael Pérez- han estat revocades pels tribunals.

Des de la CGT valorem aquesta sentència de manera molt positiva, entenent que la mateixa ha de servir d’exemple per a tots: enfront de les retallades laborals i els acomiadaments no es poden fer concessions, els treballadors hem de lluitar fins al final i mobilitzar-nos unitàriament en totes les empreses per a defensar els nostres interessos i evitar que l’únic dret que ens quedi sigui el de callar.

La decisió judicial arriba cinc mesos després que el delegat fora acomiadat i després d’una intensa campanya empresa per la Secció Sindical de CGT per a exigir la readmissió del delegat. Així, ha aconseguit reunir més de 500 signatures de delegats i activistes obrers recollides en tot l’estat i ha comptat amb el suport de nombrosos comitès d’empresa (Emmsa, Denion, Siemsa, Iberdrola Operacions i Manteniment…) i la majoria d’organitzacions socials del territori a més de la pròpia CGT; des del Sindicat d’Estudiants, USTEC, UGT, CCOO, Cobas, les CUP de Reus, la JSC fins al Corrent Marxista El Militante i la AERV.

Finalment, assenyalar que aquesta sentència judicial confirma que la lluita és determinant -tal com està succeint a Tunísia, Egipte i tot el Magrib- per a defensar els drets dels treballadors i que és fonamental enfront de la política de concessions de les Direccions de CCOO i UGT. A més, demostra que els treballadors hem de sortir també al carrer, inclosos els companys que militen en aquestes organitzacions, reivindiquem tots junts els drets perduts i transformem la societat en benefici de la majoria social: la classe treballadora.

Secció Sindical CGT Emte Service Tarragona

Des de la CGT reconeixem que la plantilla ha optat per un sindicalisme que no compartim, representat pel recent acord per a l’empitjorament de les pensions o les negociacions de conveni on hem tingut àmplies discrepàncies. Respectem profundament la voluntat que ha manifestat la majoria de la plantilla i recordem que seguirem treballant amb major afany en el nostre projecte sindical. Agraïm a qui ens ha votat, donant-nos el seu suport, 1060 companys i companyes de la fàbrica de Martorell, i 440 en els altres centres. A tots/es us cridem a reforçar la nostra opció sindical afiliant-vos a la CGT.

CONCENTRACIÓ

Dijous 24 de febrer, a les 19 hores a la plaça Paeria, Lleida

Contra el Pacte social i la retallada de drets

PACTE SOCIAL, A ON ?

A més d’haver de patir una reforma que reduirà les ja minvades pensions públiques entre un 20 i un 30 %, el sindicalisme groc i gairebé vertical de CCOO i UGT han accedit a firmar un “Pacte Social” d’esquenes a la opinió majoritària de la societat.

El 14 de febrer la Direcció de l’Empresa, va reunir als portaveus dels quatre sindicats presents al comitè per a comunicar-nos l’augment de producció de la furgoneta X-83. Aquest augment productiu es xifra en 10.000 unitats anuals per sobre del pla previst per a l’any 2.011. Arran d’aquesta pujada de producció es fa necessària la implantació d’un nou torn de treball de tres hores, en període nocturn. Per a la realització d’aquest nou torn de treball, serà necessària la contractació d’unes 300 persones, que ingressaran en la planta a partir del pròxim 28 de febrer.

Aquests no són més que els passos previstos per la Direcció de Nissan des que va decidir reestructurar la planta de Barcelona en l’any 2.008, quan es va començar amb la voluntat d’acomiadar al major nombre de treballadors fixos possible i els va acomiadar durant l’any 2.009, i que va acabar a principis d’aquest any amb el referèndum que va permetre la major reculada en les condicions de treball i salarials dels últims anys.

I diem que l’empresa es torna a riure dels treballadors, perquè aquest nou increment de producció, ens ho volen pintar com la consecució d’una cosa gran per a la planta, quan en realitat és la recuperació d’aquelles produccions que van baixar, única i exclusivament durant un període de crisi. Possiblement també ens anunciï en un futur l’adjudicació de noves produccions del Navara Pick-up.

On queden aquelles veus, des de totes les parts implicades en aquell projecte de Pla Industrial, que reclamaven necessaris els acomiadaments?, que deien que aquí no érem necessaris tants treballadors com hi havia en aquell moment, que aquesta planta mai tornaria a tenir tres torns de treball perquè l’estandard Nissan no ho permetia.

A la CGT ens sembla una molt bona notícia, l’increment de produccions, que permetran el reingrés de més companys acomiadats, així com la contractació de noves treballadores. Però és intolerable, que dia després de dia, negociació després de negociació, sigui la Direcció la que se surt amb la seva. La que ens amenaça una vegada i una altra amb la viabilitat de la planta per a aconseguir els seus objectius, la qual utilitza a certs sindicats còmplices de les seves decisions, que com no, sempre acabaran amb un perjudici per als treballadors.

Inspecció de Treball ha aixecat un requeriment contra l’empresa FNAC-EL TRIANGLE de la Plaça de Catalunya de Barcelona, en el qual literalment la insta a que “s’abstingui en el futur d’utilitzar, de manera sistemàtica, com causa d’acomiadament la situació d’incapacitat temporal dels treballadors”. En els burofax d’acomiadament enviats als domicilis dels treballadors malalts, FNAC al·legava que al trobar-se el treballador de baixa “per incapacitat temporal, és evident que el manteniment del seu contracte de treball no és rendible per a l’empresa, i per això procedeix a l’extinció del mateix per les raons indicades, criteri que està suficient i àmpliament avalat per múltiples sentències de Tribunals Superiors de Justícia, Tribunal Suprem i fins i tot Tribunal Constitucional”.

Malgrat tota la doctrina jurídica citada en els burofax d’acomiadament, que en el fons ve a considerar que l’acomiadament en situació d’Incapacitat Temporal és improcedent però no nul perquè no es pot qualificar de discriminatori, l’Inspector actuant literalment considera que “l’empresa, a l’utilitzar aquesta causa d’acomiadament, està indirectament llançant un missatge a la resta dels treballadors que no són en cap cas aliens als acomiadaments dels seus companys de treball. I aquest missatge no pot ser altre que el que les situacions d’incapacitat temporal poden donar lloc a l’acomiadament”.

Segons l’inspector de treball, aquesta actuació “xoca frontalment” amb l’establert en l’article 15 de la Constitució Espanyola, el 4.2.d) de l’Estatut dels Treballadors i el 14.1 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Tots aquests articles defensen el dret “del treballador a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene” en el treball i obliguen a l’empresari a dur-la a la pràctica. En el procés també es van personar diversos ex treballadors de FNAC-El Triangle assegurant que les condicions de treball i el tracte que rebien diàriament per part de les seves superiors, són els que precisament havien influït de forma determinant en l’adopció de les seves baixes per malaltia.

CGT té en tràmit una altra denúncia contra l’Empresa, al tenir constància documental que la mateixa tampoc està respectant el requeriment d’Inspecció de Treball i que ha procedit, almenys, a l’acomiadament d’un altre treballador argumentant, de nou i amb el mateix text aquí reproduït, que la causa del mateix és la seva situació d’Incapacitat Temporal.

CGT considera que aquests acomiadaments són una mostra més del clima de pressió, sobrecàrrega de tasques, alta rotació i insuficiència de personal i la mala organització del treball que han de suportar diàriament els treballadors de FNAC. Abundant en la identificació d’aquesta política de Recursos Humans, a l’abril de 2008 Inspecció de Treball també va reconèixer un cas de “mobbing” a FNAC-El Triangle, requerint a l’Empresa a realitzar tota una nova avaluació dels seus Riscos Psicosocials.

CGT Barcelona