Aquesta setmana estem rebent informació de les nostres seccions sindicals als diferents hospitals, ambulàncies i centres de salut. Totes coincideixen que l’epidèmia de COVID19 està colpejant molt fort i posant al límit el sistema sanitari malgrat les ampliacions d’espai, temporalment i plantilla.
Dels hospitals ens arriba que s’està prioritzant qui té accés, o no, a un respirador. Hi ha persones en situació greu de tot perfil d’edat, cada cop més baixa. Les morts se succeeixen. L’estrés i cansament comencen a passar factura física i psicològicament als treballadors i treballadores que s’estan deixant la pell malgrat les deficiències de material protector. Amb la seva feina, intenten compensar els dèficits d’anys i anys de retallades a la sanitat pública.
Des del govern de l’estat encara es manté activitat econòmica a empreses que no són essencials. Per què s’ha de repartir una tablet per Amazon? Per què IKEA ha de seguir venent mobles? Per què Glovo ha de seguir posant en perill als seus treballadors/es? Per què centenars de milers de treballadors/es han de seguir compartint espai al transport públic per treballar a feines prescindibles? Per seguir mantenint el beneficis privats d’empreses capitalistes. Ni més, ni menys
Tota aquesta activitat incrementa els contagis. Més contagis comporten més malalts greus. I més malalts greus, més morts.
Ens diuen que hem d’estar preparats per acceptar xifres elevades de defuncions. Des de la CGT de Catalunya diem de forma ben clara als polítics que permeten aquesta situació : en sou còmplices. Durant cada dia que no es vol tocar l’economia sumarem noves morts a aquest comptador sinistre. Unes morts que es podrien evitar si no es triés el capital per sobre de la vida. Quantes morts evitables considera el govern que són acceptables per a no tocar els beneficis de les empreses? 1000? 4000? 5000 més?
En aquesta decisió el govern està ben acompanyats de la patronal de Foment del Treball, que ahir mateix feia una crida a no realitzar un confinament total. Estem ben segurs que no seran ells els que ompliran la llista de les estadístiques: no acostumem a veure’ls ni a rodalies, ni al metro, ni treballant a les feines que incompleixen tota normativa de prevenció.
Cal l’aturada forçada de tota la producció privada que no sigui indispensable per la lluita contra la pandèmia. Una aturada amb el manteniment dels salaris dels treballadors/es. Els beneficis que els darrers anys han tornat a ser de récord de les empreses han de servir per pagar a qui les fem funcionar cada dia, també durant aquesta emergència. I si cal produir, que sigui per proveïr-nos de bens de primera necessitat per a la vida: aliments, material de neteja, equipaments sanitaris, …
