Les màscares amb vàlvula d’exhalació només haurien d’usar-se dins de l’àmbit professional requerit i per a casos molt concrets. La pandèmia del COVID-19 ha estès el seu ús a la ciutadania malgrat saber-se que protegeixen a qui la porta, però no a qui pugui estar al seu costat, d’aquí el sobrenom de “màscares de l’egoista”.
Des de CGT Quiron denunciem les precàries condicions laborals i abusives càrregues de treball que patim a la sanitat privada en comparació amb la sanitat pública i concertada, pràctica habitual des de sempre però ara agreujada per la pandèmia.
El conveni de la sanitat privada que regula les condicions de treball de diferents centres sanitaris (Teknon, Dexeus, La clínica del Pilar, Hospital Quiron, Sanitas CIM, Delfos o Clínica Corachan, per enumerar algunes) precaritza a les plantilles i imposa jornades maratonianes de fins a 1734h/any el personal de dia i 1714h/any el personal de nit.
Comunicat de la secció sindical de CGT a l’Hospital Clínic
de manera inesperada i amb escassetat de EPIS (Equips de Protecció Individuals) especialment màscares homologades, FPP2 i FPP3, i també mancats de plantilla. Tot això es va anar solucionant amb molta voluntarietat, esforço personal i vocació de servei del personal que treballem a l’Hospital Clínic..
Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis?
Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia les decisions polítiques, la vida de la classe treballadora queda sempre en segon pla. I per això s’adopten mesures absurdes com el toc de queda per fer veure que es fa alguna cosa. Mesures autoritàries completament inefectives a l’hora d’aturar els rebrots, però que serviran per començar a controlar-nos. Que no ens enganyin, aquestes mesures no estan destinades a combatre el virus, sinó a combatre les protestes i lluites que de ben segur vindran.
Grup Balaña torna a vulnerar els drets dels seus treballadors/es a una setmana de començar la temporada 2020/21.
El passat divendres dia 16 d’octubre l’empresa va acomiadar al seu personal al·legant una externalització del servei on no s’inclou a la plantilla actual i sense comunicar els fets a la representació sindical. Aquestes accions succeeixen tres mesos després dels acomiadaments i tancament irregular del TEATRE CAPITOL i enmig d’un procés de negociació pel compliment d’unes condicions laborals mínimes legals. Aquesta vegada s’han vist afectats dotze treballadors/es que suposa un 71% de la plantilla fixe dels teatres BORRÁS, COLISEUM i TÍVOLI. Per tant, en aquests tres mesos Grup Balaña ha acomiadat irregularment gairebé al 80% de la seva plantilla fixe en plena pandèmia. A banda de ser il·legal l’acomiadament durant i després d’un ERTO, també és irregular que la nova empresa encarregada de contractar al nou personal no assumeixi als treballadors/es actuals de la plantilla (art. 44 de l’Estatut dels Treballadors).
Aquest dissabte 10 i diumenge 11 d’octubre, tots els sindicats que formen part de la CGT de Catalunya portaran els seus acords a Lleida per decidirà l’acció sindical davant del Covid1.
El ple es realitzarà al MercoLLeida, que disposa d’un aforament per a 150 persones amb les restriccions actuals. L’espai es troba situat a l’Avinguda de Tortosa, 2 de Lleida, en un Ple Extraordinari que començarà a les 10.00h del matí i es preveu que estanqui el diumenge.
VAGA 9-O i 15-O PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I SEGURA
ATUREM ELS CENTRES ARA PER NO HAVER DE TANCAR-LOS DURANT TOT EL CURS!
Benvolguts/des,
Ens adrecem a vosaltres per explicar-vos els motius de la convocatòria de vaga de treballadores de centres educatius públics de Catalunya de Bressol a Universitat que hem convocat CGT Ensenyament per als dies 9 i 15 d’octubre, juntament amb el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc-sps).
Seguint l’acord de la darrera plenària, s’ha convocat Ple Extraordinari pels propers 10 i 11 d’octubre a Lleida per a poder debatre sobre els aspectes socials i sindicals de l’actual crisi sanitària i econòmica i debatre com actuar.
El ple es realitzarà al MercoLLeida, que disposa d’un aforament per a 150 persones amb les restriccions actuals. L’espai es troba situat a l’Avinguda de Tortosa, 2 de Lleida, en un Ple Extraordinari que començarà a les 9.00h del matí i es preveu que estanqui el diumenge.
Després de la consulta feta al col·lectiu docent i d’haver-ho decidit assembleàriament, CGT Ensenyament convoquem, juntament amb el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps), a tot el personal docent i laboral del Departament d’Educació i d’altres administracions públiques catalanes (incloent-hi les llars d’infants de titularitat municipal) a dues jornades de vaga els dies 9 i el 15 d’octubre per exigir al Departament que inverteixi en els recursos necessaris per impartir l’educació presencial sense posar en risc la salut de la comunitat educativa.
Durant l’estat d’alarma, FOAPS (Fundació d’ONCE) va acomiadar a la majoria de les mediadores contractades en el territori espanyol. Es desconeix si l’alumnat amb sordceguera podrà comptar amb elles durant aquest curs.
La volta a les aules és essencial en tota la comunitat educativa. També ho és per a l’alumnat amb sordceguera que rep intervenció de les seves mediadores comunicatives. No obstant això, fa 5 mesos la Fundació d’ONCE va preferir acomiadar a gairebé totes les seves treballadores durant el tancament dels centres educatius abans que realitzar les adaptacions necessàries per a continuar oferint un servei indispensable per a les persones més vulnerables.
Han passat ja 6 mesos des de l’esclat de la pandèmia a l’estat espanyol. El virus s’ha cobrat de moment un peatge de desenes de milers de morts en el que es va anomenar la ‘primera onada’, que va tenir tot un seguit de conseqüències derivades de tipus laboral, àmbit de l’ensenyament i un clar aprofitament dels estaments polítics per normalitzar retallades de drets civils i socials.
Per a la CGT, la presència als carrers ja era necessària abans de la pandèmia de l’Covid-19, per la situació d’injustícia social que estàvem patint la societat en general i la classe treballadora en particular. Ara, després d’aquesta situació, és més necessari que mai que la nostra veu s’alci a les places i carrers de les nostres ciutats i pobles.
Agraïm els aplaudiments que tots els dies ens ha brindat la ciutadania a les 20h, però això no soluciona la situació de precarització dels nostres llocs de treball.
En roda de premsa, el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonés, la portaveu Mertixell Budó i la consellera de Salut, Alba Vergés han explicat les gratificacions, per a tot el personal que treballa en sanitat, aniran dels 350 als 1.300 euros en una única paga a rebre aquest agost, en funció de la categoria professional i l’exposició a la malaltia. Els treballadors de residències rebran una paga estàndard de 900 euros.
Inspecció de Treball ha donat la raó a la Secció Sindical de CGT Lleida a Ivemon Ambulàncies Egara en al seva denuncia per abandonament dels i les professionals de l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara per la perillosa manca d’Equips de Protecció Individual (EPI), situació que no només posa en risc la salut de la pròpia plantilla i de llurs famílies, sinó també de la resta d’usuaris i usuàries d’un servei públic bàsic com ho és el transport sanitari, urgent i no urgent.
La Federació de la CGT de Lleida hem repartit els últims dies 400 mascarates FFP2 mitjançant les nostres Seccions Sindicals a la Diputació de Lleida, a la Paeria, a l’Institut Català de la Salut (ICS), i Ambulàncies EGARA, Així com a treballadors temporers mitjançant la Plataforma Fruita Amb Justícia Social i a treballadores de la neteja de l’Hospital Arnau de Vilanova.
El repartiment forma part de les més de 16.000 mascaretes repartides per la CGT de Catalunya en dues comandes, i dels 300 monos de protecció rentables i les 940 ulleres de protecció pendents de distribuir. La CGT de Catalunya es va plantejar aquesta acció davant la incompetència de les administracions públiques per protegir als i les treballadores del sector sanitari i a la resta de la classe treballadora del país. El cost total de tot el material ha estat de 58.000€, assumits per diferents sindicats de la CGT i per aportacions de particulars.
Des de la CGT hem vist en els darrers dies moltíssimes noticies referents al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal): “no arriba a tramitar més ERTES, error en tramitacions d’atur, no treballen bé, ¿Què estan fent?”,… Des de la CGT al SEPE volem explicar a tota la societat a què es deu el fet de que el SEPE estigui col•lapsat.
El personal del SEPE ESTÀ DEDICANT MOLTES HORES FORA DE JORNADA, TARDES, FESTIUS, etc, amb els seus propis recursos, des de casa amb seu ordinador, llum, telèfon i tot al que cal per teletreballar. Sense tenir en compte la seva pròpia salut laboral, que sens dubte els hi acabarà passant factura, perquè és plenament conscient de que de la seva feina depèn l’economia de molts ciutadans i ciutadanes que ho estan passant molt malament.
El SEPE no pot més perquè és un servei públic al que mai se li ha donat la deguda importància. Ens trobem en situació de falta de personal.
Des de la secció sindical de l’AGE (Administració General de l’Estat) de la CGT de Lleida volem tornar a denunciar l’estat dels treballadors/es de l’administració pública quan ja portem 60 dies des de les primeres mesures per fer front a l’actual pandèmia. Pel que fa als denominats servidors públics, continuem en una mena de limbe: molts no sabem ni on som, ni en quines condicions. La pressa de decisions a nivell territorial (perifèric) –si no nul•la, gairebé– no ha sabut traduir convenientment les urgents resolucions de març i abril del centre directiu (Madrid) de l’AGE, que estan redactats com si formessin part d’un protocol estàndard. Situació que genera desconcert, inseguretat i indefensió davant les instruccions disperses que ens donen. A hores d’ara, tampoc no hi ha EPIs (ni molt menys), només alguna mena de proposta per a fer el test del virus a determinat personal en situació de vulnerabilitat.
Sembla com si una part importantíssima de l’estructura administrativa no formés part del que s’anomenen serveis essencials; i una part de la seva gestió té molta importància per les seves repercussions al conjunt dels ciutadans/es. La pandèmia ha aturat de cop l’activitat productiva de gairebé tots els sectors i la resposta del “pare” Estat (així autoproclamat amb l’estat d’alerta) ha estat la de posar en marxa i fomentar la figura dels ERTO, aplaudits de forma general.
Però sense entrar en el fons de cadascun d’aquests expedients i la seva honesta o no motivació, la seva gestió passa invariablement per un tràmit administratiu. L’exemple paradigmàtic és el SEPE (de retruc també aquí el SOC), que ha passat d’una situació límit mantinguda en el temps a un desbordament absolut. Aquest col•lapse afecta desenes de milers de persones que de sobte no tenen feina i els minsos ingressos promesos no arriben per “falta de recursos administratius”. També podem dir cosa semblant d’estructures bàsiques com l’INSS o la TGSS, tot serveis bàsics per a totes les persones.
Durant aquests 2 mesos hem estat resistint l’embat d’una pandèmia amb uns serveis precaris, i això, tot just acaba de començar.
Aquests serveis no són precaris de per se, el fet de que l’administració hagi menyspreat durant anys els serveis públics ha ajudat moltíssim. Hem vist campanyes mediàtiques de desprestigi acompanyades de falta d’inversió en serveis que ara ens fan tanta falta (sanitat, serveis d’ocupació, serveis socials, justícia…) i que ens han indignat. Tot plegat està portant a què avui en dia tinguem aquest caos a hospitals, ajuntaments, organismes i institucions. Que la gent no pugui comunicar-se de manera efectiva amb el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) quan més necessitat té de fer-ho, o que tots els hospitals estiguin col·lapsats en són un clar exemple, com ho són les llargues cues de companys i companyes que van a serveis socials esperant una sortida a la seva situació.
Des de CGT considerem que són inadequades les accions preventives realitzades per l’empresa que es fa càrrec del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) al Vallès Oriental. Des de l’inici de la pandèmia de Covid-19 i de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de Març, les mesures preventives proposades per l’empresa han estat, tant per les
treballadores familiars com per les treballadores de neteja: mascaretes de paper, guants de vinil i una o dos casaques de cotó, (materials que són els emprats habitualment per realitzar els serveisdurant tot l’any).
“Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social”.
(Art.23. 3 Declaració Universal dels Drets Humans)
ESCENA INTERMITENT és una plataforma que agrupa diferents col·lectius sotasignats i que neix amb la vocació de visibilitzar a tot un sector del treball cultural, històricament invisibilitzat i desregularitzat.
ESCENA INTERMITENT és un lloc de trobada, un espai obert de debat, un fòrum per compartir lluites, generar propostes i concretar accions de les treballadores del sector de les Arts Escèniques, Espectacles i Esdeveniments.
La nostra invisibilitat no ens fa menys necessàries en el desenvolupament de les activitats culturals. La nostra tasca imprescindible, però poc reconeguda, queda sovint menystinguda.
Reclamem la regulació de l’eventualitat del nostre sector, l’actual mancança en aquest sentit ens precaritza tant en drets laborals com en prestacions socials.
Primer que res, les companyes i companys de CGT voldríem començar aquest comunicat mostrant el màxim respecte i solidaritat envers totes aquelles persones que s’han vist afectades per l’epidèmia derivada de la COVID19, fent arribar molt especialment el nostre condol més sincer a qui hagi patit la tragèdia que suposa la pèrdua d’éssers estimats.
El Reial Decret Llei 18/2020 publicat al BOE d’aquest dimarts, dictat per l’autoproclamat ‘govern més progressista de la història’ ha dissenyat uns canvis normatius dels de tota la vida: socialització de pèrdues i acomodament de les dificultats a mida de les empreses. I ho fa afegint-hi un polsim de cops d’efecte de poc recorregut i tot allò amb la rúbrica dels sospitosos habituals: CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, que conformaran una més de les tristement famoses comissions mixtes de pau social.
