CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Justícia

Les sindicalistes de CGT Mecaplast, Sandra Lorente i Teresa Dávila, readmeses al guanyar el judici pel seu acomiadament

El jutjat de lo Social nº 26 de Barcelona obliga a Mecaplast a readmetre a la Teresa i la Sandra, delegades de la CGT
  
Companyes i Companys,
 
Han estat 18 mesos de batalla jurídica, laboral, sindical, social i penal. La Direcció de Mecaplast Ibèrica ha jugat brut i atemptat directament amb les més de 330 famílies vulnerant els principis de l’Organització Internacional de Treball desallotjant de la planta a la presidenta i secretària del comitè Teresa Davila i Sandra Lorente el passat 10 octubre de 2013, per destapar una irregularitat d’un fons social que gestionava una altra delegada d’UGT. Un any i mig més tard, han estat readmeses mitjançant sentència justa.

Des de la Federació Comarcal de l’Anoia s’han dut a terme accions durant tot el procés perquè les companyes acomiadades seguissin exercint l’activitat sindical en defensa de la plantilla fins que no hi hagués sentència ferma; concentracions, jornades de protesta, requeriments d’inspecció de dret fonamental rebutjat per un jutjat del social, denúncies a comissaria unes per injúria i amenaces, altres per calúmnies, expedients per desordre públic i irrupció de la propietat privada, etc.

Llegir més »

Comunicat Encausades bloqueig del Parlament arran de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem. Manifestació dissabte 21 de març a les 19h a Plaça Universitat de Barcelona

COMUNICAT ARRAN DE LA SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA DEL TRIBUNAL SUPREM

El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.

Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.

Llegir més »

La CGT vincula la denúncia Penal del seu Secretari General a un atac a la seva Acció Sindical

LA CGT VINCULA LA DENÚNCIA PENAL DEL SEU SECRETARI GENERAL A UN ATAC A LA SEVA ACCIÓ SINDICAL

Celebrada la roda de premsa convocada per la CGT-UAB per explicar l’atac a la llibertat sindical per part del rectorat de la UAB.

A la roda de premsa s’han donat detalls de la imputació penal del professor Ermengol Gassiot, delegat sindical i secretari general de la CGT en un procediment on la UAB s’ha personat com acusació particular.

Llegir més »

150 persones es concentren contra l’amiant a l’Hospital de Viladecans

150 persones es concentren contra l’amiant a l’Hospital de Viladecans
El matí del passat dissabte 28 de febrer de 2015 unes 150 persones es van concentrar davant de l’Hospital de Viladecans en solidaritat amb els i les afectades per l’amiant.

La data era important doncs per primera vegada s’unien les diferents associacions d’afectats de l’amiant de Catalunya, i la CGT, per alçar la veu contra el silenci que envolta l’asbest.

Llegir més »

CGT rebutja la nova Reforma de la Llei de l’avortament

CGT REBUTJA LA NOVA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT

Després de la retirada fa mesos de la contrareforma de la llei de l’avortament auspiciada pel ministre Gallardón, en aquest any electoral 2015, el govern torna a l’atac i en aquesta ocasió carrega contra el dret a decidir de les dones de 16 i 17 anys recollit en l’apartat 4 de l’article 13 de l’actual llei de l’avortament 2/2010, negant l’exercici del dret a decidir lliurement sobre la seva maternitat, havent de comptar amb el consentiment dels seus representants legals, família / tutors per poder exercir aquest dret.

Llegir més »

Manifest Internacional contra la impunitat dels crims del Franquisme

MANIFEST INTERNACIONAL CONTRA LA IMPUNITAT DELS CRIMS DEL FRANQUISME

Els sotasignats: (persones individuals i / o associacions, etc,)
Identificats amb el principi de justícia universal que atribueix a tots els tribunals nacionals de qualsevol país del món la competència per perseguir i jutjar als qui hagin comès crims contra la humanitat, independentment del lloc de la seva comissió i de la nacionalitat dels seus autors o víctimes, sent deure de tot Estat el implementar les mesures necessàries per a la investigació i enjudiciament d’aquests crims.

Llegir més »

Passi de vídeo i xerrada sobre l’Amiant al Palau de Justícia BCN, el 24 de febrer a Barcelona

Passi de vídeo i xerrada sobre l’Amiant al Palau de Justícia BCN , el 24 de febrer a Barcelona

DIA: 24 DE FEBRER

HORA: 16H

LLOC: COL.LECTIU RONDA (C/TRAFALGAR, 50)

El proper dimarts 24 de febrer de 2015 a les 16h, la Secció Sindical de CGT de Justícia de Barcelona organitza, conjuntament amb el Col•lectiu Ronda, un acte de sensibilització sobre els efectes en la salut dels i les treballadores de l’amiant, especialment respecte a les obres de retirada d’amiant al Palau de Justícia de Barcelona. La xerrada serà al Col•lectiu Ronda, al Carrer Trafalgar 50 de Barcelona.

Llegir més »

Crònica de l’acte ‘Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat’ realitzat el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants, Barcelona

Ple a les Cotxeres de Sants, 1.000 persones assisteixen a l’acte del 6 de febrer organitzat conjuntament per CGT-Barcelona, Des-Muntatge 4-F i Metromuster (productors de Ciutat Morta).

Va ser retransmès per streaming gràcies a la cooperativa Claraboia http://www.claraboia.coop i està penjat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=L7uLIyaEFaI&s

Llegir més »

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Quantes vegades hem sentit que les noves polítiques de seguretat dels estats europeus i els Estats Units després de l’11-S han hagut de restringir alguns drets individuals i llibertats públiques? Jo, personalment, moltes. És un debat que periòdicament va sortint en els mitjans. Determinades excuses semblen idònies per fer-ho. La més recent, la matança d’aquest mes de gener al setmanari francès Charlie Hebdo. Durant els dies posteriors d’aquells fets, entre d’altres coses, hem assistit a diverses tertúlies a ràdios i televisions, o columnes als diaris, on hi confluïen les paraules “seguretat” i “llibertats i drets”. Una darrera l’altra. I, en la mateixa línia, les declaracions d’una part important de la classe política.

Llegir més »

CGT exigim la revisió del Cas #4F i responsabilitats polítiques, judicials i policials i l’exhoneració dels condemnats

CGT EXIGIM LA REVISIÓ DEL CAS 4-F, RESPONSABILITATS POLÍTIQUES, JUDICIALS I POLICIALS I L’EXHONERACIÓ DELS CONDEMNATS
 
La CGT exigim, no solament que es porti a la Fiscalia el cas 4-F i que es reobri el cas, sinó que tots aquells que des dels estaments polítics, judicials i policials han participat en aquest muntatge siguin fulminantment destituïts i no puguin ocupar càrrecs públics.

Llegir més »

Les altres ‘ciutats mortes’

Les altres ‘ciutats mortes’

L’emissió i èxit del documental Ciutat Morta pel Canal 33 ha destapat un greu cas d’abusos policials amb cobertura judicial, política i mèdica i ha obligat a obrir un debat sobre els fets fins ara anomenats com el 4F. El debat inclou, també, el periodisme. Tant per la seva capacitat a l’hora d’impedir el tancament del cas –el documental n’és la millor prova- com l’actitud submisa i covarda dels grans mitjans que, durant anys, van negar-se a investigar els fets convertint-se en còmplices necessaris perquè els abusos poguessin restar impunes.

Llegir més »

A tu que has vist “Ciutat morta” i penses que és una excepció…

(a la Patricia Heras, assassinada per no ser un cadàver)

Avui, 17 de gener del 2015, una part de la societat catalunyesa s’ha pogut mirar el mirall i s’ha vist morta, un pur cadàver. Ni procés, ni espanyolitat de baix voltatge, ni “prucés”. Cadàver en descomposició, camí de la putrefacció. Una ciutat que és un país on cadàvers amb vestit jaqueta afirmen que la policia, que deia Pi de la Serra, està al servei del ciutadà i, davant la por, dóna tot el poder de la violència, per tal que el monopolitzi, a la seva gent menys formada (perquè acatin, no pensin i executin), sovint poc preparada a nivell humà i massa sovint entestada a descarregar porres i el que calgui damunt qui sigui si qui mana els ho mana. I qui mana, en temps de crisi, sempre mana pegar fort, fer por, incrementar el terror, esdevenir element desactivador de qualsevol protesta per les diverses opressions que el poder establert deixa anar dia sí i dia també. I que consti en acta que la formació, si no és humanística, no val de resaquí…

Llegir més »

Repressió, vagues i dret penal de l’enemic

Des de maig del 2011, la societat en la qual vivim ha conegut una gran onada de lluites socials. Esperonada per una crisi econòmica sense precedents en els últims quaranta anys i per la sortida als carrers de les multituds, que buscaven frenar l’accelerat procés de destrucció de les seves condicions de vida en que consistia la via oficial de ‘s

Llegir més »

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat: Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

Llegir més »

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant la sentència de 4 anys de presó per a Alfon per participar a la vaga general del 14N

ALFON, Si toquen a un, ens toquen a tots

El 14 de Novembre de 2012, durant la Vaga General, quan sortia de la seva casa per a acudir a un piquet del seu barri, Vallecas, Alfon va ser detingut, acusat falsament de tinença d’explosius iniciant una persecució utilitzada per fer por a totes les persones que gosin oposar-se a aquest sistema cruel i corrupte, i dissuadir-les de mobilitzar-se i lluitar.

Va ser empresonat i sotmès durant dos mesos en règim FIES, una presó dintre de la presó. El 9 de gener de 2013 va ser posat en llibertat pendent de judici, amb l’espasa de Dàmocles d’una petició de cinc anys i mig de presó.

El passat 25 de novembre, després d’ajornaments i maniobres per a dotar de contingut a una acusació que no se sostenia en peus, va tenir lloc el judici on s’albirava clarament el muntatge policial. Alfon va viure un judici replet d’incongruències, sense proves objectives, les bases de l’acusació les declaracions dels membres de la Policia, que es retroalimentaven en preguntes relatives a la seva ideologia i vida personal.

Finalment, Alfon, jove de 23 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó. La sentència, a més d’un escàndol, és un avís per a qui lluiti contra aquesta societat capitalista i pseudodemocrática, vergonyant i vergonyosa, on lles que res tenim ni tan sols puguem defensar legítimament els nostres drets laborals i socials, sense risc per a la nostra llibertat.

La sentència de Alfon és un avís a navegants: rebel·lar-se és més perseguit que la corrupció i la malversació de fons públics; però la seva repressió mai detindrà la lluita per aquest món nou amb el qual somiem i pel qual combatim.

La CGT, juntament amb la resta d’organitzacions populars que lluiten per l’empoderament de la ciutadania per a articular un sistema diferent en el qual la justícia social, la llibertat i el repartiment de la riquesa sigui la base d’una convivència en llibertat de totes les persones, estarem sempre amb les repressaliades per lluitar en defensa d’aquesta nova societat, seguirem prestant el nostre suport a Alfon, a la seva família i a qualsevol que sofreixi la repressió de l’Estat per reivindicar i defensar els legítims drets de la classe treballadora.

Alfon va sortir aquell 14 de novembre de casa, com moltes altres persones dels barris de tot l’Estat en defensa de la Sanitat i Educació pública, contra de la Reforma Laboral, les retallades socials… En definitiva, en defensa dels drets i llibertats de tota la classe obrera.

Des de CGT, exigir la llibertat de Alfon i l’anul·lació d’aquest judici-farsa que ha sofert i, seguirem combatent units davant el brutal atac sofert per la classe treballadora. Lluitarem contra la repressió i no cedirem en la nostra rebel·lió contra aquest sistema despòtic i genocida que pretén aniquilar tots els nostres drets i llibertats.

Madrid, 12 de gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT sentència Alfon

Llegir més »

Sentenciats per l’amiant: Els treballadors exposats a l’amiant no sabien que fos cancerigen

Sentenciats per l’amiant

Els treballadors exposats a l’amiant no sabien que fos cancerigen

L’amiant no ha desaparegut del dia a dia

Els casos creixen, per les dècades de latència de les patologies associades

“El que estem vivint ara és la punta de l’iceberg.” Ho diu Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda, i tècnica superior en prevenció de riscos. Des del grup d’advocats Ronda han portat ben bé dos mil casos de persones afectades per l’exposició a l’amiant . Es pot dir que en són experts: es van estrenar amb l’empresa Uralita. A l’Estat no hi ha processos productius amb amiant des del 2002, però les malalties associades poden tenir una latència de vint, trenta, quaranta anys. Per tant, diu Barrera: “El punt més alt de casos el tindrem el 2024. Ara comencem, com aquell qui diu.” L’exposició més forta a les microfibres de l’amiant va ser als anys seixanta, setanta, vuitanta del segle XX; de fet, fins que es va prohibir, a principis dels 2000. Abans de la prohibició absoluta, feia anys que estava regulat que els treballadors no es portessin la roba a casa, que els seus equips no tinguessin butxaques, però no es complia. La pols, les fibres, es ficaven per tot arreu. Damunt de l’entrepà que els operaris es menjaven. Es pot dir que van inhalar i van ingerir amiant.

Benedicto Martino, president de la Plataforma d’Afectats per l’Amiant al Prat, explica: “Si has treballat en aquest tipus d’empreses, de fibrociment, amb aquest material i tens una determinada malaltia estem parlant de malaltia professional. Hi ha causa-efecte. El mesotelioma pleural només pot ser causat per l’amiant. Si no has treballat directament amb amiant, pot ser t’hi has trobat en la teva vida domèstica. I en el cas de l’asbestosi, una fibrosis pulmonar, el mateix. La fibrosis pulmonar pot tenir més causes, però si has treballat amb amiant es diu asbestosi.” Però també hi ha càncers de llengua, laringe, estómac… L’inhalaven i se’l menjaven. Segueix: “Vaig començar a treballar amb amiant el 1987, i el màxim de protecció que vaig tenir va ser una mascareta i cap al final. El porto dins. Sóc un afectat de l’amiant, encara que no s’hagi manifestat res.” I afegeix Marta Barrera: “Volem que es reconegui que si els treballadors estan malalts per culpa de la feina, és una malaltia laboral i, per tant, han de tenir, automàticament, la pensió que els correspon, d’invalidesa o viudetat. Això ara s’està aconseguint per la via judicial, i les empreses esgoten els recursos fins arribar al tribunal suprem!”

A aquesta petició s’afegeix que les empreses es facin responsables, amb un increment de la pensió, de no haver aplicat les mesures corresponents. I les indemnitzacions, que quedin regulades. “La mort d’una persona pot ‘costar’ 80.000 euros. És ‘barat’ per a les empreses.”Demanen també que s’atengui als afectats passius. L’amiant afecta els que han treballat directament i també els que vivien a prop de les empreses, a les dones dels treballadors, que els rentaven la roba. És una loteria molt fosca. Pot tocar o no. No és senzill donar xifres de morts a causa de l’amiant.

Llegir més »

La lluita contra l’oblit i la impunitat: judici a Espanya contra els crims de guerra de l’Aviació Italiana durant la Guerra Civil

En la Guerra Civil Espanyola es van experimentar nous mètodes bèl·lics. Entre ells, l’aviació va adquirir un protagonisme decisiu. Una forma d’utilitzar la força aèria va consistir en el bombardeig indiscriminat i sistemàtic sobre la població civil. Així es va convertir la rereguarda en front de guerra i es van vulnerar tots els tractats i convenis internacionals que es van signar al finalitzar la Primera Guerra Mundial.

Giulio Douhet, general italià, va ser un dels primers en teorizar sobre la participació de l’aviació en els conflictes bèl·lics. El 1929, Douhet escriu: «L’objectiu de la lluita bèl·lica ha canviat: ja no és la força de l’adversari, és la resistència moral de la nació enemiga […] Sobre aquesta cauran els cops més formidables […] es desencadenarà una carrera espantosa cap a la massacre».

A la fi de juliol de 1936 Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, que va ser determinant per a aconseguir la victòria. En la guerra aèria Mussolini va contribuir amb la Aviazione Legionaria i 764 avions. Hitler va aportar els militars que formaven part de la Legió Còndor i 277 avions. El conflicte espanyol també va servir com camp de proves per a les aviacions italiana i alemanya, que estaven desenvolupant armament i tecnologia aplicats a l’eficàcia destructiva [1]

La ciutat de Barcelona va ser una de les més castigades pels bombardejos de la Aviazione Legionaria. Mussolini va ser responsable directe dels moments més àlgids de la fustigació durant els dies 16, 17 i 18 del mes de març de 1938, en els quals van morir més de mil persones.[2] La brutalitat dels bombardejos de saturació va tenir tant eco internacional que Franco, després de trenta-sis hores d’atacs ininterromputs, va enviar a Roma dos telegrames ordenant parar l’acció immediatament.

Fins a ara les iniciatives polítiques empreses en el parlament català i en l’italià perquè Itàlia demani perdó han fracassat. Itàlia, al contrari que Alemanya, s’ha negat sempre a assumir qualsevol responsabilitat institucional derivada de la intervenció feixista.

Setanta anys després dels fets, el 2009, es va fundar a Barcelona l’associació AltraItàlia, que va agrupar a ciutadans d’origen italià residents en la ciutat. Gents que provenien d’un ampli espectre de l’esquerra i compartien un sentiment comú de vergonya i indignació per la banalització de la política que han generat els governs de Berlusconi. AltraItàlia criticava l’onada de revisionisme històric que sofreix la societat italiana i defensava la necessitat del record i la reparació a les víctimes del feixisme. L’Associació es va proposar portar a terme una acció judicial contra l’estat italià com resposta al negacionisme, a la falta d’excuses i compensacions i a les anomalies que planteja la realitat espanyola entorn de la memòria històrica.[3] Es va considerar a Itàlia responsable de crims de guerra i de lesa humanitat al bombardejar Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939.

Els procediments judicials estableixen que les querelles han d’interposar-se contra persones concretes, en aquest cas els aviadors italians supervivents. Els demandants han de ser víctimes de l’acció dels denunciats. Els membres de AltraItàlia van iniciar contactes per a trobar persones que estiguessin disposades a denunciar els fets, comptant amb el suport jurídic i la personació en la causa de l’Associació. Dos veïns del popular barri marítim de la Barceloneta, durament castigat per la Aviazione Legionaria, van interposar les denúncies.

Al formalitzar l’acusació AltraItàlia declarava que: «Entenem la denúncia dintre d’un context de dret europeu i de construcció de les memòries compartides, però pensem que la reconstrucció d’aquestes memòries no és possible sense un clar i obert reconeixement de les culpes, que en aquest cas són particularment greus». L’Associació exigiria una indemnització simbòlica que comporti un acte oficial de disculpa. També proposava, en l’hipotètic cas que l’estat italià fos condemnat i obligat a reparar econòmicament a les víctimes, crear un fons per a la construcció i manteniment a Barcelona d’alguna infraestructura formativa o sanitària.

La denúncia es va presentar davant l’Audiència Nacional el 2 de juny de 2011 i, encara que es va admetre a tràmit, el tribunal es va declarar incompetent per raons d’àmbit territorial. Aquesta decisió deixava en suspens l’inici de les accions judicials fins que el passat 23 de gener de 2013 la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona es va fer càrrec de la querella i va iniciar el procediment judicial[4]. La decisió va ser històrica ja que per primera vegada s’obria un judici a Espanya sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Aquesta situació era possible perquè els membres de la Aviazione Legionaria, cos expedicionari d’un país tercer que no havia declarat la guerra a la República, no queden protegits per la vergonyosa Llei d’Amnistia de 1977. Llei de punt final blindada per les posteriors lleis de Memòria Històrica que garanteixen la impunitat als criminals franquistes.

A pesar de la falta absoluta de col·laboració en aquesta iniciativa per part d’institucions i partits polítics, fidels també en aquesta ocasió al «pacte de l’Oblit», que ha marcat la mal anomenada transició espanyola, la interlocutòria de la secció X de l’Audiència Provincial recordava a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’actuar com part activa en el procés. Implícitament es recordava a aquestes institucions que el seu paper és el d’acompanyar i donar suport a les víctimes dels fets, tal com ha succeït nombroses vegades a Itàlia en els judicis contra els crims comesos per l’ocupant nazi al final de la Segona Guerra Mundial.

Una de les conseqüències concretes de la decisió judicial és que s’obre la via perquè altres poblacions afectades pels bombardejos emprenguin accions legals i es personin en el procés. L’acusació difon aquesta possibilitat a Catalunya i en altres territoris devastats per la Aviazione Legionaria, com en la vila baixaragonesa de Alcorisa.

Respecte als aviadors que estan vius, i podrien ser encausats per delictes imprescriptibles de lesa humanitat, es té notícia de l’existència de com a mínim quatre membres de la Aviazione Legionaria que van intervenir en la guerra d’Espanya. Una dificultat afegida per a la identificació dels responsables concrets dels bombardejos és que, com forma de protecció, les tripulacions entraven a Espanya amb identitat falsa.

La primera reacció de l’estat italià respecte a la denúncia va ser una declaració de col·laboració fidel amb la justícia espanyola. Al juliol de 2013, després de set mesos de silenci, el Ministeri de Defensa italià va respondre a la primera comissió rogatoria internacional que li demanava les filiacions i el parador dels membres de la Aviazione Legionaria amb base a Mallorca. Així es va facilitar a la magistrada titular del jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, Olalla Ortega, un llistat incomplet d’oficials d’alta graduació de la Aviazione Legionaria que havien mort. Jaume Asens, un dels advocats dels denunciants declarava, «el Ministeri de Defensa només s’ha limitat a constatar la veracitat de les dades de quatre querellats identificats plenament per l’acusació».

Malgrat el requeriment de la jutge, l’estat italià no ha aportat més informació de tots els suposats participants en els bombardejos. La democràtica república italiana, com responsable civil subsidiària dels fets jutjats, és conscient que la dilació en el temps és el seu major aliat perquè es declari l’arxiu de la causa. D’aquesta forma l’estat italià incompleix els tractats jurídics bilaterals, europeus i internacionals que li obliguen a la col·laboració judicial.

Itàlia no es planteja realitzar cap acte simbòlic de desgreuge, ni de bon tros negociar una reparació econòmica, a pesar que la guerra de 1936-1939 va ser una bona operació per a les seves arques: Franco va saldar religiosament el deute de guerra mitjançant pagaments que es van allargar fins a la dècada dels seixanta.

Des de març de 2013 la jutge busca sense èxit als autors dels bombardejos. L’obstaculizació a la justícia s’ha evidenciat durant la primavera passada, quan en els mitjans de comunicació apareixia la notícia que en el mes de març s’havia condecorat al ex aviador Luigi Gnecchi al complir els 100 anys. La ministra de defensa italiana, Roberta Pinotti, felicitava de manera elogiosa al pilot, que havia fet mèrits per accions de bombardeig entre 1935 i 1943. En la fotografia publicada de l’ancià Gnecchi se li veia lluir amb orgull, entre altres, la primera medalla al valor per la seva participació en la Guerra Civil Espanyola.

Llegir més »

Èxit de la manifestació convocada a Barcelona contra la Llei Mordassa

ÈXIT DE LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA A BARCELONA CONTRA LA LLEI MORDASSA.
 
A LA MATEIXA ES RECLAMA LA LLIBERTAT DELS ANARQUISTES DETINGUTS A L’OPERACIÓ PANDORA
 
Més de 15.000 persones han participat aquest dissabte 20 de desembre a la Manifestació a Barcelona contra de la Llei Mordassa.

 
Des de diversos barris de la ciutat han anat partint columnes que han recorregut la ciutat i sumant manifestants per a confluir a la Plaça Universitat i iniciar tots junts la Manifestació passades les 12 del migdia. Companys també han assistit de diverses localitats.

Llegir més »

20-D Mobilitzacions contra la Llei Mordassa. Manifestació a Barcelona 12h Plaça Universitat

El passat 11 de desembre es va iniciar el tràmit parlamentari d’un dels majors retrocessos, sino el més gran, en drets socials des de la mort del dictador: la Llei Mordassa.

Tots i totes ja hem pogut analitzar alguns dels principals trets, es tracta de dures mesures repressives per a impedir qualsevol tipus de protesta i així dotar d’elements legals als cossos policials i judicials per a combatre-les. Per a combatre’ns.

Llegir més »

La CGT de Catalunya es solidaritza amb els detinguts de la ràtzia policial a Barcelona i denúncia la repressió als Moviments Socials

Aquest matí del dimarts 16 de desembre ens hem despertat amb la ràdio i les notícies. Com altres vegades, ens hem assabentat que la repressió ha trucat a la porta de les nostres cases. Aquesta vegada ha sigut a la Kasa de la Muntanya de Gràcia, a l’Ateneu anarquista del Poble Sec, a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, a diverses cases okupades, etc.

Novament la policia, en aquesta ocasió els mossos d’Esquadra, han actuat sota l’empara de l’Audiència Nacional i la legislació antiterrorista, tantes vegades denunciada per propiciar la tortura. I també una altra vegada els mitjans de comunicació obren els informatiusal dictat de la policia.

Llegir més »