CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Legislació neoliberal

Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals

EL TTIP I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES PER A L’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS

1. El Context General

2. Els principals instruments de poder i control del Capital

3. El TTIP

4. Conseqüències per a l’Ocupació i els Drets Laborals

5. Prioritat de les llibertats econòmiques enfront dels Drets Laborals

Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-146.pdf

Attached documents

Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals

Llegir més »

Deu transnacionals que utilitzen l’Estat espanyol com un paradís fiscal gràcies al ETVE

Suïssa, Luxemburg, Andorra, els Països Baixos o Irlanda són països coneguts pels pocs impostos que fan pagar a les grans empreses transnacionals. Però el que no se sap tant és que l’Estat espanyol s’ha convertit de facto en una mena de paradís fiscal per a la inversió estrangera. Des del 1995, els governs del PSOE i del PP han promogut l’arribada de capital forà a través de les entitats de tinença de valors estrangers (ETVE), un instrument molt beneficiós per a grans corporacions que les eximeix gairebé al 100% del pagament d’impostos. La majoria de la població desconeix aquest instrument fiscal. Tanmateix, la seva existència obre la porta del frau fiscal.

Llegir més »

La CE vol aprofitar el TTIP per augmentar el poder empresarial en l’elaboració de les normatives

Nous documents filtrats sobre les negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA revelen la intenció d’establir un mecanisme que garantiria la participació dels grans grups de pressió en el disseny i creació de la regulació que els afecta.

L’opacitat és la norma en les negociacions que la Unió Europea i els Estats Units mantenen al voltant del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions –conegut per les seves sigles en anglès, TTIP. Les poques filtracions que hi ha hagut semblen confirmar els temors dels grups opositors que el macroacord comercial per establir la zona de lliure comerç més gran del món suposarà una privatització ferotge dels serveis públics i una rebaixa en la protecció mediambiental o en els drets laborals. La setmana vinent se celebrarà a Brussel·les la vuitena ronda de negociacions del TTIP –que van començar a mitjans de 2013– i la Directa ha tingut accés al document amb la proposta prèvia que la Comissió Europea (CE) farà arribar demà als Estats Units sobre la cooperació reguladora, un aspecte clau del tractat.

Llegir més »

Comunicat de CGT valorant l’EPA 2014

“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”

Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.

L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.

Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.

La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!

Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:

Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.

L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.

La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).

En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.

Madrid, 22 de Gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT EPA 2014

Llegir més »

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Quantes vegades hem sentit que les noves polítiques de seguretat dels estats europeus i els Estats Units després de l’11-S han hagut de restringir alguns drets individuals i llibertats públiques? Jo, personalment, moltes. És un debat que periòdicament va sortint en els mitjans. Determinades excuses semblen idònies per fer-ho. La més recent, la matança d’aquest mes de gener al setmanari francès Charlie Hebdo. Durant els dies posteriors d’aquells fets, entre d’altres coses, hem assistit a diverses tertúlies a ràdios i televisions, o columnes als diaris, on hi confluïen les paraules “seguretat” i “llibertats i drets”. Una darrera l’altra. I, en la mateixa línia, les declaracions d’una part important de la classe política.

Llegir més »

Butlletí Informatiu 145. Tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i UE

Sobre el Tractat de Lliure “Comerç” (TTIP), entre EEUU i l’U€.

El model econòmic productivista-desarrollista (capitalisme), només té en compte el benefici privat, repartit en escasses famílies, que genera control social i polític sobre les poblacions i, requereix d’una crítica radical, doncs les necessitats socials, ecològiques, de distribució de la riquesa social i de drets de pobles i persones, desapareixen perquè el sistema funcioni.

Si s’explota recursos de pobles sencers, es fa en nom de la llibertat, la del “mercat lliure” per al moviment dels capitals i les lleis d’estrangeria -segons interessi-, per als treballadors immigrants que han de sortir dels seus països degut sobretot, a la lògica d’aquesta economia, que necessita de l’explotació de recursos aliens sense revertir en les societats on operen, la riquesa que es produeix i, molt menys qüestionar-se si el model desarrollista, -créixer per créixer i consumir sense tenir en compte els límits ni les conseqüències-, ha de sotmetre’s

Llegir més »

Butlletí Informatiu 144. De què va la UE?

De què va la UE?
Qui pren les decisions en la UE?
És legítim el deute de la UE?
Què tenen a veure les reformes laborals amb la UE?
És la UE el paladín de la lluita contra el canvi climàtic?
Saps quant inverteix la UE en defensa i qui esbeneficia d’això?

Llegir més »

Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017

Des dels seus orígens, any 1957, la CEE té com ideal “un mercat comú”, per a garantir la lliure circulació de persones, serveis i capitals, on la llibertat absoluta del mercat en aquest joc de l’oferta i la demanda, sigui “una llibertat fonamental”, on la “qüestió social”, no interfereixi en aquest mercat comú i, siguin els propis estats qui resolguin aquesta qüestió social.

Ens trobem, des del principi davant una paradoxa: un repartiment competencial, on l’àmbit econòmic era patrimoni regulatori des d’Europa i, els estats nacionals s’ocupaven de la legislació social i laboral. L’evolució d’aquesta paradoxa s’ha resolt plegant legislacions laborals i socials, als criteris economicistes del mercat, resultant molt danyades legislacions més o menys garantistes dels “estats assistencials o de benestar”.

L’evolució d’aquest “mercat comú” expandeix i imposa els principis de llibertat de circulació dels capitals i la llibertat de competència empresarial, la qual cosa qüestiona i escanya les legislacions socials i laborals, així com totes les polítiques públiques dels estats nacionals.

El Tractat de Maastricht que entra en vigor el 1 de gener de 1993, amb els criteris de convergència (mesures monetàries i econòmiques defineixen la convergència), sobretot els límits al dèficit públic, condicionen la capacitat de decisió dels estats nacionals a l’hora d’implementar les seves polítiques socials, resolent el conflicte clarament del costat del poder econòmic.

El Tractat d’Amsterdam de 1997, dona a llum el Pacte d’Estabilitat i Creixement, sent un mecanisme de disciplina fiscal que inclou la supervisió per part de la Comissió, de les seves polítiques fiscals i en conseqüència econòmiques, laborals i socials, amb mecanismes penalitzadors per a assegurar el seu compliment.

El Tractat de Lisboa de 2007, un mini tractat del que en el seu moment va ser el Projecte de Constitució Europea i alhora una reforma del Tractat de la UE en vigor fixat a Niça 2000-. En aquest mateix temps, s’anuncia la signatura d’un principi d’acord sobre la flexiseguretat en l’àmbit de la UE, entre la Confederació Europea Sindical (CES) i la patronal europea.

Ambdós Acords, Tractat de la UE (es denominarà el Tractat de Lisboa) i Flexiseguretat, tracten de donar sortides (polítiques) a la realitat material de la UE en els contextos de globalització i competitivitat en aquest ordre social mundial. Els estats membres reben Informes des de la Comissió, sobre la seva “situació nacional” alhora que Recomanacions sobre els seus programes nacionals de “reforma”, així com Informes que es deriven de la supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”.

Sobre programa Nacional de Reformes 2014 i l’actualització del Programa d’Estabilitat 2014-2017 del PP: Hem de partir del vigent Tractat de Lisboa de desembre del 2007, i sobretot, del Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Gobernança (TECG) i el Tractat Constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), ambdós del 2012 i que van significar, en la practica i en la teoria, la radicalització neoliberal dels anteriors tractats i, el que és molt més greu, la legalització d’un Estat d’Excepció que esdevé en permanent.

Les dades bàsiques d’aquests tractats no haurien d’oblidar-se, assenyalen un punt de no tornada, per a liquidar drets socials, sindicals i laborals i posar fi a l’Estat Social. Aquests tractats, en síntesis imposen a cadascun dels estats, i a la sobirania popular, un conjunt de regles “permanents” i “obligatòries”, entre elles les següents:

1. Els pressupostos haurien d’estar equilibrats, o amb superàvit. Aquesta regla, es considerarà respectada si el dèficit estructural no supera el 0,5% del PIB.

2. Tots els Estats han d’introduir en la seva constitució aquesta regla d’or, i establir mecanismes de correcció automàtics.

3. Quan els Estats no compleixen els criteris abans anunciats se sotmeten a un Procediment de Dèficit Excessiu, havent de presentar un conjunt de programa de reformes estructurals a la Comissió i al Consell, que ho aprovaran si escau i faran seguiment rigorós de al seva engegada.

4. S’estableixen un conjunt de sancions gairebé automàtiques per a tots els països que incompleixin les regles establertes.

La Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la UE reforcen considerablement el seu paper com garants que les regles neoliberals es compleixen rigorosament. En aquest marc formal jurídic de supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”, és on emmarquem el Programa d’estabilitat 2014 – 2017, remès a Brussel·les el 30 d’abril 2014, que fixa les Projeccions pressupostàries de la despesa pública a Espanya 2013-2017.

Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-143.pdf

Attached documents

Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017

Llegir més »

Una llei de mútues feta per als empresaris

Aquesta reforma estableix una nova regulació que suposa un atac frontal contra els drets dels treballadors

El 5 de desembre la Comi­ssió d’Ocupació i Segu­retat Social va remetre el seu dictamen al Congrés dels Dipu­tats, després de l’oportuna deliberació sobre el Projecte de Llei per la qual es modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb el règim jurídic de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professio­nals de la Seguretat Social, i una vegada aprovades les esmenes que han considerat pertinents. En breu, amb el suport bàsicament de PP i CIU i el rebuig de la resta de forces polítiques, s’aprovarà aquesta norma amb rang de llei.

Encara que l’Exposició de Mo­tius ve a assenyalar que l’objectiu de la reforma és “modernitzar el funcionament i gestió d’aquestes entitats privades, reforçant els nivells de transparència i eficiència”, a continuació ve a remarcar quina és la veritable finalitat de la nova regulació de les mútues d’accidents de treball –a partir d’ara, sota la nova denominació de Mútues Col·laboradores de la Segu­retat Social– i que no és altre que “la lluita contra l’absentisme laboral injustificat i la sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social”. O, el que és el mateix, agilitar la finalització dels processos d’incapacitat temporal per malaltia comuna i accident no laboral i introduir mecanismes que permetin a les mútues pressionar als treballadors per a, d’una banda, atemorir-los perquè no causin processos de baixa mèdica i, per una altra, fiscalitzar-los des del primer moment que accedeixen a la prestació econòmica d’incapacitat temporal.

Però, anem a pams. Abans d’analitzar els drets de les persones treballadores que es veuen afectats per aquesta nova regulació de les mútues, recordem que sota la promesa de “modernitzar el seu funcionament” s’oculta la veritable intenció, que és la de perpetuar aquesta institució. Com va assenyalar el diputat de ERC Albert Bosch, “en la resta de països les mútues van desaparèixer fa ja mig segle, quedant amb caràcter general aquestes competències en mans de l’Adminis­tra­ción Pública. No obstant això, aquí, igual que va succeir amb altres institucions franquistes, les mútues van seguir campant a pler i això, a l’entendre de Amaiur i de molts especialistes en la matèria, té bastant que veure amb el crònic lloc de capçalera que l’Estat espanyol ocupa en la Unió Europea en matèria d’accidents de treball i ocultació de malalties professionals”.

En la nova regulació se segueixen definint com en l’anterior, és a dir, associacions d’empresaris, de naturalesa privada, sense ànim de lucre, l’objecte exclusiu del qual és la col·laboració en la gestió de la Seguretat Social i l’àmbit de la qual d’actuació s’estén a tot el territori nacional. Són, millor dit, segueixen sent, la privatització d’una part important de nostra Segu­retat Social, per cert, cada vegada menys protectora i cada vegada menys pública.

Baixes mèdiques

Entrant en matèria, aquesta reforma, a més de perpetuar aquestes caduques entitats, estableix una nova regulació que suposa un atac frontal contra els drets de les persones treballadores.

Així, la nova redacció de la Dis­posició Addicional Onzena de la Llei General de la Seguretat Social permet a les mútues, pel que fa a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per contingències comunes –bàsicament, malaltia comuna–, la seva denegació, suspensió, anul·lació i, ara també, la seva extinció –que podria arribar a produir-se fins i tot encara que el treballador continués en situació de baixa mèdica, deslligant la necessitat d’assistència sanitària de la necessitat econòmica, la qual cosa és simplement aberrant–. I és que la norma permet ara a les mútues que efectuïn el control, també sanitari, de les altes i baixes mèdiques per part dels serveis públics de salut, des que rebin el part mèdic de baixa, que serà immediatament –“a partir del dia de la baixa mèdica”, s’assenyala literalment–, atès que les empreses comuniquen les mateixes a la Segureta Social per via telemàtica.

Tampoc pot obviar-se que s’estableix un sistema de proposta “motivada d’alta” que permet a les mútues acudir a Inspecció Mèdica i al INSS perquè emetin immediatament altes mèdiques i poder declarar l’extinció de la prestació econòmica. Pitjor encara, a més estan legitimades per a suspendre cautelarment la prestació fins que es resolgui sobre la procedència de l’extinció, en un clar intent de pressionar al treballador perquè voluntàriament causi alta mèdica.

I l’anterior sense oblidar que, des d’ara, es permet, en una clara i greu intrusió il·legítima en el dret a la integritat física i moral dels treballadors i amb una absoluta falta de respecte cap a la seva intimitat personal, que les mútues puguin realitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors “amb la finalitat d’evitar la prolongació ­innecessària dels processos”. En comptes d’atacar l’arrel del problema, que són les llistes d’espera, i les retallades en sanitat pública, s’ataca al ciutadà, al que s’obliga a ser tractat per serveis facultatius que en moltes ocasions no compleixen amb els paràmetres de qualitat en l’assistència sanitària. Recor­dem que els seus serveis mèdics són privats i preval la reducció econòmica de la prestació del treballador sobre el seu dret a la salut, que de cap manera està garantit amb aquest sistema de control. Si el treballador es nega a rebre el tractament, la mútua podrà suspendre la prestació i fins i tot instar la proposta motivada d’alta.

En definitiva, no es modifica realment la regulació de les mútues, sinó que exclusivament es “maquilla” a les mateixes perquè continuïn sent associacions d’empresaris “sense ànim de lucre” que persegueixen als treballadors malalts perquè no puguin percebre les prestacions de baixes mèdiques per malaltia comuna. Un nou atac als drets de les persones treballadores. Un altre més.

Els directius de mútues pugen el seu límit de sou

El 15 de desembre, el Senat va donar el vistiplau a la revisió dels límits que s’havien imposat als executius de les mútues. D’aquesta manera, segons va ressaltar EuropaPress, els executius de les mútues podran cobrar més que el ministre d’Ocupació.

2015

És el límit que el Govern ha posat per a una de les úniques condicions posades a les mútues: la venda de les seves filials de prevenció de riscos. A canvi, les mútues podran llogar els seus immobles a preu de mercat.

* Article de Miguel Arenas, advocat i soci del Col·lectiu Ronda, de Barcelona, publicat a la revista Diagonal.

https://www.diagonalperiodico.net/global/25075-lo-diga-la-mutua.html

Llegir més »

No ens deixarem emmordassar #lleimordassa #leyesmordaza

NO ENS DEIXAREM EMMORDASSAR

El Govern de l’Estat espanyol torna, un cop més, a atemptar contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de l’aprovació avui al Congrès dels Diputats del projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.

Llegir més »

Causes i conseqüències de la pobresa infantil

Aquest article descriu una de les situacions més alarmants que estan passant a Espanya: el creixement de la pobresa infantil. L’article analitza les conseqüències d’aquesta pobresa, així com les seves causes, assenyalant la insuficiència dels programes que s’han desenvolupat per a resoldre aquest drama social

Llegir més »

La teranyina Sanitària dels Consorcis (Capítol IV): El Cas del Consorci Sanitari de Terrassa

LA TERANYINA SANITÀRIA DELS CONSORCIS. CAPÍTOL IV.
EL CAS DEL CONSORCI SANITARI DE TERRASSA

CGT Lleida vol denunciar les múltiples irregularitats de tot tipus que es donen en els Consorcis, en aquest Capítol IV tractarem el del CONSORCI SANITARI DE TERRASSA (endavant CST)

“El director de la Oficina Antifraude de Cataluña (OAC), Daniel de Alfonso, arremetió ayer contra los consorcios sanitarios que gestionan algunos hospitales catalanes y en los que se entremezclan intereses públicos y privados. En su opinión se trata de un modelo que provoca “confusión”, yla prueba de ello es el grupo Serhs que preside desde hace 19 años el empresario Ramon Bagó, que se benefició de diversos contratos otorgados por organismos públicos de los que él formaba parte.” Bagó, que fue alcalde de Calella por CiU, presidió las sociedades delholding del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC) hasta marzo de 2008 y a finales de 2011 se reincorporó al Consejo de Administración de las empresas públicas del CSC, y se integró en la comisión ejecutiva de ese holding público. Eso significa que estuvo en el grupo directivo desde el que se tramitaban, informaban y resolvían adjudicaciones que beneficiaron al Grupo Serhs, SA, del que Bagó es fundador, accionista principal y presidente del Consejo de Administración.

Llegir més »

Manifest i Decàleg de la Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació

Manifest i Decàleg de la Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació

La Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació ha preparat per a la seva presentació pública el pròxim 22 d’octubre, una proposta de decàleg i de manifest per tal que serveixin com a eina de treball i siguin debatuts i ratificats en la primera assemblea que l’entitat faci després d’aquest acte.

Llegir més »

Xerrades organitzades per CGT Sabadell durant el mes d’octubre

– Xerrada sobre la reforma de les pensions

Dimarts 14 de Novembre, 18.30h al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10), a càrrec d’Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda i Secretari de Salut Laboral de la CGT de Catalunya.

– Xerrada-presentació de la Petita Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries editada per la CGT de Catalunya

Diumenge 19 d’octubre, 17.30h al Casal de l’Esquerra de Badia del Vallès (Av. Burgos 18), amb Ermengol Gassiot, Secretari General CGT Catalunya

– Xerrada sobre el conflicte a Ucraïna i Novorossia

Dissabte 25 d’octubre, 17.30h al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10), a càrrec del fundador de l’Observatori Internacional del Conflicte Ucraïnès, Mycolas Alutis. Una bona oportunitat per conèixer la versió sobre el conflicte que no difonen els mitjans de comunicació de masses al servei dels interessos imperialistes del sistema que ensdomina.

Llegir més »

STOP PUJADES es torna a mobilitzar el 8 d’octubre i reclama la baixada de tarifes del transport públic per l’1 de gener

STOP PUJADES es torna a mobilitzar i reclama la baixada de tarifes del transport públic per l’1 de gener

La Plataforma exigeix també transparència i debat social sobre el projecte de T-Mobilitat i en publica un document d’anàlisi, dubtes i ombres.

La Plataforma STOP PUJADES convoca una mobilització demà dimecres 8 d’octubre a les 19:30h a l’estació de Fontana (L3), per exigir a l’ATM, la reducció de tarifes de transport públic per Nadal.

Llegir més »

Barcelona: Jornades No al TTIP el 10 i 11 d’octubre amb el lema “Sobirania segrestada – Drets en perill”

No al Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea

En el marc del Día d’Acció Global contra el TTIP i el Fracking, la Campanya “No al TTIP” de Barcelona ha organitzat unes jornades contra el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (Transatlantic Trade and Investment Partnership- TTIP).

Les jornades, que porten per lema “Sobirania segrestada – Drets en perill”, es duran a terme a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i a la Sala Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) els dies10 i 11 d’octubre.

Llegir més »

Retallades de drets i lluita sindical al Marroc

Convidat per la CGT del Baix Penedès, el sindicalista marroquí Omar Aziki, membre de la Federació Nacional del Sector Agrícola (FMSA) del sindicat Unió Marroquina del Treball (UMT), va explicar aquest dimecres al Vendrell la situació del Marroc actual des d’una visió sindical.

L’acte l’organitzava la Federació Comarcal de la CGT al Baix Penedès conjuntament amb la Secretaria de Relacions Internacionals Confederal de la CGT, de la qual és secretari Àngel Bosqued. Lucile Daumas, d’origen francès, establerta al Marroc des de fa 40 anys i que forma part del col·lectiu a ATTAC-Marroc va ajudar amb les traduccions.

Llegir més »

La CGT crida a mobilitzar-se l’11 d’octubre, jornada d’acció europea contra el TTIP

La Unió Europea i Estats Units estan negociant el Tractat Transoceànic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles en anglès) que abasta tots els aspectes de la vida, aquest Tractat afecta de manera determinant als drets laborals, mediambientals, energètics, socials, agroalimentarios, serveis públics,…

La CGT, juntament amb altres organitzacions socials, s’oposa frontalment a la signatura d’aquest tractat, i estem participant en la COORDINACIÓ ESTATAL DE PLATAFORMES DE NOTTIP.

El dia 11 d’Octubre se celebrarà un DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL TTIP, ZETA i TISA, al que la nostra organització dóna suport ja que està participant activament en l’Assemblea Contra el TTIP. Des de la CGT a nivell estatal s’ha editat un Díptic i un Cartell per a ser utilitzat tant en les mobilitzacions que s’organitzin juntament amb col·lectius de les diferents localitats el dia 11 d’Octubre, com per a difondre en les xarxes socials i en les empreses.

Aquest tractat ens afectarà en tots els àmbits de la nostra vida, tant a nivell laboral com social. La CGT, ha de respondre en el carrer a aquesta nova agressió, pel que és important que ensmobilitzem l’11 d’Octubre.

Llegir més »

La lluita feminista avorta la Reforma de la Llei de l’avortament i al ministre Gallardón

LA LLUITA FEMINISTA AVORTA LA REFORMA DE LA LLEI DE l’AVORTAMENT I AL MINISTRE GALLARDÓN

La retirada de la reforma de la llei de l’avortament i la dimissió de l’ex-ministre Gallardón és una petita victòria per la lluita feminista, però cal que seguim alerta i que seguim lluitant pels nostres drets.

El Partit Popular ha hagut de retirar el seu avantprojecte de llei de l’avortament per les pressions rebudes per la lluita feminista realitzada des de molts moviments socials i organitzacions (entre elles la CGT). Aquestes lluites han fet por a un PP preocupat per l’electoralisme, no per l’oposició parlamentària a aquesta llei.

Llegir més »

Joventut i treball formatiu, què està passant?

Segons l’Informe Conjunt sobre l’Ocupació de la Unió Europea de 2013 la gegantesca crisi socioeconòmica que estem vivint s’ha encebat amb enorme cruesa en la joventut europea. Al setembre de 2013, l’Informe donava de taxes d’atur juvenil (és a dir, dels menors de 30 anys) que anaven del 7,7 % a Alemanya o el 8,7 % a Àustria, fins al 56,5 % a Espanya i el 57,3 % a Grècia. Al temps, s’afirmava que entre 2008 i 2011 la taxa de joves europeus de 15 a 24 anys que ni treballaven ni estudiaven havia augmentat en dos punts percentuals, fins al 12,9 %, xifra que en països com Xipre, Croàcia, Romania, Irlanda, Espanya, Itàlia i Bulgària, es trobava entre el 16 i el 23 %.

Enfront d’aquestes realitats les institucions dels països membres han respost amb contínues i, en molts casos, profundes reformes laborals, caminant en el deixant d’una creixent flexibilitat quant als acomiadaments i les condicions bàsiques de treball. Així mateix, s’han facilitat les formes de contractació temporal i a temps parcial en la major part dels països de la Unió, s’han introduït novetats entorn de la negociació col·lectiva que afavoreixen les aspiracions patronals, i s’han implementat rebaixes i congelacions de salaris que han implicat una evident pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

Hem de tenir en compte que l’anomenat model europeu (o “model social”) de relacions laborals ja s’havia trencat abans de la crisi. La conformació del Dret del Treball com un dels pilars fonamentals, al costat de la democràcia parlamentària i l’Estat del Benestar, de les societats centrals del Continent ve sent desdibuixada en els últims decennis per processos paral·lels de flexibilització de les normes, desregulació, descentralització productiva, substitució de la negociació col·lectiva per la individualitzaci de les relacions de treball i conformació de nous marcs normatius funcionals a les necessitats empresarials.

El cor d’aquests processos ha estat estructurat en la forma de segmentació de la força de treball i dualització dels mercats laborals, mitjançant l’explosió incontrolada de formes de contractació “atípica” i precària (a temps parcial, temporal, en missió, específica per a col·lectius concrets…); els processos de descentralització accelerada sobre contractes i subcontractes, falsos autònoms, empreses de contractació temporal, etc.; la descomposició del model de gestió de les relacions laborals basat en la negociació col·lectiva i el contrapoder sindical; i la irrupció, cada vegada amb més importància relativa, de borses d’activitat més o menys desregulada frontereres entre el Dret del Treball i altres ordenaments connexos, com el treball para-subordinat o la formació ocupació, de la qual anem a parlar en aquest text.

Les anomenades “zones grises” són els espais fronterers entre les formes de treballar regulades pel Dret del Treball (i que, per tant, poden reclamar els drets i condicions que el mateix comporta) i les regulades per altres ordenaments distints. Un exemple paradigmàtic de zona grisa ha estat la constituïda per l’anomenat treball “para-subordinat”, un treball formalment autònom, i per tant aliè al Dret del Treball, però que es troba sotmès, en la substància fàctica de la realitat, als mecanismes de comandament d’una cadena de valorització empresarial concreta. Així, l’autònom contractat, per exemple, com transportista per una gran multinacional de la distribució, pot veure’s

Llegir més »

La teranyina sanitària dels Consorcis (capítol I): El cas del Consorci Sanitari de l’Anoia

LA TERANYINA SANITÀRIA CONSORCIS. CAPÍTOL I.
CONSORCI SANITARI DE L’ANOIA

CGT Lleida denúncia que hi ha múltiples irregularitats comptables i de contractació en el Consorci Sanitari de l’Anoia, però les tractarem posteriorment, ja que considerem que n’hi ha una que sobresurt per sobre de totes.
En l’apartat 3.9 de les conclusions de l’Informe de la Sindicatura de Comptes en l’any 2007 esparla de l’EXTERNALITZACIÓ DELS SERVEIS DE DIRECCIÓ DEL CONSORCI.

Llegir més »

La CGT de Catalunya denunciem els canvis interpretatius de l’INSS respecte a la jubilació anticipada i al Conveni Especial

La CGT de Catalunya denunciem els canvis interpretatius de l’INSS respecte a la jubilació anticipada i al Conveni Especial

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya denunciem que un simple canvi interpretatiu de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) endarrerirà l’accés a la jubilació de milers de treballadors i treballadores, reduint les seves prestacionsde forma il•legal i arbitrària.

Llegir més »