CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Legislació neoliberal

La pobresa creix i afecta quasi el 21% de la població de Catalunya

La pobresa creix i afecta quasi el 21% de la població
Un 42,6% de famílies catalanes asseguren que no es poden permetre fer ni una setmana de vacances

L’Institut d’Estadística fa públiques les dades sobre ingressos a les llars del país

És temps de vacances menys per al 42,6% de la població de Catalunya que assegura que la principal privació derivada de l’actual situació de crisi econòmica ésel fet de no poder permetre’s

Llegir més »

Un 35% dels catalans té problemes per dormir a causa de la crisi

Un 35% dels catalans té problemes per dormir a causa de la crisi

Les dades del darrer CEO reflecteixen que el 22% de la població ha hagut de recórrer a l’ajuda econòmica de familiars i el 19% ha tingut problemes de salut

La crisi causa estralls en la salut dels catalans. D’acord amb l’enquesta “Valors socials i polítics”, publicada ahir pel Centre d’Estudi d’Opinió (CEO), un 34,7% dels catalans ha patit dificultats per dormir a causa de les mancances econòmiques i un 18,6% ha tingut algun problema de salut.

Llegir més »

Pujada de l’1%: Joc de Vots

La pujada de l’1%: Joc de Vots

El govern del PP anuncia en vigílies de les eleccions generals una pírrica pujada salarial de l’1% i la devolució “a terminis” de la paga extra sostreta el 2012.

Si algú no ho sabia, estem en any electoral. El govern ha xifrat el preu del vot dels i les empleats i empleades públiques en un 1%.

Portem dècades perdent poder adquisitiu. Entre 1982 i 2014, més d’un 54%. Des que el 2010 els mercats ens van baixar el sou un 5%, hem perdut un 8,6% del nostre poder de compra sense comptar l’extra sostreta, i això tenint en compte que l’IPC ha estat sota mínims. La promesa pujada de l’1% de 2016 pot ser que fins i tot suposi una nova pèrdua real dels salaris i no obstant això s’està venent la mesura com una pujada històrica de les retribucions.

Llegir més »

Precarietat cultural adjudicada: L’externalització dels serveis de personal als centres culturals públics consolida un model opac, de condicions laborals precàries i poc controlat per les administracions titulars dels equipaments

Precarietat cultural adjudicada

L’externalització dels serveis de personal als centres culturals públics consolida un model opac, de condicions laborals precàries i poc controlat per les administracions titulars dels equipaments

L’entrada del sector privat als equipaments culturals és un patró que es reprodueix a molts centres públics o públics-privats d’arreu del territori, facilitat per les reformes de flexibilització del mercat de treball. L’objectiu és evitar qualsevol vinculació jurídica o laboral del personal treballador amb la institució dins la qual treballen. Les administracions públiques no imposen cap control ni avaluació en els contractes de serveis adjudicats a empreses de gestió cultural, de treball temporal o grans grups multiserveis, que, els últims anys, han ampliat la seva àrea de negoci entrant a les institucions culturals.

Llegir més »

La sanitat catalana es converteix en un sector ‘business friendly’

La sanitat catalana es converteix en un sector ‘business friendly’

Mentre els escàndols de corrupció i de salaris astronòmics indignaven les usuàries, les retallades s’han traduït en privatitzacions subtils. L’aprovació del nou consorci rector de l’Hospital Clínic n’és l’últim exemple

El govern de la Generalitat de Catalunya acaba de donar el vistiplau a la nova forma jurídica de l’Hospital Clínic de Barcelona, titulat pel govern català des de l’any 2008. A partir d’ara, el centre hospitalari s’articula al voltant d’un consorci del qual formen part el Servei Català de la Salut i la Universitat de Barcelona, però que, segons els nous estatuts, obre la porta a la participació d’altres institucions i consorcis o entitats, sense indicar la titularitat de les mateixes. Malgrat que en un primer esborrany dels nous estatuts s’indicava específicament que la gestió estava oberta a entitats “del sector públic i privat”, un detall que s’ha eliminat del redactat final, igualment l’ambigüitat en la definició del nou consorci ha posat en alerta les plataformes ciutadanes que s’oposen a la privatització de la sanitat pública. El projecte inicial de la direcció del Clínic era que l’hospital estigués regit per dues fundacions privades, una per controlar-ne el patrimoni i l’altra encarregada de la gestió, però l’oposició parlamentària va forçar el replantejament del pla cap a un consorci inicialment públic.

Llegir més »

PP i PSOE, junts pel lliure comerç, donen suport al TTIP i l’ISDS

PP I PSOE JUNTS PEL LLIURE COMERÇ

El 8 de juliol, la gran coalició formada pels partits popular i socialista europeu ha donat llum verda a les negociacions del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió entre Estat Units i la Unió Europea (TTIP), així com a la inclusió del controvertit mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversors i estats, ISDS.

Llegir més »

Un OXI que és un NO a la TROICA i als Mercats, i és un SI a la Vida i a les persones

Aquest passat diumenge 5 de juliol hem assistit a un fantàstic dia de referèndum a Grècia.

Com sempre, ens posicionem a favor de la consulta permanent a les persones sobre els problemes que els afecten… “si ningú treballa per nosaltres, ningú pot decidir per nosaltres”. I això sense oblidar que, els grecs i les gregues tenien l’espasa de Dàmocles del FMI, del BCE i dels 18 caps d’Estat miserables de la resta de l’U€, representants dels Mercats i els Mercaders.

Llegir més »

El TiSA obligarà als Estats a fer lleis que compleixin els seus pactes secrets

‘Público’ revela, en exclusiva mundial de Wikileaks amb mitjans d’altres dotze països, el contingut del text central de l’acord internacional sobre comerç de serveis que estan negociant en l’ombra mig centenar de països, inclosa Espanya encara que als socis de la UE només els representa la Comissió Europea.

Aquest tractat secret imposarà a tots els signants clàusules que beneficien a les grans corporacions multinacionals en detriment de la sobirania i dels interessos públics de cada país. Les lleis econòmiques que els Estats aprovin en el futur vindran imposades per acords secrets entre mig centenar de governs aliats d’EEUU i de la UE, sense que parlamentaris ni ciutadans coneguin els veritables motius pels quals es legisla a favor de les grans corporacions multinacionals fins i tot quan s’està perjudicant els interessos públics.

Aquesta és, almenys, la intenció dels 50 governs que negocien en absolut secret el Trade in Services Agreement (TiSA o Acord de Comerç de Serveis), un pacte internacional en el qual participen els 28 països de la UE però del contingut de la qual només s’han assabentat els eurodiputats del Parlament Europeu gràcies a la filtració de Wikileaks.

Llegir més »

El TTIP i el TISA: cap a una privatització irreversible dels serveis públics

El TTIP i el TISA: cap a una privatització irreversible dels serveis públics

Fa unes setmanes, filtracions publicades per Wikileaks revelaven detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Aquí, analitzem alguns d’aquests detalls i les seves conseqüències

Albert Sales / Júlia Martí – 22/06/2015 -DIRECTA

El col·lapse de la Ronda de Doha (2001) va obligar els poders econòmics globals a obrir noves vies per aprofundir en el procés de liberalització comercial internacional. Les negociacions emmarcades a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) no avançaven a causa de la negativa d’algunes potències emergents i de països empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop més injust i més desfavorable als seus interessos. Davant l’estancament de les negociacions multilaterals, els EUA i la UE van adoptar l’estratègia de negociar bilateralment amb els estats africans, asiàtics i llatinoamericans els anomenats Acords d’Associació (AdA) i els Economic Partnership Agreements (EPA) i, en paral·lel, van iniciar la creació d’una nova arquitectura jurídica per al sistema de comerç internacional a través de grans tractats com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès).

Llegir més »

El TiSA, un cop d’estat econòmic mundial més enllà del TTIP

Wikileaks ha filtrat el contingut de les negociacions clandestines entre mig centenar de governs per a establir un acord mundial secret de comerç internacional de serveis que estarà per sobre de totes les regulacions i normatives estatals i parlamentàries, en benefici de les corporacions, un tractat encara més antidemocràtic i neoliberal que el TTIP.

El secretista tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i la UE semblava imbatible com Cavall de Troia de les multinacionals. Però en realitat és gairebé una cortina de fum per a tapar la veritable aliança neoliberal planetària: el Trade in Services Agreement (TiSA), un acord encara més antidemocràtic d’intercanvi de serveis entre mig centenar de països, inclosa Espanya, que no només s’està negociant en el més absolut dels secrets sinó que es pretén que segueixi classificat, ocult al coneixement públic, durant altres cinc anys quan ja hagi entrat en vigor i estigui condicionant el 68,2% del comerç mundial de serveis.

El nivell d’encobriment amb el qual s’elaboren els articles i annexos del TiSA –que cobreixen tots els camps, des de telecomunicacions i comerç electrònic fins a serveis financers, assegurances i transports– és fins i tot superior al del Trans-Pacific Partnership Agreement (TPPA) entre Washington i els seus socis asiàtics, per al qual es preveuen quatre anys de vigència en la clandestinitat. No obstant això, Wikileaks ha aconseguit els documents originals reservats de la negociació en curs, on queda palès que s’està construint un complex entramat de normes i regles dissenyades per a evadir les regulacions estatals i burlar els controls parlamentaris sobre el mercat global, uns documents que van ser publicats per diversos mitjans informatius de tot el planeta (a l’estat espanyol el diari Público).

A més, el TiSA és impulsat pels mateixos governs (EEUU i els de la UE) que van imposar el fallit model financer desregulat de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i que van provocar la crisi financera global de 2007-2008 (el crash del casino borsari mundial simbolitzat per l’enfonsament de Lehman Brothers) que va arrossegar a les economies occidentals i encara estem pagant després de gairebé un decenni d’austeritat empobrecedora, retallades socials i rescats bancaris. I el que precisament tracta d’imposar aquest nou pacte neoliberal mundial és la continuïtat i intensificació d’aquest sistema, en benefici desorbitat de les grans companyies privades transnacionals i lligant les mans de governs i institucions públiques.

Aquests objectius són evidents en la intenció de mantenir el tractat secret durant anys, ja que així s’impedeix que els governs que ho executen hàgin de rendir comptes davant els seus parlaments i ciutadans. També és palès la intenció fraudulenta d’aquesta negociació clandestina per la seva descarada violació de la Convenció de Viena sobre la Llei de Tractats, que requereix treballs preparatoris i debats previs entre experts i acadèmics, agències no governamentals, partits polítics i altres actors… una cosa a tot punt impossible quan l’elaboració d’un acord s’efectua en estricte secret i d’amagat de la llum pública.

De moment, els governs implicats en la negociació secreta del TiSA són: Austràlia, Canada, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Costa Rica, Estats Units, Hong Kong, Islàndia, Israel, Japó, Liechtenstein, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Pakistan, Panamà, Paraguai, Perú, Suïssa, Taiwán, Turquia i la Comissió Europea, en representació dels 28 països membres de la UE, malgrat ser un organisme no electe per sufragi universal. A més, entre els socis hi ha tres paradisos fiscals declarats, que participen activament en l’elaboració dels articles, especialment Suïssa.

Els textos de la negociació secreta del TiSA que ara desvetlla Wikileaks mostren que el que es pretén és eliminar tots els controls i obstacles per a la liberalització global dels serveis financers, suprimint tot límit a les seves institucions i qualsevol restricció als seus productes innovadors, a pesar que van ser precisament aquests invents financers, com els derivats o els CDS (credit default swaps) –autèntiques apostes sobre possibles fallides–, els que van generar la bombolla borsària mundial que a l’esclatar el 2007-2008 va destruir els fonaments econòmics de les potències occidentals i va obligar al rescat d’aquestes entitats amb centenars de milers de milions en fons públics.

Fa un any, Wikileaks ja va filtrar una petita part de la negociació del TiSA (l’annex referit a Serveis Financers, a data 19 de juny de 2014), però fins a avui no s’havia tingut accés a les actes de les negociacions secretes sobre tots els aspectes que cobrirà el futur acord: Finances (l’acordat a 23 de febrer de 2015), Telecomunicacions, Comerç Electrònic, Transport Aeri i Marítim, Distribució i Enviaments, Serveis Professionals, Transparència, Moviments de Persones Físiques, Regulacions Nacionals Internes, Serveis Postals Universals… Wikileaks ha tingut fins i tot accés a les notes internes sobre les negociacions amb Israel i Turquia perquè s’adherissin al tractat secret, una cosa que en canvi es va negar a Xina i Uruguai quan ho van sol·licitar, probablement tement que filtrarien els continguts del pacte quan comprenguessin l’abast del que es pretén.

És revelador el llistat de les nacions llatinoamericanes que participen en el TiSA, totes elles fidels aliades d’EEUU com Colòmbia, Mèxic i Panamà (paradís fiscal que és molt actiu en la negociació), així com l’exclusió no només dels països bolivarians sinó fins i tot de Brasil i altres potències regionals de les quals Washington no es fia. En realitat, totes les potències emergents de l’anomenat BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) han quedat apartades del tractat secret, precisament perquè seran les que més perdin a l’aplicar-se les condicions pactades.

No hi ha dubte que es busca impedir el debat que van reclamar molts països, sobretot Equador, després del crash financer sobre les raons que ho van provocar i les solucions perquè no torni a produir-se. EEUU, Canadà, Austràlia, Suïssa i la UE es van oposar frontalment fins i tot a les conclusions de la Comissió Stiglitz de l’ONU, en 2009, negant-se a acceptar l’evident relació entre la desregulació bancària/borsària i la crisi, i en 2013 van bloquejar tot intent de discutir-lo en el seno de l’OMC.

Entre el més sarcàstic del contingut del TiSA que ara surt a la llum està l’exigència de transparència total a les autoritats nacionals, que haurien d’anunciar per endavant i obrir a discussió prèvia totes les regulacions i normatives que es disposin a aplicar, assegurant així que les grans corporacions i els lobbies comercials internacionals tinguin temps i recursos per a contrarestar, modificar o fins i tot impedir aquestes decisions sobiranes en funció dels seus interessos. Una imposició als estaments públics que exigeixen els que no només pacten en secret el seu propi modus operandi, sinó que fins i tot pretenen que els seus acords ja en vigor romanguin durant anys com top secret, negant als òrgans de la sobirania popular fins i tot el coneixement de les regles que aplicaran els governs de cada país en les seves relacions internacionals.

En canvi, els acords del TiSA –que es negocien al marge de l’Acord General de Comerç en Serveis (GATS) i de l’OMC– prenen en compte totes i cadascuna de les exigències de la indústria financera de Wall Street i la City londinenca, així com els interessos de les grans corporacions multinacionals, per a les quals el tractat no només no és secret sinó la seva pròpia criatura.

Com va alertar fa mesos la catedràtica de Dret de la Universitat de Auckland (Nova Zelanda), Jane Kelsey, “el major perill és que el TiSA impedirà als governs enfortir les regles del sector financer”

Llegir més »

En ple desastre del PP a les enquestes electorals, les cúpules d’UGT i CCOO donen una pilota d’oxigen a Rajoy al pactar una vergonyosa pujada salarial de l’1% per al 2015

En plena debacle del PP a les enquestes electorals, les cúpules d’UGT i CCOO donen una pilota d’oxigen a Rajoy al pactar una vergonyosa pujada salarial de l’1% per al 2015

Després dels escàndols dels ERO, les targetes de Bankia i la traïció a la vaga de contractes de Movistar, els aparells sindicals de Toxo i Méndez tornen a donar mostra del poc que els interessa donar solució als greus problemes que viu avui la classe treballadora

Des de la Confederació General del Treball (CGT) volem lamentar la signatura d’un nou pacte que aprofundeix encara més en la precarització de les condicions salarials i en la qualitat de vida de les famílies treballadores. La signatura d’un nou acord, que limita el creixement dels salaris per al 2015 en un 1%, després de diversos anys de congelacions i fins reduccions de les nòmines per a milions de persones, ara -quan la banca i les grans empreses de l’IBEX 35 estan reconeixent beneficis de més del 25% de mitjana- resulta vergonyós i insultant que les direccions d’UGT i CCOO, al costat de la patronal i el govern de Mariano Rajoy, pactin un augment que, per a la majoria d’aquest 75% de la població activa que té alguna ocupació, tot just suposarà uns 8 o 9 euros al mes.

Llegir més »

‘Les amenaces a la llibertat d’expressió i al dret a la informació’, acte el 13 de maig a Barcelona

Les amenaces a la llibertat d’expressió i al dret a la informació

Les lleis mordassa han limitat la llibertat d’expressió, el dret a manifestació i també el dret a la informació. Un exemple clar són les limitacions que posa la nova normativa que penarà a aquells ciutadans o informadors que facen de testimonis dels abusos policials i els enregistren, però també en són mostra les elevades multes aplicades a fets que no eren ni delictes fa poc. Vivim moments en el quals sembla que el poder vulgui emmascarar la realitat. Des de la Xarxa DIC (pel dret a la informació i la comunicacio) volem debatre per poder actuar al respecte i per això ens preguntem:

Quines són les amenaces a la llibertart d’expressió i al dret a la informació? Quins efectes té això sobre els nostres drets polítics? i sobretot, quines són les alternatives?

Llegir més »

La CGT de Barcelona davant la notificacio d’ingrés a la presó pels 8 condemnats pels fets del Parlament

LA CGT DE BARCELONA DAVANT LA NOTIFICACIÓ D’INGRÉS A PRESÓ PER ELS 8 CONDEMNATS PELS FETS DEL PARLAMENT
 
Abans de res mostrar el nostre rebuig tant a la condemna que se’ls va imposar per un tribunal totalment polititzat, Tribunal Suprem, com per la notificació d’ingrés a la presó per part de l’Audiència Nacional.
 
La irresponsabilitat dels polítics d’anar contra les persones, pretenent aprovar retallades en serveis bàsics, va merèixer una resposta directa, cridar que el que s’aprovaven significava augmentar la desgràcia de molta part de la població. Però els polítics només estan perquè se’ls aplaudeixi i se’ls voti, porten molt malament la crítica sobretot quan se’ls diuen les coses a la cara, ells prefereixen agredir amb decrets i lleis escudant-se en la representativitat electoral.

Llegir més »

CGT presenta al·legacions al Consorci Sistema Integral de Salut de Lleida per fer retirar el projecte

CGT presenta al·legacions al Consorci Sistema Integral de Salut Lleida:

AL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

En Rafael Caballero Esquinas, major d’edat amb DNI , i domicili a efectes de notificacions a l’Avinguda Catalunya núm. 2, planta 8, 25002, Lleida i en qualitat de Secretari General de la Federació Intercomarcal de Lleida de la Confederació General del Treball, i en la seva representació

EXPOSO:
Que en data 31 de març de 2015 ha estat publicat l’edicte de 27 del mateix mes i any pel qual se sotmet a informació pública la Proposta d’acord del Govern pel qual s’autoritza la constitució del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida i se n’aproven els Estatuts.

Llegir més »

Conseqüències del TTIP sobre els drets laborals i socials

La Comissió Europea, al seu web, defineix el TTIP de la següent manera: “El TTIP té com a objectiu eliminar les barreres comercials entre els Estats Units i la Unió Europea (suprimir aranzels, normativa innecessària, restriccions a la inversió, etc.) i simplificar la compravenda de béns i serveis entre aquests dos espais. Eliminar aquestes barreres suposarà creixement econòmic, creació de llocs de treball i una disminució dels preus. “

Llegir més »

“Ja n’estem TTIPs” . Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

“Ja n’estem TTIPs”
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió entre Estats Units i Europa. La mobilització s’emmarca en una convocatòria internacional on hi van participar més de 400 ciutats

Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

Còmplices i responsablesProfessorat i famílies fan una cadena humana per allunyar la premsa de l’institut Joan Fuster
Rere el lema “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès).

Llegir més »

Catalunya, líder mundial en la privatització de l’aigua

La gestió privada de l’aigua afecta a prop del 82,8% de la població catalana; el 74,3% monopoli en mans d’AGBAR.

La gestió privada és, de mitjana, un 25% més cara i es concentra en les zones urbanes, on el negoci està garantit. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona la diferència és del 91%.

Catalunya és la regió líder mundial en gestió privada de l’aigua. La presència d’empreses que gestionen aquest servei suposa que a dia d’avui el 82,8% de la població estigui abastida per algun tipus de gestió privada, ja sigui amb concessió a un operador privat o a través d’una empresa mixta.

Llegir més »

La doble privatització del SOC

La doble privatització del SOC

El Govern de CiU segueix impulsant polítiques de privatització dels serveis públics amb el Projecte de Llei d’Ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya.

El Projecte de Llei d’Ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya està fent els darrers tràmits parlamentaris. El text presentat pel govern de CiU suposa un pas més enllà en la privatització de les polítiques d’ocupació en dues direccions. Una és l’apuntada perl’Organització Internacional del Treball que recomana les agències privades de col·locació. L’altra, l’Estratègia Europa 2020 de la Comissió Europea, que estableix unes polítiques d’ocupació basades en les necessitats de les empreses.

Llegir més »

La reforma universitària de Wert afavorirà el negoci dels màsters

Màsters a 5.000, 10.000 i fins a 20.000 euros. No es tracta de cursos en escoles de negocis, sinó d’una realitat creixent a les universitats públiques catalanes. El pla de reforma universitària conegut per 3+2 que acaba d’aprovar el Consell de Ministres afavorirà la proliferació d’aquests màsters en l’educació superior. Un entramat de fundacions i empreses adscrites, controlades per l’elit del professorat, es beneficien d’un sistema desregulat. Actualment, els privats ja són el 58,7% de l’oferta de màsters de les universitats públiques catalanes.

Llegir més »