-Segons dades oficials del departament de Treball de la Generalitat, del passat 2021, un 87,31% de totes les persones que van fer vaga a Catalunya ho van fer seguint alguna de les vagues convocades per la CGT.
-És el 7è any consecutiu que la CGT és el sindicat que més vaguistes aporta en vagues convocadesa Catalunya.
Durant el proper cap de setmana tindrem actes arreu del territori català per celebrar el dia de la classe treballadora, dins el marc del Primer de Magi del 2022.
El sindicat sempre és la resposta!!
El que s’havia promès com la solució als problemes de la classe treballadora no ha suposat res més que una nova decepció i enorme fracàs: la nova reforma suposa la definitiva legitimació i consagració, per part de l’autodenominat govern més progressista de la història, dels aspectes més lesius que ja es van avançar a les reformes laboralsdel 2010 (govern Zapatero) i del 2012 (govern Rajoy).
CGT després de la decisió de les assemblees de treballadors i treballadores convoca vaga en el servei de neteja de Barcelona.
La plantilla del servei de neteja viària, recollida de residus urbans, embornal i fonts de la ciutat de Barcelona anirà a una vaga total des de la nit del diumenge 24 d’abril a la nit del divendres29 d’abril.
Novament un 1er de maig. Arreu del planeta, milions de treballadores i treballadors tornarem a sortir al carrer per recordar als capitalistes que existim, que sabem organitzar-nos i que, quan ho fem, tenim una força imparable. Com cada any, la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hi tornarem a ser. Sortirem al carrer a moltes poblacions de Catalunya. Ho farem aquest 1er de maig però, especialment, ho seguirem fent cada dia. Als carrers, als barris, a les empreses. Seguirem organitzant-nos, seguirem plantant cara a aquells que ens volen submises i submisos i que l’únic que els importa de les nostres vides és que els seguim produint beneficis.
Al llarg de tot l’any 2021 i els primers mesos del 2022 hem vist com el capitalisme promou un encariment general dels preus com a forma de fer-nos cada vegada més pobres. Mentre els salaris estan en caiguda lliure, les grans empreses segueixen forrant-se i les grans fortunes són, cada dia, encara més vergonyosament grans. Des de la CGT de Catalunya tenim molt clar que hem de plantar cara de forma contundent a aquesta nova injustícia del capitalisme avalada més o menys descaradament per les administracions. Ho farem amb totes les eines que tenim. Batallant la revalorització dels nostres salaris empresa per empresa, sector per sector. Plantant cara també als carrers contra les múltiples formes de precarietat, la cara més crua de l’explotació capitalista que es ceba especialment amb els i les joves, les dones i migrants. Amb un puny seguirem construint la resistència mentre amb l’altre seguirem plantejant alternatives a l’empobriment dels i les treballadores. Com a primera passa, reclamem una renda bàsica universal com a mesura d’urgència per frenar l’increment de la pobresa, cada vegada més freqüent al nostre país.
Fem també una crida a seguir lluitant per derogar les reformes laborals. Cadascuna amb les seves particularitats i totes elles amb mentides van consolidant retrocessos en els drets laborals de la gran majoria dels i les treballadores i una carta cada vegada més blanca per als capitalistes. La socialdemocràcia i el sindicalisme de concertació continuen fent el possible per recolzar un sistema decadent. Només la lluita, la solidaritat i la força ens porten victories.
RODA DE PREMSA DE LA CGT GRUP SEAT
Convoquem als mitjans de comunicació aquest dimarts 12 d’abril, a les 11:00 a la porta nord de la fàbrica de Martorell, on farem una assemblea davant de la direcció de l’empresa i a continuació una roda de premsa a les portes de SEAT.
Aquest dimarts, 12 d’abril, més de 10.000 treballadors i treballadores de SEAT estan convocats per les seccions sindicals de la CGT a una segona jornada de vaga parcial als tres torns de producció. Aquesta convocatòria es suma a la realitzada la setmana passada que va tenir un rotund èxit i que va aturar completament totes les línies de muntatge i la fabricació de centenars de cotxes.
Les Treballadores del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), juntament amb el seu Comitè i els dos sindicats que el componen (CGT i CCOO), volem manifestar públicament la situació de precarietat i desprotecció que anem suportant en els darrers anys.
El CUESB és un servei que presta atenció psicosocial davant de situacions d’urgència o emergència durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, a la ciutat de Barcelona i als 24 municipis de l’Àrea Metropolitana amb els quals l’Ajuntament de Barcelona hi té un conveni de col·laboració. Es tracta d’un servei externalitzat, adscrit a l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i gestionat actualment per l’empresa PROGESS SL, la qual gestiona projectes principalment de titularitat pública. La plantilla la conformem Treballadors/es Socials, Psicòlegs/gues, Tècnics/ques d’Intervenció i Personal Administratiu. Tal com succeeix amb la majoria de serveis externalitzats, creiem que el CUESB es troba en una situació de decadència constant pel que fa als drets i les condicions laborals de les seves treballadores, posant en perill a conseqüència, la qualitat de l’atenció a les persones ateses pel servei.
📆 Guardeu-vos les dates!!
II Escola d’Estiu de CGT Catalunya. 1, 2 i 3 de juliol.
Cal Mata, Banyeres del Penedès.
Formacions, tallers i debats al voltant de l’acció sindical, social, feminisme i sindicalisme, precarietat laboral i molt més.
Article publicat a la revista “Les utopiques” del company Jose Alberto Villaverde Garcia membre del SAPB
Català/Français
Els sindicats alternatius, actualment, tenen presència arreu del territori en tot tipus d’empreses. En quant a xifres, probablement estiguin en el millor moment després del trencament social que van suposar els pactes de la Moncloa com a part de la “transició” a la democràcia. Val a dir, que aquesta transició va tenir uns costos socials elevats amb gent empresonada, sindicalistes perseguits i una llarga llista de descrèdits que els van deixar sota mínims, dels quals s’han hagut de refer en tots aquests anys.
Entrevista feta per Roger Gras
La SEAT fundada a mitjans l’any 1949 del segle XX, fou bressol a les acaballes del franquisme i mort el tirà de gran lluites obreres, mostres de solidaritat de classe i combativitat. D’ençà el 2006 amb l’acomiadament de més de 600 treballadors i jubilacions anticipades, el sindicalisme es polaritzà deixant retratats el sindicats mal dits “majoritaris”. Fem unes quantes preguntes al company i amic Dani. Tot just el mateix dia, 5 d’abril del 2022, en que la CGT aconseguí aturar la producció i fabricació de més de 70 vehicles en aturades parcials durant el dia. I sumant més de 400 treballadors durant el torn de tarda aturats al voltant de la fàbrica de Martorell. Escoltem doncs, el seu retrat actual i complex de la SEAT. A peu de cadena de montatge.
El mes de desembre passat, es va desconvocar la vaga indefinida del 061 que la CGT, juntament amb UGT i USOC, havien posat en marxa l’anterior mes d’octubre. En finalitzar la vaga tot van ser promeses que tant, la Generalitat, el SEM i Ferrovial ens van fer, perquè era de vital importància el desconvocar la vaga de Gestors d’emergències del 061 perquè, érem treballadors essencials, davant la imminent arribada de la sisena onada. I així va ser pel bé de la ciutadania, el comitè de vaga va acceptar la desconvocatòria amb promeses, però passats els mesos ens adonem que tot van ser promeses buides.
AXA Partners (Interpartner) reconeix en seu judicial vulneració del dret fonamental de vaga de les persones treballadores que van secundar la vaga convocada contra un ERE, que va acabar amb més de 50 acomiadaments després de la signatura dels sindicatsUGT i CCOO.
Dos anys després de l’inici de la crisi del Covid diversos fets són innegables:
El diumenge 27 de març, dia Mundial del Teatre, professionals de les arts escèniques es concentraran a la Plaça Margarida Xirgu, en protesta per les múltiples mancances que pateix el sector de l’espectacle i per demanar solucions.
Sindicats i col·lectius de persones treballadores del sector convoquen la professió a sortir al carrer el diumenge 27 de març, dia Mundial del Teatre, per fer visibles els conflictes i mancances que pateixen al sector. Es concentraran a la Pl. Margarida Xirgu a les 11.30h, on llegiran el seu manifest i donaran veu a les persones treballadores dels diferents espais escènics.
Una de les seves reivindicacions principals és l’impuls definitiu d’unes titulacions específiques que regulin les diferents tasques que conformen les arts escèniques. Entre d’altres demandes figuren les següents:
– Una veritable estabilitat i seguretat jurídica en la contractació laboral: rebutgen les figures de falsos autònoms, les subcontractes i les externalitzacions de dubtoses obres i serveis.
Llancem aquesta campanya per si voleu compartir en xarxes, web o en qualsevol altre àmbit la solidaritat amb la lluita que porten endavant les companyes d’educació. Qualsevol suport serà benvingut i ara encara més després dels atacs a la Vaga i a la comunitat educativa per part d’alguns mitjans i politics.
Després de 7 mesos d’aturada indefinida, un acord entre l’empresa adjudicataria i els representants de les treballadores, fa possible la tornada a la normalitat del servei.
Fruit del pacte entre les parts i l’augment del plus d’emergències recollit en el plec de la nova licitació, el sou del gruix de la plantilla augmentarà en un 24% de mitjana.
Avui dijous s’ha fet l’acte de conciliació per l’acomiadament nul de la companya treballadora de l’empresa El Pastoret de la Segarra, la Paz.
La Paz va ser acomiadada el 8 de febrer, després de constituir la secció sindical de la CGT Pastoret i de demanar autoorganització als treballadors i treballadores per millorar les condicions laborals, entre elles, reduir la bretxa salarial.
Després de l’acomiadament de la Paz s’han donat casos d’amenaces contra la resta de companyes de la secció sindical i amenaces d’acomiadament a la resta de la plantilla.
A l’acte d’avui no s’ha arribat a cap acord; així que allarguem la campanya que vam encetar fa dies #PazReadmissió que crida a boicotejar la compra de productes Pastoret fins que acabi l’explotació laboral i la persecució sindical; i seguirem amb la defensa de la Paz fins al judici.
Federació Intercomarcal CGT Lleida
Avinguda Prat de la Riba, 7 – 1r
Telèfon: 680186705 / 973275357
Facebook: https://www.facebook.com/CGTLleida/
Tuiter: @cgtlleida
La secció sindical de CGT a SMATSA (empresa de neteja i recollida d’escombraries de Sabadell), té com a principal objectiu la defensa de la qualitat d’aquest servei públic de cara al conjunt de la ciutadania i de les condicions de treball i de vida dels seus treballadors i treballadores.
És per aquesta raó que no ha signat l’acord que l’empresa ha pactat amb UGT i USOC on, a canvi d’un grapat de prejubilacions, s’imposa una retallada salarial de més del 15% als nous treballadors i treballadores. No oblidem que a més, que aquesta retallada es fa en un context en que la inflació s’ha desbocat i arriba a nivells que fa anysque no vèiem.
El Sindicat d’espectacles, arts gràfiques audiovisuals i paper de Barcelona, adherit a la CGT, ens sumem i donem suport a les movilitzacions convocades el proper dia 24 de Març a Barcelona per Lucha Autónoma en relació a la futura reforma del Sistema Especial de Treballadors Autónoms.
El que s’autodenomina govern “més progressista de la historia” ja porta unes quantes reformes i lleis a les seves esquenes que tenen més a veure amb els dessitjos de la patronal que no pas amb les necessitats de la classe treballadora (pensions, reforma laboral, etc.). La reforma del sistema de quotes del Règim Especial de Treballadors Autònoms és la darrera d’aquestes.
Qui som les treballadores autònomes?
Abans d’entrar a valorar la reforma en si, hauriem de tenir en compte a qui se li està aplicant. Les persones que treballem en aquesta situació sabem de primera mà el nivell de precarietat al que ens trobem exposades i la dificultat de viure del nostre treball. Però per a qui no ho conegui anem a exposar-ho amb números:
Segons dades de finals de 2021 a l’estat espanyol hi havia 3.338.142 persones donades d’alta d’aquest règim, de les quals 2.032.979 (un 61%) eren persones físiques (no són sòcies de cap empresa, religioses, etc…). D’aquests 2 milions de persones el 79% no tenia cap persona assalariada, i un 11% sols tenia 1 persona assalariada. I el més important: la renta mitjana declarada el 2019 va ser de 11.869 euros. És a dir, la majoria de persones que treballen en aquest règim té uns ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional.
Lluny del discurs propagandístic liberal de l’anomenada “emprenedoria” o de les empresaries “fetes a si mateixes”, la realitat és que la majoria de persones que treballem en aquest règim som persones treballadores extremadament precàries que no tenim més autonomia que una persona assalariada. Ens contracten empreses que ens marquen el preu del nostre treball, ens imposen condisions abusives contra les que no tenim ni la escassa protecció de la legislació laboral i vivim dia a dia amb la inseguretat de no saber fins quan tenim ingressos garantits. A més, tampoc podem accedir a la majoria de drets i prestacions a les que té dret una persona assalariada i quan es donen ajudes públiques al nostre sector gairebé sempre les acaparen les persones amb més recursos.
Està clar que l’existència d’aquesta massa de treballadores sense drets és extremadament beneficiosa per al Capital.
D’on surt aquesta reforma?
A més, l’objectiu real d’aquesta reforma no és altre que el d’adaptar-se als mandats liberals europeus sobre el sistema de la seguretat social. Fa anys que governs i mitjans ens estan repetint que les prestacions i jubilacions no són sostenibles, que ens hem d’adaptar, etc… Mentre regalen a la banca privada 65mil milions d’euros o es destinen milers de milions en pressupostos militars.
L’únic problema real del sistema de seguretat social és que se sustenta sols sobre les espatlles de la classe treballadora i que com més precaritzat estigui el mercat laboral menors seran les aportacions. En definitiva el que exigeix el mercat és acabar amb les poques seguretats que tenen les treballadores i obrir el lucratiu negoci dels plans de pensions privats. En aquest sentit, la situació actual de les persones treballadores és un avís per al que es poden trobar les assalariades.
Entrem doncs a valorar la reforma en sí.
Valoració de la reforma
Tot i que en general creiem que és una reforma negativa, sí que veiem alguns elements positius a destacar.
Per un costat, que es plantegi un sistema de quotes dividit en trams ens sembla lògic i necessari, ja que l’actual sistema clarament beneficia a unes poques autònomes privilegiades amb ingressos elevats. Ara bé, les quotes proposades segueixent sent completament injustes, ja que estableixen un sistema regressiu, on el percentatge de quota que paguen les franges de menors ingressos és més elevat que el de les franges de majors ingressos. A més, tot i que es pretengui reduir la quota, se segueix mantenint unes quantitats completament abusives per a les franges més baixes.
A més, no s’ha acabat de detallar com es farà el càlcul dels ingressos bruts per determinar la franja, cosa que genera una gran inseguretat en un sector amb uns ingressos totalment irregulars.
Per altra banda, un aspecte que podria ser positiu de la reforma és que s’intenti utilitzar per equiparar el règim d’autònoms amb el règim general, de tal manera que a les empreses que utilitzen de forma fraudulenta el règim d’auònoms ja no “els surti a compte”. Ara bé, creure que aquest increment de les quotes repercutirà automàticament en les empreses és no coneixer gens qui té actualment la paella pel mànec en el mercat de treball. Sense una posició de força respecte a la negociació del preu del nostre treball, en el 99% dels casos aquest augment dels costos (sumat a altres augments de costos com el de l’energia) serà absorvit per les pròpies treballadores, que veurem disminuida la nostra renda i poder adquisitiu.
També és important destacar que de moment la reforma no planteja cap equiparació en quant a drets (jubilació, incapacitat temporal, etc…), cosa que seria un requisit imprescindible si s’aplica una equiparació de les aportacions.
Per últim també és important destacar que la reforma torna a ser una oportunitat perduda per dignificar les condicions de les artistes.
Conclusió
En definitiva, una reforma de les quotes que no incideix en la correlació de forces de les relacions laborals ni en els drets de les treballadores és clarament una reforma que va en contra dels interessos de la classe treballadora.
No ens hem de deixar enganyar pel discurs neoliberal de les Associacions d’autonoms, el problema de fons no és la quantiat que aportem a la seguretat social. La majoria de treballadores autonomes som classe treballadora i sovint som molt més precàries que les assalariades. El nostre problema real és que estem en un mercat laboral salvatge on les empreses s’aprofiten de la nostra vulnerabilitat per explotar-nos.
Propostes
Quins canvis s’haurien de dur a terme per dignificar la situació de les treballadores autònomes? Aquí ens aventurem a llançar 4 propostes ràpides:
-Un sistema de franges amb quotes establertes a partir de percentatges progressius sobre els rendiments nets.
-Que en les franges de rendiments més baixos es garanteixin unes quotes mínimes que permetin (sobre)viure.
-Que es consideri tot l’any cotitzat a partir de cert nombre de dies cotitzats,
-L’establiment d’una Renta Bàsica Universal, que garanteixi uns ingressos mínims per a totes les persones i que ens permeti un major poder de negociació sobre el preu del nostre treball.
Ja fa anys que als centres educatius públics se sent una remor que no és silenciada ni pel fetitxisme de l’enlluernadora tecnologia ni per la tornada de l’ús pervers de conceptes com qualitat, excel·lència, inclusió o innovació que ens canta el Departament d’Educació als mitjans o als textos normatius. Aquesta remor és la de la constatació del deteriorament de l’educació pública: disminució dels nivells reals d’assoliment dels alumnes, segregació i pèrdua d’igualtat d’oportunitats van de la mà de l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores. Ras i curt: se’ns pixen a sobre i ensdiuen que plou.
Hores d’ara el conflicte de la CGT amb l’empresa El Pastoret de la Segarra ja s’ha escampat com una gota d’oli arreu de Catalunya i és present als mitjans de comunicació. La prepotència i l’abús empresarial han trobat una pedra a la sabata i l’empresa ha intentat tallar d’arrel el problema generant, encara, un de més gran.
La campanya de solidaritat i denúncia iniciada per la CGT demanant la readmissió de la companya Paz va tenir una ràpida resposta per part dels sindicats presents al comitè d’empresa, CCOO i UGT. I no precisament en el sentit que s’espera de qui ha de vetllar pels drets dels treballadors i les treballadores.
Avui 4 de març el sindicat CGT Lleida hem presentat una denúncia a Inspecció de Treball de la Generalitat contra la coneguda empresa de làctics Pastoret de la Segarra per persecució sindical i discriminació als afiliats de la CGT i membres de la secció sindical.
El sindicat ha decidit presentar la demanda arran del cas de l’acomiadament de la Paz, treballadora i una de les membres de la secció sindical de la citada empresa. Aquest acomiadament, segons la CGT, és nul perquè no té cap mena de fonament ni validesa legal, i, malgrat l’empresa menteixi excusant-se en que és un acomiadament disciplinari, el fons de la qüestió està en que la treballadora i la secció sindical porten denunciant des del primer moment les condicions laborals que pateixen els i les treballadores de l’empresa. Aquest i no altre és el veritable motiu de l’acomiadament ja que la direcció de l’empresa no permet dissidències que qüestionin les condicions de treball imposades, per la qual cosa ds de la CGT considerem que l’empresa vulnera el dret a la lliure sindicació de la treballadora i dels seus representants en virtut de l’art. 4 de l’Estatut dels Treballadors.
El passat 8 de febrer van acomiadar la nostra companya Paz, treballadora de l’empresa de làctics Pastoret de la Segarra, una empresa ubicada a Sant Guim de Freixenet i molt coneguda a les Terres de Ponent pels seus productes artesanals. Han construït una marca que ara també és coneguda arreu del territori català per ser una empresa “caciquil”. Una empresa que no sol vulnera drets laborals de manera constant, sinó que també reprimeix i persegueix tota lluita sindical.
Roda de Premsa: Dimarts 1 de març
A les 10.30 hores
Carrer de Sepúlveda, 148 de Barcelona.
Un any més, la Confederació General del Treball convoca Vaga General Feminista de 24 horesaquet proper 8 de març de 2022.
Us deixem els documents relatius al generat per l’aplicatiu telemàtic de la Generalitat en presentar la comunicació de vaga i el preavís en format tradicional
